Nom de l'autor: Cristina Calvó

El president del grup municipal, Jordi Martí Galbis, considera que l’Ajuntament ha vulnerat el principi de confidencialitat i seguretat de les dades i exigeix una auditoria de seguretat digital urgent   El grup municipal de Junts per Barcelona, encapçalat pel seu president i alcaldable Jordi Martí Galbis, ha presentat una denúncia formal davant l’Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) contra l’Ajuntament de Barcelona per la filtració massiva de dades personals de més de 560 agents de la Guàrdia Urbana, coneguda la setmana passada. La filtració va exposar públicament a internet informació sensible dels agents, incloent-hi nom i cognoms, número d’identificació professional (TIP), centre o unitat de treball, torns i destinacions.   “El que converteix aquest incident en especialment greu”,  com ha subratllat Martí Galbis, “és que una simple cerca del TIP a la xarxa permet vincular directament la identitat personal de cada agent amb el seu destí i les seves rutines de treball diàries”. “Això que ha passat a l’Ajuntament de Barcelona no és només una negligència digital: és un atac directe a la seguretat dels nostres agents. La possibilitat de creuar identitat, ubicació i horari converteix la filtració en quelcom molt més greu que un simple llistat de noms. Estem davant d’un impacte irreparable i inquantificable en la privacitat del cos i, especialment, en la seguretat personal dels agents i dels seus entorns familiars”, ha declarat el president del grup municipal. Junts per Barcelona va registrar immediatament després de conèixer la incidència una bateria de 27 preguntes dirigides al govern de Collboni per conèixer l’abast de l’incident i determinar responsabilitats. Tot i que l’executiu municipal ha reconegut públicament l’existència de la filtració i ha anunciat la retirada urgent de les dades de la xarxa, així com una cerca exhaustiva d’altres documents en situació similar, el grup municipal considera que aquestes mesures no són suficients, i per això ha registrat ara una denuncia davant l’APDCAT. “I ho hem fet perquè el Govern Municipal no ha estat capaç de garantir la seguretat dels nostres agents de policia. No controlant ni gestionant aquesta escletxa de seguretat, ha vulnerat el principi de confidencialitat i seguretat de les dades i ha demostrat tenir una manca flagrant de mesures tècniques”, ha afirmat Martí Galbis. Martí Galbis ha recordat que fa sis mesos, Junts ja va reclamar, en el marc de la Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Intern, la creació d’una Unitat de Protecció de Ciberseguretat per a l’Ajuntament de Barcelona. La proposta va ser retirada a petició del govern municipal, que va acceptar impulsar mesures de coordinació i formació, però sense compromisos concrets ni calendaris clars. “Ara mateix ens trobem amb un Govern Municipal que no té un pla de ciberseguretat, tal com vam reclamar fa sis mesos. I per això exigim explicacions immediates al govern de Collboni, una auditoria de seguretat digital urgent i el suport total a la Guàrdia Urbana”, ha insistit l’alcaldable de Junts. La gravetat de la situació va més enllà de la filtració en si mateixa. Tal com ha advertit Martí Galbis: “Un Govern Municipal que no pot protegir les dades personals dels agents de la Guàrdia Urbana, com ens garanteix que protegirà les dades personals del conjunt de la ciutadania barcelonina, les seves dades fiscals o les dades dels seus fills i filles dins del sistema educatiu?” El president del grup municipal ha volgut emmarcar aquest incident en un patró de gestió deficient per part del govern de Collboni: «El que ha passat no és una anècdota: és un cas més de la mala gestió socialista de la ciutat. Quan fallen els protocols de ciberseguretat i protecció de dades d’un Ajuntament, qui en paga les conseqüències són els servidors públics. Un govern que no sap protegir les dades dels seus policies, com protegirà les de la ciutadania?». En el seu escrit de denúncia, signat pel mateix cap del grup municipal, Junts per Barcelona considera que «els fets descrits podrien constituir una violació de la seguretat de les dades personals en els termes previstos a l’article 4.12 del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), en haver-se produït una possible divulgació o accés no autoritzat a dades personals. Aquesta situació resulta especialment rellevant atesa la naturalesa de les