Al Plenari de Sants-Montjuïc, l’executiu municipal accepta els dos precs de Junts i es compromet a concretar terminis i resoldre els planejaments urbanístics encallats, i a actualitzar la protecció del patrimoni a tot el districte després de les troballes a Can Batlló
El grup de Junts per Barcelona a Sants-Montjuïc ha impulsat un acord per unanimitat per elaborar una avaluació exhaustiva de l’impacte real de les polítiques del govern de Jaume Collboni sobre el comerç del districte. Al Plenari del Consell de Sants-Montjuïc, l’executiu municipal ha acceptat els dos precs de Junts i s’ha compromès a concretar terminis i resoldre els planejaments urbanístics encallats, i a actualitzar la protecció del patrimoni a tot el districte després de les troballes a Can Batlló.
El grup de Junts per Barcelona a Sants-Montjuïc, amb la consellera-portaveu, Georgina Lázaro, i els consellers Jofre Mont, Laura Cuadrado i Albert Torelló, va participar en el Ple del districte d’aquest mes que es va celebrar ahir dimarts. La consellera portaveu Georgina Lázaro va defensar una proposició transaccionada amb el govern i aprovada per unanimitat, que estableix
“El Consell Plenari del Districte de Sants-Montjuïc acorda instar el Govern municipal a:
PRIMER. Presentar, al Consell Plenari del Districte del mes de febrer, un informe detallat sobre el grau d’execució i compliment del Pla de Desenvolupament Econòmic de Sants-Montjuïc 2024-2027, especialment de les actuacions vinculades al comerç de proximitat, la restauració, els serveis i els mercats municipals. Aquest informe haurà d’incloure el grau d’assoliment dels objectius previstos, el pressupost compromès i executat per a cadascuna de les actuacions, la seva distribució territorial per barris i eixos comercials, així com una avaluació de l’impacte real de les mesures en la reducció dels locals buits, l’obertura i continuïtat dels establiments i la diversificació de l’oferta comercial. Així mateix, haurà d’incloure una proposta de revisió i reforç de les actuacions que no hagin assolit els resultats previstos, amb mesures correctores i un calendari d’execució per al període restant de vigència del Pla.
SEGON. Presentar passat el primer trimestre de 2027 un balanç de l’impacte de la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat 2026 a Sants-Montjuïc, que detalli les actuacions desenvolupades al districte, diferenciant les iniciatives impulsades específicament amb motiu de la Capitalitat de les actuacions ordinàries ja previstes; els recursos econòmics destinats i el seu caràcter ordinari o addicional; el nombre d’establiments beneficiaris per barris i sectors comercials; i l’impacte econòmic de les mesures de suport. Aquest balanç haurà d’incorporar la valoració de les associacions de comerciants i concretar les actuacions estructurals que tindran continuïtat més enllà de 2026, amb la corresponent dotació pressupostària i calendari de desplegament.
TERCER. Informar sobre el grau de compliment i desplegament a Sants-Montjuïc dels compromisos en matèria de comerç aprovats pel Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona el 19 de desembre de 2025, especialment pel que fa a la recuperació de locals buits, la dinamització dels eixos comercials, l’enfortiment de l’associacionisme i els instruments de suport i promoció del comerç de proximitat, així com incorporar les actuacions pendents al pla d’acció del Districte, establint terminis concrets per a la seva execució.”
“El comerç de proximitat és un element essencial de la vida econòmica i social dels barris de Sants-Montjuïc, que contribueix a generar ocupació, cohesió social, activitat als carrers i identitat de barri», va recordar la consellera Lázaro per posar en valor el sector. Lázaro va alertar que el districte pateix un procés de desertització comercial, amb un 10,3% de locals en planta baixa sense activitat, per sobre de la mitjana de Barcelona (9%), i una concentració creixent de determinades activitats que posa en risc la diversitat i l’equilibri del teixit comercial.
