Acordem amb el govern de Gràcia crear un grup de treball per elaborar un projecte de divulgació de la història i el patrimoni del districte

Al Plenari del Consell de Gràcia d’aquest mes de març, l’executiu del PSC accepta també un prec de TriasxBCN amb el qual es compromet a respondre precs i preguntes en el termini marcat pel Reglament Orgànic Municipal, però rebutja el que el forçava a concretar quines són les inversions que prioritza al districte el projecte de Pressupost pel 2024

El Grup Municipal de ‘Trias per Barcelona’ a Gràcia ha acordat amb el govern de Jaume Collboni crear un grup de treball per elaborar un projecte de divulgació de la història i el patrimoni del districte. Al Plenari del Consell de Gràcia d’aquest mes de març, l’executiu del PSC ha acceptat la proposició de TriasxBCN, i també un prec amb el qual es compromet a respondre precs i preguntes en el termini marcat pel Reglament Orgànic Municipal. Però ha rebutjat el que el forçava a concretar quines són les inversions que prioritza al districte el projecte de Pressupost pel 2024.

El plenari de Gràcia, presidit per la regidora Victòria Alsina, i que es va celebrar ahir dilluns, el grup de Trias per Barcelona, amb Carme Lleó com a consellera i portaveu i la resta de consellers municipals, Olga Fargas, Xavi Farrés, Jordi Folch, Elisenda Graell i Marc Ventura, va aconseguir que el Govern municipal acceptés dues de les tres iniciatives presentades. La proposició, defensada per Marc Ventura, es va aprovar per unanimitat i acorda:

“Que el govern del districte a través de la taula de memòria històrica creï un grup de treball amb experts de l’administració pública i entitats que treballen el patrimoni i la memòria històrica i depengui de la Comissió de Nomenclàtor i Memòria Històrica del Districte, per tal d’elaborar un projecte sobre la coneixença i divulgació de la història i el patrimoni del districte de Gràcia. La primera reunió es convocarà durant el segon trimestre del 2024.

Aquest projecte ha d’incloure:

1. Un nou inventari del Patrimoni i esdeveniments històrics dels cinc barris del Districte, que ens permeti estudiar la implementació dels següents punts.
2. La col·locació de plaques, faristols o plafons amb una breu explicació en els idiomes que consideri la taula de treball en els següents llocs:
3. a) espais on hi havien masos o finques desaparegudes.
4. b) on hi ha actualment edificis històrics incloent obres arquitectòniques, el que queda d’antigues fàbriques i edificis que al seu dia foren seu de cooperatives i moviments associatius.
5. c) als espais on hi havien teatres, cinemes i sales de ball desapareguts.
6. d) en indrets on van succeir fets històrics.
7. e) en establiments i comerços centenaris.

2.1. Que els plafons o suports per cada tipus de senyalització incloguin un codi QR aprofitant les eines que la digitalització ens proporciona i on, a banda de poder llegir la informació, es puguin veure imatges de com eren els espais senyalats.

3. Que el Districte de Gràcia conjuntament amb l’ICUB creï unes rutes culturals i històriques recolzades a través de les noves tecnologies:

3.1. Creant una reproducció visual interactiva dels espais i esdeveniments històrics seleccionats en l’inventari.

3.2. Que el Districte de Gràcia impulsi la preservació de la Memòria Històrica i del Patrimoni en els instituts del districte a través de projectes pedagògics que incloguin aquestes rutes interactives usant els suports tècnics adequats.

4. La renovació de la web de l’Ajuntament pel que fa a l’apartat del Districte de Gràcia i el seu patrimoni que inclogui tot el nou material desenvolupat en aquesta taula de treball.”

Els cinc barris del districte de Gràcia estan plens de racons que evoquen al seu passat agrícola i industrial, al seu moviment associatiu, als seus masos i finques senyorials que, amb la urbanització posterior dels terrenys, van donar lloc a l’actual nomenclàtor dels carrers, places o a la forma d’anomenar alguns espais. El districte compta amb un gran fons fotogràfic i documental sobre Gràcia. Però, com va assenyalar Marc Ventura, hi ha una “manca palpable d’informació o senyalització al carrer sobre el patrimoni i la història dels espais que veiem i trepitgem i hi ha risc que les noves generacions oblidin o simplement desconeguin la Història del districte”. Tots els grups van donar suport a la iniciativa de Trias per Barcelona.

De la seva banda, la consellera municipal Elisenda Graell va adreçar un prec al govern, que va ser acceptat, i que reclamava: “Que el govern del districte de Gràcia en el termini màxim d’un mes ens faci extensiva la resposta per escrit de tots els precs i preguntes pendents registrats entre plenaris pel nostre grup municipal i es comprometi a contestar tots els precs i preguntes en el termini corresponent marcat pel Reglament Orgànic Municipal”.

Com va assenyalar la consellera Graell, el Reglament Orgànic Municipal estableix que la contestació escrita s’haurà de produir en tot cas en el termini màxim d’un mes, i la demora en la resposta atempta contra el dret a la informació i fiscalització necessàries a qualsevol administració. L’executiu del districte va acceptar el prec reconeixent la tardança en les respostes i demanant disculpes als grups.

Un segon prec, defensat per la consellera-portaveu de TriasxBCN a Gràcia, Carme Lleó, va ser rebutjat per l’executiu, acordava: “Que el govern del districte de Gràcia en el termini màxim d’un mes ens faci entrega d’un document per escrit on s’especifiqui quines són les línies estratègiques d’inversió al Districte de Gràcia, fent especial referencia en l’execució de la Rambla Verda de Vallcarca, l’elaboració i execució per trobar un espai on crear la casa de la cultura de Gràcia i la redacció i licitació de la reforma de Passeig Sant Joan, el desenvolupament d’aquestes línies estratègiques i quins acords s’han arribat en referencia a les inversions ens els pressupostos pel Districte de Gràcia amb ERC i Barcelona en Comú per tal d’obtenir una aprovació inicial dels mateixos”.

Carme Lleó va recordar que Gràcia és el districte amb menys inversions en els nous pressupostos presentats pel govern municipal i que totes les inversions pressupostades són projectes ja iniciats o planificats en anteriors mandats. Lleó va denunciar que no hi ha cap inversió en Esports, Cultura, Drets Socials o Ecologia; tampoc cap partida pressupostària per dur a terme l’execució de la Rambla Verda de Vallcarca, tal com el govern es va comprometre en el plenari del Districte de Gràcia a dia 11 de desembre del 2023 i en la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de desembre del 2023. “Les inversions previstes a nivell de barri no corresponen a les necessitats dels veïns i veïnes ni a les demandes no satisfetes dels darrers 2 mandats”, va lamentar Lleó.

“La seva resposta i el seu rebuig al nostre prec ens demostra dues coses. La primera que són un govern sense estratègia i sense visió de futur; i la segona, que per molt que diguin que no, vostès són un govern continuista del mandat d’Ada Colau”, va concloure Carme Lleó.

Barcelona, 6 de març de 2024