Nom de l'autor: Vanessa Junqué

Els dies 7 i 8 de novembre, Junts per Barcelona ha participat i ha animat la ciutadania a fer-se voluntària del #GranRecapte, impulsat pel Banc dels Aliments de Barcelona, per tal de contribuir a cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació de més de 230.000 persones a Catalunya. Enguany s’ha celebrat la 17a edició d’aquesta iniciativa, una de les mobilitzacions solidàries més importants del país, que uneix milers de persones amb un objectiu comú: garantir que tothom tingui accés a una alimentació suficient, saludable i digna. Regidors, consellers de districte i militants de Junts per Barcelona hancol·laborat als punts de recollida repartits per tota la ciutat, donant suport a les tasques de captació i informant la ciutadania sobre la importància departicipar-hi. Junts per Barcelona ha expressat el seu agraïment al voluntariat i a totes les persones que han fet aportacions, posant en valor el treball del Banc dels Aliments i de tota la xarxa d’entitats que, al llarg de l’any, garanteixen suport a les famílies més vulnerables. Amb aquesta participació, el grup municipal reafirma el seu compromís amb la cohesió social i la lluita contra la desigualtat, així com el seu suport permanent a les iniciatives que promouen una Barcelona més justa i inclusiva.

El president de Junts per Barcelona Jordi Martí ha defensat posar “Barcelona al servei del país” per tenir “una Barcelona capital de Catalunya sense complexos ni sucursalismes”. Martí ho ha dit en el marc de la Convenció Municipalista de Junts celebrada aquest dissabte a Barcelona. En aquest sentit, ha destacat que “treballarem per tornar a guanyar i poder tenir l’alcaldia de la capital” i ha remarcat la importància de donar suport a la resta de municipis per aconseguir el major nombre possible d’alcaldies de cara les eleccions municipals del 2027. El líder de Junts a Barcelona ha carregat contra la forma “trilera” de governar que té el PSC-PSOE: “ens tenen acostumats a actuar sense respecte a l’oposició i obviant la participació”. Finalment ha afirmat que “passi el que passi a Madrid és evident que es mantindrà l’autonomia municipal. A Barcelona seguirem treballant pel bé de la ciutat i dels seus veïns i veïnes. Sí es positiu per Barcelona i està en el nostre programa electoral hi donarem suport.”

La seu de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), al barri deSants, va acollir la presentació del llibre Ànima de república: Crònica política de l’estat català (1409–1714), d’Aleix Sarri, editat per Comanegra. L’acte, emmarcat en el cicle Capvespres Oberts, va comptar amb les intervencions del president del Parlament, Josep Rull, i d’Albert Forcades, president de Més Junts. Sarri defineix l’obra com una revisió de tres segles de la història políticacatalana, des de la mort de Martí l’Humà fins al 1714, per entendre “qui som i com hem arribat fins aquí”. Reivindica que Catalunya ha mantingut sempre “persones disposades a defensar la llibertat del seu poble” i assegura que el llibre és “un acte d’orgull, no de victimisme”. L’autor contraposa dues concepcions polítiques —la catalana, basada en la llei, i la castellana, basada en el poder del rei— i estableix paral·lelismes amb l’actualitat. Recorda, per exemple, que ja al segle XV els catalans reclamaven “volem bisbes catalans”. Ànima de república, afirma, és “un maó per a la construcció nacional del país” i vol recuperar la memòria d’un poble que “malgrat la repressió, sempre es torna a aixecar”. Aleix Sarri (Barcelona, 1985) és llicenciat en Biotecnologia i màster enRelacions Internacionals. Ha estat assessor del president Quim Torra, hatreballat al Parlament Europeu i actualment forma part de l’equip de Junts per Catalunya. Amb Ànima de república, publica el seu tercer llibre, després d’haver signat diversos títols sobre política catalana i europea.

