Patrimoni

l plenari del Consell Municipal, el grup de Junts reclama a l’executiu socialista vetllar pel patrimoni de les voreres de la ciutat, després de veure retirat el panot històric amb la ‘B’ de Barcelona, del carrer Ganduxer El grup municipal de Junts per Barcelona ha acordat avui amb l’alcalde Jaume Collboni impulsar la creació del Bo Social Digital, aprovat ja pel Parlament de Catalunya. Al plenari del Consell Municipal, el grup de Junts ha reclamat a l’executiu socialista vetllar pel patrimoni de les voreres de la ciutat, després de veure retirat el panot històric amb la ‘B’ de Barcelona, del carrer Ganduxer. La portaveu del grup de Junts, Neus Munté, ha formulat un prec dirigit a l’alcalde referent a la creació del Bo Social Digital. El prec, concretament, demanava  “● Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a crear, de manera urgent en un termini màxim de dos mesos, el decret de creació i el reglament regulador del Bo Social Digital de Catalunya, concretant-ne els criteris d’accés, els operadors adherits i el finançament. Instar el Govern de la Generalitat a incloure de manera immediata en els seus pressupostos una partida econòmica específica i estable destinada a finançar aquest bo, garantint una transferència de fons finalista a l’Ajuntament de Barcelona proporcional al seu volum de població vulnerable. Sol·licitar la convocatòria urgent de la Comissió Coordinadora entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per dissenyar conjuntament la plataforma digital i el conveni marc, amb l’objectiu de guanyar agilitat i eficàcia i evitar més sobrecàrrega de feina al personal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona un cop es creï l’ajut. Establir que, en paral·lel al procés de creació del bo per part de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona es compromet a desplegar de manera preventiva les següents accions: o Dissenyar el Cens Municipal de Vulnerabilitat Digital per tenir identificats els col·lectius prioritaris (gent gran, aturats de llarga durada i famílies de rendes baixes). o Planificar la «Finestreta Única» a les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC) i serveis socials per tal de poder tramitar l’ajut de forma immediata un cop el Govern de Catalunya el posi en marxa.” La portaveu Neus Munté ha alertat que “l’accés a internet no és un luxe, sinó un dret bàsic imprescindible per garantir la igualtat d’oportunitats”. En aquest sentit, ha remarcat que “sense connectivitat no es pot buscar feina, demanar hora al metge, relacionar-se amb l’administració o fer els deures escolars”. Munté ha alertat que “una part significativa de la població continua exclosa dels serveis digitals per motius estrictament econòmics, i aquesta realitat afecta especialment alguns barris de la ciutat”. Munté ha recordat que el Parlament de Catalunya ja va aprovar, a proposta de Junts per Catalunya, la creació del Bo Social Digital, una eina pensada per garantir un accés assequible i digne a la xarxa i als serveis digitals bàsics per a les persones en situació de vulnerabilitat. “Ara el que cal és voluntat política i celeritat per fer-lo realitat”, ha afirmat Munté. Per això, ha demanat instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a crear i a pressupostar el bo social digital de manera urgent, tot reclamant al Govern de la Generalitat que impulsi de manera immediata; i que el Govern Municipal faci el desplegament de diferents mesures preventives mentre el Govern de la Generalitat no fa la implementació complerta. L’alcalde ha acceptat el prec; Munté ho ha agraït i ha afegit “la transformació digital de Barcelona no seria èxit si esdevingués barrera d’exclusió. L’acceptació del prec és una empenta a treballar per una major igualtat dels barcelonins, visquin on visquin i tinguin la renda que tinguin”. La regidora Francina vila ha dirigit un paquet de preguntes adreçades al govern per conèixer: “Primer. Que informi de quin ha estat el criteri tècnic, urbanístic i patrimonial aplicat en el cas concret de la retirada dels panots singulars del carrer