1 de desembre de 2025

Martí rebutja la residència d’escriptura per a autors llatinoamericans que proposa Collboni i reclama prioritzar el català

El president del grup de Junts per Barcelona celebra l’atorgament de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de la Ciutat de Barcelona a Marisol Schulz, directora de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara El President del Grup Municipal de Junts per Barcelona, Jordi Martí Galbis, ha expressat el seu rebuig i criticat l’anunci de l’alcalde Jaume Collboni d’impulsar una beca de residència d’escriptura a la capital catalana per a autors i autores llatinoamericans. Jordi Martí ha denunciat que la mesura s’ha impulsat sense informació prèvia ni comunicació als grup municipals i ha considerat que el projecte no està justificat en el context actual: “ens hi oposem”. Jordi Martí, en el transcurs d’una atenció als mitjans de comunicació en el marc del viatge institucional de l’Ajuntament a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara i que té Barcelona com a com a ciutat convidada, ha remarcat que la prioritat del consistori hauria de ser reforçar la creació literària en llengua catalana, “estem en una situació d’emergència lingüística i el que cal és ajudar el català i els escriptors catalans”. En aquest sentit, ha anunciat que Junts s’adhereix a la petició de l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), que ha expressat públicament la seva preocupació per aquesta iniciativa. El president del grup municipal de Junts ha criticat també la contradicció entre el compromís lingüístic declarat pel govern i les polítiques que impulsa, tot afirmant que “no serveix per a res signar el Pacte per la Llengua i per la porta del darrere promocionar el castellà”. Davant d’aquesta situació, Martí ha reclamat a l‘executiu de Collboni que reconsideri l’actuació i que, “si no la retiren, almenys que creïn una beca per a un escriptor català amb el mateix import”. També ha anunciat que el grup que presideix presentarà iniciatives a l’Ajuntament en relació a aquesta polèmica. Medalla d’Or al Mèrit Cultural de la ciutat de Barcelona a Marisol Schulz Aquesta tarda (primera hora del matí a Guadalajara), Jordi Martí ha participat al costat de l’Alcalde Collboni i regidors dels grups dels Comuns i ERC, en una roda de premsa conjunta per anunciar l’atorgament de l’Ajuntament de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de la ciutat de Barcelona a Marisol Schulz, directora general de la FIL. Martí ha expressat la satisfacció del seu grup municipal per un reconeixement “tan important”, i ha afirmat que “com a president del grup de Junts per Barcelona estic encantat de compartir aquest moment tan emotiu d’avançament de la concessió d’aquest guardó tan important que és la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de la ciutat de Barcelona a Marisol Schulz, directora general de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara”. “Hi ha coses en les quals ens posem d’acord i aquesta no podia deixar de ser una d’elles”, ha afirmat Martí, que ha remarcat que és “evident que és molt fàcil posar-se d’acord a l’hora de reconèixer els mèrits d’una persona com la Marisol Schulz, que no només els té perquè ha estat durant anys la directora general de la Fira, sinó que anteriorment, en la seva trajectòria professional, també els acredita”. Del viatge a la ciutat de Guadalajara en la delegació de l’Ajuntament, el president del grup de Junts ha destacat que “estem aquí representant Barcelona, molt més que un ajuntament o un govern; som tots, estem aquí projectant i defensant el nostre orgull barceloní. Barcelona, capital de Catalunya, una nació en el concert internacional”. I ha afegit que “ens adherim a la concessió de la medalla i n’estem satisfets”. El president de Junts ha recordat que el passat mes de juny es va fer un acte al Saló de Cent en el qual es va presentar el programa oficial de la presència de Barcelona a la FIL, amb moltes iniciatives i actes amb els quals veníem a Guadalajara. “Allà ja vam veure alguna cosa més que una directora general de la millor exposició mundial del llibre, vaig veure uns actius i una personalitat que s’ha confirmat ara aquí”. Martí ha volgut agrair també el tracte rebut per la resta de la delegació, més enllà del govern. I ha finalitzat afegint “te’l mereixes. Serem a l’acte quan es lliuri la medalla”. Barcelona, 1 de desembre de 2025

Demanem al Govern Collboni com justifica la intervenció de la UME pel brot de PPA a Collserola