Ens ha deixat Lluís Permanyer, periodista, escriptor i veu insubstituïble de la nostra ciutat. Tenia 86 anys. Durant més de sis dècades, Permanyer va dedicar la seva vida a explicar Barcelona amb una mirada curiosa, elegant i apassionada. Des dels seus articles i llibres, ens va ensenyar a veure la ciutat més enllà de les façanes: a descobrir-ne les històries amagades, els racons amb ànima i els detalls que sovint passen desapercebuts. Amb la seva ploma fina i la seva paraula precisa, va convertir-se en el cronistasentimental de Barcelona —aquell que la coneixia, l’estimava i la retratava sense renunciar mai a l’esperit crític. Avui, la ciutat perd una veu que la va estimar profundament. Però ens queda el seu llegat: una invitació constant a mirar Barcelona amb ulls nous i amb estima. Compartíem amb Lluís Permanyer la idea de cuidar, valorar i projectar Barcelona; fent atenció al patrimoni urbà i l’espai públic, aquell que pertany als barcelonins i que admiren els visitants. Tots dos reconeixem que l’espai físic de la ciutat, els carrers, rondes, barris, façanes, importen. Ens vas explicar de manera sublim l’Eixample, el modernisme, la Barcelona burgesa i la nocturna i encara ens ocupa tants altres aspectes de Barcelona com el seu litoral, la muntanya i els barris perifèrics. Unes i altres històries posen en relleu la ciutat com a tot un complex integral. Ambdós compartim la preocupació per la pèrdua de la identitat i caràcter de Barcelona. Soc de l’opinió que cal repensar el model de ciutat. Seguiràs sent el referent de tots els barcelonins. Gràcies per haver-nos ensenyat a estimar la ciutat com ho feies tu. Descansi en pau, Lluís Permanyer, Xavier Trias Lluís Permanyer, el cronista elegant de l’ànima barcelonina Lluís Permanyer (1939-2025) va voler ser diplomàtic per fugir del franquisme, però va acabar essent el millor ambaixador de Barcelona davant la seva pròpia història. Periodista i escriptorincansable, ens ha deixat als 86 anys. Amb ell s’apaga una veu essencial per entendre la ciutatque estimava i retratava amb una barreja única de rigor, ironia i tendresa. Autor de més de vuitanta llibres —entre ells El passeig de Gràcia. 200 anys d’un espai burgès, L’Eixample desaparegut o La Barcelona lletja—, Permanyer va convertir la curiositat en un ofici i la crònica urbana en literatura. A Destino va aprendre l’art de l’entrevista i el joc intel·ligent del Qüestionari Proust; a La Vanguardia, on s’hi va incorporar el 1966, va descobrir la llibertat d’escriure des de la secció d’internacional, lluny de la censura local. Amb la fi del franquisme,però, va tornar la mirada cap a casa seva: els carrers, els edificis, les històries petites i les granscontradiccions d’una Barcelona en transformació. Sempre elegant, amb el seu caminar pausat i els inconfusibles bigotis, era una figura gairebé simbòlica: el barceloní per excel·lència. La seva veu, tant en paper com a la televisió —amb documentals per a TV3 i altres produccions—, va saber transmetre amor per la ciutat sensecaure en la nostàlgia. Premiat amb el Nacional de Periodisme de Catalunya (2008) i el Ciutat de Barcelona (1987), entre molts altres guardons, Permanyer deixa un llegat immens i un exemple de dedicació cívica. Fins i tot en la mort ha volgut servir: ha donat el seu cos a la ciència perquè, com ell mateix deia, “el periodista és útil quan ajuda a mirar millor”. I Lluís Permanyer ens ha ensenyat a mirar Barcelona com ningú.

Barcelona, 15 d’octubre de 2025. — “L’1 d’octubre no es va fer des de la mandra. No era el camí fàcil, però era el camí que el país necessitava”. Amb aquesta reflexió, Joan Rodríguez, president de la Federació de Junts a Barcelona, ha reivindicat avui el llegat del president Lluís Companys com a exemple de coherència, compromís i fidelitat als ideals, en el 85è aniversari del seu afusellament. Rodríguez ha pronunciat aquestes paraules durant l’acte d’homenatge a Companys, després de l’ofrena floral que el grup municipal de Junts per Barcelona i l’executiva de la Federació de Junts a Barcelona ha realitzat al monument del president màrtir, en un acte carregat d’emoció i de compromís amb la seva memòria. El dirigent ha fet una crida a “defugir la mandra política” i a mantenir-se ferms davant les “solucions fàcils però equivocades” que avui s’ofereixen des de tots els extrems de l’espectre polític. “Nosaltres som la gent de les solucions complexes, però bones pel país”, ha afirmat. Rodríguez ha estructurat la seva intervenció en quatre espais i quatre moments per il·lustrar el significat del llegat de Companys: Montserrat, el Tarròs, Baltimore i Barcelona. A Montserrat, ha recordat, la Federació de Barcelona de Junts va inaugurar el curs polític sota el lema “Barcelona i Montserrat, dues capitals per la nació”. Allà, el periodista Jordi Iglésias (Fundació Catalunya Religió) va destacar que “Montserrat no ha cedit mai a la mandra pastoral” —una idea que Rodríguez ha recuperat per parlar de la fidelitat als valors i la resistència al conformisme. Del Tarròs, el poble natal de Companys, ha subratllat que el president “ho tenia tot per viure còmodament, però va optar per plantar cara al feixisme i defensar la llibertat, pagant amb la vida el seu compromís amb el país”. Des de Baltimore, ha evocat el pensador nord-americà H. L. Mencken, que advertia que “per cada problema humà complex existeix una solució fàcil, plausible i equivocada”. Aquesta reflexió, ha dit Rodríguez, “és més vigent que mai en un món on proliferen discursos simplistes tant a l’esquerra com a la dreta”. Finalment, a Barcelona, el 15 d’octubre de 2025, Rodríguez ha conclòs amb una apel·lació directa a l’acció política: “El millor homenatge que podem fer al president Companys no és només recordar-lo un dia a l’any, sinó mantenir-nos fidels al seu esperit cada dia, en cada decisió política.” Rodríguez ha reafirmat el compromís de Junts i la JNC amb “les solucions complexes, però bones per al país”, defensant que la política no pot caure en el populisme ni en la temptació del camí fàcil: “Hem de fer com Companys: mantenir-nos fidels als nostres ideals, encara que això comporti sofrir i lluitar més del que voldríem.”

