Al Plenari del Consell de Gràcia, l’executiu del PSC sí accepta dos precs de Junts i es compromet a garantir la continuïtat dels projectes educatius i culturals al Jove Teatre Regina i a impulsar la creació d’un Espai de Cultura i Memòria Romaní a la Vila de Gràcia
El Grup Municipal de Junts per Barcelona a Gràcia ha lamentat la negativa del govern de Jaume Collboni a impulsar un pacte per la vida quotidiana al districte que posi el benestar veïnal al centre, reforci la cohesió social i preservi l’ànima del barri: comerç de proximitat, cultura, llengua i vida associativa. Al Plenari del Consell de Gràcia, l’executiu del PSC sí ha acceptat dos precs de Junts i s’ha compromès a garantir la continuïtat dels projectes educatius i culturals al Jove Teatre Regina i a impulsar la creació d’un Espai de Cultura i Memòria Romaní a la Vila de Gràcia.
El plenari del Consell de districte de Gràcia corresponent a aquest mes de maig, presidit per la regidora de Junts per Barcelona, Victòria Alsina, es va celebrar ahir dimarts, amb la participació del grup de Junts per Barcelona, amb Elisenda Graell com a consellera i portaveu, i la resta de consellers municipals Olga Fargas, Xavi Farrés, Jordi Folch, Marc Ventura i Sílvia Manzano.
El conseller Marc Ventura va defensar la proposició de Junts que reclamava impulsar: “Un pacte per la vida quotidiana a Gràcia que situï el benestar dels seus veïns al centre de l’acció pública, reforci la cohesió social i la comunitat, i preservi l’ànima del barri —el comerç de proximitat, la cultura, la llengua i la vida associativa— davant els reptes actuals. Els punts següents configuren aquest pacte, amb mesures concretes i operatives, i es proposa la seva aprovació com a marc compartit que inspira li totes les actuacions del Districte.
Primer. Crear una Oficina de Promoció Econòmica i Comerç de Proximitat al Districte de Gràcia que actuï com a punt integral d’atenció a emprenedors i comerciants, facilitant l’obertura de nous negocis, la modernització dels existents i la dinamització comercial. Aquesta oficina tindrà especial atenció a la promoció de la llengua catalana en l’activitat econòmica i al reforç de l’associacionisme comercial.
Segon. Impulsar un Pla específic de suport a la classe mitjana treballadora que inclogui:
- Mesures concretes per facilitar l’accés i el manteniment de l’habitatge al districte.
- Revisió de la fiscalitat local per reduir la càrrega econòmica sobre les famílies i els autònoms.
- Simplificació i agilització dels tràmits administratius municipals.
- Promoció d’un model de serveis públics basat en la corresponsabilitat i l’autonomia personal.
Tercer. Desplegar el Pla integral de joventut incloent:
- Mesures reals d’accés a l’habitatge i emancipació juvenil (avals, reserves d’habitatge públic i foment de cooperatives d’habitatge).
- Polítiques actives d’ocupació i emprenedoria, amb reducció de traves administratives i creació d’espais de cotreball assequibles.
- Reforç dels serveis de salut mental juvenil.
- Impuls de la participació juvenil amb incidència real en les decisions del districte.
- Suport explícit al relleu generacional del teixit associatiu i cultural de Gràcia.
Quart. Que el Districte de Gràcia impulsi la implementació progressiva de la figura del referent comunitari de proximitat, assignat per zones o àmbits del districte, preferentment a partir de recursos existents, amb l’objectiu de:
- Reforçar el seguiment proactiu de les persones grans i les persones amb discapacitat en situació de vulnerabilitat social.
- Afavorir la detecció precoç de situacions de risc o solitud no desitjada.
- Millorar la coordinació entre serveis socials, sanitaris i recursos comunitaris (com ara centres d’atenció primària, equipaments municipals i entitats socials)
- Presentar un primer desplegament pilot al districte en el termini de 6 mesos.
Cinquè. Millorar la relació entre l’administració i el teixit associatiu mitjançant:
- L’agilització dels terminis de resposta i resolució d’incidències i sol·licituds.
- Una major presència territorial i coneixement directe del districte per part dels responsables polítics i tècnics.
- L’impuls d’un Pla d’Equipaments amb prioritat clara als equipaments esportius.
- El reforç del compromís institucional amb l’ús i la presència de la llengua catalana en tots els àmbits.
- El foment de la col·laboració públicoprivada com a eina estratègica de desenvolupament social i econòmic”.