dades i la condició dels afectats com a membres d’un cos policial.» Els articles del RGPD que podrien haver estat vulnerats Junts per Barcelona assenyala en la seva denúncia que els fets coneguts podrien afectar les obligacions derivades de tres articles fonamentals del Reglament General de Protecció de Dades: Article 5.1.f: relatiu al principi d’integritat i confidencialitat de les dades personals. Article 25: relatiu a la protecció de dades des del disseny i per defecte. Article 32: relatiu a la seguretat del tractament i a l’obligació d’aplicar les mesures tècniques i organitzatives adequades al nivell de risc. Així mateix, la denúncia considera procedent verificar el compliment de les obligacions previstes als articles 33 i 34 del RGPD, relatius, respectivament, a la notificació de les violacions de seguretat a l’autoritat de control i a la comunicació als interessats quan sigui necessària per a la protecció dels seus drets i llibertats. En la seva denúncia, el grup municipal de Junts per Barcelona sol·licita a l’Agència Catalana de Protecció de Dades que valori l’obertura de les actuacions prèvies d’investigació que corresponguin per tal de: Determinar l’abast real de la incidència i el nombre de persones afectades. Determinar durant quant temps les dades personals i operatives han estat accessibles a internet. Comprovar si l’Ajuntament ha notificat formalment la violació de seguretat a l’APDCAT dins del termini previst a l’article 33 del RGPD. Comprovar si s’ha efectuat l’anàlisi de risc corresponent i si s’ha informat individualment els agents afectats en els termes previstos a l’article 34 del RGPD. Determinar si les mesures tècniques i organitzatives adoptades per l’Ajuntament eren adequades al risc derivat del tractament d’aquest tipus de dades. Comprovar si existeixen altres documents o publicacions similars que puguin contenir dades personals o operatives d’efectius de la Guàrdia Urbana. A més, Junts sol·licita a

El president del grup municipal, Jordi Martí Galbis, qualifica els fets de «gravíssims» i registra 27 preguntes al govern de Collboni per exigir responsabilitats i garanties de que no tornarà a passar El president del grup municipal de Junts per Barcelona i candidat a l’alcaldia, Jordi Martí Galbis, ha expressat la seva màxima preocupació i indignació davant la filtració massiva de dades personals de 568 agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, les informacions de les quals han quedat exposades públicament a internet de forma accessible per a qualsevol persona. Segons les informacions periodístiques que han donat a conèixer els fets, entre les dades exposades hi figuren el nom i cognoms dels agents, el seu centre de treball, els horaris de torn i els destins assignats. El que resulta especialment alarmant és que una simple cerca del número d’identificació personal —el TIP— permet vincular directament la identitat de cada agent amb la seva ubicació habitual i les seves rutines de treball diàries. Martí ha qualificat la situació de “gravíssima i inacceptable”: “Estem parlant d’agents de policia, de persones que arrisquen la seva seguretat cada dia per protegir la ciutadania, i el govern de Collboni ha estat incapaç de protegir les seves dades més bàsiques. Això no és un error menor: és una fallada de seguretat de primer ordre que posa en risc la integritat física dels agents i dels seus familiars”. Des de Junts per Barcelona, fa temps que s’alerta de les mancances del govern municipal en matèria de ciberseguretat i protecció de dades. En un debat recent a la Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Intern Junts ja va advertir que la ciberseguretat és un repte “urgent i imprescindible”» i que les administracions públiques, que gestionen serveis essencials i dades molt sensibles, són cada vegada més objectiu de ciberamenaces i ciberatacs. Malgrat les advertències reiterades de Junts, el govern de Collboni no ha adoptat les mesures necessàries per garantir la seguretat dels sistemes d’informació municipals. Ara, les conseqüències d’aquesta negligència les pateixen directament els homes i dones de la Guàrdia Urbana. “No podem permetre que els agents que protegeixen Barcelona quedin desprotegits per la inacció del seu propi govern. L’alcalde Collboni i el tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, han de donar la cara de manera immediata i explicar com ha estat possible que les dades