A la Comissió no permanent d’estudi sobre la problemàtica de l’habitatge, el regidor Damià Calvet aposta per fer una revisió de la norma basada en el diàleg amb el conjunt dels agents del sector i que se centri en la generació d’oferta d’habitatge protegit
El Grup municipal de Junts per Barcelona ha reclamat avui al govern de Jaume Collboni modificar la reserva del 30% per habitatge protegit a les noves promocions o grans rehabilitacions perquè la mesura ha agreujat la problemàtica d’accés a l’habitatge a la ciutat. A la Comissió municipal no permanent d’estudi sobre la problemàtica de l’habitatge, el regidor de Junts BCN Damià Calvet ha apostat per fer una revisió de la mesura basada en el diàleg amb el conjunt dels agents del sector i que se centri en la generació d’oferta d’habitatge protegit.
Aquest matí ha tingut lloc a l’Ajuntament la tercera sessió de la Comissió no permanent d’estudi sobre la problemàtica de l’habitatge a Barcelona. Formada per representants dels grups municipals i persones expertes en el sector, l’objectiu és crear un espai per debatre i estudiar la situació actual de l’habitatge a la ciutat tenint en compte la legislació, l’urbanisme i la inversió necessària, entre d’altres, per garantir el dret a l’habitatge incrementant el parc públic i protegit de la ciutat. En nom del grup de Junts per Barcelona hi han assistit el portaveu adjunt i responsable de l’àrea d’Urbanisme, Damià Calvet, i la regidora de l’àmbit de l’Habitatge, Carme Lleó.
A la sessió d’avui han comparegut els següents experts a proposta dels grups municipals:
– Roger Medina, Economista i Professor a la UPF.
– Carme Trilla, Presidenta de Cohabitac i Presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge.
– Jaime Palomera, Director de l’Àrea d’Habitatge i Ciutat, de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona.
– Francesc Sutrias, advocat i ex-secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana.
– Enrique Alcántara, President d’APARTUR.
– Xavier Vilajoana, President de l’APCE.
El portaveu adjunt Damià Calvet, que ha intervingut en nom de Junts, ha expressat el seu agraïment als compareixents per les seves exposicions, les quals han aportat dades “impactants” que demostren la complexitat de l’accés a l’habitatge, un problema que té múltiples vectors. La comissió s’ha centrat en l’anàlisi de les mesures de contenció i intervenció del mercat lliure, posant especial atenció en la reserva del 30% per a habitatge protegit que fixa la noma municipal en totes les promocions i gran rehabilitacions d’habitatge a la ciutat. Segons Calvet, “aquesta mesura ha suposat un augment de la problemàtica d’accés a l’habitatge, ja que ha afectat negativament la generació d’oferta”. “No ha solucionat el problema, l’ha agreujat”, ha declarat Calvet.
El regidor ha explicat que el registre de sol·licitants d’HPO a Barcelona va passar de 27.499 persones l’any 2015, amb els efectes de la crisi encara presents i sense mesura, a 36.518 al 2023. Un 33% més. I segons dades del govern municipal, del passat mes de setembre, des de l’aplicació de la mesura de la reserva del 30% l’any 2018, Barcelona només ha guanyat 93 habitatges de protecció oficial.
També s’ha referit que, no fa ni dues setmanes, el degà del COAC, Guim Costa, avisava de que “l’obra nova a Barcelona està estancada”. I no atribuïa la causa d’aquesta paralització al frau dels permisos d’obra o anuncis polítics que desmotiven noves promocions; assenyalava la reserva del 30% com el principal factor que frena la construcció d’habitatge. Més en concret, alertava que la mesura “ha desincentivat als promotors”.
També Calvet s’ha fet ressò de dades que compartien diversos mitjans de comunicació: dels 910 habitatges d’HPO visats l’any passat a Barcelona, només 12 corresponen a la reserva del 30% per a habitatge protegit que s’aplica a les noves promocions. “I malgrat l’evidència que la mesura ha frenat l’increment de l’oferta i ha accentuat el problema de l’accés a l’habitatge a la nostra ciutat, encara hi ha qui la defensa; i no només això, sinó que advoquen per incrementar-la fins al 50%”, ha denunciat Calvet, que ha assenyalat que els arguments que aquests fan servir “equivoquen l’anàlisi, perquè ignoren l’impacte real de la mesura en el mercat immobiliari i obvien les dades que evidencien el seu caràcter contraproduent, perpetuant així una narrativa desconnectada de la realitat”.
Damià Calvet ha exposat que sovint s’utilitza el model de París com a exemple per justificar la mesura, “i no podem equiparar ambdues ciutats, amb mercats i ofertes de sòl diferents”; i ha afegit que, “a més a més, a París la mesura s’ha implementat acompanyada d’importants incentius econòmics per als promotors que aposten per les polítiques d’habitatge protegit”. “Són dues experiències als antípodes. Allà s’ha treballat per a generar consens polític i social al llarg de tot el procés. Aquí no”.
“Si ens atenim a la realitat de les dades, la conclusió sempre és la mateixa: cal rectificar”, ha declarat Calvet, que ha afegit que aquesta rectificació ha de venir en forma d’una modificació, plantejada des del diàleg amb el conjunt dels agents del sector, de caràcter públic, privat i social. “Aquesta modificació, no derogació, permetria avançar envers una solució de consens que compti amb el suport explícit d’una àmplia majoria del sector i que se centri en la generació d’oferta i la promoció públic-privada d’habitatge protegit. Ens omplim la boca amb mesures a curt termini i oblidem les mesures estructurals. Cal regular des del consens i no criminalitzar. Des de Junts hi estem dipositats”, ha conclòs Damià Calvet.
Barcelona, 27 de gener de 2025
