El grup de Junts BCN ja ha registrat la iniciativa a Gràcia, l’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts, i negocia amb altres grups per estendre-la a la resta de districtes de la capital catalana
El Grup Municipal de Junts per Barcelona ha reclamat la celebració de Plens extraordinaris als districtes de la capital catalana per debatre i aprovar una proposició que exigeix al govern municipal implementar ajuts directes a les famílies que no obtenen plaça a la xarxa d’escoles bressol municipals, així com dissenyar una estratègia integral per frenar la pèrdua de població infantil a Barcelona.
La iniciativa, que ja ha estat registrada als districtes de Gràcia, l’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts —on la composició dels respectius Consells Plenaris afavoreix la convocatòria dels plens—, respon a una situació d’emergència social que està expulsant les famílies joves amb infants de la ciutat i empobrint el teixit social dels barris barcelonins.
Ajuts directes per a famílies sense plaça pública
La proposició de Junts per Barcelona reclama que el govern municipal implementi, a partir del curs 2026-2027, un ajut directe a les famílies que no obtinguin plaça a la xarxa municipal d’escoles bressol. Aquest ajut permetria aplicar el mateix sistema de tarifació social de les escoles bressol municipals a qualsevol centre d’educació infantil 0-3 autoritzat pel Departament d’Educació, prenent com a referència el calendari, horari i criteris de qualitat establerts per les Escoles Bressol Municipals de Barcelona. El desenvolupament d’aquest ajut ja es va aprovar a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del passat mes d’abril, a proposta del grup de Junts i amb els vots favorables també d’Esquerra Republicana i Partit Popular, desfavorable de Barcelona en Comú i l’abstenció de PSC i VOX.
Com a ha explicat la portaveu del grup de Junts, Neus Munté, “actualment, el 40% de les famílies de la ciutat de Barcelona que sol·liciten plaça en escola bressol municipal queden sense atendre, una situació que s’agreuja en alguns districte, ja que el percentatge s’eleva al 44% a Gràcia; al 48% a Sarrià-Sant Gervasi; al 50% a Sants-Montjuïc; o al 63% a l’Eixample”. Mentrestant, a les llars d’infants privades i d’iniciativa social existeixen places vacants durant tot el curs, però moltes famílies amb dificultats econòmiques no poden accedir-hi pel seu cost elevat.
La proposició també exigeix al govern de Jaume Collboni que presenti una mesura de govern específica per analitzar i avaluar l’impacte de la baixa natalitat i la pèrdua de famílies amb infants, especialment al districte de Gràcia, amb l’objectiu de:
- Identificar els factors urbans, socials i econòmics que incideixen en l’expulsió de famílies amb infants, incloent-hi l’efecte de la gentrificació, l’encariment de l’habitatge i les dificultats d’accés a una residència estable.
- Dissenyar i implementar polítiques integrades d’habitatge, urbanisme i suport a les famílies que contribueixin a frenar la pèrdua de població amb infants i millorar les condicions d’accés a l’habitatge.
- Desenvolupar una estratègia de ciutat orientada a l’arrelament familiar i a la millora de les condicions de criança en l’entorn urbà, amb mesures efectives de política d’habitatge i urbanisme per afavorir entorns amables, accessibles i adequats per a infants i famílies.
Barcelona perd infants i famílies joves
La crisi de l’habitatge està tenint efectes directes i greus sobre la composició social de la ciutat. Els preus de l’habitatge expulsen progressivament les famílies joves amb infants cap a la perifèria metropolitana, tal com assenyalen diferents anàlisis recents. Això es reflecteix en una caiguda significativa de la preinscripció a I3, que ha retornat a nivells similars als de la pandèmia.
Actualment, només una de cada cinc llars barcelonines acull menors d’edat, mentre que el percentatge de població menor de 16 anys ha caigut fins a mínims històrics: un 11,9%. Els naixements a la ciutat mantenen una tendència a la baixa, reflex de les dificultats creixents d’emancipació, conciliació i estabilitat residencial.
Catalunya és una de les comunitats autònomes que menys inverteix en el finançament de places d’educació infantil 0-3, la qual cosa limita l’equitat i l’accés universal d’aquesta etapa educativa fonamental. Malgrat l’existència d’un nombre elevat de places autoritzades de primer cicle d’Educació Infantil, una part significativa d’aquestes no es tradueix en oferta efectiva. A més, el cost de la vida i la pèrdua de poder adquisitiu han augmentat el nombre de famílies en situació de vulnerabilitat, fent encara més inaccessible l’escolarització de 0-3 anys quan no s’obté plaça pública.
Neus Munté avisa que “una ciutat sense infants és una ciutat sense futur. La pèrdua de població escolar infantil empobreix i envelleix el teixit social, posa en risc el tancament de centres educatius i debilita Barcelona com a ciutat viva, dinàmica i amb projecció de futur”. “El govern de Jaume Collboni es va abstenir el passat mes d’abril en una proposició similar debatuda a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, sense que hagi quedat definida de manera clara i explícita quina és l’estratègia de l’actual executiu municipal per frenar aquesta pèrdua de població infantil”, ha recordat.
Junts per Barcelona ja ha registrat aquesta iniciativa als districtes de Gràcia, l’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts, on la composició dels respectius Consells Plenaris afavoreix que es pugui celebrar el Ple extraordinari i aprovar la proposició. Paral·lelament, el grup municipal negocia amb altres formacions polítiques per assolir la majoria necessària i estendre aquesta iniciativa a la resta de districtes de Barcelona.
“Des de Junts per Barcelona defensem que cal actuar amb urgència per garantir l’equitat en l’accés a l’educació infantil 0-3, donar suport a les famílies i frenar l’expulsió de la població jove amb infants de la capital catalana”, ha conclòs Munté.
Barcelona, 18 de juny de 2026
