15 d'octubre de 2026

Impulsem a Les Corts un acord majoritari per crear un val escolar municipal pel curs 2027-2028 per a material escolar que complementi el de la Generalitat

Al Plenari del Consell de Les Corts, l’executiu del PSC accepta el prec de Junts i es compromet a iniciar d’una vegada l’enderrocament anunciat de la finca de Pintor Tapiró, 23-29 i comenƧar el projecte de nou espai verd El grup de Junts per Barcelona a Les Corts ha impulsat un acord majoritari al ple del districte per crear un val escolar municipal pel curs 2027-2028 per a material escolar que complementi el de la Generalitat. Al Plenari del Consell de Les Corts, l’executiu del PSC accepta el prec de Junts i es compromet a iniciar d’una vegada l’enderrocament anunciat de la finca de Pintor Tapiró, 23-29 i comenƧar el projecte de nou espai verd. El grup municipal de Junts per Barcelona a Les Corts, amb el conseller-portaveu, Ivan CondĆ©s, i els consellers i conselleres Cristina Company, Joaquim de Gispert, Chon GonzĆ”lez, Paula Moyano i Cristian Sais, va participar al Ple del districte d’aquest mes d’octubre. Ahir es va reprendre el plenari, que es va haver de suspendre el passat 6 d’octubre a causa de l’alerta per pluges intenses a Barcelona. La proposició del grup de Junts es va debatre el mateix dia 6, mentre que ahir es van tractar la resta d’iniciatives. El conseller Joaquim de Gispert va defensar la proposició, aprovada amb els vots de Junts, PP i VOX, l’Abstenció de Comuns i ERC, i el vot en contra del PSC, demanava al Govern municipal del Districte de Les Corts: ā€œPrimer. Que el Govern municipal creĆÆ, a partir del curs 2027-2028, un val escolar municipal propi -complementari i acumulable al val escolar que atorga anualment la Generalitat de Catalunya- destinat a totes les famĆ­lies del Districte de Les Corts amb infants escolaritzats en educació obligatòria (PrimĆ ria i ESO) en centres sostinguts amb fons pĆŗblics, per contribuir al cost creixent de llibres i material escolar. Segon. Que aquest val escolar municipal es dissenyi amb els criteris següents: Una quantia pròpia de l’Ajuntament, a determinar en el marc pressupostari corresponent, que no depengui de la convocatòria anual i variable de la Generalitat, la qual ha oscilĀ·lat entre els 60 i els 100 euros segons el curs. Un calendari de tramitació coordinat amb l’inici de curs escolar, perquĆØ les famĆ­lies puguin planificar la despesa de setembre. Un mecanisme de revisió anual de la quantia en funció de l’evolució real del cost del material escolar, que ja se situa en una mitjana propera als 3.000 euros anuals per alumne a Catalunya. Tercer. Que el Govern municipal informi aquest Consell Plenari, en el termini de 6 mesos, de la viabilitat pressupostĆ ria i del calendari d’implementació d’aquest val escolar municipal.