Arxius de Animals

Pactem amb el govern Collboni l’elaboració d’un Pla integral de vigilància i adaptació davant l’augment de plagues urbanes de rates, paneroles i mosquits

Animals, Cultura, Drets socials, Neus Munté, Salut, Titon Lailla / Cristina Calvó

A la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, la portaveu Neus Munté reclama explicacions a l’executiu sobre la situació de vaga indefinida que afecta la xarxa de Biblioteques de Barcelona i l’interpel·la per solucionar el conflicte d’aquest servei públic essencial El grup municipal de Junts per Barcelona ha pactat avui amb el govern de Jaume Collboni l’elaboració d’un Pla municipal integral de vigilància i adaptació davant l’augment de plagues urbanes associades al canvi climàtic de rates, paneroles, xinxes i mosquits. A la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, la portaveu del grup de Junts BCN, Neus Munté, ha reclamat explicacions a l’executiu socialista sobre la situació de vaga indefinida que afecta la xarxa de Biblioteques de Barcelona i l’interpel·la per solucionar el conflicte d’aquest servei públic essencial. A la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, la regidora Titon Lailla ha presentat un prec dirigit a l’executiu socialista que reclama: “Que el Govern municipal elabori, en el termini de tres mesos, un Pla municipal integral de vigilància i adaptació davant l’augment de plagues urbanes associades al canvi climàtic, amb especial incidència del mosquit tigre, les paneroles, els rosegadors i les xinxes. Aquest Pla haurà d’incloure: Un sistema públic d’indicadors i mapatge per barris sobre incidències Actuacions municipals tant preventives com reactives amb calendari i pressupost associat, especialment en zones boscoses i espais de joc infantil Factors de vulnerabilitat urbana i social relacionats amb la proliferació de plagues”. Com ha exposat la regidora de Junts, Barcelona s’enfronta a una realitat, “que és l’augment de les plagues urbanes associades al canvi climàtic; ja no és puntual ni excepcional”. La regidora Titon Laïlla ha destacat que “les temperatures cada vegada més elevades afavoreixen la proliferació de mosquits, paneroles, rosegadors i altres insectes que poden ser vectors d’algunes malalties. No estem parlant només d’una qüestió de molèsties; estem parlant de salut pública”. Laïlla ha volgut reconèixer la feina que ja s’està fent des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i des dels serveis municipals, “s’han reforçat els sistemes de vigilància i control i valorem positivament aquests esforços”. La regidora, no obstant, ha advertit que “ens trobem davant d’un fenomen que tendeix a intensificar-se i que requereix anar més enllà de les actuacions reactives. Els estudis científics i els organismes internacionals fa anys que alerten que les plagues urbanes a les ciutats mediterrànies aniran en augment a causa dels efectes del canvi climàtic”. Lailla ha demanat l’elaboració d’aquest “Pla municipal integral”. La regidora ha agraït l’acceptació del prec per part de l’executiu “perquè és un tema de salut”, i ha demanat no quedar-se només amb actuacions a Barcelona ja que alguns d’aquestes plagues transcendeixen la titularitat dels espais. De la seva banda, la portaveu del grup de Junts, Neus Munté, ha preguntat al govern “Quin és el seu capteniment davant la situació que afecta actualment la xarxa de Biblioteques de Barcelona i quines mesures pensa adoptar per garantir la qualitat, l’estabilitat i la continuïtat d’un servei públic essencial per a l’accés a la cultura, el coneixement i l’estudi a la ciutat?”. “La situació que afecta la xarxa de Biblioteques de Barcelona mereix una explicació clara per part del Govern municipal. No estem parlant de qualsevol equipament públic; les biblioteques són un dels serveis de proximitat més importants que té la ciutat”, ha afirmat Munté. La portaveu ha recordat que aquesta qüestió és especialment rellevant en aquestes dates: “ens trobem en ple període de preparació d’exàmens i milers d’estudiants utilitzen les biblioteques com el seu principal espai d’estudi. Garantir-ne el bon funcionament és una necessitat per a molta gent”; i també perquè estem en ple estiu i les biblioteques formen part de la xarxa de refugis climàtics de la ciutat. “Per a moltes persones, especialment persones grans, estudiants o famílies que no disposen de condicions adequades a casa seva, són espais climatitzats imprescindibles durant els episodis de calor intensa», ha remarcat. “Ens preocupa qualsevol situació que pugui afectar la qualitat, l’estabilitat o la continuïtat d’aquest servei tan important», ha dit, tot subratllant la necessitat que les reivindicacions dels treballadors siguin escoltades. Per això Munté ha reclamat conèixer el capteniment del govern i quines mesures es pensen adoptar perquè garantir que la ciutadania continuï disposant d’un servei bibliotecari de qualitat. El govern municipal han assenyalat que la situació “s’emmarca dins un procés de negociació que continua obert”, refermant el seu compromís amb el servei públic. També ha apuntat que part del conflicte respon a un debat vinculat a les dinàmiques sindicals i ha defensat la necessitat de “trobar un element comú que permeti superar l’atzucac actual” i avançar cap a una solució. Munté ha respost que “esperem un acostament de posicions. És obvi que la responsabilitat de garantir el bon funcionament i l’obertura de les biblioteques correspon al Govern municipal”. La portaveu del grup de Junts ha recordat que la situació actual “és perjudicial tant per a la ciutat com per als professionals que volen arribar a un acord”. Neus Munté ha expressat el seu respecte per la negociació col·lectiva, però ha afegit que hi ha aspectes que no encaixen. “Volem que aquesta situació se solucioni com més aviat millor, interpel·lem el govern perquè faci tot el possible”, ha conclòs. Barcelona, 16 de juny de 2026

