Al Plenari del Consell de Sant Martí, l’executiu del PSC rebutja revisar el projecte de Collboni per a la Plataforma Marina del Fòrum a partir de les demandes i peticions del veïnat, que està fart de l’ús intensiu que s’hi acull
El grup de Junts per Barcelona a Sant Martí ha forçat el govern municipal a destinar la Torre del Fang a la memòria del passat històric agrícola de Sant Martí de Provençals. Al Plenari del Consell de Sant Martí, l’executiu del PSC ha rebutjar un prec de Junts que demanava revisar el projecte de Jaume Collboni per a la Plataforma Marina del Fòrum a partir de les demandes i peticions del veïnat, que està fart de l’ús intensiu que s’hi acull.
Ahir es va celebrar el districte de Sant Martí el ple ordinari d’aquest mes de juliol en el qual hi van participar els membres del grup de Junts per Barcelona, integrat per Maria Arenillas com a consellera portaveu, i els consellers municipals Miquel Alonso, Cristina Rodríguez, Eduard Vilarrubí i Jordi Jové Capdevila.
La primera iniciativa de Junts va ser una proposició referent a la Torre del Fang, i, defensada per la consellera portaveu Maria Arenillas, demanava: “Que el govern municipal del Districte de Sant Andreu conjuntament amb el govern municipal del Districte de Sant Martí, encarreguin en un termini de tres mesos, un estudi estructural i d’afectació per vibracions causades pels trens a la Torre del Fang. Per a continuació procedir a fer els tràmits necessaris per realitzar un projecte, que contempli els acords adquirits a la “Taula de Treball de la Torre del Fang”, que es va reunir en tres sessions durant els anys 2018/2019, destinant l’espai a la memòria del passat històric agrícola de Sant Martí de Provençals, així com també ubicant-hi la Casa del Parc Lineal”.
“La Torre del Fang és un element cabdal del patrimoni històric dels districtes de Sant Andreu i Sant Martí”, va afirmar Arenillas. L’edifici, declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) l’any 1962, va ser objecte d’un reforç dels seus fonaments durant els anys 2014 i 2015 per prevenir possibles afectacions derivades de la construcció del túnel de l’Alta Velocitat de la Sagrera. Posteriorment, els anys 2018 i 2019, es va crear una taula de treball integrada per entitats veïnals, tècnics municipals i grups polítics amb l’objectiu d’assolir un consens sobre el futur de l’espai. Aquesta taula es va reunir en tres ocasions i va establir diversos acords de futur.
“Però des d’aleshores el projecte ha quedat aturat i tan sols s’ha intervingut en una part de l’espai exterior”, va lamentar la consellera Arenilllas, que va denunciar que la Torre del Fang va ser ocupada i va patir danys materials interiors, i fins i tot un incendi. “La Torre del Fang simbolitza el passat agrícola dels nostres barris. La seva conservació i rehabilitació és una demanda llargament reivindicada pel veïnat d’ambdós districtes”, va reclamar Arenillas.
Tots els grups van votar a favor de la proposta de Junts, excepte el PSC, que es va abstenir. La mateixa iniciativa es va presentar també al plenari del districte de Sant Andreu, on el resultat va ser el mateix, l’abstenció del PSC va trencar la unanimitat.
La resta d’iniciatives de Junts, dos precs, van ser defensats pel conseller municipal Eduard Vilarrubí. L’executiu socialista va rebutjar el que reclamava: “Sol·licitem al Govern Municipal del Districte que atengui les peticions i drets del veïnat de l’entorn de la Plataforma Marina, i lluny de donar per definitiu el projecte presentat en roda de premsa pel Sr. Collboni el dia 9 de Febrer al Mirador del Fòrum, intervingui perquè l’Ajuntament de Barcelona modifiqui aquest projecte ajustant-se i basant-se en les conclusions obtingudes d’un Procés participatiu real treballat amb el veïnat”.
Vilarrubí va recordar que Barcelona està desplegant polítiques d’adaptació al canvi climàtic orientades a reduir l’efecte illa de calor, ampliar els refugis climàtics i incrementar la infraestructura verda urbana, d’acord amb els objectius del Pla Natura Barcelona 2030. També va destacar que el Districte de Sant Martí i l’Àrea Metropolitana de Barcelona han experimentat un important creixement demogràfic durant els darrers anys, fet que incrementa la demanda de parcs i jardins per a usos quotidians, esportius i comunitaris. I va subratllar els beneficis que l’activitat física a l’espai públic té sobre la salut i el benestar de la ciutadania.
“L’experiència del Parc del Fòrum i del Parc dels Auditoris demostra que els grans esdeveniments dificulten la plantació i el manteniment de vegetació. En canvi, parcs com la Ciutadella, les Glòries o el Poblenou evidencien que els espais verds són compatibles amb activitats esportives, de lleure i de convivència de petita escala”, va manifestar.
El conseller Vilarrubí va valorar que l’actual avantprojecte d’urbanització de la plataforma incorpora aquests criteris al perímetre, però no a l’espai central, reservat per a usos intensius, tot lamentant la negativa de l’executiu.
El govern sí va acceptar l’altre prec, tot i que sense concretar res, que reclamava: “Que el Govern Municipal informi sobre l’estat en què es troben les gestions relatives a una eventual adquisició del Centre de la Vila per part de l’Ajuntament de Barcelona, detallant les actuacions dutes a terme fins al moment i els contactes mantinguts amb MERCASA”. Com va explicar el conseller de Junts, el Centre de la Vila és el centre comercial emblemàtic del barri de la Vila Olímpica del Poblenou, i un referent històric, però ha anat patint una degradació progressiva, convertint-se en un espai semiabandonat i en desús. Dels 83 establiments, només 35 es troben actualment en funcionament. “Aquesta situació no només perjudica els comerciants que encara desenvolupen la seva activitat al Centre, sinó que també té un impacte negatiu sobre el veïnat de la Vila Olímpica, que veu reduïda l’oferta de serveis, comerç de proximitat i espais de convivència”, va assenyalar.
El conseller va recordar que el Centre de la Vila és gestionat per MERCASA, empresa pública de titularitat estatal i que el Regidor Valls ha manifestat en diverses ocasions la possibilitat que l’Ajuntament de Barcelona adquireixi el Centre de la Vila, sempre que el preu de compravenda no superi l’import mínim fixat en la subhasta, establert en 18,5 milions d’euros. El govern va acceptar el prec.
Barcelona, 17 de juliol de 2026
