Al Plenari del Consell de Sant Martí, l’executiu accepta un prec de Junts i impulsarà mesures per garantir la correcta mobilitat del veïnat usuari del servei Bicing; però refusa adequar un espai exterior segur i adequat per a l’alumnat amb necessitats educatives especials de l’Escola FEP Mare de Déu de Montserrat FP al Camp de l’Arpa
El grup de Junts per Barcelona a Sant Martí ha forçat el govern municipal a presentar un Pla integral de foment del comerç de proximitat al barri del Poblenou. Al Plenari del Consell de Sant Martí, l’executiu ha acceptat un prec de Junts i impulsarà mesures per garantir la correcta mobilitat del veïnat usuari del servei Bicing; però ha refusat adequar un espai exterior segur i adequat per a l’alumnat amb necessitats educatives especials de l’Escola FEP Mare de Déu de Montserrat FP al Camp de l’Arpa.
Ahir es va celebrar el districte de Sant Martí el ple ordinari d’aquest mes de maig en el qual hi van participar els membres del grup de Junts per Barcelona, integrat per Maria Arenillas com a consellera portaveu, i els consellers municipals Miquel Alonso, Cristina Rodríguez, Eduard Vilarrubí i Jordi Jové Capdevila.
El ple va debatre i aprovar una proposició del grup de Junts, defensada pel conseller Eduard Vilarrubí, que acordava “instar el govern municipal a presentar, en el termini de 3 mesos, un Pla integral de foment del comerç de proximitat al barri del Poblenou que inclogui:
- Una campanya de comunicació permanent que posi en valor el comerç local com a element d’identitat, sostenibilitat i cohesió social.
- La creació d’una plataforma digital conjunta del comerç del Poblenou que permeti visibilitzar els establiments, facilitar la venda en línia i fomentar la fidelització de la clientela local.
- Un increment de les activitats al carrer (fires comercials, rutes temàtiques, esdeveniments culturals vinculats al comerç) que reforcin la relació entre comerç i vida comunitària.
- Bonificacions fiscals per a la continuïtat de negocis històrics així com ajuts específics per a l’adaptació d’aquests negocis i la millora de la seva accessibilitat i sostenibilitat.
- La creació d’un aplicatiu específic pel barri per a posar en contacte negocis històrics amb joves emprenedors en la línia d’iniciatives com Reempresa (impulsada per CECOT i amb el suport del Departament d’Empresa i Treball). Així mateix, plantejar la creació d’incentius econòmics per al traspàs de comerços tradicionals i promoure programes de formació i acompanyament per a aquets joves emprenedors que vulguin fer-se càrrec d’aquests comerços.
- La creació de programes amb centres educatius del barri enfocats a l’organització de projectes d’aprenentatge-servei amb aquests comerços històrics. Sempre amb l’objectiu ulterior de fomentar el consum responsable i el coneixement del comerç local per part del jovent del barri, així com reforçar les estratègies d’orientació academicoprofessional dels mateixos centres, en la línia d’iniciatives com el projecte Xcelence-Escoles que Inspiren (Impulsat per les Fundacions Bertelsmann i Empieza por Educar i amb el suport del Departament d’Educació).
- Crear una comissió de seguiment amb participació de grups municipals, associacions de comerciants, entitats veïnals i agents econòmics del barri que es reunirà trimestralment per avaluar l’aplicació de les mesures i proposar millores.”
“El Poblenou ha estat històricament un dels principals nuclis productius i socials de Barcelona, amb una identitat pròpia construïda a partir del teixit veïnal i comercial de proximitat, que ha contribuït a generar vida de barri, cohesió social i arrelament”, va destacar el conseller Vilarrubí. Que va afegir que el desenvolupament del districte tecnològic, l’augment de la pressió immobiliària i la implantació de nous usos econòmics globals “estan provocant una substitució progressiva del comerç tradicional per activitats orientades a un públic no resident i usos temporals dels locals comercials”.
