Trias s’ofereix per liderar el canvi que la majoria de barcelonins i barcelonines reclamem: “Aquest canvi és possible i necessitem de tothom per fer-lo”

“Barcelona no va bé. Després de 8 anys no s’ha resolt ni un de sol dels problemes que ja teníem, i s’han generat problemes que abans no hi eren. I la responsabilitat és d’Ada Colau i els grups que li donen suport”

“Una altra Barcelona és possible. Una Barcelona que s’il·lusioni amb el futur. Una ciutat en positiu, amb un alcalde que deixi de fer discursos desmoralitzadors, i que lideri una nova etapa”

“Farem el canvi amb un equip ben preparat, sòlid, amb experiència, el més ampli possible, compromès, i disposat a dedicar tot el seu esforç a la nostra ciutat i, sobretot, a cadascun de vosaltres, els barcelonins i les barcelonines”

“Fer el canvi és tenir un alcalde que governi des del rigor i no des de la frivolitat; que lideri des de la concertació i el diàleg, i no des de la imposició; que cerqui solucions, i no només culpables; que governi per a tothom, i no només pels adeptes; que compleixi els compromisos, i no s’amagui en excuses; que col·labori amb la societat civil i la iniciativa privada, en comptes de perseguir-la i castigar-la; que aposti per governar bé, i no per la improvisació” 

“Les eleccions del mes de maig van de triar entre dos models diferents. De triar cara, o triar creu. Ho farem entre tots. I tornarem a estar orgullosos de Barcelona”

https://www.youtube.com/live/lbP-syocAW4?feature=share

Xavier Trias s’ha ofert aquest vespre per liderar el canvi que la majoria de barcelonins i barcelonines reclamem: “Aquest canvi és possible i necessitem de tothom per fer-lo”.  Trias ha presentat la seva proposta per a Barcelona davant una audiència de més de 600 persones, amb representants d’entitats, associacions, empreses i col·lectius que operen al conjunt de la ciutat i els seus districtes.

Trias ha iniciat la seva intervenció agraint la seva assistència a tots els presents i també a tota la gent que no ha pogut accedir per manca d’espai. L’acte s’ha celebrat a la sala Oriol Martorell de l’Auditori. Aquest emplaçament ha servit a Trias per fer una metàfora: “Una orquestra és un projecte col·lectiu fruit de la suma de molts talents individuals, però per sonar bé necessita una bona partitura i un bon director. En aquests darrers anys a Barcelona hem estat escoltant un concert que no ens ha agradat gens. Que no sonava bé. Que desafinava en moltes ocasions. Barcelona és com una gran orquestra que aquests darrers anys ha tingut una mala directora i una mala partitura”. “Jo vull posar ordre. Fer que tothom tingui el seu espai, la seva partitura i que sonin harmònicament. Treballar en equip perquè tothom aporti allò millor que té”, ha assenyalat Trias, afegint “perquè la ciutat, per excel·lir, necessita que tothom excel·leixi en el seu camp, arreu i cada dia”.

Trias ha afirmat que “avui la majoria dels barcelonins i les barcelonines volen un canvi a la ciutat. I jo us vull dir que aquest canvi és possible, però necessitem de tothom per fer-lo”.

L’alcalde ha assegurat que “sempre he pensat que Barcelona és la millor ciutat del món, però no va bé, no va gens bé… Avui Barcelona no té model; no té direcció; no té lideratge. I es governa contra la majoria de la ciutadania. A la ciutat no funciona: la seguretat, la neteja, l’habitatge, la mobilitat, la gestió municipal… No s’ha resolt ni un de sol dels problemes que ja teníem, i en canvi s’han generat problemes que abans no hi eren. I en això el govern municipal i els grups que li donen suport, tenen molta responsabilitat.

Us vull dir que una altra Barcelona és possible. Una Barcelona que superi l’actual degradació, i s’il·lusioni amb el futur. Una Barcelona en positiu, que tingui un alcalde que cregui en la ciutat, que deixi de fer discursos desmoralitzadors, i que lideri una nova etapa.

Tot seguit, Trias ha exposat en forma de decàleg, els principals punts de la seva forma de governar, “que és diferent de com ara s’està fent”

En primer lloc, CAL RECUPERAR EL LIDERATGE.

“Lideratge per treballar amb la societat civil, teixint pactes i consensos  per fer avançar la ciutat. Lideratge per poder parlar amb tothom i sumar amplis acords. 

Lideratge per exigir a la resta de Governs i administracions que compleixin amb els barcelonins i les barcelonines, per anar pel món a buscar inversions i crear llocs de feina de qualitat, 

I lideratge per fer de Barcelona una ciutat de referència, en positiu. No sé vosaltres, però jo aquest lideratge, avui no el veig…”

En segon lloc, NECESSITEM GENERAR PROGRÉS ECONÒMIC PER ASSEGURAR EL PROGRÉS SOCIAL.

“Un dels greus errors que hem viscut aquests darrers anys és que des del govern municipal s’ha imposat un discurs que defensava el decreixement econòmic. Doncs bé, el decreixement econòmic no és cap solució per a res. El que necessitem és un creixement intel·ligent i sostenible, utilitzant la innovació i la tecnologia per avançar i progressar. 

