Al Plenari del Consell de Sants-Montjuïc, l’executiu municipal accepta un prec de TriasxBCN que el compromet a revisar llicències dels establiments d’oci nocturn per garantir el compliment de les normatives, però no accepta informar del procés de desafectació dels habitatges afectats pel Pla Especial de Reforma Interior del barri d’Hostafrancs
El Grup Municipal de ‘Trias per Barcelona’ al districte de Sants-Montjuïc ha impulsat l’aprovació d’una proposició en suport del periodista santsenc Jesús Rodríguez i d’altres veïns del districte investigats per terrorisme. Al Plenari del Consell de Sants-Montjuïc, l’executiu municipal ha acceptat el prec del grup de TriasxBCN que el compromet a revisar de manera exhaustiva les llicències dels establiments d’oci nocturn per garantir el compliment de les normatives vigents, però no accepta el que li reclamava informar de la situació del procés de desafectació dels habitatges afectats pel Pla Especial de Reforma Interior del barri d’Hostafrancs.
El grup de Trias per Barcelona a Sants-Montjuïc, amb la consellera-portaveu, Georgina Lázaro, i els consellers Jofre Mont, Laura Cuadrado i Albert Torelló, va aconseguir al Ple del districte d’aquest mes de juliol, i que es va celebrar ahir dijous, que s’aprovés de forma majoritària la proposició i que el Govern municipal acceptés 1 dels 2 precs que hi va defensar.
El grup de Trias per Barcelona va presentar una proposta de declaració institucional en suport a Jesús Rodríguez, periodista de la Directa i veí actiu del barri de Sants, i altres veïns del districte investigats per terrorisme (cas Tsunami). En no aconseguir el suport de les 4/5 part del ple, el grup de Trias per Barcelona va retirar la proposició que havia registrat inicialment per elaborar una proposta de reforma del Passeig de la Zona Franca per tal que la iniciativa en suport a l’activista es pogués debatre en el ple.
La proposició, defensada per la consellera portaveu Georgina Lázaro, es va aprovar amb els vots de Trias per Barcelona, ERC i Barcelona en Comú; l’abstenció del PSC, i vots en contra del PP i de VOX, acorda:
“PRIMER- Denunciar els nous casos de persecució judicial davant la dissidència política i contra la participació popular del nostre país.
SEGON.- Exigir que s’acabin els processos judicials que vulneren drets i que obliguen membres dels moviments socials catalans, per a garantir-los, a marxar a l’exili, lluny de les arbitrarietats i deficiències de la democràcia espanyola.
TERCER.- Exigir l’aplicació de la llei d’amnistia a totes les persones represaliades en el context del procés.
QUART.- Declarar que el lliure exercici dels drets polítics no pot tenir com a resposta la via de la justícia penal, i encara menys a través de delictes tan greus com el terrorisme. La llibertat d’expressió, de reunió i manifestació, de participació política per mitjà de l’elecció de representants o per l’expressió directa d’una decisió, constitueixen mecanismes bàsics i essencials d’una societat democràtica.
CINQUÉ.- Donar suport a les onze persones investigades per terrorisme i a les seves famílies i amistats, en especial al nostre conveí del mitjà de comunicació la Directa, Jesús Rodríguez, davant de la gravetat de les acusacions a les que són sotmeses basades en uns fets distorsionats i que no s’adeqüen a la realitat.
SISÉ.- Instar el Congrés dels Diputats a emprendre les mesures legislatives oportunes per tal de revertir l’ampliació de les definicions de terrorisme aprovades per la majoria absoluta del PP al 2015, adaptant-se a les definicions més restrictives dictades per la Directiva Europea del 2017, per tal d’evitar que protestes socials com les del tsunami democràtic puguin ser criminalitzades i qualificades com a terrorisme.
SETÉ.- Fer una crida al teixit veïnal i associatiu del Districte de Sants-Montjuïc a mobilitzar-se i a donar suport a les onze persones investigades per terrorisme pel tsunami democràtic i encoratjar tots els agents cívics, polítics i socials a reivindicar el dret a la protesta com un dret fonamental per a l’exercici democràtic.”