Pactem amb el govern Collboni l’elaboració d’un Pla integral de vigilància i adaptació davant l’augment de plagues urbanes de rates, paneroles i mosquits Llegeix més »

Impulsem una declaració de l’Ajuntament que reconeix el brot de PPA com una crisi econòmica, social i de salut pública i ambiental

Animals, Salut, Titon Lailla / Cristina Calvó

El Consell Plenari del consistori barceloní aprova una iniciativa de Junts, que han signat tots els grups menys VOX, que també reclama transparència en la gestió de la crisi, i manifesta suport al sector porcí, el gremi i el comerç, entre d’altres mesures El Grup Municipal de Junts per Barcelona ha impulsat l’aprovació d’una Declaració Institucional del Ple de l’Ajuntament de la capital catalana que reconeix el brot de Pesta Porcina Africana (PPA) com una crisi econòmica, social i de salut pública i ambiental que exigeix una resposta coordinada de les administracions. El Consell Plenari del consistori barceloní ha aprovat una iniciativa de Junts BCN, que han signat tot els grups municipals menys VOX, que també reclama transparència en la gestió de la crisi, i manifesta suport al sector porcí, el gremi i el comerç, entre d’altres mesures. El grup municipal de Junts per Barcelona, de la mà de la seva regidora Titon Lailla, responsable de la formació en l’àmbit de la Salut, ha registrat una Declaració Institucional per a la seva aprovació en el Ple municipal d’aquest mes de desembre, celebrat avui, que ha volgut tractar el recent brot de Pesta Porcina Africana que afecta el sector porcí a Catalunya. En la seva exposició de motius, la iniciativa remarca que: El passat 29 de novembre de 2025, el Departament d’Acció Climàtica va confirmar la detecció de diversos senglars morts al municipi de Cerdanyola del Vallès que van donar positiu a la Pesta Porcina Africana (PPA), essent aquest el primer focus detectat a l’Estat espanyol des de l’any 1994. La Pesta Porcina Africana és una malaltia altament contagiosa i letal per als porcs domèstics i els senglars, i constitueix una amenaça epidemiològica greu per a la ramaderia porcina, la biodiversitat de la fauna salvatge, la salut ambiental i l’equilibri dels ecosistemes. El focus declarat a Cerdanyola del Vallès està situat a menys de 10 km del límit del terme municipal de Barcelona, en l’àrea d’influència del Parc Natural de la Serra de Collserola, on la presència de senglars és elevada. La crisi derivada d’aquets brots a Catalunya té conseqüències molt greus sobre el sector porcí, la indústria agroalimentària, l’ocupació i l’equilibri territorial, i genera, alhora, una preocupació creixent en l’àmbit de la salut pública i de la salut ambiental. Aquesta situació impacta de manera especial en els territoris rurals i en les economies locals vinculades a la ramaderia i a la transformació agroalimentària, però també té implicacions directes en l’entorn metropolità i en una ciutat com Barcelona, on la presència de fauna salvatge, especialment senglars, a Collserola, Montjuïc i els barris de muntanya, obliga a abordar la crisi amb una mirada integral de salut i de seguretat. La gestió d’aquesta crisi requereix una planificació estratègica sòlida, protocols de bioseguretat aplicables i recursos suficients (plantes de destrucció, equips especialitzats, dispositius de sacrifici, personal tècnic), així com una informació transparent i clara per a la ciutadania i per als sectors afectats, evitant la improvisació i la banalització d’un problema que pot comprometre la confiança en les institucions. Per tot plegat, la Declaració del Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, en la seva part executiva, acorda: 1- Reconèixer la pesta porcina africana com una crisi de gran abast, amb impacte econòmic, social i territorial, i amb una clara dimensió de salut pública i de salut ambiental que exigeix una resposta coordinada entre administracions. 