El Consell Plenari del consistori barceloní aprova una iniciativa de Junts, que han signat tots els grups menys VOX, que expressa inquietud per la crisi humanitària sostinguda contra el hazarís i la vulneració sistemàtica dels drets humans i la manca d’institucions inclusives, i insta la comunitat internacional a protegir la població civil
El Grup Municipal de Junts per Barcelona ha impulsat l’aprovació d’una Declaració Institucional del Ple de l’Ajuntament que manifesta el compromís i la solidaritat de la capital catalana amb el poble hazara, a l’Afganistan. El Consell Plenari del consistori barceloní ha aprovat una iniciativa de Junts BCN, que han signat tot els grups municipals menys VOX, que entra d’altres punts expressa inquietud per la crisi humanitària sostinguda contra el hazarís i la vulneració sistemàtica dels drets humans i la manca d’institucions inclusives, i insta la comunitat internacional a protegir la població civil.
El grup municipal de Junts per Barcelona, de la mà de la seva regidora Victòria Alsina, responsable de la formació en l’àmbit d’Internacional, ha registrat una Declaració Institucional per a la seva aprovació en el Ple municipal d’aquest mes d’abril, celebrat avui, i que ha tingut el suport de tots els grups, excepte el de VOX, que vol expressar la condemna de la violència contra el poble hazara, reclama justícia internacional i reforça el seu compromís amb l’acollida i la defensa dels drets humans.
En la seva exposició de motius, la iniciativa remarca que:
Arran dels esdeveniments de 2021, la situació a l’Afganistan s’ha deteriorat greument en els darrers anys amb una profunda crisi humanitària, econòmica i institucional que afecta àmpliament la població civil. En aquest sentit, les restriccions severes als drets fonamentals, particularment els drets de les dones i les nenes i les comunitats minoritàries, així com la limitació de llibertats civils i polítiques, han contribuït a un context de vulnerabilitat generalitzada i debilitant l’estat de dret del país.
El poble hazara és una de les comunitats etnoreligioses autòctones de l’Afganistan que històricament ha estat sotmesa a polítiques d’exclusió, repressió, discriminació i violència sistemàtica per motius d’identitat ètnica i religiosa.
La primera fase de violència massiva, sistemàtica i dirigida per l’Estat contra el poble hazara es va iniciar a finals del segle XIX, durant el govern d’Abdul Rahman Khan, quan, segons fonts històriques ben documentades, una part significativa de la població hazara va ser massacrada, milers de dones i infants van ser reduïts a l’esclavitud, les seves terres i béns van ser confiscats i es van produir desplaçaments forçats generalitzats en el marc d’un procés de neteja ètnica. Aquests crims històrics van establir les bases d’una discriminació estructural i institucionalitzada contra el poble hazara dins dels sistemes polítics, socials, econòmics i culturals de l’Afganistan, les conseqüències perduren fins a l’actualitat.
Al llarg del segle XX, el poble hazara va ser sistemàticament exclòs de la participació equitativa en el poder polític i se li va negar un accés just a l’educació, la seguretat, els serveis públics i les oportunitats de desenvolupament. En les darreres dècades, especialment després de 2001, i amb més intensitat des de 2021, la població hazara ha estat novament sotmesa a actes de violència, incloent-hi atemptats suïcides, massacres, assassinats de líders comunitaris i agressions contra institucions educatives, religioses i sanitàries.
Aquests fets, que afecten principalment la població civil, especialment dones, infants, alumnes i estudiants, compleixen els criteris jurídics del dret internacional per ser qualificats de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra.La persistència d’aquesta violència, combinat amb la impunitat cap els responsables i l’absència de mecanismes efectius de rendició de comptes, incrementa significativament el risc de continuar i escalar els crims contra el poble hazara. A més, el silenci o la manca d’una resposta efectiva de la comunitat internacional davant d’aquests crims debilita els principis fonamentals de justícia, responsabilitat internacional i prevenció del genocidi.
Per la seva banda, Barcelona és una ciutat compromesa amb la defensa dels drets humans, la dignitat humana, la justícia, la igualtat, la convivència pacífica i la protecció de les minories ètniques, religioses i culturals, i ha tingut un paper històric en el reconeixement, la condemna i la prevenció de greus crims internacionals.
Tenint present la Carta de les Nacions Unides, la Declaració Universal dels Drets Humans, els Pactes Internacionals de Drets Humans, la Convenció de 1948 per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, i els principis del dret internacional humanitari.
Per tot plegat, la Declaració del Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, en la seva part executiva, acorda:
Primer.- Expressar la preocupació per la situació general a l’Afganistan, caracteritzada per una crisi humanitària sostinguda, la vulneració sistemàtica dels drets humans i la manca d’institucions inclusives, i instar a la comunitat internacional a reforçar els esforços per garantir la protecció de la població civil i el respecte dels drets fonamentals.
Segon.- Condemnar les massacres, la discriminació estructural, els desplaçaments forçats, l’esclavitud, l’exclusió política i social, i totes les formes de violència basades en la identitat ètnica o religiosa dirigides contra el poble hazara.
Tercer.- Reconèixer el sofriment de les víctimes i afirmar el dret del poble hazara a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties que aquests crims no es repeteixin.
Quart.- Expressar el suport als drets de les víctimes i dels refugiats hazara, incloent-hi la protecció humanitària, les polítiques d’asil i els mecanismes d’acollida.
Cinquè.- Instar la Unió Europea i les Nacions Unides a: – Establir o donar suport a mecanismes independents per a la investigació i documentació dels crims comesos contra el poble hazara; – Garantir la rendició de comptes mitjançant el processament dels autors materials, intel·lectuals i col·laboradors d’aquests crims davant els òrgans judicials internacionals competents; – Reforçar les mesures preventives per fer front al risc continuat de genocidi;
Sisè.- Promoure la sensibilització pública sobre la massacre del poble hazara mitjançant iniciatives educatives i culturals, així com la cooperació amb la societat civil i les organitzacions de drets humans.
Setè.- Traslladar aquesta Declaració Institucional al Govern de la Generalitat, al Govern d’Espanya, al Parlament Europeu, a l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans i a altres institucions internacionals pertinents.
Barcelona, 24 d’abril de 2026
