Al Plenari del Consell de Ciutat Vella, l’executiu del PSC accepta també els dos precs de Junts BCN que demanaven una diagnosi i redistribució dels contenidors de recollida selectiva a la Barceloneta, i una campanya de Promoció del comerç, la cultura i el patrimoni de Ciutat Vella entre els residents de Barcelona, l’Àrea Metropolitana i Catalunya
l Grup Municipal de Junts per Barcelona a Ciutat Vella ha acordat amb el govern de Jaume Collboni que elabori i presenti, abans de finalitzar l’any 2026, un Pla de Xoc Integral de Seguretat, Neteja, Convivència i Acció social per al barri del Raval. Al Plenari del Consell de Ciutat Vella, l’executiu del PSC ha acceptat també els dos precs de Junts BCN que demanaven una diagnosi i redistribució dels contenidors de recollida selectiva a la Barceloneta, i una campanya de Promoció del comerç, la cultura i el patrimoni de Ciutat Vella entre els residents de Barcelona, l’Àrea Metropolitana i Catalunya.
Al plenari del Consell de Districte de Ciutat Vella corresponent a aquest mes de juliol i que es va celebrar dijous, el grup de Junts per Barcelona, amb el conseller portaveu, Alfons Molons, i els consellers municipals Cristina Tous i Josep de Homdedeu, van aconseguir que s’aprovessin les tres iniciatives que hi va defensar. El conseller Alfons Molons va defensar la proposició, transaccionada amb els grup d’ERC, PSC i Comuns, i aprovada per unanimitat, que acordava:
“1. Que el Govern del Districte elabori i presenti, abans de finalitzar l’any 2026, un Pla de Xoc Integral de Seguretat, Neteja, Convivència i acció social per al Raval, amb especial incidència a l’Illa Robador, carrer d’en Robador, plaça Salvador Seguí, Rambla del Raval i els carrers adjacents.
2. Que aquest pla incorpori un increment estable de la presència de Guàrdia Urbana de proximitat i de patrullatge a peu, coordinat amb Mossos d’Esquadra, educadors de carrer i serveis socials, especialment en les franges horàries amb més incidències.
3. Que s’incrementin els serveis de neteja, manteniment i retirada immediata de residus, així com la reparació ràpida del mobiliari urbà i dels desperfectes detectats en aquests espais.
4. Que el Govern presenti als grups municipals un informe trimestral amb indicadors objectius sobre delictes, actuacions policials, incidències de neteja, ocupació de l’espai públic i compliment de les actuacions previstes.
5. Que aquest Pla es treballi conjuntament amb les entitats veïnals, comerciants, associacions del barri, els cossos de policia, els serveis de neteja, serveis socials i els grups municipals, amb l’objectiu de recuperar aquests espais per a la convivència i l’activitat veïnal.”
El conseller Molons va advertir que el Raval “continua essent un dels barris de Barcelona on la degradació de l’espai públic, la inseguretat i els problemes de convivència tenen una afectació més directa sobre la qualitat de vida dels seus veïns”. “Malgrat els anuncis reiterats del Govern municipal i els dispositius policials desenvolupats durant els darrers mesos, nombrosos punts del barri continuen patint una situació estructural que genera preocupació entre residents, comerciants i entitats”, va insistir Alfons Molons, que va valorar positivament “la feina dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana, però els operatius puntuals no resolen un problema que es repeteix una vegada i una altra perquè manca una estratègia integral”.
Segons Molons, espais com l’Illa Robador, el carrer d’en Robador, la plaça Salvador Seguí, la Rambla del Raval i els carrers Sant Ramon, Sant Pau i Hospital acumulen incidències relacionades amb el tràfic i consum de drogues, l’ocupació inadequada de l’espai públic, la venda ambulant il·legal, la brutícia, el soroll i diversos episodis d’incivisme. “Després de gairebé tres anys del Govern Collboni i d’una dècada de governs encapçalats per Ada Colau, molts dels problemes que afecten el Raval continuen sense una resposta estructural. Els veïns tenen la sensació que les actuacions municipals són reactives, puntuals i insuficients, mentre la degradació urbana es cronifica”, va denunciar.
“El Raval necessita recuperar l’autoritat institucional, el manteniment de l’espai públic, la convivència i la seguretat. Això només serà possible amb una actuació coordinada entre seguretat, neteja, serveis socials, inspecció municipal i manteniment urbà”, va assegurar, tot reclamant impulsar un Pla de Xoc Integral específic per als espais més degradats del barri.