Com va explicar Lázaro, fa set mesos que el jutge de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, va incloure Jesús Rodríguez, periodista de la Directa i veí del barri de Sants, en la causa del Tsunami Democràtic, qualificant de terrorisme les mobilitzacions massives del 2019. “Això va permetre la possibilitat de jutjar per terrorisme a Jesús Rodríguez i a una desena de persones més”, va remarcar Lázaro.
“L’acusació és una persecució judicial contra la dissidència política i la participació popular, que obeeix als interessos de la dreta i l’extrema dreta espanyola per interferir en el procés polític”, va exposar la consellera de TriasxBCN, tot afegint que “titllar de terrorisme unes mobilitzacions públiques que van involucrar centenars de milers de persones conculca el dret legítim a la protesta i criminalitza la participació ciutadana catalana”.
En les mobilitzacions del 2019, va explicar Georgina Lázaro, “no es produïren cap dels supòsits que les definicions oficials europees preveuen per la qualificació de delictes de terrorisme. L’acusació és un constructe judicial que no s’ajusta a la realitat dels fets i la persecució judicial contra Jesús Rodríguez és un atac contra els espais col·lectius dels quals formen part perquè suposa una amenaça al dret a la protesta i a la llibertat de premsa i associació”.
La consellera Laura Cuadrado, de la seva banda va presentar un prec, que el govern va acceptar, i amb el qual TriasxBCN reclamava: “Instem a una revisió exhaustiva de les llicències dels establiments d’oci nocturn per garantir el compliment de les normatives vigents. En cas de detectar irregularitats, aplicar les sancions corresponents, incloent la revocació de les llicències. És imprescindible assegurar una adequada insonorització de les sales i augmentar la presència policial als carrers propers a aquests establiments durant les hores nocturnes, especialment a l’estiu, per prevenir comportaments incívics a la sortida dels locals i garantir el descans del veïnat”.
Com va explicar Cuadrado, “al districte de Sants-Montjuïc es detecta un problema recurrent associat amb l’oci nocturn, el qual es veu significativament agreujat durant la temporada d’estiu, que afecta negativament la convivència i el descans veïnal. El veïnat ha expressat reiterades queixes envers diversos establiments d’oci nocturn, sense obtenir una solució satisfactòria”.
La consellera va afegir que “l’Ajuntament té les eines per intervenir”, i va reclamar “que cal una revisió més exhaustiva per detectar l’incompliment de les normatives, especialment en relació a la falta d’insonorització adequada i els comportaments incívics que generen soroll a les sortides, i també incrementar la presència policial durant les hores nocturnes, especialment a l’estiu, per prevenir i detectar comportaments incívics”.
El govern del PSC, per contra, no va acceptar l’altre prec del grup de Trias per Barcelona, defensat pel conseller Jofre Mont, que reclamava: “Que el govern del Districte de Sants-Montjuïc ens informi de la situació actual del procés de desafectació dels habitatges afectats pel Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del barri d’Hostafrancs i del seu capteniment en relació al mateix, així com de les gestions que ha dut a terme en el present mandat municipal per tal de desencallar-lo. Així mateix, sol·licitem que se’ns aporti la documentació de què l’Ajuntament disposa amb relació a l’àmbit esmentat i a la seva potencial transformació”.
Jofre Mont va exposar que la darrera informació pública proporcionada pel govern del Districte en relació al PERI d’Hostafrancs data del febrer del 2023, i que en aquell moment es va anunciar que havia sol·licitat amb estudis previs de quina manera es podia transformar el PERI. “No s’han donat explicacions en els òrgans de participació del barri d’Hostafrancs sobre l’esdevenir del PERI”, va lamentar.
Finalment, el conseller Albert Torelló va presentar un seguiment de prec per tal que el Govern informés sobre l’estat d’execució de la proposició aprovada al Plenari del Districte del 12 de desembre de 2023, amb el següent contingut: “Que el govern municipal del Districte de Sants-Montjuïc analitzi els punts perillosos del nou carril bici (Gran Via entre Plaça Espanya i Plaça Cerdà) i en corregeixi les deficiències en el termini de sis mesos”. El govern va respondre que es va fer una reunió, però el conseller Torelló va lamentar les poques solucions que s’hi van aportar.
Barcelona, 12 de juliol de 2024