ā€ Com va explicar el conseller De Gispert, ā€œles famĆ­lies catalanes afronten un cost mitjĆ  de 2.994 euros anuals per alumne durant el curs 2026-2027, segons les dades de l’OCU, un increment del 3,9 % respecte del curs anteriorā€. Les despeses de matrĆ­cula, menjador, llibres, material escolar, activitats extraescolars i quotes de les associacions de famĆ­lies suposen una cĆ rrega econòmica creixent que afecta tambĆ© les famĆ­lies de renda mitjana. El conseller de Junts va apostar perquĆØ l’Ajuntament de Barcelona complementi les ajudes de la Generalitat amb recursos municipals propis. ā€œL’educació obligatòria ha de ser realment accessible per a tothom. No podem permetre que el cost dels llibres, o del menjador es converteixi en una dificultat afegida per a les famĆ­liesā€, va assenyalar el Joaquim de Gispert. Va recordar tambĆ© que els ajuts municipals actuals vinculats al menjador i a les activitats extraescolars s’adrecen principalment a famĆ­lies en situació de vulnerabilitat econòmica, i va reivindicar la necessitat d’una mesura que arribi a un ventall mĆ©s ampli de llars. ā€œLa dificultat per assumir les despeses escolars no afecta Ćŗnicament les famĆ­lies en situació de pobresa severa. TambĆ© hi ha moltes famĆ­lies treballadores que necessiten suport per arribar a final de mesā€, va afirmar. De Gispert tambĆ© va recordar que el mes de juliol passat Junts a Les Corts ja va posar de manifest, mitjanƧant petició de Consell Plenari Extraordinari, la pressió econòmica creixent que pateixen les famĆ­lies del districte per accedir a una educació de qualitat per als seus infants, en aquell cas centrada en l’etapa 0-3; ā€œaquesta mateixa preocupació s’estĆ©n al conjunt de l’escolarització obligatòriaā€. Ahir, en la represa del plenari, Junts va presentar docs precs. En el primer, de la mĆ  de la consellera Cristina Company, es reclamava ā€œal Govern del Districte de les Corts que inici ja l’enderrocament de finca de Pintor Tapiró, 23-29 i comuniqui l’inici del projecte d’espai verd en el sol en desĆŗs tal i com va anunciar el 23 de gener de 2025, dins del Programa d’espais de proximitat i interiors, i que estava previst per a primers de 2026ā€. Com va assenyalar Company, en una reunió celebrada el gener de 2025 amb el govern del districte, es va informar que la finca del carrer de Pintor Tapiró, 23-29 ja havia estat expropiada i que estava previst enderrocar-la pròximament. TambĆ© es va explicar que l’espai es convertiria en un jardĆ­ amb zones d’ombra i un espai de trobada veĆÆnal, amb la previsió que les obres comencessin a principis de 2026. ā€œA hores d’ara, ni tan sols s’ha enderrocat la finca de Pintor Tapiró, 23-29ā€, va denunciar la consellera de Junts, que va agrair al Govern l’acceptació del Prec. En el segon prec, formulat per Chon GonzĆ”lez, Junts reclamava: ā€œQue el Govern del Districte de  les Corts presenti en el termini de tres mesos una avaluació de l’impacte de l’episodi de calor d’aquest estiu sobre la salut de la ciutadania, especialment dels colĀ·lectius mĆ©s vulnerables; la identificació de les zones amb major risc i les actuacions necessĆ ries en matĆØria d’ombra, arbrat, climatització i refugis climĆ tics; la garantia d’obertura i alternatives suficients dels refugis durant els perĆ­odes de mĆ xima calor, especialment a l’agost; i mesures especĆ­fiques de protecció per als infants, les persones grans, les persones amb discapacitat i les persones amb malalties cròniquesā€. Com va exposar la consellera GonzĆ”lez, aquest estiu, Barcelona ha registrat temperatures molt elevades que posen de