La millor manera de lluitar contra la pobresa és generant activitat econòmica, per assegurar el progrés i la justícia social. Això és el contrari del que s’ha fet aquests darrers 8 anys: s’ha posat la creació d’activitat econòmica permanentment sota sospita.

Jo vull que Barcelona sigui una ciutat d’oportunitats per a tothom en comptes d’una ciutat subvencionada.” 

En tercer lloc, LA CIUTAT HA DE TORNAR A FUNCIONAR.

“Avui tenim serveis bàsics que no funcionen. La inseguretat i la manca de neteja són les dues preocupacions principals entre la ciutadania. I fa vuit anys no ho eren.

Avui Barcelona és una ciutat bruta. No és una percepció, és una realitat. Però si qui pren les decisions a l’ajuntament no ho vol reconèixer, com voleu que ho solucioni?

Amb la seguretat passa el mateix. Avui Barcelona és una ciutat insegura. I això no ens ho podem permetre. Semblava que l’entrada del PSC al govern municipal, amb la regidoria de seguretat, comportaria un canvi. Però no ha estat així.Des de l’ajuntament hem de garantir que tota la ciutadania pugui desenvolupar la seva vida social, personal i econòmica en un entorn segur. 

Necessitem més policies al carrer, més recursos materials, més bona organització i més eines. I necessitem una millor col·laboració en polítiques de seguretat entre l’Ajuntament i el Govern de la Generalitat. Però, sobretot, necessitem un govern municipal que cregui en la funció de la bona policia. Només així Barcelona tornarà a ser una ciutat segura.”

En quart lloc, BARCELONA HA DE TORNAR A SER UNA CIUTAT QUE PLANIFICA I NO IMPROVISA.

“Barcelona és sinònim d’urbanisme i disseny de qualitat. Bé, si més no, ho era fins ara. Avui és improvisació, formigó, coloraines i pintura i, el més greu, és lletjor, desigualtat i desordre. Aquest pseudo urbanisme tàctic no és cap urgència. És improvisació. 

Avui el Govern d’Ada Colau i Janet Sanz, amb la col·laboració -fins ara- de Jaume Collboni i, encara, d’Ernest Maragall, es veuen capaços de superar Cerdà i posar en perill l’Eixample. Ho fan sense estudis previs, sense mètode científic i sense proves pilot. Això sí, amb molt dogma ideològic, poca modèstia i zero responsabilitat.

El tractament de l’espai públic a Barcelona avui és un nyap absolut. Em comprometo a revertir-ho, des de la bona planificació, quan abans millor. 

Sobre les polítiques d’habitatge. Vaig ser el primer alcalde que va donar la instrucció que tot l’habitatge públic que es construís havia de ser de lloguer. Bona part del problema que avui tenim ho és perquè durant tots els anys anteriors l’ajuntament només va fer habitatge públic de venda.

Algú va dir que arreglar el problema de l’habitatge era només una qüestió de voluntat política. Vuit anys després ha quedat clar que no és així.” 

En cinquè lloc, LA MOBILITAT HA DE TORNAR A ESTAR AL SERVEI DE LA CIUTADANIA.

“El govern municipal ha decidit fer la guerra total a la mobilitat privada, obviant que en molts casos es tracta de mobilitat obligada. 

El futur de la mobilitat a Barcelona passa per posar el vianant al centre de tot, per millorar el transport públic, per exigir unes rodalies que funcionin, i per anar en bicicleta. També per promoure el cotxe elèctric i, sobretot, la moto elèctrica, amb aparcaments soterranis electrificats, i deixant lliures d’aparcaments els carrers per fer-los més verds i amables.”

En sisè lloc: BARCELONA HA D’ASPIRAR A SER LA CIUTAT DEL TALENT.

“Necessitem també que a Barcelona s’hi instal·lin les millors empreses i que aquestes creïn ocupació de qualitat. I això només s’aconsegueix creant l’ecosistema idoni, i anant-les a buscar. 

Quantes expedicions per cercar inversions i la instal·lació d’empreses internacionals a Barcelona? La feina d’un alcalde també és agafar la maleta i sortir com un viatjant a fer aquestes expedicions per atraure inversions i, alhora, ajudar a exportar les empreses d’aquí.”

En setè lloc, LA CIUTAT DEL MOBILE NO POT TENIR UN AJUNTAMENT ANALÒGIC.

“Barcelona és la ciutat dels congressos més disruptius:  el Mobile, el Congrés de l’Audiovisual, l’Smart City, la Internet de les coses… Creiem en la digitalització i l’economia del coneixement, però més enllà de discursos i anuncis, hem de practicar-ho. Barcelona ha de ser una ciutat capdavantera en aplicacions i solucions tecnològiques urbanes que millorin la nostra vida i la nostra activitat.

Barcelona ha d’esdevenir un laboratori de solucions urbanes. I això vol dir aplicar la tecnologia i la innovació a la gestió de la ciutat.”