Ganduxer, atribuïts a Pasqual Riera, i que expliqui els motius per a la seva substitució o eliminació. Segon. Que indiqui si, abans de l’actuació, aquests panots constaven en algun inventari, catàleg, fitxa, registre o sistema d’informació municipal, i en cas afirmatiu, en quin instrument concret i sota quina unitat administrativa. Tercer. Que informi si aquests panots retirats han estat salvats, inventariats i custodiats i, en cas afirmatiu, on i en  quin estat de conservació, i sota quina responsabilitat. Quart. Que aclareixi si l’Ajuntament disposa, més enllà del marc general de la Guia de Paviments, d’un protocol o procediment específic per identificar prèviament paviments singulars o d’interès patrimonial, ordenar-ne la retirada selectiva, regular-ne la conservació, establir-ne la custòdia i determinar, si escau, la seva reutilització posterior. Cinquè. Que informi si Barcelona disposa actualment d’un catàleg específic de paviments singulars o d’autor, diferenciat del llistat general de famílies i varietats de paviment previst a la Guia, i si aquest catàleg inclou els panots singulars presents en diferents àmbits de la ciutat. Sisè. Que especifiqui quin és el criteri de col·locació d’un model de paviment o d’un altre en funció de l’indret, la trama urbana, la funcionalitat del carrer, la identitat del barri i la compatibilitat històrica, i com es ponderen aquests factors en la pràctica municipal. Setè. Que, en cas que no existeixi encara un sistema prou complet d’inventari,catalogació i protecció dels paviments singulars de la ciutat, el Govern municipal es comprometi a impulsar-lo, de manera que Barcelona disposi d’un instrument clar per inventariar, catalogar, protegir i establir criteris de col·locació dels diferents models de paviment en funció del lloc i de les seves característiques autoritzades per l’Ajuntament, i quines garanties hi ha perquè la lògica de simple reposició tècnica no passi per davant de la preservació dels elements amb interès patrimonial.” “Barcelona és una ciutat que protegeix el seu patrimoni visible, però també hem de ser conscients que una part de la nostra història la trepitgem cada dia, tenim patrimoni sota els peus”, ha afirmat la regidora. Vila ha explicat que s’ha conegut la retirada, al carrer Ganduxer, d’un tram de panots singulars amb la

El president del grup de Junts per Barcelona, Jordi Marti Galbis, reclama al Govern Collboni voluntat política real per capgirar la situació, pressupostos ambiciosos i eines eficaces per “impedir demolicions silencioses i buidaments vergonyosos que amputen trossos irrecuperables de la nostra memòria col·lectiva” El grup municipal de Junts per Barcelona ha aconseguit que el ple de l’Ajuntament denunciï la pèrdua constant de patrimoni a la ciutat i impulsi la revisió del seu Catàleg de Patrimoni. El president del grup de Junts BCN, Jordi Marti Galbis, ha  reclamat al Govern de Jaume Collboni voluntat política real per capgirar la situació, pressupostos ambiciosos i eines eficaces per “impedir demolicions silencioses i buidaments vergonyosos que amputen trossos irrecuperables de la nostra memòria col·lectiva”. Al Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona celebrat aquest matí, el president del grup de Junts per Barcelona, Jordi Martí Galbis, ha defensat una proposició, que ha comptat amb el suport de tots les grups, que acorda: Denunciar públicament el deteriorament i malmetement de part del patrimoni històric, arquitectònic i cultural de la ciutat de Barcelona en els darrers mandats. Instar al Govern Municipal que, en un període de sis mesos, porti a terme la revisió del Catàleg de Patrimoni de la Ciutat de Barcelona, per tal que, a cada districte, no es perdin edificis i obres arquitectòniques d’interès, exercint controls sobre l’obra nova i les reformes per tal de garantir-ne la conservació. Aquesta revisió ha de comportar la digitalització del Catàleg. Iniciar els tràmits per modificar les figures de planejament urbanístic que correspongui, una vegada efectuada aquesta revisió abans esmentada. Presentar, conjuntament amb aquesta revisió, un