Impulsem a Les Corts un acord majoritari per crear un val escolar municipal pel curs 2027-2028 per a material escolar que complementi el de la Generalitat Llegeix més »

Forcem el govern Collboni a garantir que la documentació històrica de Sant Andreu com a municipi independent no sortirà del districte

Al plenari de Sant Andreu, l’executiu del PSC accepta un dels precs de Junts i es compromet a fer efectiu la recuperació del nom de ā€˜Sant Andreu de Palomar’   Ā  El grup municipal de Junts per Barcelona de Sant Andreu ha forƧat el govern de Jaume Collboni al districte a garantir que la documentació històrica de Sant Andreu de Palomar com a municipi independent no sortirĆ  del districte amb l’excusa d’una concentració arxivĆ­stica. Al consell plenari de Sant Andreu, l’executiu del PSC ha acceptat un dels precs de Junts i s’ha compromĆØs fer efectiu la recuperació del nom de ā€˜Sant Andreu de Palomar’. Ahir dimecres es va celebrar el ple del districte de Sant Andreu corresponent al mes d’octubre, amb la participació del grup de Junts per Barcelona, format per Ximena Gadea, com a consellera i portaveu, i els consellers municipals Xavier de la Cruz i Jaume TomĆ s. La primera iniciativa de Junts, una proposició, va ser defensada pel conseller municipal Xavier de la Cruz i demanava: ā€œQue el Consell del Districte de Sant Andreu insti el Govern de l’Ajuntament de Barcelona a reconĆØixer i respectar la identitat i la personalitat històrica de Sant Andreu de Palomar com a antic municipi independent, i a assumir el compromĆ­s polĆ­tic explĆ­cit i ferm de garantir que tant la documentació històrica del municipi independent, com els fons de les entitats, famĆ­lies i persones andreuenques romanguin fĆ­sicament al poble, amb la custòdia dels originals i la consulta pĆŗblica garantides a Sant Andreu de Palomar, respectant els acords de donació i excloent aquests fons de qualsevol trasllat fora del poble derivat de la reorganització o centralització dels arxius municipalsā€. El conseller de Junts va reivindicar el passat com a municipi independent de Sant Andreu de Palomar i va reclamar preservar el seu patrimoni artĆ­stic, històric, arquitectònic, documental i arxivĆ­stic. Des de les primeres iniciatives veĆÆnals de creació d’un arxiu històric, impulsades l’any 1982, fins a la consolidació de la xarxa d’Arxius Municipals de Districte, ā€œel nostre territori ha treballat per recuperar, preservar i difondre una documentació que permet reconstruir la vida econòmica, social i cultural de Sant Andreu. En aquest procĆ©s, el Centre d’Estudis Ignasi IglĆ©sias, fundat el 1987, ha tingut un paper especialment rellevantā€. Les normes d’organització i funcionament aprovades l’any 1990 a l’AjuntamentĀ  van diferenciar les funcions de l’Arxiu Municipal Administratiu, l’Arxiu Històric de la Ciutat i la xarxa d’Arxius Municipals de Districte, reconeixent l’especificitat de cadascun d’aquests serveis i la seva vinculació territorial. De la Cruz, no obstant, va alertar que la proposta actual de concentrar els arxius municipals en un Ćŗnic equipament de ciutat ā€œplanteja un canvi substancial respecte del model descentralitzat i genera preocupació pel futur dels fons documentals vinculats a Sant Andreu de Palomarā€. ā€œLa millora de les condicions de conservació, la modernització