2- Manifestar el compromís amb els barris de muntanya i l’entorn natural de la ciutat. El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona expressa el seu compromís a vetllar perquè els barris de muntanya i els entorns naturals de la ciutat (Collserola, Montjuïc i altres zones verdes periurbanes) siguin considerats àmbits prioritaris en els plans de control de fauna salvatge, especialment pel que fa als senglars, per prevenir riscos sanitaris, accidents i afectacions a la convivència. 3- Reclamar que qualsevol pla de control i reducció de població cinegètica es basi en criteris científics, en la protecció dels ecosistemes i en una comunicació clara amb el veïnat, integrant la veu de les entitats dels barris i dels agents socials i veïnals. 4- Demanar que es garanteixi una informació pública, clara i actualitzada sobre l’evolució de la crisi, els riscos reals per a la salut humana, les mesures de protecció i els protocols a seguir, evitant alarmismes injustificats però també la minimització de l’impacte. 5- Demanar a la Generalitat de Catalunya la realització d’una auditoria externa, independent i completa dels serveis de prevenció en salut animal i dels protocols de bioseguretat aplicats, amb presentació pública dels resultats. 6- Manifestar el suport al sector porcí, a la indústria agroalimentària i instar al Govern de la Generalitat obrir línies d’ajuts directes per als ramaders i per a la indústria agroalimentària afectada per la pesta porcina africana, així com a l’impuls de mecanismes de finançament específics per garantir la continuïtat de l’activitat econòmica i de l’ocupació. Que en aquestes mesures es tinguin en compte, de manera especial, les petites i mitjanes explotacions, els territoris amb més vulnerabilitat socioeconòmica i l’impacte que les alteracions del mercat porcí poden tenir en els preus i en l’accés a aliments per part de la ciutadania. 7- Donar suport al Gremi, comerços i parades de mercats municipals del sector porcí, així com el compromís de treballar amb el Gremi i les associacions de comerciants, per fer el seguiment de l’afectació i trobar fórmules de suport. 8- Reclamar una coordinació reforçada entre la Generalitat de Catalunya, el Govern de l’Estat, les diputacions, els consells comarcals i els ajuntaments, amb participació activa del municipalisme en l’elaboració i seguiment dels plans de contingència. 9- Traslladar aquesta declaració al Parlament de Catalunya, al departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i a les 4 diputacions, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació Catalana de Municipis, i als organismes internacionals pertinents. Barcelona, 19 de desembre de 2025

Impulsem una declaració de l’Ajuntament que reconeix el brot de PPA com una crisi econòmica, social i de salut pública i ambiental Llegeix més »

Exigim al Govern Collboni informació clara al veïnat dels barris de muntanya i actuacions immediates davant la crisi per la PPA a Collserola