Junts també va formular dos precs al Govern del PSC que van ser aprovats. El primer, presentat pel conseller Josep de Homdedeu instava el govern municipal del Districte de Ciutat Vella a:
1. Que el Govern del Districte, conjuntament amb les àrees municipals competents, impulsi una campanya permanent de promoció de Ciutat Vella adreçada als veïns de Barcelona, de l’àrea metropolitana i del conjunt de Catalunya, amb l’objectiu de fomentar que tornin a visitar el districte per gaudir de la seva oferta comercial, cultural, patrimonial i gastronòmica.
2. Que aquesta campanya s’integri dins l’estratègia de desenvolupament del nou Pla d’Usos de Ciutat Vella, posant en valor les activitats econòmiques de qualitat, el comerç de proximitat i aquells projectes que contribueixin a diversificar l’economia del districte i reduir la seva dependència del turisme.
3. Que aquesta estratègia es desenvolupi en col·laboració amb les associacions de comerciants, restauradors, equipaments culturals i entitats del districte per tal de definir accions de promoció estables al llarg de l’any.
4. Que, en el termini de sis mesos, el Govern presenti als grups municipals del Districte el pla d’accions previst, així com els indicadors que permetin avaluar-ne l’impacte.”
Com va assenyalar Homdedeu, Ciutat Vella continua essent el principal centre històric, patrimonial, cultural i comercial de Barcelona, amb una oferta única de comerç, restauració, equipaments culturals i patrimoni, “però en els darrers anys molts barcelonins han deixat de freqüentar habitualment el districte, fet que ha incrementat la dependència econòmica de determinats sectors respecte del turisme”. Per al conseller de Junts, l’aprovació del nou Pla d’Usos de Ciutat Vella suposa “una oportunitat per consolidar un model econòmic més diversificat, reforçar el comerç de proximitat i afavorir activitats que generin més valor afegit i una major vinculació amb la ciutat”.
El conseller també va destacar la importància d’incrementar la presència de residents de Barcelona, de l’àrea metropolitana i del conjunt de Catalunya com a usuaris habituals del districte. «Quan els barcelonins tornen a fer seva Ciutat Vella, es reforça el comerç, la cultura, la gastronomia i també la convivència. És la millor manera d’avançar cap a un model menys dependent del turisme internacional”, va concloure.
I en el segon prec de Junts, defensat la consellera Cristina Tous, es reclamava:
1. Que es dugui a terme una diagnosi actualitzada de la distribució dels contenidors de rebuig, orgànica, envasos, paper i cartró, i vidre al conjunt del barri de la Barceloneta.
2. Que aquesta diagnosi identifiqui els punts amb major saturació, els contenidors que habitualment es troben plens i les zones on hi ha manca de determinades fraccions de recollida selectiva.
3. Que, a partir d’aquesta diagnosi, es presenti una proposta de redistribució dels contenidors que garanteixi una cobertura més equilibrada i adequada a les necessitats del barri.
4. Que es valori especialment l’increment o la reubicació de contenidors d’orgànica, paper i cartró, i vidre en aquells punts on actualment siguin insuficients o massa allunyats.
5. Que es reforci la freqüència de buidatge dels contenidors en els punts amb més pressió d’ús. I també s’incrementi la neteja dels contenidors.”
Com va explicar Tous, la Barceloneta presenta una elevada densitat d’ús de l’espai públic, fet que genera una pressió constant sobre els serveis de neteja i recollida de residus. En diversos punts del barri és habitual trobar bosses d’escombraries i residus dipositats fora dels contenidors, “una situació que deteriora la imatge de l’entorn i afecta directament la qualitat de vida del veïnat”.
Segons Tous, una de les causes d’aquesta problemàtica podria ser una distribució insuficient o poc adequada dels contenidors, especialment en aquells carrers o punts on hi ha una major concentració de residents, activitat comercial o afluència de persones. “Sovint els contenidors es troben plens o no hi ha disponible la fracció que el veïnat necessita en un punt proper, fet que pot afavorir que els residus acabin dipositats incorrectament”, va denunciar, afegint que “la correcta separació de residus depèn també de la disponibilitat i proximitat dels contenidors corresponents”.
La consellera de Junts va remarcar que les característiques urbanes de la Barceloneta “exigeixen una planificació específica que garanteixi l’accessibilitat, eviti punts de saturació i redueixi l’impacte sobre la mobilitat i l’espai públic”. “Fa temps que el veïnat reclama millores en la neteja i en la gestió dels residus. Cal escoltar aquestes demandes i revisar la ubicació dels contenidors perquè responguin a la realitat de cada carrer», va concloure Cristina Tous.
Barcelona, 18 de juliol de 2026
