Per millorar la convivĆØncia a Barcelona cal renovar lāordenanƧa de civisme, però, sobretot, mĆ©s recursos i un Govern municipal que la faci complir
El president del grup de Junts BCN, Jordi MartĆ Galbis, amb els regidors Neus MuntĆ© i Josep Rius, protagonitzen la primera sessió de treball āFem que Barcelona funcioniā que, amb el tĆtol de ā+Seguretat +Civisme = +Benestarā, comparteix amb entitats veĆÆnals, comercials i ciutadania propostes per millorar la convivĆØncia als carrers i places de BarcelonaĀ Ā Junts per Barcelona presenta un mapa interactiu sobre lāincivisme a la capital catalana que assenyala 100 punts de la ciutat conflictius (baralles, soroll, grafitis, brutĆcia, venda ambulant…) i que obre a la participació ciutadana per anar-lo ampliant El Grup municipal de Junts per Barcelona ha defensat avui que per millorar la convivĆØncia a la capital catalana cal renovar lāordenanƧa de civisme, però, sobretot, mĆ©s recursos i un Govern municipal que la faci complir. El president del grup de Junts BCN, Jordi MartĆ Galbis, amb els regidors Neus MuntĆ© i Josep Rius, han protagonitzat aquesta tarda la primera sessió de treball āFem que Barcelona funcioniā que, amb el tĆtol de ā+Seguretat +Civisme = +Benestarā, comparteix amb entitats veĆÆnals, comercials i ciutadania propostes per millorar la convivĆØncia als carrers i places de Barcelona. Des de lāescenari de lāauditori UPF-Balmes, davant dāunes 180 persones, Jordi MartĆ Galbis ha agraĆÆt la presĆØncia dels assistents a āun acte que volem dedicar al principal problema de la ciutat: la inseguretat, lāincivisme i els problemes de convivĆØncia; i amb la perspectiva de la propera tramitació de la Modificació de lāOrdenanƧa de ConvivĆØncia; una norma que potser en alguns punts ha quedat obsoleta, Ć©s de 2005, però que els governs de Colau i Collboni no han volgut aplicar amb tota la intensitat que haguĆ©s calgutā. MartĆ ha descrit breument la situació en que es troba Barcelona, on segons el propi Ajuntament la inseguretat Ć©s el primer problema de la ciutat pel 29% dels barcelonins, āuna xifra de rĆØcord, i insostenibleā. āEl govern Collboni ens diu que tot plegat Ć©s una percepció, però això Ć©s fals. A Barcelona hi ha inseguretat i incivisme. Ho veiem no solament als carrers. TambĆ© al metro com hem vist aquestes darrers setmanes, amb episodis greus de robatoris, agressions, i accions incĆviques perpetrades per grups organitzatsā, ha dit MartĆ. āDes de Junts per Barcelona volem denunciar que aquest estat de coses tĆ© noms i cognoms: Jaume Collboni i Ada Colau; i que ha estat la seva deixadesa i relativisme ideològic els que han provocat aquesta situació. Primer van negar el problema; no van fer el que calia fer; no hi van posar voluntat polĆtica. I ara, quan el problema els desborda, tampoc són capaƧos de posar-hi remei, mĆ©s enllĆ de la clĆ ssica propaganda, que ho tapa totā, ha dit MartĆ. āEls que ens han dit fins aquĆ no poden ser els que arreglin els problemes que ells mateixos han contribuĆÆt a generarā, ha reblat, tot recordant que el tinent dāAlcalde de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, estĆ al capdavant de la GuĆ rdia Urbana des del 2019, āja fa gairebĆ© 6 anys; el balanƧ parla per si sol…ā. A parer del capĀ Ā del grup de Junts per Barcelona, āper intentar solucionar els problemes de la ciutat cal lideratge, determinació i rigor. Actituds que no reuneixen ni Jaume Collboni, ni el seu equip ni els seus socis preferents. La GuĆ rdia Urbana i els treballadors municipals necessiten lideratge, suport i instruccions clares i inequĆvoques, que no han tingut els Ćŗltims anysā. MartĆ ha denunciat tambĆ© manca de transparĆØncia per part del govern municipal, i ha posat lāexemple de les reiterades peticions per part de Junts per conĆØixer els informes anuals dāavaluació de lāaplicació de lāOrdenanƧa d ConvivĆØncia; āni apliquen la norma ni faciliten a lāoposició la informació que ens cal per exercir la nostra tasca dāimpuls, control i fiscalització del governā. Jordi MartĆ Galbis ha volgut enviar un missatge clar als assistents: āens comprometem a fer complir les normes, revertir la situació, garantir els drets de la gent, especialment el dret a la seguretat i a la convivĆØncia, i posar ordre a la ciutat. El canvi que reclamĆ vem el maig de 2023 tambĆ© anava dāaixòā. EL CIVISME COM A GARANTIA DE DRETS I BENESTAR PER A TOTHOM La portaveu del grup de Junts BCN, Neus MuntĆ©, responsable de lāĆ mbit de Drets Socials ha parlat de com afecten aquests problemes dāinseguretat i dāincivisme a la gent de la ciutat, tambĆ© des del punt de vista social. MuntĆ© ha defensat el civisme com a eina per garantir els drets i el benestar de tothom i ha subratllat que ālāincivisme afecta especialment les persones mĆ©s vulnerablesā, i que cal āeducar en el civisme i fer-ne pedagogiaā. MuntĆ© ha criticat lāerror de les āautodenominades esquerresā que van decidir que parlar de civisme i de seguretat era antic, de dretes, fins i tot reaccionari. āA Barcelona ho hem patit, perquĆØ al llarg dels darrers 9 anys, amb els governs de Colau i Collboni, sāhan normalitzat, i fins i tot blanquejat, certs comportaments que tenen alts components dāincivismeā. MuntĆ© ha afirmat que ādefensar el civisme no Ć©s reaccionari, Ć©s progressista treballar per una ciutat on les persones entenguin lāimpacte que els seus actes i comportaments tenen sobre les altres personesā. La modificació de lāOrdenanƧa de convivĆØncia Ć©s una oportunitat per preservar lāespai pĆŗblic com a lloc de convivĆØncia i civisme, on totes les persones puguin desenvolupar les seves activitats amb ple respecte a la dignitat i als drets dels altres. āUna ciutat cĆvica Ć©s una ciutat que respecta i tĆ© cura de totes les persones i, en especial, de les que estan en situació de vulnerabilitatā, ha afirmat MuntĆ© que ha posat exemples concrets de conductes incĆviques que perjudiquen els altres, especialment els mĆ©s vulnerables, com ocupar places dāestacionament per a persones amb mobilitat reduĆÆda; no respectar seients reservats al transport pĆŗblic; ascensors vandalitzats; parcs infantils bruts i degradats. TambĆ© sāha referit a les persones en situació de carrer, al sensellarisme. MuntĆ© ha criticat que una persona que viu al carrer pugui acumular fins a 42 denĆŗncies per OrdenanƧa de civisme, com ha denunciat Fundació Arrels. āCal enfocar