Animals, Sarrià- Sant Gervasi, Titon Lailla / Cristina Calvó

4 de 3.134 Junts exigeix al Govern Collboni informació clara al veïnat dels barris de muntanya i actuacions immediates davant la crisi per la PPA a Collserola Safata d’entrada Premsa Junts per Barcelona 15:37 (fa 2 hores) per a Junts exigeix al Govern Collboni informació clara al veïnat dels barris de muntanya i actuacions immediates davant la crisi per la PPA a Collserola La regidora de Salut del grup, Titon Lailla, i l’equip de Junts a Sarrià-Sant Gervasi registra noves preguntes per reclamar transparència a l’executiu municipal socialista sobre la seva gestió d’aquesta crisi que continua oberta i que encara genera nombroses incògnites sense resposta El Grup Municipal de Junts per Barcelona de la mà de la seva regidora en l’àmbit de la Salut, Titon Lailla, ha registrat aquest dilluns noves preguntes al govern de l’alcalde Jaume Collboni sobre la crisi sanitària oberta pel brot de Pesta Porcina Africana (PPA) detectat a la serra de Collserola i exigint informació clara al veïnat dels barris de muntanya de la capital catalana. La també regidora presidenta del districte de Sarrià–Sant Gervasi, Titon Lailla, i l’equip de Junts en aquest districte han reiterat la seva preocupació davant la gestió que l’alcalde Jaume Collboni i el govern municipal estan fent del brot de Pesta Porcina Africana (PPA) detectat a l’entorn del Parc Natural de Collserola, crisi que continua oberta i que encara genera nombroses incògnites sense resposta. Davant del silenci i la manca d’informació als veïns, el portaveu de Junts al Ple de Sarrià-Sant Gervasi, Pol Lliró, ha registrat noves preguntes per tal que el govern municipal informi de la situació i el pla d’actuació davant el brot de PPA que afecta el Parc Natural de Collserola, exigint claredat i protocols específics per a les zones habitades incloses en el perímetre de restricció. Així, el conseller municipal de Junts exigeix aclarir: Quins mecanismes d’informació sistemàtica i regular s’han activat per als veïns de l’àmbit de Collserola. Quins protocols, instruccions i mesures concretes s’han comunicat de manera personalitzada a la ciutadania afectada. El brot ha comportat l’establiment d’un perímetre de vigilància i restriccions de fins a 20 km al voltant del focus inicial, que inclou zones del Parc Natural de Collserola dins del terme municipal de Barcelona i, en particular, els barris de muntanya de 4 districtes de la ciutat Sarrià – Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i Nou Barris, alguns d’ells amb una densitat de població significativa. Junts per Barcelona subratlla que les zones afectades no són exclusivament parc natural, sinó que també inclouen nombroses zones habitades, i diversos punts de concentració de persones com equipaments, escoles, estacions i parades de transport públic. Titon Lailla ha mostrat especial inquietud per la situació al barri de Vallvidrera, el Tibidabo i Les Planes, on el sistema de recollida de residus podria esdevenir un factor de risc afegit si no s’actualitza amb mesures específiques. Igualment, Junts pregunta al govern municipal si: preveu actuacions especials en relació amb la recollida porta a porta a Sarrià, tenint en compte els casos coneguts de senglars que han arribat fins al casc antic del barri i la necessitat de reforçar la seguretat de les famílies i dels animals de companyia davant possibles situacions de contacte. La regidora Lailla ha recordat que Junts per Barcelona porta anys advertint de la necessitat d’un control rigorós i constant de la població de senglars a Collserola, i lamenta que “sempre hem trobat a faltar la complicitat d’altres grups polítics, especialment dels governs del PSC i Barcelona en Comú”. Malgrat aquests avisos, les administracions competents han optat reiteradament per polítiques fragmentades, insuficients i sovint reactives, centrades en mesures puntuals i no pas en una estratègia integral de gestió de població. El resultat és un parc natural amb una sobrepoblació crònica que ha desbordat la seva capacitat ecològica, així com una ciutat on els senglars circulen amb normalitat per barris com Tibidabo- Les Planes, Sarrià o Vallvidrera, entre d’altres, generant riscos sanitaris, accidents i convivència conflictiva. La irrupció de la pesta porcina africana evidencia, a parer del grup de Junts i de forma contundent, que no abordar la causa estructural la híper població té conseqüències greus tant per a la salut animal com per a l’economia (perquè podria afectar el sector porcí català) i per a la seguretat ciutadana. La manca d’un pla de reducció de població continuat, sostingut i coordinat entre Generalitat i Ajuntament, així como l’absència de mesures preventives robustes, ha deixat el territori exposat i vulnerable. “Hem trobat a faltar més responsabilitat amb un veritable pla d’actuació i control quan encara s’hi era a temps. Ara veiem el govern activar mecanismes urgents fins ara qüestionats”, ha afirmat Lailla. LA regidora considera que aquesta crisi no pot presentar-se com un episodi inevitable de la natura, sinó com el resultat de no haver actuat amb la contundència que reclamava una situació sobradament diagnosticada. Junts ha fet preguntes i ha mirat de forçar al govern a actuar en diverses ocasions i de manera continuada a través de les iniciatives dirigides al govern del districte al menys des de l’any 2019, sense respostes clares ni plans robustos. “És l’hora que les institucions assumeixin la seva responsabilitat i impulsin, amb urgència, una gestió més eficient, basada en dades, fins ara molt febles, i en criteris sanitaris, per prevenir que episodis com aquest tornin a produir-se”, ha conclòs Titon Lailla. Barcelona, 5 de desembre de 2025

