Barcelona, imaginem-la junts!

Notícies

Totes les notícies

JuntsxCat impulsa una declaració unànime de l’Ajuntament en que reclama a l’Estat la reducció de l’IVA del 21% al 10% en l’activitat esportiva

La Comissió d’Economia i Hisenda aprova una iniciativa que també aposta per crear un nou tipus híper-reduït del 4% aplicable als serveis vinculats amb la pràctica d’activitat física i esportiva en centres públics i privats adreçats a persones amb prescripció mèdica específica feta des dels Centres d’Atenció Primària

 

El Grup Municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament, que presideix Elsa Artadi, ha impulsat l’aprovació avui a l’Ajuntament d’una declaració institucional unànime que reclama a l’Estat la reducció de l’IVA del 21% en l’activitat esportiva al 10%. La Comissió d’Economia i Hisenda ha aprovat una iniciativa que també aposta per crear un nou tipus híper-reduït del 4% aplicable als serveis vinculats amb la pràctica d’activitat física i esportiva en centres públics i privats adreçats a persones amb prescripció mèdica específica feta des dels Centres d’Atenció Primària.

El grup municipal de JuntsxCat, de la mà del seu regidor Ferran Mascarell, ha presentat una Declaració Institucional a la Comissió d’Economia i Hisenda celebrada aquesta tarda centrada en aconseguir una reducció de l’IVA que s’aplica sobre l’activitat esportiva.

En l’exposició de motius, la Declaració Institucional assenyala que:

L’esport i l’activitat física és un sector que té una importància cabdal en la cohesió social i territorial, en la formació dels nostres infants i joves, en el benestar i la salut del conjunt de la ciutadania, així com en la projecció de Barcelona a nivell internacional.

Un sector plural, amb agents públics, associatius sense ànim de lucre i empresa privada, basat en la cooperació entres les administracions públiques i el teixit associatiu esportiu. Aquest està format, entre d’altres, pels 947 municipis de Catalunya amb els CEM, centres esportius municipals, i d’altres 40.000 equipaments i instal·lacions esportives, la majoria també municipals;  consells esportius comarcals que apleguen més de 450.000 esportistes escolars; 18.000 clubs i entitats esportives; federacions esportives catalanes que apleguen més de 600.000 esportistes; universitats catalanes amb els seus corresponents serveis esportiu; centres esportius privats; una potent indústria esportiva amb una promoció econòmica de 600 empreses relacionades amb el sector, que segons l’INDESCAT facturen més de 3.500 milions d’euros i ocupen prop de 30.000 persones.

L’Observatori català de l’Esport ens informa que el pes del sector a Catalunya és del 2.1% en el  Producte Interior Brut, que ocupa a més de 95.000 treballadors i que representa un 3,2% del total de l’ocupació. Diferents estudis demostren que la pràctica d’activitat física augmenta l’estalvi sanitari i millora la productivitat d’estudiants i treballadors.

Malauradament l’impacte de la pandèmia del Covid19, està comportant la consegüent pèrdua de poder adquisitiu de les famílies, la qual cosa posa en risc la continuïtat de l’accés a la pràctica de l’activitat física i l’esport a la ciutadania. Ens cal doncs, cercar mecanismes per a rebaixar aquesta pressió fiscal del 21% de l’IVA que recau sobre les famílies, usuàries de clubs i de centres esportius siguin públics o privats.

L’anterior increment excepcional de l’IVA del 8% al 21% adoptat estratègicament per a fer front a la crisi immobiliària i bancària de 2008 va constatar un pas enrere tant pels usuaris d’aquest servei com pels prestadors d’aquests. Si es compara el tipus impositiu a les activitats esportives a l’Estat amb la resta de països de la Unió Europea, aquest està per sobre de la mitjana. Amb relació als grans països europeus, només Itàlia aplica un IVA lleugerament superior a l’espanyol (22%), mentre que Alemanya, França, el Regne Unit apliquen tipus inferiors, segons informa la UFEC.