informe amb l’estat de conservació del conjunt del patrimoni artístic, cultural, històric i arquitectònic, en l’àmbit de ciutat i de districte que inclogui les actuacions per la preservació d’aquest patrimoni, realitzades a l’anterior mandat i la previsió de conservació d’aquest mandat, amb calendari i pressupost individualitzat.” El president del grup de Junts, Jordi Martí, ha assegurat que “la ciutat té molts problemes, i un d’ells, que creiem que s’ha cronificat i del qual fa anys que en parlem sense que els darrers governs hi hagin donat tomb, és la qüestió de la pèrdua i degradació patrimonial, una realitat constant a tots els barris de Barcelona”. “Sempre hem cregut en la defensa del patrimoni de la ciutat, dels edificis, de la seva història, de la preservació i la difusió d’un llegat que és fonamental per entendre qui som”, ha afirmat. Martí ha assegurat que durant els darrers mandats s’ha produït una degradació preocupant i ha denunciat que el catàleg patrimonial “porta anys sense revisar-se a fons”, malgrat que Barcelona compta amb “més de 2.000 anys d’història”, als quals “no estem donant el valor que els pertoca”. “Barcelona no és només una ciutat; és memòria viva i estratificada. Cada carrer del Barri Gòtic, cada façana modernista, cada mercat de barri porta inscrita l’empremta de diferents generacions”, ha afirmat Martí. “Una societat que deixa enrunar la seva herència urbana no només perd pedra i ornaments; perd també la seva pròpia narrativa i la capacitat d’entendre’s a si mateixa”, ha dit. El president del grup de Junts ha remarcat que “Barcelona és la capital de Catalunya i això és indissociable del seu paisatge arquitectònic, cultural i de memòria”. Per això, ha defensat que “la identitat de Barcelona com a capital no pot dependre només d’intencions retòriques. Cal voluntat política real per capgirar la situació, pressupostos ambiciosos, iniciativa política, consensos i eines eficaces, com un catàleg patrimonial que impedeixi demolicions silencioses i buidaments vergonyosos que amputen trossos irrecuperables de la nostra memòria col·lectiva”. Martí ha afegit que “Barcelona és la capital d’una nació amb consciència pròpia, i això comença per cuidar el que tenim, recordar el que hem perdut i defensar el que encara no hem perdut”. En aquesta línia, ha lamentat que “quan desapareix una torre modernista, cau l’illa de les Bugaderes o s’amaguen les ruïnes de la memòria del 1714, no s’esborren només pedres”. Jordi Martí ha recordat que el govern municipal “treu pit, i nosaltres també, de ser capital mundial de l’arquitectura”, però ha advertit que “no ens podem permetre el luxe que, en paral·lel, no posem tots els esforços necessaris per defensar el patrimoni que estem perdent”. El cap del grup de Junts ha fet una llista, llarga, d’elements patrimonials en situació de risc: Tramvia Blau, el Baluard del Migdia, la Torre del Fang, el Rec Comtal al seu pas per Sant Andreu, el Pont de Marina, el Palau de Vilana-Perles, el Convictori de Can Capellanets, les Casetes de l’Hort de la Vila, Can Carreres, Sala Hipòstila dels Jardins de Ca n’Altimira, Casa de la Premsa, l’illa de les bugaderes d’Horta, Vila Concepció, la Font de Santa Eulàlia… També ha recordat diverses iniciatives de Junts per la defensa patrimonial, com la proposició aprovada el juny de 2024 per revisar el catàleg patrimonial, un termini vençut sense que s’hagi fet res, o la iniciativa presentada el desembre de 2024 per impulsar una auditoria del patrimoni i crear una oficina de preservació i defensa del patrimoni: “no s’ha fet res”, ha insistit. “Avui volem denunciar el deteriorament patrimonial que pateix la ciutat i instar el govern a revisar el catàleg i impulsar totes les mesures necessàries per protegir-lo”, ha dit Martí, reclamant “el suport de totes les forces polítiques i el compromís ferm del govern per garantir la preservació patrimonial de la nostra ciutat”. Martí ha agraït els suport unànime de tots les grups i adreçant-se al govern ha afegit “estarem expectants al compliment del seu compromís públic”.   Barcelona, 29 de maig de 2026