Exigim al Govern Collboni informació clara al veïnat dels barris de muntanya i actuacions immediates davant la crisi per la PPA a Collserola Llegeix més »

Demanem al Govern Collboni com justifica la intervenció de la UME pel brot de PPA a Collserola

Animals, Titon Lailla / Cristina Calvó

La regidora de Salut de Junts BCN, Titon Lailla, registra 8 noves preguntes a l’executiu municipal per exigir explicacions sobre els criteris tècnics, la necessitat real i les implicacions de mobilitzar efectius militars en una emergència sanitària animal El Grup Municipal de Junts per Barcelona de la mà de la seva regidora en l’àmbit de la Salut, Titon Lailla, ha registrat aquest dilluns 8 noves preguntes al govern de l’alcalde Jaume Collboni sobre la crisi sanitària oberta pel brot de Pesta Porcina Africana (PPA) detectat a la serra de Collserola, donant continuïtat a les preguntes presentades divendres passat. En aquesta ocasió, Junts per Barcelona reclama al govern municipal que expliqui com justifica la intervenció de la Unitat Militar d’Emergències (UME) en el dispositiu de control del brot, i alerta sobre si la gestió civil de les crisis veterinàries està passant a mans dels militars, un precedent poc habitual que planteja interrogants tècnics, operatius i institucionals. La regidora Titon Lailla ha expressat la seva “profunda preocupació” per la decisió de la Generalitat de Catalunya, amb el coneixement del govern municipal, de sol·licitar la mobilització de la UME per reforçar el control, la retirada d’animals morts i la prevenció de la propagació del brot a Collserola. “Aquest desplegament militar per a una emergència sanitària animal és poc habitual i planteja interrogants sobre els criteris tècnics, la necessitat real, el cost econòmic i la coordinació amb els equips veterinaris, els Agents Rurals i altres recursos civils ja existents”, ha alertat la regidora de Junts. Lailla ha subratllat que “la presència d’efectius militars mitjançant la UME en tasques de control del medi natural i animals infectats pot tenir implicacions tant operatives com institucionals, generant la necessitat d’aclarir la justificació, el paper concret i l’impacte d’aquesta intervenció”. La regidora Titon Lailla ha registrat les següents 8 preguntes dirigides al govern de Collboni per obtenir respostes clares sobre la intervenció de la UME: Per quin motiu s’ha sol·licitat expressament la intervenció de la Unitat Militar d’Emergències (UME) en el dispositiu de control de la febre porcina africana a Collserola? Quins criteris tècnics i operatius han portat a prioritzar la mobilització d’aquesta unitat militar per damunt d’altres recursos autonòmics, estatals o civils habitualment implicats en emergències sanitàries ramaderes? Quines són les funcions específiques que exerceix la UME en aquest dispositiu? Estan limitades al control cinegètic, la retirada i descontaminació d’animals infectats, o inclouen també altres tasques tècniques i logístiques? S’ha consultat prèviament amb el sector ramader i altres organismes especialitzats (com el CReSA/IRTA) sobre la idoneïtat de l’actuació de la UME en brots de febre porcina? Quin balanç fa el Govern municipal de la coordinació entre la UME i cossos civils com Agents Rurals, Mossos d’Esquadra, Protecció Civil o la Seprona, així com amb el personal veterinari especialitzat? Quin protocol segueix la UME per a la gestió, extracció i destrucció