I va remarcar que la persistència de locals buits, la pèrdua de comerç quotidià i les dificultats per garantir la continuïtat dels establiments “evidencien la necessitat d’impulsar mesures estructurals que vagin més enllà de les campanyes puntuals de dinamització”. En aquest sentit, va lamentar que el Pla de Desenvolupament Econòmic de Sants-Montjuïc 2024-2027, “ha superat la meitat del període de vigència, no ha acreditat resultats suficients per revertir aquestes problemàtiques, i presenta objectius limitats i una manca d’indicadors públics que permetin avaluar-ne l’impacte real sobre el comerç de proximitat”. També va recordar que Barcelona ostenta aquest 2026 la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat, una oportunitat per impulsar mesures extraordinàries de suport al sector que no s’està aprofitant; i que el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar de desembre de 2025 una iniciativa de suport al comerç de proximitat.
“Les polítiques de promoció comercial s’han d’avaluar no només pel nombre d’activitats organitzades o pels recursos anunciats, sinó pels resultats efectius en la continuïtat dels negocis, la recuperació de locals buits i la diversificació de l’oferta comercial”, va remarcar.
D’altra banda, l’executiu socialista va acceptar els dos precs que Junts va formular. El primer prec, presentat pel conseller Albert Torelló, demanava: “Que el Govern municipal presenti al proper Consell Plenari del Districte un informe detallat sobre l’estat del PERI d’Hostafrancs, del planejament de l’entorn del carrer de Juan de Sada i de la Modificació del Pla General Metropolità dels entorns dels Jardins de la rambla de Sants i de la rambla de Badal, que inclogui:
- L’estat actual de cadascun dels planejaments, les actuacions i gestions realitzades durant el present mandat i les qüestions que resten pendents de resolució.
- Un calendari concret de tramitació i execució, amb les actuacions previstes per resoldre les afectacions urbanístiques pendents i garantir el compliment dels compromisos adquirits durant aquest mandat.
- Les mesures d’informació, participació i acompanyament del veïnat afectat, així com les alternatives previstes per garantir una solució que respecti els drets dels residents.”
Com va assenyalar Torelló, el districte de Sants-Montjuïc arrossega des de fa dècades diversos planejaments urbanístics pendents de resolució, especialment el PERI d’Hostafrancs, el planejament de l’entorn del carrer de Juan de Sada i les afectacions urbanístiques del barri de Sants. El Govern municipal ha manifestat durant el present mandat la voluntat de desencallar aquestes situacions, especialment les afectacions del PERI d’Hostafrancs, “queden pendents qüestions i cal concretar les actuacions i els terminis previstos», va criticar. “Són situacions que generen incertesa entre el veïnat i els propietaris afectats, han condicionat la rehabilitació i conservació d’immobles i han dificultat la millora i transformació dels entorns urbans”, va remarcar.
Un segon prec, presentat també per la consellera portaveu Georgina Lázaro, demanava: “Que el Govern del Districte, conjuntament amb els serveis municipals competents en matèria de patrimoni:
- Presenti una proposta de preservació de les restes del canal de la Infanta i dels elements agrícoles i industrials localitzats a Can Batlló, que valori la possibilitat de conservar-los in situ, fer-los visibles i incorporar-los a la memòria històrica del barri, compatibilitzant-ne la conservació amb la construcció del nou equipament.
- Impulsi una revisió de les necessitats de protecció del patrimoni històric de Sants-Montjuïc, amb la participació de les entitats de memòria, identificant els elements que requereixen una actualització de la seva catalogació o l’adopció de mesures preventives de protecció, i traslladi les propostes resultants als òrgans municipals competents.
Les obres de construcció del nou Institut Escola Cal Maiol, al recinte de Can Batlló, han posat al descobert restes del canal de la Infanta i altres elements vinculats al passat agrícola i industrial de la Bordeta, de gran valor per a la memòria històrica del barri. La consellera Lázaro va exposar que les entitats de memòria històrica han reclamat la preservació d’aquestes restes i que, malgrat els treballs de documentació arqueològica, “encara cal concretar les mesures de conservació i les possibilitats de fer visible aquest patrimoni”. A parer de la consellera, aquesta situació posa de manifest la necessitat de revisar i actualitzar la protecció del patrimoni històric del districte, especialment d’aquells elements que poden quedar afectats per obres o transformacions urbanístiques, per evitar que la seva conservació es plantegi quan les intervencions ja estan en marxa.
Barcelona, 28 d’octubre de 2026