Animals, Titon Lailla / Cristina Calvó

La regidora de Salut de Junts BCN, Titon Lailla, registra 8 noves preguntes a l’executiu municipal per exigir explicacions sobre els criteris tècnics, la necessitat real i les implicacions de mobilitzar efectius militars en una emergència sanitària animal El Grup Municipal de Junts per Barcelona de la mà de la seva regidora en l’àmbit de la Salut, Titon Lailla, ha registrat aquest dilluns 8 noves preguntes al govern de l’alcalde Jaume Collboni sobre la crisi sanitària oberta pel brot de Pesta Porcina Africana (PPA) detectat a la serra de Collserola, donant continuïtat a les preguntes presentades divendres passat. En aquesta ocasió, Junts per Barcelona reclama al govern municipal que expliqui com justifica la intervenció de la Unitat Militar d’Emergències (UME) en el dispositiu de control del brot, i alerta sobre si la gestió civil de les crisis veterinàries està passant a mans dels militars, un precedent poc habitual que planteja interrogants tècnics, operatius i institucionals. La regidora Titon Lailla ha expressat la seva “profunda preocupació” per la decisió de la Generalitat de Catalunya, amb el coneixement del govern municipal, de sol·licitar la mobilització de la UME per reforçar el control, la retirada d’animals morts i la prevenció de la propagació del brot a Collserola. “Aquest desplegament militar per a una emergència sanitària animal és poc habitual i planteja interrogants sobre els criteris tècnics, la necessitat real, el cost econòmic i la coordinació amb els equips veterinaris, els Agents Rurals i altres recursos civils ja existents”, ha alertat la regidora de Junts. Lailla ha subratllat que “la presència d’efectius militars mitjançant la UME en tasques de control del medi natural i animals infectats pot tenir implicacions tant operatives com institucionals, generant la necessitat d’aclarir la justificació, el paper concret i l’impacte d’aquesta intervenció”. La regidora Titon Lailla ha registrat les següents 8 preguntes dirigides al govern de Collboni per obtenir respostes clares sobre la intervenció de la UME: Per quin motiu s’ha sol·licitat expressament la intervenció de la Unitat Militar d’Emergències (UME) en el dispositiu de control de la febre porcina africana a Collserola? Quins criteris tècnics i operatius han portat a prioritzar la mobilització d’aquesta unitat militar per damunt d’altres recursos autonòmics, estatals o civils habitualment implicats en emergències sanitàries ramaderes? Quines són les funcions específiques que exerceix la UME en aquest dispositiu? Estan limitades al control cinegètic, la retirada i descontaminació d’animals infectats, o inclouen també altres tasques tècniques i logístiques? S’ha consultat prèviament amb el sector ramader i altres organismes especialitzats (com el CReSA/IRTA) sobre la idoneïtat de l’actuació de la UME en brots de febre porcina? Quin balanç fa el Govern municipal de la coordinació entre la UME i cossos civils com Agents Rurals, Mossos d’Esquadra, Protecció Civil o la Seprona, així com amb el personal veterinari especialitzat? Quin protocol segueix la UME per a la gestió, extracció i destrucció d’animals infectats, i com es garanteix que es compleixen escrupolosament les mesures de bioseguretat per evitar la propagació del virus? Quins controls i mecanismes de transparència s’han establert per garantir que la intervenció militar no suposi un precedent o substitució de la gestió civil habitual en crisis sanitàries del sector agroalimentari? Hi ha planificada alguna avaluació pública independent sobre l’eficàcia, proporcionalitat i resultats de la intervenció de la UME en aquest dispositiu? La regidora Titon Lailla ha advertit que “no podem normalitzar la militarització de crisis que haurien de ser gestionades amb recursos civils especialitzats. La UME és una unitat d’emergències militars que actua en catàstrofes naturals greus, però una crisi sanitària animal hauria de ser gestionada per veterinaris, agents rurals, tècnics especialitzats i els cossos de seguretat civils habituals”. “El que ens preocupa és que aquesta decisió pugui ser un precedent perquè futures crisis sanitàries, mediambientals o del sector primari acabin sent gestionades per l’exèrcit en lloc dels professionals civils que tenen la formació, l’experiència i els protocols adequats”, ha subratllat la regidora de Junts. Titon Lailla ha insistit en la necessitat que el govern municipal expliqui com s’està coordinant la UME amb els cossos civils que ja estaven treballant en el control del brot: Agents Rurals, Mossos d’Esquadra, Protecció Civil, la Seprona i els equips veterinaris especialitzats del CReSA/IRTA. “El sector ramader català està profundament afectat per aquest brot de PPA, amb riscos greus per a les granges i l’economia del país. És imprescindible que les decisions es prenguin amb criteris tècnics, amb transparència i amb la participació del sector, no amb decisions polítiques que poden generar més incertesa”, ha reclamat la regidora. La regidora de Junts també ha expressat preocupació per les garanties de bioseguretat en la gestió dels animals infectats. “Cal saber quin protocol segueix la UME per a l’extracció, transport i destrucció d’animals morts o infectats, i com es garanteix que no es produiran errors que puguin agreujar la propagació del virus”, ha advertit Lailla. “La febre porcina africana és altament contagiosa, no té tractament ni vacuna, i pot tenir conseqüències devastadores per al sector. Per això és fonamental que totes les operacions es facin amb el màxim rigor tècnic i sota supervisió veterinària”, ha afegit. Finalment, Titon Lailla ha reclamat al govern municipal que garanteixi la transparència en tot el procés i que es faci una avaluació pública independent de la intervenció de la UME. “Els ciutadans i el sector ramader tenen dret a saber per què s’ha pres aquesta decisió, quins són els resultats reals de la intervenció militar, quin cost econòmic ha tingut i si ha estat realment necessària o si s’hauria pogut resoldre amb els recursos civils existents”, ha defensat la regidora. “Des de Junts per Barcelona exigim transparència, criteris tècnics i protocols clars. No podem permetre que les crisis sanitàries es converteixin en una excusa per militaritzar la gestió civil del país”, ha conclòs Titon Lailla. Aquestes 8 noves preguntes se sumen a les que la regidora Titon Lailla ja va registrar divendres passat sobre la crisi del brot de PPA a Collserola, en les quals reclamava informació sobre les mesures de prevenció, control i comunicació

Demanem al Govern Collboni com justifica la intervenció de la UME pel brot de PPA a Collserola Llegeix més »