d’animals infectats, i com es garanteix que es compleixen escrupolosament les mesures de bioseguretat per evitar la propagació del virus? Quins controls i mecanismes de transparència s’han establert per garantir que la intervenció militar no suposi un precedent o substitució de la gestió civil habitual en crisis sanitàries del sector agroalimentari? Hi ha planificada alguna avaluació pública independent sobre l’eficàcia, proporcionalitat i resultats de la intervenció de la UME en aquest dispositiu? La regidora Titon Lailla ha advertit que “no podem normalitzar la militarització de crisis que haurien de ser gestionades amb recursos civils especialitzats. La UME és una unitat d’emergències militars que actua en catàstrofes naturals greus, però una crisi sanitària animal hauria de ser gestionada per veterinaris, agents rurals, tècnics especialitzats i els cossos de seguretat civils habituals”. “El que ens preocupa és que aquesta decisió pugui ser un precedent perquè futures crisis sanitàries, mediambientals o del sector primari acabin sent gestionades per l’exèrcit en lloc dels professionals civils que tenen la formació, l’experiència i els protocols adequats”, ha subratllat la regidora de Junts. Titon Lailla ha insistit en la necessitat que el govern municipal expliqui com s’està coordinant la UME amb els cossos civils que ja estaven treballant en el control del brot: Agents Rurals, Mossos d’Esquadra, Protecció Civil, la Seprona i els equips veterinaris especialitzats del CReSA/IRTA. “El sector ramader català està profundament afectat per aquest brot de PPA, amb riscos greus per a les granges i l’economia del país. És imprescindible que les decisions es prenguin amb criteris tècnics, amb transparència i amb la participació del sector, no amb decisions polítiques que poden generar més incertesa”, ha reclamat la regidora. La regidora de Junts també ha expressat preocupació per les garanties de bioseguretat en la gestió dels animals infectats. “Cal saber quin protocol segueix la UME per a l’extracció, transport i destrucció d’animals morts o infectats, i com es garanteix que no es produiran errors que puguin agreujar la propagació del virus”, ha advertit Lailla. “La febre porcina africana és altament contagiosa, no té tractament ni vacuna, i pot tenir conseqüències devastadores per al sector. Per això és fonamental que totes les operacions es facin amb el màxim rigor tècnic i sota supervisió veterinària”, ha afegit. Finalment, Titon Lailla ha reclamat al govern municipal que garanteixi la transparència en tot el procés i que es faci una avaluació pública independent de la intervenció de la UME. “Els ciutadans i el sector ramader tenen dret a saber per què s’ha pres aquesta decisió, quins són els resultats reals de la intervenció militar, quin cost econòmic ha tingut i si ha estat realment necessària o si s’hauria pogut resoldre amb els recursos civils existents”, ha defensat la regidora. “Des de Junts per Barcelona exigim transparència, criteris tècnics i protocols clars. No podem permetre que les crisis sanitàries es converteixin en una excusa per militaritzar la gestió civil del país”, ha conclòs Titon Lailla. Aquestes 8 noves preguntes se sumen a les que la regidora Titon Lailla ja va registrar divendres passat sobre la crisi del brot de PPA a Collserola, en les quals reclamava informació sobre les mesures de prevenció, control i comunicació

