l plenari del Consell Municipal, el grup de Junts reclama a l’executiu socialista vetllar pel patrimoni de les voreres de la ciutat, després de veure retirat el panot històric amb la ‘B’ de Barcelona, del carrer Ganduxer
El grup municipal de Junts per Barcelona ha acordat avui amb l’alcalde Jaume Collboni impulsar la creació del Bo Social Digital, aprovat ja pel Parlament de Catalunya. Al plenari del Consell Municipal, el grup de Junts ha reclamat a l’executiu socialista vetllar pel patrimoni de les voreres de la ciutat, després de veure retirat el panot històric amb la ‘B’ de Barcelona, del carrer Ganduxer.
La portaveu del grup de Junts, Neus Munté, ha formulat un prec dirigit a l’alcalde referent a la creació del Bo Social Digital. El prec, concretament, demanava
“● Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a crear, de manera urgent en un termini màxim de dos mesos, el decret de creació i el reglament regulador del Bo Social Digital de Catalunya, concretant-ne els criteris d’accés, els operadors adherits i el finançament.
- Instar el Govern de la Generalitat a incloure de manera immediata en els seus pressupostos una partida econòmica específica i estable destinada a finançar aquest bo, garantint una transferència de fons finalista a l’Ajuntament de Barcelona proporcional al seu volum de població vulnerable.
- Sol·licitar la convocatòria urgent de la Comissió Coordinadora entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per dissenyar conjuntament la plataforma digital i el conveni marc, amb l’objectiu de guanyar agilitat i eficàcia i evitar més sobrecàrrega de feina al personal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona un cop es creï l’ajut.
- Establir que, en paral·lel al procés de creació del bo per part de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona es compromet a desplegar de manera preventiva les següents accions:
o Dissenyar el Cens Municipal de Vulnerabilitat Digital per tenir identificats els col·lectius prioritaris (gent gran, aturats de llarga durada i famílies de rendes baixes).
o Planificar la «Finestreta Única» a les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC) i serveis socials per tal de poder tramitar l’ajut de forma immediata un cop el Govern de Catalunya el posi en marxa.”
La portaveu Neus Munté ha alertat que “l’accés a internet no és un luxe, sinó un dret bàsic imprescindible per garantir la igualtat d’oportunitats”. En aquest sentit, ha remarcat que “sense connectivitat no es pot buscar feina, demanar hora al metge, relacionar-se amb l’administració o fer els deures escolars”. Munté ha alertat que “una part significativa de la població continua exclosa dels serveis digitals per motius estrictament econòmics, i aquesta realitat afecta especialment alguns barris de la ciutat”.
Munté ha recordat que el Parlament de Catalunya ja va aprovar, a proposta de Junts per Catalunya, la creació del Bo Social Digital, una eina pensada per garantir un accés assequible i digne a la xarxa i als serveis digitals bàsics per a les persones en situació de vulnerabilitat. “Ara el que cal és voluntat política i celeritat per fer-lo realitat”, ha afirmat Munté. Per això, ha demanat instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a crear i a pressupostar el bo social digital de manera urgent, tot reclamant al Govern de la Generalitat que impulsi de manera immediata; i que el Govern Municipal faci el desplegament de diferents mesures preventives mentre el Govern de la Generalitat no fa la implementació complerta.
L’alcalde ha acceptat el prec; Munté ho ha agraït i ha afegit “la transformació digital de Barcelona no seria èxit si esdevingués barrera d’exclusió. L’acceptació del prec és una empenta a treballar per una major igualtat dels barcelonins, visquin on visquin i tinguin la renda que tinguin”.
La regidora Francina vila ha dirigit un paquet de preguntes adreçades al govern per conèixer:
“Primer. Que informi de quin ha estat el criteri tècnic, urbanístic i patrimonial aplicat en el cas concret de la retirada dels panots singulars del carrer Ganduxer, atribuïts a Pasqual Riera, i que expliqui els motius per a la seva substitució o eliminació.
Segon. Que indiqui si, abans de l’actuació, aquests panots constaven en algun inventari, catàleg, fitxa, registre o sistema d’informació municipal, i en cas afirmatiu, en quin instrument concret i sota quina unitat administrativa.
Tercer. Que informi si aquests panots retirats han estat salvats, inventariats i custodiats i, en cas afirmatiu, on i en quin estat de conservació, i sota quina responsabilitat.
Quart. Que aclareixi si l’Ajuntament disposa, més enllà del marc general de la Guia de Paviments, d’un protocol o procediment específic per identificar prèviament paviments singulars o d’interès patrimonial, ordenar-ne la retirada selectiva, regular-ne la conservació, establir-ne la custòdia i determinar, si escau, la seva reutilització posterior.
Cinquè. Que informi si Barcelona disposa actualment d’un catàleg específic de paviments singulars o d’autor, diferenciat del llistat general de famílies i varietats de paviment previst a la Guia, i si aquest catàleg inclou els panots singulars presents en diferents àmbits de la ciutat.
Sisè. Que especifiqui quin és el criteri de col·locació d’un model de paviment o d’un altre en funció de l’indret, la trama urbana, la funcionalitat del carrer, la identitat del barri i la compatibilitat històrica, i com es ponderen aquests factors en la pràctica municipal.
Setè. Que, en cas que no existeixi encara un sistema prou complet d’inventari,catalogació i protecció dels paviments singulars de la ciutat, el Govern municipal es comprometi a impulsar-lo, de manera que Barcelona disposi d’un instrument clar per inventariar, catalogar, protegir i establir criteris de col·locació dels diferents models de paviment en funció del lloc i de les seves característiques autoritzades per l’Ajuntament, i quines garanties hi ha perquè la lògica de simple reposició tècnica no passi per davant de la preservació dels elements amb interès patrimonial.”
“Barcelona és una ciutat que protegeix el seu patrimoni visible, però també hem de ser conscients que una part de la nostra història la trepitgem cada dia, tenim patrimoni sota els peus”, ha afirmat la regidora.
Vila ha explicat que s’ha conegut la retirada, al carrer Ganduxer, d’un tram de panots singulars amb la “B” de Barcelona, atribuïts a Pasqual Riera, un element singular i reconeixible del paisatge urbà de la ciutat. La regidora Vila ha reclamat al govern municipal informació sobre el destí d’aquest paviment i ha preguntat si els panots han estat preservats, inventariats i si se’n coneix la traçabilitat. Vila ha preguntat si, més enllà de la Guia de Paviments, existeix algun protocol específic o inventari municipal destinat a protegir els panots singulars de la ciutat, així com quins criteris determinen la col·locació d’uns models o altres als diferents carrers de Barcelona. “Si no existeix, instem el govern a impulsar la protecció dels panots”.
Per a la regidora de Junts, la resposta del govern ha quedat curta, no ha confirmat que hagi cap catàleg de panots ni protocol de protecció no criteris d’ubicació i ha reclamat que el patrimoni de les voreres també quedi protegit.
Barcelona, 29 de maig de 2026
