Al Plenari del Consell de Gràcia, l’executiu del PSC, en resposta a Junts, es compromet amb la construcció del pavelló poliesportiu del carrer de Sardenya, 420; i també presentarà un pla amb mesures urgents i infraestructures contra el risc d’inundacions
El Grup Municipal de Junts per Barcelona a Gràcia ha denunciat que l’alcalde Collboni i el seu Govern no protegeixen els drets dels catalanoparlants i dona via lliure a la vulneració dels drets lingüístics, al districte i, en conseqüència, al conjunt de la ciutat. Al Plenari del Consell de Gràcia, l’executiu del PSC, en resposta a Junts, es compromet amb la construcció del pavelló poliesportiu del carrer de Sardenya, 420; i també presentarà un pla amb mesures urgents i infraestructures contra el risc d’inundacions.
El plenari del Consell de districte de Gràcia corresponent a aquest mes, presidit per la regidora de Junts per Barcelona, Victòria Alsina, es va celebrar ahir, amb la participació del grup de Junts per Barcelona, amb Elisenda Graell com a consellera i portaveu, i la resta de consellers municipals Olga Fargas, Xavi Farrés, Jordi Folch, Marc Ventura i Sílvia Manzano.
La consellera portaveu Elisenda Graell, va formular un prec, que el govern va rebutjar, en defensa dels drets dels catalanoparlants, que reclamava: “Que el Govern del Districte de Gràcia faci complir de manera efectiva la legislació en defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants als comerços i establiments de restauració dels cinc barris del districte, a través d’una acció coordinada amb l’Àrea de Comerç, l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) i l’Agència Catalana del Consum, que contempli l’establiment d’un protocol d’inspecció activa, la tramitació preferent i obertura d’expedients davant els incompliments de la normativa, així com la petició formal del Govern Municipal per dotar el Districte de Gràcia d’un inspector tècnic específic i de la delegació de competències executives necessàries per portar a terme aquesta tasca”.
Elisenda Graell va defensar que “el català és la llengua pròpia de Catalunya, i al nostre barri, a casa nostra, hem de poder viure plenament en català”. Per a la consellera de Junts, l’ús de la llengua “no és cap privilegi, és un dret. Un dret reconegut pel Codi de consum, protegit per la Carta de Barcelona i que aquest Ajuntament es va comprometre a garantir quan es va adherir al Pacte Nacional per la Llengua”. I va denunciat que “una cosa és reconèixer els drets sobre el paper i una altra és garantir-los al carrer”.
“No demanem declaracions ni bones paraules. Venim a exigir mesures concretes. Facin complir la llei”, va exigir la consellera, que va demanar “inspeccions actives, obrir expedients quan hi hagi incompliments. I volem un inspector propi al districte, amb les competències necessàries per actuar de veritat”. “Defensar el català no és només dir que l’estimem, és garantir que el puguem parlar i viure amb normalitat, cada dia i a tot arreu. El català no és negociable. Ni a Gràcia ni enlloc”, va declarar Graell. L’executiu no va acceptar el prec, davant aquesta negativa la consellera va lamentar que “els veïns de Gràcia veuen com l’Alcalde Collboni no protegeix els seus drets com a catalanoparlants i dona via lliure a la vulneració dels drets lingüístics, a Gràcia i, en conseqüència, a la ciutat”.
La proposició, defensada pel conseller Xavi Farrés, es va aprovar amb els vots de Junts, Barcelona en Comú, PSC, ERC i el PP, i establia: “El Consell Plenari del Districte de Gràcia acorda:
Primer. Reconèixer i agrair formalment la tasca de tots els professionals dels serveis d’emergències, seguretat, protecció civil, sanitaris, neteja i manteniment que van intervenir durant la gestió dels aiguats del primer cap de setmana d’octubre.
Segon. Presentar als grups municipals del Districte, en el termini màxim d’un mes, un informe exhaustiu sobre els danys materials, les incidències registrades, els recursos mobilitzats i les actuacions dutes a terme arran d’aquest episodi climàtic a Gràcia.