Segons el conseller de Junts, aquesta situació “debilita el comerç de proximitat i posa en risc la identitat comercial i social del barri”. En aquest sentit, va reivindicar el paper del petit comerç com “un element essencial de la vida quotidiana, la seguretat urbana, la cohesió social i la transmissió de la memòria col·lectiva del Poblenou”. “Els petits comerciants afronten dificultats creixents com l’augment dels lloguers, la competència de grans operadors, la digitalització desigual, la manca de relleu generacional i la pèrdua de clientela”, va assenyalar i va reclamar que, més enllà dels mecanismes urbanístics i normatius que evitin la concentració excessiva d’activitats econòmiques homogènies o desvinculades del barri, “és necessari impulsar polítiques públiques que protegeixin, reforcin i modernitzin el comerç de proximitat del Poblenou, garantint-ne la viabilitat i el seu paper central en la identitat del barri”. La iniciativa es va aprovar amb els vots de Junts, PP i Vox; i l’abstenció de PSC, Barcelona en Comú i ERC.
D’altra banda, el conseller municipal Jordi Jové va presentar un prec de Junts, que l’executiu va acceptar, referent al servei del Bicing i que demanava: “Instar al Govern municipal del Districte de Sant Martí a informar i actuar sobre: Quines mesures té previst impulsar, a curt, mitjà i llarg termini per garantir la correcta mobilitat del veïnat usuari del servei Bicing que, de manera recurrent, es troba amb vehicles en mal estat, així com amb vies en mal estat que generen perillositat en el trajecte. Quines actuacions concretes de preservació, ordenació i control s’han dut a terme fins ara, quines s’estan executant i quines es preveuen implementar properament per millorar la convivència a l’espai públic entre vianants, bicicletes i vehicles de mobilitat personal, amb especial atenció als punts de major conflictivitat al Districte de Sant Martí”.
“El Bicing és una eina fonamental de mobilitat sostenible per a molts veïns i veïnes del districte de Sant Martí, especialment per a desplaçaments quotidians i per a la gent jove”, va afirmar Jové, que va traslladar el malestar entre usuaris per la manca de manteniment d’alguns carrils bici del districte i d’algunes parades i bicis del servei. També va advertir el conseller Jové dels conflictes de convivència que es produeixen en alguns espais del districte entre vehicles de mobilitat personal, bicis i vianants. I va remarcar que és responsabilitat de l’administració “garantir una mobilitat segura, ordenada i accessible, així com promoure la convivència i el civisme a l’espai públic”.
El segon prec del grup de Junts, formulat per la consellera portaveu Maria Arenillas, que l’executiu va refusar, reclamava: “Sol·licitem al Govern Municipal del Districte que atengui la necessitat d’un espai exterior de gaudi per els alumnes amb necessitats educatives especials de l’Escola FEP Mare de Deu de Montserrat FP, ubicada al carrer del Sospir 30 del Camp de l’Arpa, en un edifici de diverses plantes sense cap sortida exterior. Proposem per a cobrir aquesta necessitat l’opció que l’Escola veu com idònia, un espai delimitat que pot reunir les condicions de tranquil·litat i seguretat, el passatge pacificat que va del carrer Trinxant al carrer Tomàs de Padró, molt pròxim a l’escola, adequant-lo amb alguns elements de mobiliari urbà perquè els alumnes de l’escola hi puguin gaudir de les estones de descans, destinades a esmorzar i dinar. Un fet que proporcionaria importants moments de benestar a totes aquestes persones”.
L’Escola FEP Mare de Deu de Montserrat FP ubicada al carrer del Sospir 30 del Camp de l’Arpa, és un centre de Formació i Inserció Professional dedicat a alumnes amb necessitats educatives especials. Com va exposar la consellera, és un edifici de diverses plantes sense cap sortida exterior on els alumnes o professors puguin gaudir del temps de descans, i que molt a prop de l’escola hi ha el passatge pacificat que connecta el carrer Trinxant amb el carrer Tomàs de Padró, un espai que va considerar “idoni perquè els alumnes puguin gaudir de les estones d’esmorzar i dinar a l’aire lliure de manera tranquil·la i controlada”.
Arenillas també va explicar que la plaça Lolita Torrentó, tot i la seva proximitat al centre, “no és adequada per a les necessitats especials d’aquests alumnes”. Actualment, l’alumnat es desplaça fins a la plaça Joana Tomàs per fer les pauses a l’exterior, però aquest recorregut implica haver de creuar la Meridiana, fet que genera dificultats i riscos afegits
Barcelona, 15 de maig de 2026
