Al consell plenari de divendres, Junts presentarà dos precs per aturar el desmantellament de programes socials que, com el Làbora, es basen en la col·laboració amb entitats socials; i per instar el Govern Espanyol i el Congrés dels Diputats a desencallar de manera urgent la Proposició de Llei de Mesures urgents per fer front a l’ocupació il·legal d’immobles
El grup municipal de Junts per Barcelona reclama al Govern de Jaume Collboni abandonar la improvisació en les polítiques d’habitatge i una acció integral i planificada d’aquest àmbit per superar el fracàs continuat dels darrers anys. Al consell plenari de divendres, Junts presentarà dos precs per aturar el desmantellament de programes socials que, com el Làbora, es basen en la col·laboració amb les entitats socials; i per instar el Govern Espanyol i el Congrés dels Diputats a desencallar de manera urgent la Proposició de Llei de Mesures urgents per fer front a l’ocupació il·legal d’immobles que ha impulsat Junts per Catalunya.
La portaveu del grup de Junts, Neus Munté, i el portaveu adjunt, Damià Calvet, han presentat aquest matí en roda de premsa les iniciatives que el seu grup defensarà al plenari del Consell Municipal que se celebra el pròxim divendres. Damià Calvet ha exposat el contingut de la proposició amb la qual el grup de Junts vol abordar “amb transparència i sentit comú” la crisi de l’habitatge a Barcelona, i pel que ha reclamat “un canvi radical en la manera com el Govern de Jaume Collboni està gestionant aquest àmbit”.
Calvet ha subratllat que “les dades parlen per si soles”, i ha destacat l’augment del 51% del Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial en tres anys, passant de 30.257 persones el 2022 a 45.640 el 2025. “Són gairebé 15.000 persones més esperant un habitatge digne”, ha afirmat. També ha remarcat que la llista d’espera de la Mesa d’Emergència del Consorci d’Habitatge de Barcelona suma 747 persones, “un 12% més que fa tres anys”.
Segons el portaveu adjunt de Junts, “són xifres demolidores que evidencien el fracàs absolut de les polítiques d’habitatge dels governs de Colau i Collboni”. En aquest sentit, ha denunciat que la resposta del govern municipal es basa en “improvisació” i “decisions reactives motivades per la pressió mediàtica, sense planificació, sense criteri i sense transparència”.
Calvet ha posat com a exemple el cas de Vallcarca, que ha qualificat de “cas més recent i més flagrant”. “L’Ajuntament, mitjançant la Sindicatura de Greuges, ha acordat oferir solució residencial a 14 de les 30 persones que ocupaven tres finques municipals, sense explicar els criteris ni justificar per què aquestes persones sí i les 747 que esperen a la Mesa d’Emergència, no”, ha criticat. “Això genera un greuge comparatiu intolerable”, ha afegit.
El portaveu adjunt ha alertat que aquesta situació “no és justícia social, és desigualtat institucionalitzada”, i que transmet “un missatge pervers: que qui més crida, qui més pressiona i qui més surt als mitjans obté resposta, mentre que qui espera pacientment i confia en el sistema queda oblidat”. També ha criticat Calvet l’ús del dret de tanteig i retracte per part del govern municipal, que “hauria de servir per ampliar el parc públic d’habitatge de manera planificada i estratègica, però s’està utilitzant com a mecanisme reactiu per resoldre crisis puntuals”. I ha citat el cas de Casa Orsola, “una operació que va generar més preguntes que respostes i que va evidenciar, un cop més, la manca de criteri i planificació del Govern municipal”.
Calvet ha afegit que “per innovadora que sigui una política d’habitatge, sense planificació i consens amb el sector, no funcionarà”, i ha criticat que “el que estem veient és exactament això: un govern que improvisa, que actua a cop de titular i que resol problemes d’unes quantes persones o famílies amb els diners de tots, sense criteri ni transparència, mentre deixa desateses les milers de famílies que esperen pacientment a les llistes oficials”.
I ha advertit que “no podem continuar així, ni criminalitzant el sector privat ni donant resposta només a qui més crida”, i ha denunciat “polítiques d’improvisació amb un altíssim cost social i econòmic que generen inseguretat jurídica i desigualtat institucionalitzada”. En concret, la proposició de Junts reclama:
“1. Exigir al Govern municipal, encapçalat per l’alcalde Jaume Collboni, que deixi de basar la seva actuació en respostes improvisades motivades per la pressió mediàtica.
- Impulsar una política d’habitatge integral, planificada i coherent, que garanteixi la seguretat jurídica i eviti afavorir vies d’accés a l’habitatge que esquivin la legalitat o els canals socials establerts.
- Instar el Govern Municipal a aturar l’ús del mecanisme de tanteig i retracte com una eina de caràcter mediàtic i reactiu. L’adquisició d’habitatge per part de l’Ajuntament de Barcelona ha de respondre a una planificació estratègica de ciutat i articulat amb criteris socials objectius, i no a la necessitat de resoldre crisis puntuals derivades de la manca de prevenció o de la pressió mediàtica.