El conseller Marc Ventura va destacar que “el comerç de proximitat i les associacions comercials constitueixen un dels principals motors econòmics i de cohesió social de Gràcia, contribuint decisivament a la identitat i al dinamisme dels nostres barris”. I va advertir que “Gràcia ha estat històricament un espai de cohesió social amb una forta presència de classes mitjanes treballadores, però avui moltes famílies viuen amb preocupació l’increment sostingut del cost de l’habitatge, la pressió fiscal i administrativa i una creixent sensació de desequilibri entre el que aporten i el retorn dels serveis públics”.
Marc Ventura va assenyalar que “els joves del districte afronten dificultats creixents per emancipar-se, accedir a l’habitatge i desenvolupar el seu projecte vital al barri”. També va remarcar “la necessitat d’impulsar més oportunitats vinculades a l’ocupació, l’emprenedoria, la salut mental juvenil i la participació efectiva”. També es va fer ressò que “moltes persones viuen situacions de solitud no desitjada o compten amb xarxes de suport limitades, fet que incrementa el risc de vulnerabilitat social”. Per això, va defensar “avançar cap a models d’atenció social més proactius, de proximitat i amb major capacitat de detecció precoç”.
I es va referir igualment a les demandes d’entitats i associacions del districte, ”que han expressat reiteradament la necessitat d’una major agilitat en la resolució d’incidències, una presència més constant de l’administració al territori, més equipaments (especialment esportius) i un compromís ferm amb la llengua catalana, així com una col·laboració públic-privada més intensa”.
La iniciativa no es va aprovar pels vots contraris del PSC, Barcelona en Comú i ERC.
Per contra, el govern si que va acceptar els dos precs formulats per Junts per Barcelona, presentats tots dos per la consellera portaveu Elisenda Graell. El primer reclamava: “Instar el Govern municipal a garantir la continuïtat dels projectes educatius i culturals que es desenvolupen amb col·laboració amb el Jove Teatre Regina, reconeixent el seu paper en el teixit cultural i educatiu del Districte de Gràcia. En aquest sentit, que es treballi amb la nova propietat per assegurar el manteniment i l’enfortiment d’aquestes col·laboracions, preservant la funció de servei cultural de l’equipament i promovent fórmules de col·laboració publicoprivada que garanteixin la seva continuïtat i el seu arrelament al barri de Gràcia”.
La consellera va explicat que el Jove Teatre Regina ha estat, durant més de 40 anys, un equipament de referència del teatre infantil i familiar a Barcelona, especialment al districte de Gràcia, on milers de nens i nenes han fet el seu primer contacte amb les arts escèniques. “El valor del Jove Teatre Regina transcendeix la seva dimensió física i s’ha convertit en un element viu del teixit cultural, educatiu i social del districte”, va afirmar.
Tot i recordar que es tracta d’un equipament de titularitat privada, Graell va advertir que “qualsevol canvi de propietat o de model de gestió pot tenir un impacte directe sobre la continuïtat del projecte cultural i la seva vinculació amb el territori”. Per això, va defensar que “és d’interès públic que l’Ajuntament vetlli per la preservació del teixit cultural de proximitat i de les xarxes educatives i artístiques que generen cohesió social i oportunitats culturals al conjunt de la ciutat”.
El segon prec de Junts acordava: “Que el Govern municipal impulsi la creació d’un Espai de Cultura i Memòria Romaní a la Vila de Gràcia com a centre de reconeixement, preservació, investigació i difusió de la història, la cultura i les aportacions del poble gitano al barri i a la ciutat. Així mateix, que es col·loquin plaques commemoratives als llocs de naixement o de residència vinculats a Manel Giménez Valentí i a Ricard Valentí Carbonell, en reconeixement de la seva trajectòria i de la seva contribució al barri”.
“La comunitat gitana de Gràcia és una de les més antigues i arrelades de Barcelona i ha tingut un paper fonamental en la configuració de la identitat cultural i social del barri i de la ciutat”, va afirmar la consellera, afegint que Gràcia ha estat històricament un espai de referència per a la comunitat gitana i també bressol de la rumba catalana, amb figures cabdals com Antonio González ‘El Pescaílla’ o Gato Pérez”.
Graell va destacat la importància d’escoltar les persones del poble gitano, que poden explicar en primera persona què suposa ser gitano o gitana avui dia, “aquesta veu és imprescindible per combatre estereotips i discriminacions encara persistents”. En aquest sentit, ha recordat que el 8 d’abril, Dia Internacional del Poble Gitano, constitueix una jornada de reconeixement de la història, la cultura i les aportacions del poble gitano a les societats europees, així com una oportunitat per promoure el respecte mutu i la lluita contra qualsevol forma de discriminació.
Finalment, es va referir a figures destacades vinculades al barri de Gràcia, com Manel Giménez Valentí i Ricard Valentí Carbonell, “que formen part de la memòria col·lectiva i del llegat social i cultural del districte”.
Barcelona, 13 de maig de 2026