Tercer. Elaborar una diagnosi actualitzada dels punts crítics del districte davant de pluges torrencials, identificant clarament les zones amb major risc d’inundació, les infraestructures vulnerables i els equipaments que requereixen actuacions estructurals prioritàries.
Quart. Reforçar amb caràcter urgent el manteniment preventiu i la neteja de la xarxa de clavegueram, els embornals i els col·lectors, prioritzant aquelles zones i carrers del districte on s’han registrat majors acumulacions d’aigua especialment als barris de Vallcarca i els Penitents, la Salut i el Coll.
Cinquè. Reivindicar davant el Govern de la ciutat l’impuls del dipòsit pluvial de Vallcarca com una infraestructura hidràulica estratègica i imprescindible per a la regulació antiinundacions i l’autodescàrrega del sistema del nord de Barcelona.
Sisè. Avaluar i millorar els sistemes de protecció davant inundacions dels equipaments públics del districte, amb especial atenció a les escoles, mercats municipals, instal·lacions esportives i centres de gent gran.
Setè. Dur a terme tasques urgents de manteniment preventiu als solars de titularitat municipal per evitar filtracions d’aigua a les finques veïnes, donar resposta tècnica immediata als damnificats, i realitzar un estudi del vector de risc dels murs de contenció als barris de muntanya (especialment a l’Avinguda del Coll del Portell i rodalies del Park Güell i a la carretera de l’Arrabassada) per executar els reforços necessaris que evitin esllavissades de roques i fang.
Vuitè. Informar periòdicament els grups municipals de l’execució de les reparacions, les contractacions d’emergència i les inversions derivades d’aquest episodi.”
Farrés va recordar que el primer cap de setmana d’octubre de 2026, el districte de Gràcia, Barcelona i molts altres indrets, va patir un episodi de pluges torrencials i inundacions que va provocar greus afectacions a la ciutadania, a l’espai públic, als serveis municipals i a diverses infraestructures i equipaments de la ciutat. L’Ajuntament de Barcelona va declarar la situació d’emergència. El conseller va posar en valor la professionalitat i capacitat de resposta dels serveis d’emergència, seguretat i manteniment i va demanar que el reconeixement vagi acompanyat del compromís institucional de dotar-los dels recursos i infraestructures de drenatge necessaris per afrontar futurs episodis.
A parer del conseller de Junts, els aiguats han destapat greus problemàtiques locals, com filtracions de solars municipals cap a finques veïnes, talls de subministrament elèctric de diversos dies en edificis residencials i esllavissades de terra en barris de muntanya i va lamentar que, tot i l’afectació a la via pública, parcs, jardins i equipaments de Gràcia, “el Govern del Districte no ha facilitat encara cap mena d’informació detallada sobre els danys ni els recursos activats als grups municipals”.
L’altre prec de Junts, en aquest cas acceptat pel govern i presentat pel conseller Jordi Folch, acordava: “Instem el Govern Municipal a refermar de manera explícita el seu compromís institucional amb la construcció del pavelló poliesportiu del carrer de Sardenya, 420, reconeixent aquest equipament com una inversió prioritària per als barris del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova i del Baix Guinardó, i a concretar un calendari per a la licitació i redacció del projecte executiu com a tràmit inicial imprescindible per desencadenar-ne la futura execució”.
El conseller Jordi Folch va recordar el compromís del Consorci d’Educació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona de construir un pavelló poliesportiu al solar situat al carrer de Sardenya, 420, “un equipament necessari i llargament reclamat pels barris del Baix Guinardó i del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova”. “Malgrat els compromisos adquirits per les administracions, el projecte ha patit retards i el solar roman infrautilitzat”, va denunciar el conseller, recordant que l’any 2020, en el marc de l’aprovació dels pressupostos municipals, el grup municipal de Junts per Catalunya ja va defensar de forma prioritària la inclusió d’aquesta inversió.
Barcelona, 28 d’octubre de 2026