L’agrupació de Junts a Sarrià – Sant Gervasi celebra la festa major de Sarrià organitzant un vermut popular, participant en un concurs de paelles i rebent el president Rull en una històrica jornada castellera. El primer i el segon cap de setmana d’octubre el barri de Sarrià celebra la seva festa major, un moment de màxima expressió de les desenes d’entitats culturals i associatives que conformen el teixit d’aquesta antiga vila. Per a l’agrupació de Junts de Sarrià – Sant Gervasi, la festa major és sinònim d’arremangar-se i d’aprofitar les festes per obrir-se al barri i al veïnat. Des de l’existència de Junts per Catalunya, cada any l’agrupació organitza un vermut popular en el marc d’aquesta festa major, obert a tot el veïnat. Enguany, prop de 70 persones van apropar-se a l’acte popular que comptava amb música en directe i que, a més de ser una estona amena entre veïns i amics, va incloure els parlaments de la presidenta de Junts al districte, Pilar Gascón Lecha, del president del grup municipal de Junts per Barcelona, Jordi Martí i Galbis, i de la secretària primera del Parlament, Glòria Freixa i Vilardell. Qüestions com la seguretat o l’habitatge van captar l’atenció de la plaça Josep Obiols i dels vianants del carrer Major de Sarrià. També és una cita inexcusable el concurs de paelles que organitza l’Associació Veïnal de Sarrià. L’agrupació de Sarrià Sant Gervasi hi va participar amb dues paelles, dos xefs excel·lents i més de 30 comensals entre militants i amics de Junts. Vam gaudir d’aquest espai de trobada així com de la degustació de les dues paelles, a més de ser un moment per interaccionar i conèixer altres entitats del barri amb les quals sovint no coincidim. No és habitual que una institució com la presidència del parlament assisteixi a unes festes d’un dels 73 barris de Barcelona. És per això que el grup municipal del districte, amb la regidora presidenta del districte, Titon Lailla i Jou, al capdavant, va organitzar una recepció al president del parlament a la històrica Seu del Districte, acompanyat dels caps de colla dels castellers de Sarrià. Per a l’agrupació de junts i per al barri va ser tot un honor que l’honorable president del Parlament, Josep Rull i Andreu, ens acompanyés durant la jornada castellera que va tenir lloc a la plaça del consell de la Vila. Una jornada que sempre serà recordada per als castellers de Sarrià ja que, després de dos intents fallits a la plaça, van aconseguir coronar el primer 4 de 8 i el primer 2 de 7 de la seva història. Una gran fita que va emocionar tota la plaça.

El president Joan Rodríguez defensa la importància de treballar per tenir una ciutat “millor” i plantar cara als que volen “desnacionalitzar” la capital i el país  La Federació de Barcelona, conjuntament amb Junts Eixample, ha celebrat aquest divendres unes jornades a Montserrat, sota el títol “Barcelona i Montserrat, capitals de nació”, per donar el tret de sortida al curs polític. La trobada, que ha aplegat una vuitantena de persones, – entre elles, el president del grup municipal Jordi Martí i el regidor i vicepresident del partit Josep Rius -, ha servit per posar en valor el paper de Montserrat com a símbol espiritual i cultural de Catalunya i, alhora, reforçar el compromís de la Federació amb els reptes polítics, socials i nacionals que afronta la ciutat i el país en els pròxims mesos. En la seva intervenció, el president de la Federació de Barcelona, Joan Rodríguez, ha remarcat la importància de treballar perquè Barcelona funcioni millor, però també de plantar cara als intents de “desnacionalitzar” la ciutat i el país. Ha reivindicat la defensa de la llengua, el patrimoni i la classe mitjana com a eixos centrals de la seva acció, i ha situat Montserrat com un símbol espiritual i nacional de Catalunya. Rodríguez també ha apuntat que el partit enceta un curs polític amb grans reptes i que caldrà estar a l’alçada, tot avançant cap a una nova etapa política a Barcelona. L’acte ha inclòs un dinar-col·loqui en què han intervingut Jordi Llisterri, director de la Fundació Catalunya Religió, i Xavier Aparicio, gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat. Llisterri ha destacat la importància del Monestir de Montserrat no només a nivell religiós, sinó també a nivell social i cultural per a Catalunya, defensant que és un símbol nacional catalanista molt important per al país. Al seu torn, Aparacio s’ha encarregat d’explicar com funciona el patronat. Per la seva banda, el president de Junts Eixample, Biel Figueras, i la presidenta de Junts a Sants-Montjuïc i membre de la Federació, Georgina Lázaro, han donat la benvinguda a l’acte. Després del dinar, els participants han pogut visitar la Basílica i el Cambril de la Mare de Déu, i han assistit a les vespres, compartint un moment de recolliment i germanor en un entorn emblemàtic. Amb aquesta jornada, la Federació de Barcelona ha volgut iniciar el curs polític amb un missatge clar d’unitat, compromís i ambició col·lectiva.