dels serveis i l’optimització dels recursos han de ser compatibles amb el respecte als compromisos adquirits amb els donants, amb l’accĆ©s de proximitat i amb la preservació del vincle entre els fons documentals i la comunitat que els ha generat i custodiatā€, va reclamar el conseller de Junts. La iniciativa de Junts es va aprovar amb els vots favorables de tots els grups, excepte l’abstenció de PSC i VOX. El primer prec de Junts, defensat per la consellera portaveu, Ximena Gadea, demanava a l’executiu del PSC: ā€œQue el Govern del Districte de Sant Andreu doni compte de les actuacions dutes a terme des de l’aprovació unĆ nime de la proposta del marƧ de 2023 per recuperar el nom de Sant Andreu de Palomar, detallant l’estat actual de la tramitació, les gestions pendents i els motius pels quals el canvi encara no s’ha fet efectiuā€. Com va explicar Gadea, la documentació antiga conservada situa, a inicis de la segona meitat del segle X, la fundació de la Ā«Casa de Sant AndreuĀ», una petita capella ubicada prop del CamĆ­ Ral, en una cruĆÆlla d’antics camins i vora el Rec Comtal, al voltant de la qual s’aixecaren les primeres cases del nucli. La presĆØncia de nombrosos colomars a la zona hauria donat origen al nom de Palomar, i el rector Geribert emprĆ  la denominació Ā«Sancti Andrei de PalumbareĀ» per distingir aquesta comunitat d’altres poblacions dedicades a Sant Andreu. ā€œSant Andreu de Palomar Ć©s el nom històric del nostre poble, documentat des del segle XI, l’annexió a Barcelona l’any 1897 no esborrĆ  la seva personalitat pròpia ni el sentiment de pertinenƧa de les persones andreuenquesā€, va afirmar Ximena Gadea. Les successives reorganitzacions administratives, especialment la divisió del districte i la creació de Nou Barris l’any 1984, han fragmentat el territori històric de Sant Andreu de Palomar, ā€œperò no han de comportar la renĆŗncia al seu nom, a la seva memòria ni a la seva identitat milĀ·lenĆ riaā€. La consellera de Junts per Barcelona va recordar que Consell Plenari del Districte de Sant Andreu del mes de marƧ de 2023 ja va aprovar per unanimitat la proposta de substituir el nom actual del barri, Ā«Sant AndreuĀ», pel nom històric de l’antic poble, Ā«Sant Andreu de PalomarĀ». ā€œCal donar compliment a la voluntat del Consell Plenariā€, va exigir Gadea. El Govern va acceptar el Prec. Finalment, l’executiu socialista no va acceptar l’altre prec del grup de Junts, que Ā reclamava, ā€œque el Govern del Districte de Sant Andreu exigeixi al Govern municipal les mesures necessĆ ries per garantir que tots els infants andreuencs que vulguin visitar la FĆ brica dels Reis d’Orient puguin accedir-hi amb les seves famĆ­lies. Que, si el Govern municipal no pot garantir aquest accĆ©s, el Districte de Sant Andreu no faci cap aportació econòmica al desenvolupament de l’activitat i destini Ć­ntegrament la partida prevista a altres activitats nadalenques locals adreƧades als infants i les seves famĆ­lies, amb la colĀ·laboració de les entitats dels barrisā€. Com va explicar el consell Jaume TomĆ s, ā€œNadal Ć©s un temps especialment significatiu per als infants i les seves famĆ­lies, i activitats com la de la FĆ brica dels Reis d’Orient, una de les mĆ©s emblemĆ tiques del Nadal a Sant Andreu, Ć©s una experiĆØncia molt esperada per molts infants