En vuitè lloc, la LLUITA CONTRA L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA S’HA DE BASAR MÉS EN ACCIONS REALS I ESTUDIADES I MENYS EN PROPAGANDA.

“Ens hi juguem el futur. Pintar carrers amb coloraines és fàcil i relativament ràpid. Fer grans projectes de transformació urbana és molt més complex, i requereix de molt treball tècnic, consens ciutadà i polític, i temps. Mirant enrere crec que pesa més la voluntat de canviar el disseny de la ciutat en base a criteris ideològics que no pas la lluita contra l’emergència climàtica, perquè si no fos així no haurien estat 8 anys sense fer res.

Això no és lluitar contra l’emergència climàtica. Això és imposar un model de ciutat absolutament ideològic, des d’una minoria, sense cap consens. I jo no vull que Barcelona sigui la ciutat d’uns pocs. Jo vull que Barcelona sigui la ciutat de tots i totes.”

Novè: FEM LA CIUTAT AMABLE I INCLUSIVA.

“Fa 12 anys, la primera visita que vaig fer com alcalde, el primer dia, va ser a la Fundació Arrels per interessar-me per la seva feina. I el primer que faré quan torni a ser alcalde serà justament això: visitaré una entitat social de les moltes que fan molt bona feina a la ciutat. Perquè com alcalde vull que la nostra ciutat sigui la millor ciutat per viure-hi. Sempre, i a qualsevol edat.

Hem de tenir cura de totes les persones. Dels infants i els joves. D’ells i elles és el futur. I per estimar Barcelona és necessari que Barcelona els estimi. I això passa per fer de Barcelona una ciutat educadora, d’oportunitats, de salut, progrés i benestar. Que no expulsi els joves i, sobretot, que tinguin ajuts i suport en l’accés a l’ habitatge, el transport i l’educació.”

I per acabar, un desè punt:  BARCELONA HA DE TORNAR A SER CAPITAL.

“No podem viure d’esquenes als altres. Ens hem de relacionar amb els pobles i ciutats veïnes, amb el nostre país, i amb el món. Hem de ser ambiciosos, perquè som Barcelona.

Aquests anys ha semblat que ens conformàvem a jugar a segona divisió, aspirant a ser la segona ciutat d’Espanya, a ser “la cocapital”. Jo no vull que Barcelona jugui a segona divisió. Jo vull que Barcelona jugui la Champions i la guanyi. 

En l’àmbit metropolità la recepta ha de ser de col·laboració, de com treballem plegats en la resolució dels problemes que ens afecten. Amb els municipis de Catalunya, fent de capital, la recepta ha de ser de solidaritat i generositat, es posar-se al seu costat per ajudar-los amb la força que té Barcelona.

I a tot el món, la recepta ha de ser prestigi i lideratge. Hem de ser presents al món i hem de tornar a sentir l’orgull de ser Barcelona”.

“Avui us he volgut explicar com ha de ser la Barcelona en què jo hi crec i per què és imprescindible el canvi a Barcelona”, ha assenyalat Trias, afegint que “per sortir d’aquest sotrac necessitarem l’esforç de tothom. No serà una tasca fàcil. Però estic convençut que podrem fer-la amb un equip ben preparat, un equip sòlid, amb experiència, ple de compromís, un equip en qui confio plenament i que vull que sigui el més ampli possible, i que m’acompanyarà, disposat a dedicar tot el seu esforç a la nostra ciutat i, sobretot, a cadascun de vosaltres, els barcelonins i les barcelonines. 

En aquest punt, s’ha projectat un vídeo amb imatges de Barcelona i han pujat a l’escenari, acompanyant Trias en el darrer tram de l’acte, el grup de persones que en bona mesura formen part de l’equip que acompanyarà Trias en el seu projecte de canvi i del qual destaquen els regidors Neus Munté, Jordi Martí i Joan Rodríguez, els exconsellers Victòria Alsina, Damià Calvet i Ramon Tremosa, i consellers i conselleres municipals de Junts aquest mandat. 

Trias ha acabat la seva intervenció declarant que Barcelona necessita un alcalde i un govern municipal que governi des del rigor i no des de la frivolitat; que lideri des de la concertació i el diàleg, i no des de la imposició; que cerqui solucions, i no només culpables; que governi per a tothom, i no només pels adeptes; que compleixi els compromisos, i no s’amagui en excuses; que col·labori amb la societat civil i la iniciativa privada, en comptes de perseguir-la i castigar-la; que aposti per governar bé, i no per la improvisació. Que aparqui el dogmatisme per la tècnica i la ciència”.

“Jo em comprometo a fer-ho. Les eleccions del mes de maig van d’això. De triar entre un model o l’altre. De triar cara, o triar creu. Necessitaré tota la vostra ajuda. Ho farem entre tots.  I tornarem a estar orgullosos de Barcelona”, ha conclòs Xavier Trias entre aplaudiments.

Al final de l’acte, s’ha estrenat la que serà la cançó de campanya, una rumba que duu el títol de “Tornaràs”, i que convida a recuperar “la Barcelona il·lusionada i somrient que enyorem i que estimem”.

Barcelona, 6 de febrer de 2023

Desplaça cap amunt