operatives de 568 agents hagin quedat exposades públicament a internet», ha subratllat Martí. Així, i a través de les preguntes que ha registrat, Jordi Martí Galbis, confia en la compareixença urgent de l’alcalde Collboni i del tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, en roda de premsa o davant la comissió municipal corresponent per donar explicacions sobre els fets i sobre les mesures adoptades. “Els agents de la Guàrdia Urbana mereixen un govern que els protegeixi, que els respecti i que garanteixi la seva seguretat. El que ha passat és una vergonya institucional. Collboni i Batlle han de comparèixer, han d’explicar-se i han d’assumir les responsabilitats que els corresponen. Des de Junts per Barcelona no deixarem que aquest escàndol quedi sense resposta”, ha conclòs el president del grup municipal. El president del grup de Junts per Barcelona ha registrat formalment a l’Ajuntament de Barcelona una bateria de 27 preguntes adreçades al govern municipal, que agrupen les qüestions més urgents en quatre blocs: Sobre la detecció i l’abast de la filtració Quan i com es va detectar exactament la filtració? Qui la va detectar i en quin moment es va comunicar internament a la direcció de la Guàrdia Urbana i al Govern Municipal? Quines dades precises han quedat exposades? Des de quan eren accessibles públicament i a través de quins canals o plataformes? Quina ha estat la causa tècnica o humana de la bretxa? Hi ha informe tècnic preliminar? Quants agents exactament estan afectats? Són de totes les unitats o només d’algunes? Hi ha agents amb destins especialment sensibles? S’ha verificat si la filtració afecta només dades actuals o també històriques? Hi ha risc que s’hagin descarregat o replicat els fitxers? Sobre les responsabilitats i les mesures adoptades Qui és el responsable polític i tècnic últim de la ciberseguretat i de la protecció de dades de la Guàrdia Urbana? Quina cadena de comandament s’ha activat? Quines mesures immediates es van adoptar en el moment de la detecció? En quin termini exacte es van executar? S’havia avaluat prèviament el risc específic de filtració de dades operatives en aquest context? S’ha obert expedient intern, auditoria independent o investigació disciplinar? Qui la dirigeix i amb quin calendari de conclusions públiques? Quina comunicació s’ha fet als agents afectats i als seus representants sindicals? Sobre la seguretat dels agents afectats Quina avaluació de risc s’ha fet sobre la possibilitat que aquestes dades puguin ser utilitzades amb finalitats delictives, de vigilància, intimidació o selecció d’objectius? S’han adoptat mesures extraordinàries de protecció personal per als 568 agents i els seus entorns familiars? Quina incidència pot tenir aquesta filtració en l’operativa diària de la Guàrdia Urbana i en la coordinació amb els Mossos d’Esquadra? Hi ha constància d’usos indeguts o d’amenaces derivades d’aquesta exposició des que es va fer pública? Quines mesures de reparació dels danys —morals, de privacitat i de seguretat— es preveuen per als agents afectats? Hi haurà assessorament jurídic gratuït, suport psicològic o compensacions? S’assumiran els costos derivats de qualsevol acció judicial o administrativa que els agents o els sindicats interposin? Sobre les garanties de futur i les responsabilitats polítiques Quines accions concretes s’han emprès per a la retirada immediata i completa de les dades d’internet i de qualsevol repositori públic o privat? Es garanteix la rectificació i la supressió definitiva de la informació exposada? Qui supervisa el procés? Es notificarà formalment la bretxa a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) i a les autoritats competents en ciberseguretat? Quines fallades en els sistemes de ciberseguretat han permès aquesta filtració? Quines auditories de seguretat s’han fet els darrers anys? Quines mesures concretes s’adoptaran per evitar que es repeteixi, amb calendari clar? Es revisarà el tractament de dades sensibles dels

