Reivindicació de la vocació de servei públic des de la proximitat

El portaveu Jordi Martí Galbis reivindica en aquest article el paper de l’electe local, “el polític total per naturalesa”, i la vocació de servei públic

Des de sempre, però especialment en els darrers anys, en els quals la política i els polítics han perdut prestigi i credibilitat, la política local no només ha estat una escola per als servidors públics sinó que s’ha erigit en l’àmbit de proximitat per excel·lència. Els regidors i regidores tant dels petits municipis com de les capitals són un clar exemple de compromís social i de voluntat de dur a terme accions i de prendre decisions, tant des del govern com des de l’oposició, que es tradueixen en mesures concretes amb l’objectiu de millorar les condicions de vida dels veïns, de la col·lectivitat i de l’espai públic. La proximitat, la capacitat d’escolta i de comunicació directa i sense intermediaris amb els veïns i les entitats del municipi, l’accessibilitat presencial permanent o a través dels nombrosos canals de comunicació que ens aporten les xarxes socials, són característiques dels electes del món local, singulars i diferenciadores respecte a altres responsables polítics de diferents institucions supramunicipals. Exercir com a electe local, a un municipi petit o mitjà, però també a una capital com Barcelona no només és una qüestió vocacional i de voluntat de servei públic. Per ser eficaç i eficient cal treballar en equip. Equips formats per l’electe i per altres companys electes i treballadors municipals. I en el cas de la ciutat de Barcelona i del Grup municipal de Junts per Catalunya/ Trias per Barcelona, pels consellers municipals dels districtes i pels assessors, sense els quals res que fem, dia a dia i mandat rere mandat, seria possible.

Sovint es parla de la capacitat dels alcaldes i regidors dels municipis petits de dialogar permanentment amb els veïns al carrer o a qualsevol indret del municipi. Quantes vegades hem sentit a parlar de l’expressió “ara que et tinc aquí…”, utilitzada pels veïns que aprofiten qualsevol ocasió per plantejar queixes, problemes o suggeriments a peu de carrer al seu alcalde o electe local? Aquesta és l’altra característica singular de la política local i dels regidors: la plena disponibilitat, presencialment o telemàtica, els set dies a la setmana i els tres-cents seixanta-cinc dies l’any.

Es pot afirmar, amb poc marge d’error, que l’electe local és el polític total per naturalesa.

Cal que disposi d’actius comuns amb altres responsables polítics com ara la formació necessària, la competència per a l’exercici del càrrec, l’experiència suficient, la vocació de servei públic, l’empatia amb les persones, capacitats dialèctiques i de comunicació, i la capacitat de diàleg i de negociació política i social. Però a tots aquests i altres actius cal afegir-ne d’altres com la proximitat i la disponibilitat permanent, l’adaptabilitat, la sensibilitat vers els problemes personals dels seus veïns, la capacitat d’anticipació a problemes o reptes que neixen gairebé sempre en el món local i la predisposició per integrar idees i propostes a la pròpia agenda política provinents d’altres sensibilitats o postulats polítics.

La política que exercim els electes locals  és, per tot això,  més que una responsabilitat política concreta. Més que haver superat el repte d’haver estat incorporat a una llista electoral. Molt més que una responsabilitat en què els discursos i les declaracions representen una bona part de la feina. I molt més que una etapa política prèvia o posterior al desenvolupament de tasques parlamentàries o governamentals en altres institucions.

És una experiència de vida i de compromís públic, en aquells casos en els quals, com el que subscriu, donen sentit a dotze anys de servei a la meva ciutat, Barcelona.

Facebook
Twitter
LinkedIn
WhatsApp
Telegram
Email
Print
Desplaça cap amunt