A la Comissió no permanent d’estudi sobre la problemàtica de l’habitatge a Barcelona, el regidor de Junts BCN afirma que “des de la regulació hem de ser capaços d’augmentar l’oferta i estimular la construcció d’habitatge assequible” i destaca la importància d’un servei ferroviari fiable per descongestionar el mercat de l’habitatge a Barcelona
El portaveu adjunt de Junts per Barcelona, Damià Calvet, ha afirmat avui que “per innovadora que sigui una política d’habitatge, sense planificació, reflexió i consens amb el sector, no funcionarà”. En una nova sessió de la Comissió no permanent d’estudi sobre la problemàtica de l’habitatge a Barcelona, el regidor de Junts BCN ha afirmat que “des de la regulació hem de ser capaços d’augmentar l’oferta i estimular la construcció d’habitatge assequible” i ha destacat la importància d’un servei ferroviari fiable per descongestionar el mercat de l’habitatge a Barcelona.
Aquest matí ha tingut lloc a l’Ajuntament la cinquena sessió de la Comissió no permanent d’estudi sobre la problemàtica de l’habitatge a Barcelona. En nom del grup de Junts per Barcelona hi han assistit el portaveu adjunt i responsable de l’àrea d’Urbanisme, Damià Calvet, i la regidora de l’àmbit de l’Habitatge, Carme Lleó. A la sessió d’avui, centrada en experiències internacionals, han comparegut els següents experts a proposta dels grups municipals:
- Francisco Diéguez Lorenzo, Director General de l’ITeC.
- Aleix Arcarons, codirector de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge.
- Ian Brossart, Senador i co-president de grup municipal comunista de l’Ajuntament de París. Regidor d’Habitatge de París del 2014 a 2023.
- Sorcha Edwards, Secretaria General de Housing
- Joan Ràfols, President de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
- Sergio Nasarre, Catedràtic de Dret Civil, Universitat Rovira i Virgili.
El portaveu adjunt de Junts, Damià Calvet, ha destacat que “la implementació a escala local o nacional de determinades polítiques d’habitatge, ha d’anar acompanyada de planificació estratègica i de diàleg amb els agents del sector”. “La implantació sense reflexió prèvia i previsió ha fet que, en moltes ocasions, que les mesures no hagin tingut l’impacte desitjat o ens faci recular”, ha advertit.
Calvet ha posat exemples concrets que, malgrat haver estat presentats com avenços, no han tingut el resultat esperat. “La cessió d’ús a cooperatives és l’exemple d’un bon model amb potencial, adoptat per altres ciutats europees amb resultats positius, però la seva eficàcia ha quedat, a vegades, condicionada per una manca d’acompanyament per part de les administracions públiques i l’absència de facilitats financeres”, ha explicat.
Pel que fa a la propietat temporal i compartida, el regidor ha assenyalat que “ha estat limitada per condicions establertes com els llindars mínims exigits de participació, que en el context actual, es troben lluny de la realitat econòmica dels barcelonins”.
“En relació amb la sempre recurrent reserva del 30%, l’experiència comparada demostra que l’èxit d’aquesta mesura depèn de la seva integració en un conjunt d’instruments que incentivin la promoció d’habitatge assequible”, ha dit Calvet. En aquest sentit, ha exposat que “a Barcelona, l’aplicació d’aquesta mesura s’ha fet sense interlocució ni acompanyament del sector privat, sovint sotmetent-lo a un estrès fiscal injustificat que, a la llarga, ha generat un efecte contrari al desitjat: una reducció significativa de la seva activitat i, en conseqüència, un empitjorament de l’accessibilitat a l’habitatge”. Calvet ha assenyalat la necessitat de modificar la mesura, una opinió compartida: “La mesura no ha funcionat. La prova definitiva és que els diferents grups aquí presents hem assolit un consens polític quasi absolut, a excepció d’un sol grup”.
El regidor de Junts també ha subratllat la importància d’una planificació urbanística, acompanyada de la solidaritat urbana, amb visió metropolitana i mobilitat. “Un servei ferroviari regional fiable és una política pública europea que podria tenir un enorme impacte a l’hora de descongestionar mercats d’habitatge tensionats, com és el cas de Barcelona”. També s’ha referit a un aspecte fonamental que cal tenir en compte a l’hora d’analitzar el mercat immobiliari: la cultura de la propietat, “un factor que no es troba a altres països europeus”.
Per a Calvet “hi ha una conclusió clara: a ciutats europees on s’ha aconseguit harmonitzar els desequilibris entre oferta i demanda, hi ha hagut un exercici previ de reflexió col·lectiva, un gran pacte i amb el conjunt del sector, sobre la viabilitat i l’encaix de les diferents polítiques. També un seguiment i una avaluació constant de les mateixes tan bon punt s’han implementat”. I ha lamentat que “al nostre país, i especialment a la nostra ciutat, s’ha optat per l’enfrontament, que ha portat a generar una distorsió al mercat immobiliari que, a hores d’ara, sembla del tot irreparable”.
“Hem d’evolucionar cap a un sistema que, des de la regulació, incorpori estímuls per a la construcció d’habitatge assequible i fomenti una cooperació efectiva amb el sector privat. Cal col·laboració efectiva amb el sector privat, no la seva criminalització permanent”.
Finalment, Calvet ha afegit “per innovadora que sigui una política, si no ve precedida d’un exercici de reflexió ni del consens amb el conjunt del sector, per lògica, no funcionarà”, i ha fet un agraïment a les aportacions dels compareixents, “que aportarem com a conclusions a la darrera sessió per disposar d’una política d’habitatge complexa que ens faci prosperar com a societat”.
La d’avui ha estat la darrera sessió amb compareixents. La propera serà la sessió de presentació de l’informe de conclusions i se celebrarà dilluns 28 abril.
Barcelona, 24 de març de 2025