Demanem al Govern Collboni com justifica la intervenció de la UME pel brot de PPA a Collserola Llegeix més »

Reclamem al govern Collboni el pagament immediat de les subvencions per la gestió de colònies felines, pendents des de fa gairebé un any

Animals, Carme Lleó, Jordi Martí Galbis / Cristina Calvó

El president del grup, Jordi Martí Galbis, i la regidora de Benestar animal, denuncien que les entitats i el voluntariat estan avançant diners propis per esterilitzar, atendre i alimentar els gats de carrer davant la passivitat de l’Ajuntament El Grup municipal de Junts per Barcelona ha reclamat avui a l’Alcalde Jaume Collboni el pagament immediat de les subvencions per la gestió de colònies felines, pendents des de fa gairebé un any. El president del grup, Jordi Martí Galbis, i la regidora de benestar animal, Carme Lleó, han registrat un prec que ho reclama alhora que han denunciat que les entitats i el voluntariat estan avançant diners propis per esterilitzar, atendre i alimentar els gats de carrer davant la passivitat de l’Ajuntament. El grup municipal de Junts per Barcelona ha registrat un Prec per escrit dirigit a l’alcalde Jaume Collboni en el qual reclama que el govern municipal “resolgui de manera immediata el pagament pendent de la subvenció municipal de 2025 per a la gestió de les colònies felines, així com s’estableixi un calendari estable i transparent de pagaments, que permeti a les entitats planificar les actuacions i mantenir els acords amb les clíniques veterinàries sense haver d’assumir més càrrega econòmica de la que correspon”. El prec, signat per Jordi Martí Galbis i la regidora Carme Lleó, alerta que fa gairebé un any que diferents plataformes de protecció dels animals estan pendents del pagament de la subvenció municipal per a la gestió de les colònies felines de 2025, i els diners encara no han arribat. El regidors de Junts argumenten que “aquesta situació és insostenible, ja que les entitats i el voluntariat avancen diners propis per poder esterilitzar, atendre i alimentar els gats de carrer. Sense aquests recursos, cada cop és més difícil mantenir els acords amb les clíniques veterinàries, garantir les esterilitzacions i assegurar el benestar dels animals”. Junts per Barcelona recorda que les colònies felines són una responsabilitat municipal, i les entitats fan una feina essencial que no pot dependre de retards administratius sistemàtics. El president del grup municipal de Junts per Barcelona, Jordi Martí Galbis, ha denunciat que “el govern Collboni torna a fallar a les entitats de la ciutat. No és la primera vegada que alertem dels retards sistemàtics en el pagament de subvencions, i aquesta situació és especialment greu perquè afecta directament el benestar animal. Les entitats i el voluntariat no poden continuar avançant diners propis per fer una feina que és responsabilitat municipal. Exigim solucions immediates i un compromís ferm per establir un calendari de pagaments que permeti treballar amb previsibilitat”. Per la seva banda, la regidora Carme Lleó ha advertit que “sense el pagament de les subvencions, el sistema de gestió de colònies felines està al límit del col·lapse. Les entitats mantenen els acords amb les clíniques veterinàries gràcies a l’esforç personal i econòmic del voluntariat, però això no pot continuar així. La gestió de les colònies felines és una política pública que ha de funcionar amb recursos adequats i pagaments puntuals. El retard administratiu no pot posar en risc el benestar dels animals ni la sostenibilitat de les entitats que treballen per Barcelona”. Des de Junts per Barcelona es destaca que aquest no és un cas aïllat, sinó que el retard en el pagament de subvencions és un problema estructural que el govern municipal del PSC arrossega des de fa anys i que afecta tot el teixit associatiu de la ciutat. Junts BCN ja ha denunciat en repetides ocasions aquesta situació i ha presentat diferents precs i proposicions per millorar el sistema de subvencions, reduir la burocràcia i garantir els pagaments en terminis raonables. Barcelona, 14 de novembre de 2025

Reclamem al govern Collboni el pagament immediat de les subvencions per la gestió de colònies felines, pendents des de fa gairebé un any Llegeix més »