- Presentar, en el termini de tres mesos, un pla de xoc ambiciós i calendaritzat per reduir les persones a l’espera d’habitatge de la Mesa d’Emergència de Consorci de l’Habitatge de Barcelona. Aquest pla ha de prioritzar el compliment dels terminis legals d’adjudicació i garantir que la vulnerabilitat social sigui atesa seguint l’ordre de llista i els criteris tècnics establerts, sense dreceres derivades de conflictes de convivència o ocupacions.
- Garantir la màxima transparència en relació amb el cas de Vallcarca i en qualsevol altra operació de reallotjament similar per part del govern municipal i de la Sindicatura de Greuges de Barcelona.”
“Cal un canvi de rumb. Cal planificació. Cal transparència. Cal justícia social real, no només de paraula”, ha conclòs Damià Calvet, tot demanant el suport de tots els grups municipals a una proposició que parla de justícia, d’equitat i de bones pràctiques en la gestió pública i perquè les milers de famílies que esperen un habitatge a Barcelona es mereixen que les seves institucions actuïn amb responsabilitat, planificació i transparència.
La portaveu del grup de Junts, Neus Munté, ha exposat per la seva banda el contingut dels dos precs que la formació defensarà divendres. El primer prec reclama: “Que des del govern municipal de Barcelona s’aturi el desmantellament de programes socials i instruments d’èxit, basats en la col·laboració amb les entitats socials i amb reconegut retorn social i que per tant es retorni al marc de col·laboració, co-creació i co-governança entre l’Ajuntament de la ciutat i les entitats del tercer sector social que fa anys que formava part de l’essència del disseny de polítiques publiques en aquesta ciutat”.
Neus Munté ha advertit que “el que estem veient en els darrers mesos és un desmantellament sistemàtic de programes socials i instruments d’èxit que han estat referents a la ciutat de Barcelona durant anys”. Munté ha posat el focus en el programa Làbora: un programa de cooperació públic-privada que va néixer l’any 2014, durant el mandat de l’alcalde Xavier Trias, liderat per l’Institut Municipal de Serveis Socials, Barcelona Activa i entitats com ECAS, FEICAT i Creu Roja, pensat per fomentar l’ocupació de les persones en situació de vulnerabilitat. “En aquests anys, ha demostrat ser un model d’èxit per inserir persones vulnerables al mercat laboral”, ha destacat.
Munté ha explicat que “la fórmula jurídica ha estat un conveni”, però que “el govern va notificar que aquest conveni no podia continuar i que calia explorar altres possibilitats”. La portaveu ha recordat que “el mes de febrer de l’any passat, el mateix Ple de l’Ajuntament va aprovar una proposició del nostre grup que establia garantir la viabilitat del programa Làbora amb el model de governança conjunta i col·laboració públic-privada que havia estat clau des de 2015”. En aquell moment, ha advertit, “ja dèiem que si es treia a licitació, corria el perill que acabés en mans d’una entitat mercantil”. “És el que ha passat”, ha lamentat.
“S’ha licitat amb una fórmula molt agressiva, primant la part econòmica per sobre de la tècnica, i les entitats que ho havien estat gestionant han perdut; el programa ha anat a parar a una entitat mercantil que no té aquesta expertesa”, ha ressaltat. Munté ha preguntat per què no ha reaccionat el govern per preservar el programa, i ha alertat que “les entitats socials estan perdent licitacions o directament no s’hi presenten perquè no poden competir en aquestes condicions, i l’Ajuntament no hi fa res”. I ha exigit aturar aquest desmantellament.
El segon prec, ha explicat Munté, el defensarà el president del grup municipal, Jordi Martí Galbis, i està centrat en “una qüestió fonamental com és l’ocupació il·legal d’immobles”, i reclama: “Que el Govern municipal urgeixi al Govern Espanyol i al Congrés dels diputats a desencallar de manera urgent la Proposició de Llei Orgànica 122/000150 de Mesures urgents per fer front a l’ocupació il·legal d’immobles per tal de combatre aquesta xacra que també afecta a la nostra ciutat”.
Munté ha recordat que el passat 31 de gener de 2025, el Grup Parlamentari de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats va registrar la Proposició de Llei Orgànica de mesures urgents per fer front a l’ocupació il·legal d’immobles, una iniciativa que “recull mesures concretes per combatre aquesta problemàtica”. Però ha denunciat que des de llavors, fa 14 mesos, “aquesta proposició resta encallada. I això és inacceptable”.
La portaveu del grup de Junts a Barcelona ha afirmat que les dades són demolidores, “Catalunya concentra el 40% de les ocupacions il·legals de tot l’Estat. El 40%. I Barcelona n’és un punt clau”, afegint que “parlem de famílies que veuen com els ocupen el seu habitatge; de propietaris que no poden accedir a la seva propietat; de veïns que pateixen situacions de conflicte i inseguretat als seus edificis”. Per tot això, ha afegit, el prec que defensarà el president Jordi Martí Galbis demana al Govern municipal que urgeixi al Govern Espanyol i al Congrés dels Diputats a desencallar de manera urgent la Proposició de Llei de Junts: “aquesta problemàtica no pot esperar més, és una qüestió de seguretat, de justícia i de convivència. I cal actuar amb determinació”.
Barcelona, 25 de març de 2026