Forcem el govern Collboni a garantir que la documentació històrica de Sant Andreu com a municipi independent no sortirà del districte Llegeix més »

Jordi MartĆ­: ā€œEl millor homenatge a Companys Ć©s ser conseqüents, cada dia, amb allò que diem defensar: la llengua, les institucions i la naciĆ³ā€

El candidat de Junts reclama en l’homenatge a LluĆ­s Companys una disculpa solemne de l’Estat espanyol per l’assassinat del president de la Generalitat El candidat de Junts a l’Alcaldia de Barcelona i president del Grup Municipal a l’Ajuntament, Jordi MartĆ­ Galbis, ha pronunciat aquesta matinada, al costat de del secretari general del partit, Jordi Turull, i secretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), Aleix AgustĆ­, un dels discursos de l’acte d’homenatge al president LluĆ­s Companys que les dues formacions celebren cada any al Fossat de Santa EulĆ lia del Castell de MontjuĆÆc, escenari on un escamot de l’exĆØrcit franquista va afusellar el president de la Generalitat el 15 d’octubre de 1940, fa vuitanta-sis anys. Ā  MartĆ­ ha obert el seu discurs reivindicant una faceta del president Companys que sovint queda en segon pla: la seva condició de regidor de l’Ajuntament de Barcelona, cĆ rrec que va exercir en dues ocasions abans d’arribar a la presidĆØncia de la Generalitat. ā€œCompanys no era nomĆ©s un sĆ­mbol. Era un home que feia polĆ­tica, que defensava unes idees i que es preocupava pels problemes concrets de la gent. I això tambĆ© forma part del seu llegatā€, ha dit MartĆ­, que ha volgut subratllar la dimensió municipal del president com a exemple de compromĆ­s polĆ­tic concret i quotidiĆ . Ā  Al cor del seu discurs, MartĆ­ ha llanƧat una reflexió sobre el significat real del compromĆ­s polĆ­tic amb Catalunya: ā€œĆ‰s molt fĆ cil parlar de Catalunya. Ɖs molt fĆ cil proclamar que estimem el nostre paĆ­s. Però el compromĆ­s es demostra quan les coses es compliquen. Quan defensar allò en quĆØ creus tĆ© un cost. Quan has de prendre decisions que no són còmodesā€. El candidat de Junts ha recordat que les circumstĆ ncies actuals no són comparables a les que va viure Companys, però ha advertit que això no eximeix ningĆŗ de les seves responsabilitats: ā€œEstar compromesos amb Catalunya vol dir ser coherents. Vol dir defensar la nostra llengua, les nostres institucions i el dret del nostre poble a decidir el seu futur. I vol dir fer-ho no nomĆ©s amb paraules, sinó tambĆ© amb fetsā€. Ā  MartĆ­ ha posat ĆØmfasi en el paper que ha de tenir Barcelona com a capital del paĆ­s, i ha vinculat directament aquest debat amb la polĆ­tica municipal: ā€œBarcelona no pot ser una capital que visqui d’esquena al seu paĆ­s. Ha d’exercir de capital de Ā  Catalunya, amb orgull, amb ambició i sense complexos. I això tambĆ© es defensa des de l’Ajuntament. Amb les decisions que prenem, amb les prioritats que fixem i amb la manera com servim els ciutadansā€. Ā  JustĆ­cia per a Companys: cal una disculpa solemne de l’Estat espanyol Ā  En la part final del seu discurs, MartĆ­ ha abordat una de les reclamacions històriques de Junts: l’exigĆØncia d’una disculpa solemne de l’Estat espanyol per l’assassinat del president Companys. El candidat ha recordat que el Govern espanyol ha reconegut la nulĀ·litat de la condemna, però ha subratllat que aquest pas no Ć©s suficient: ā€œreconĆØixer la nulĀ·litat d’una sentĆØncia no Ć©s el mateix que demanar perdó per un crim d’Estat. Aquest reconeixement polĆ­tic i moral no es pot donar per resolt nomĆ©s amb una declaració jurĆ­dicaā€. Ā  MartĆ­ ha emmarcat aquesta reclamació en un concepte mĆ©s ampli de memòria democrĆ tica: ā€œla memòria democrĆ tica no pot quedar reduĆÆda a un homenatge un cop l’any. Ha de tenir conseqüències. No es tracta de reobrir ferides. Es tracta de reconĆØixer els fets, assumir responsabilitats històriques i fer justĆ­cia a la memòria de les vĆ­ctimesā€. Ā  MartĆ­ ha tancat el seu discurs amb una crida a la coherĆØncia polĆ­tica i a la continuĆÆtat del llegat de Companys: ā€œEl millor homenatge que li podem fer no Ć©s nomĆ©s recordar-lo un cop l’any. Ɖs ser conseqüents, cada dia, amb allò que diem defensar. PerquĆØ van voler esborrar-nos com a nació. I la nació continua vivaā€. Ā  L’acte s’ha celebrat a la matinada al Fossat de Santa EulĆ lia del Castell de MontjuĆÆc, en el lloc exacte on el president Companys va ser afusellat, i ha reunit dirigents, militants i simpatitzants de Junts i de la JNC en un acte de memòria, dignitat i reafirmació nacional. Ā  Barcelona, 15 d’octubre de 2026

Jordi MartĆ­: ā€œEl millor homenatge a Companys Ć©s ser conseqüents, cada dia, amb allò que diem defensar: la llengua, les institucions i la naciĆ³ā€ Llegeix mĆ©s Ā»

DesplaƧa cap amunt