El Consell Plenari del consistori barceloní aprova una iniciativa de Junts, que han signat tots els grups menys VOX, que fa seus els objectius fixats per la recent “Crida de l’esport Català” quan reivindica el sector i reclama accions per fer front a la manca de finançament i dèficit d’infraestructures
El Grup Municipal de Junts per Barcelona ha impulsat l’aprovació d’una Declaració Institucional del Ple de l’Ajuntament de la capital catalana de suport al model esportiu català i a la seva continuïtat en front la greu crisi que pateix. El Consell Plenari del consistori barceloní ha aprovat una iniciativa de Junts BCN, que han signat tot els grups municipals menys VOX, que fa seus els objectius fixats per la recent “Crida de l’esport Català” quan reivindica el sector, i que també reclama accions per fer front a la manca de finançament i dèficit d’infraestructures.
El grup municipal de Junts per Barcelona, de la mà de la seva regidora Joana Ortega, responsable de la formació en l’àmbit de l’Esport, ha registrat una Declaració Institucional per a la seva aprovació en el Ple municipal d’aquest mes de novembre, celebrat avui, que vol expressar el seu suport al model esportiu català i a la seva continuïtat davant la greu crisi que suporta, sobretot per les dificultats en el seu finançament.
En la seva exposició de motius, la iniciativa remarca que:
El passat 26 d’octubre es va presentar la plataforma Crida per l’Esport català, un clam unitari del sector esportiu per salvar-ne el model, exigir un finançament just i denunciar la situació d’asfíxia. Representants de consells esportius, federacions, esport universitari, professionals de l’esport, entitats esportives i esportistes van presentar una acció unitària i reivindicativa del sector no lucratiu de l’esport per denunciar la situació límit que viu l’esport català.
El model esportiu català és un model d’èxit i com a tal, tenim la responsabilitat de garantir-ne el futur i supervivència. Es tracta d’un model sense ànim de lucre, construït sobre el voluntariat, el compromís de la societat civil i l’associacionisme, que articula la seva acció a través de clubs, federacions i consells esportius presents arreu del territori. Aquest model no només fomenta la pràctica esportiva competitiva, que també, sinó que garanteix l’accés i la pràctica universal esportiva des dels infants fins a les persones grans, passant per les persones amb discapacitat i la comunitat universitària.
L’esport català duu a terme una funció social imprescindible i ens fa una país més saludable. És una eina de cohesió, educació i igualtat d’oportunitats. Tot i això, el sector esportiu sense ànim de lucre català es troba en una situació crítica, a conseqüència d’una suma de factors i reptes que no s’han afrontat amb la determinació necessària.
En primer lloc, la manca de finançament del sector. Per una banda, ha patit un infrafinançament que actualment no s’ha revertit, situant-se molt per sota de l’1% del pressupost de la Generalitat. A més, els endarreriments en el pagament de les subvencions i la manca de programes estables de suport al sector provoquen dificultats per mantenir l’activitat esportiva ordinària, també la de competició, i per conservar la capacitat de promoció i formació. Tot i l’esforç dels governs locals, tampoc a Barcelona el pressupost de l’Institut Barcelona Esport arriba actualment a l’1% del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona, tal i com reclama el sector.
En segon lloc, el dèficit d’infraestructures esportives arreu del territori, i també a Barcelona, i el seu estat de manteniment, en molts casos, obstaculitzen el correcte desenvolupament de la pràctica esportiva.
En tercer lloc, les federacions, els clubs, els consells esportius i les entitats esportives gestionen instal·lacions públiques des de fa dècades, però ara es veuen molt cops expulsats per models de concessió que prioritzen criteris econòmics i beneficien fons d’inversió privats.
En quart lloc, l’excés de burocràcia i la complexitat dels procediments administratius s’han convertit en un obstacle estructural per a la gestió diària del sector esportiu sense ànim de lucre.
Barcelona ha estat històricament reconeguda com una de les principals capitals esportives del món i aquest prestigi no és fruit de la casualitat, sinó del treball incansable del nostre ric teixit associatiu esportiu que, any rere any, desenvolupen una tasca excel·lent per promoure l’esport entre la ciutadania i per projectar la nostra ciutat al món a través de l’esport.
Per tot plegat, la Declaració del Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, en la seva part executiva, acorda:
- L’Ajuntament de Barcelona reafirma el seu compromís amb el model esportiu català, valorant-lo com un pilar fonamental de la convivència i la cohesió social a la ciutat.
- Constata, que el sector esportiu està al límit i per això considerem que és necessari adoptar mesures urgents per garantir la continuïtat del model esportiu català, assegurar-ne el finançament estable i suficient, promoure una xarxa d’instal·lacions digna i equitativa per a tothom i impulsar una gestió administrativa eficient que permeti garantir la continuïtat del model esportiu català.
- Dona suport a la Crida per l’Esport Català en la seva reclamació de protecció jurídica i reconeixement institucional, i en la seva petició de fer una reforma legal que protegeixi les federacions, els consells esportius, els clubs i les entitats esportives sense afany de lucre, reconeixent la seva funció social i educativa.
- Insta a la Generalitat de Catalunya a presentar un projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat que destini un 1% dels mateixos al sector esportiu; pactar, de forma acordada amb tot el sector esportiu, els programes subvencionables esportius de manera que responguin a les seves necessitats; així com, augmentar la dotació pressupostària del pla de xoc d’infraestructures esportives per tal que també cobreixi les necessitats del sector esportiu sense ànim de lucre.
- Es compromet a reforçar el suport institucional a les entitats esportives sense ànim de lucre mitjançant formació, assessorament i protecció jurídica.
- Reivindica que el pressupost de l’Institut Barcelona Esports arribi com a mínim a l’1% del pressupost municipal global, en línia amb les demandes del sector.
- Posa en valor el Model Barcelona de Gestió de l’Esport, de col·laboració publico-privada que ha estat un èxit durant dècades, i per tant cercarà les fórmules que permetin trobar solucions per promoure la gestió de les instal·lacions amb entitats arrelades, prioritzant els criteris socials i esportius, per davant dels purament econòmics.
- Impulsarà l’ampliació i el manteniment de la xarxa d’infraestructures esportives públiques a tota la ciutat, trobant solucions per aquells clubs i entitats que tenen dificultats per practicar l’esport per la manca d’instal·lacions.
- Traslladarà aquesta declaració a la Unió d’Esports de Catalunya, a la Crida per l’Esport Català, al Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya.
Barcelona, 21 de novembre de 2025