El president del grup de Junts per Barcelona reclama que la signatura del nou conveni marc de coordinació entre la policia barcelonina i la de la Generalitat es produeixi de manera immediata, “perquè la millora de la seguretat a la capital catalana passa per la millora de la col·laboració i cooperació dels cossos policials” El president del Grup Municipal de Junts per Barcelona, Jordi Martí Galbis, ha exigit avui al govern de Jaume Collboni que posi en marxa de manera immediata el nou conveni marc de coordinació i col·laboració entre la Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos d’Esquadra, després que informacions periodístiques  d’avui assenyalen que continua sense signar-se ni entrar en vigor malgrat que el Ple de l’Ajuntament el va aprovar el mes de maig passat i que la comissió bilateral Generalitat-Ajuntament de Barcelona ja li va donar el vist-i-plau. “La ciutat ho necessita i no pot esperar més”, ha afirmat Martí. “Tenim un conveni aprovat, avalat i a punt. I tot i així, continua en un calaix. El govern del PSC no pot continuar mirant cap a una altra banda mentre Barcelona segueix operant amb un marc de col·laboració policial que té més de vint anys i que ha quedat totalment obsolet; perquè la millora de la seguretat a la capital catalana passa per la millora de la col·laboració i cooperació dels cossos policials”. El nou conveni, que ha de substituir l’actual, signat l’any 2005, incorpora avenços molt significatius que Junts per Barcelona ha reclamat reiteradament i que continuen pendents d’aplicació: Denúncia única i universal: Qualsevol ciutadà o ciutadana podrà presentar una denúncia a qualsevol oficina d’atenció de la Guàrdia Urbana o dels Mossos d’Esquadra, independentment de quin cos tingui la competència. Serà el propi sistema el que derivarà la denúncia al cos corresponent. Avui, la ciutadania ha de saber prèviament a quin cos ha d’acudir, una situació que genera confusió i desprotecció. Nou centre de coordinació a les Tres Xemeneies: Un espai de coordinació operativa conjunta que Junts ja havia reclamat i que ha de permetre una resposta més àgil i eficaç davant els incidents de seguretat a la ciutat. La Guàrdia Urbana com a onzè districte d’investigació dels Mossos d’Esquadra: La unitat d’investigació pròpia de la Guàrdia Urbana, amb quinze anys de trajectòria, s’integrarà en el sistema d’investigació dels Mossos, aportant el seu coneixement de proximitat i de carrer per abordar delictes lleus i problemàtiques veïnals. “Aquests no són detalls tècnics menors”, ha subratllat Martí. “Són canvis concrets que milloraran la vida de milers de barcelonins i barcelonines cada dia. I estan aturats per la incapacitat o la manca de voluntat del govern municipal”. Martí ha recordat que el seu grup ha estat el principal impulsor d’aquest nou marc de col·laboració policial, amb una trajectòria d’accions sostinguda al llarg dels darrers anys: El març del 2024, Junts va incorporar en les seves aportacions al Pla Local de Seguretat 2024-2027 la proposta d’elaborar i signar amb la Generalitat un nou conveni de seguretat pública, apostant per una visió sistèmica entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. El 17 de juliol del 2024, a la Comissió de Presidència, a proposta de Junts es va aprovar el prec que instava el govern a impulsar un nou conveni de col·laboració en matèria de seguretat pública. El febrer del 2026, el govern va acceptar un nou prec de Junts que reclamava, de manera explícita, la negociació i aprovació d’un nou conveni marc que reforci la cooperació operativa entre ambdós cossos i ampliï les atribucions i competències de la Guàrdia Urbana. “Portem anys dient-ho. Hem presentat precs, propostes i esmenes. El govern ens ha dit que sí una vegada rere l’altra. I ara resulta que, quan ja tot estava fet, quan el Ple ho havia aprovat i la Generalitat havia donat el vist-i-plau, el conveni continua sense signar-se. Això no és gestió: és negligència”. Martí ha fet una reflexió de fons sobre la situació política que viu la ciutat. “El PSC governa a l’Ajuntament de Barcelona i governa a la Generalitat de Catalunya. Tenen el poder als dos costats de la plaça Sant Jaume. I tot i així, no són capaços de signar un conveni que ja estava acordat”. “Quan el PSC controla totes les institucions, les coses no avancen més de pressa: s’aturen. Perquè no hi ha contrapès, no hi ha pressió, no hi ha urgència. I qui paga el preu d’aquesta comoditat política és la ciutadania de Barcelona, que mereix una seguretat millor i uns serveis policials més ben coordinats”, ha dit Martí. “Exigim que la signatura d’aquest conveni es produeixi de manera immediata. No hi ha excuses. No hi ha obstacles tècnics. No hi ha negociacions pendents. La ciutat ho necessita, i nosaltres no deixarem de reclamar-ho fins que sigui una realitat”. Barcelona, 24 d’agost de 2026