El sector dels serveis esportius, entre ells clubs i entitats sense ànim de lucre, desenvolupen unes activitats econòmiques altament intensives en ocupació, de manera que la decisió d’augmentar l’IVA va propiciar un increment de preus, una baixada d’usuaris i, en definitiva una destrucció d’ocupació no justificada.

Mantenir un IVA del 21% en els serveis esportius comporta no incentivar la pràctica esportiva i d’activitat física, i té directament unes conseqüències negatives per a la salut en la població, doncs, resulta oportú recordar-ne els beneficis tant físics com mentals, tant fisiològics (redueix el risc de patir malalties cardiovasculars, tensió arterial alta, càncer de còlon i diabetis), com psicològics (disminueix el risc de patir estrès, ansietat i depressió), com socials (fomenta la cohesió social).

L’estalvi en els pressupostos públics que suposa la pràctica de l’esport és ben evident. Per cada euro que s’inverteix en exercici físic s’estalvia com a mínim 6 € en despesa sanitària. Però aquest estalvi va més enllà de la despesa sanitària. Segons càlculs realitzats per experts, el cost de la inactivitat física per a la productivitat laboral, el turisme, l’educació i els problemes de salut mental s’han estimat en 5.000 milions d’euros. Des del punt de vista laboral, el cost de la inactivitat física es calcula que comporta 2.500 milions d’euros de pèrdues a causa de determinades patologies, baixes laborals, depressió i baixa productivitat.

Per tant, mantenir un IVA del 21% pels serveis vinculats amb l’esport i l’activitat física és una mesura que, no només perjudica el teixit esportiu, gran part d’aquest sense ànim de lucre, sinó que també contraria una política de salut pública sòlida i efectiva en benefici dels ciutadans així com, en definitiva, els recursos públics.

Aquesta situació de greuge, s’ha vist augmentada per les mesures adoptades amb la finalitat d’afrontar la crisi sanitària provocada pel COVID19, en la que ens hem vist obligats a tancar totes les instal·lacions esportives i a suspendre tota activitat relacionada amb la prestació de serveis esportius. Una singularitat que, sens dubte, comporta un ampli perjudici social a les famílies usuàries, i econòmic a molts clubs sense ànim de lucre de Barcelona i el país. Un perjudici que es veu incrementat enormement davant la proximitat de les activitats esportives estivals.

Atès que la crisi sanitària derivada de la COVID-19 està afectant intensament el desenvolupament normal de l’activitat en molts dels sectors de la nostra societat, inclòs el sector esportiu, amb greu afectació a la situació personal, econòmica i social de les persones. Atès que el teixit associatiu de l’esport serà un dels darrers sectors a recuperar la normalitat a mesura que avancem en la lluita contra la pandèmia.

Atès que la paralització del sector esportiu està ja comportant i comportarà grans pèrdues de recursos i capacitat a les entitats esportives, que perjudicarà l’accés a l’esport de les persones practicants. Atès que considerem que l’esport és el quart pilar de l’estat del benestar i volem garantir que els efectes d’aquesta crisi tinguin el menor impacte possible en els drets i llibertats que la nostra societat ha assolit, essent la pràctica generalitzada d’esport una de les grans fites aconseguides fins al moment.

 

Per tot plegat i atès que la societat i el sector organitzat de l’esport ho demana, i s’ha creat a tal efecte la Taula de Treball que promou el Pla Nacional per a la Reactivació de l’Activitat Física i l’Esport promogut per la Secretaria General de l’Esport entre les diferents administracions i el sector, en la part executiva de la Declaració, l’Ajuntament de Barcelona acorda que:

 

Primer.-  Instar al Govern de l’Estat que modifiqui la “Ley 37/1992, de 28 de septiembre del impuesto sobre el valor añadido”, implementant la seva modificació cap a un IVA reduït del 10% en la prestació de serveis vinculats amb la pràctica d’activitat física i esportiva tot deixant sense efecte la gravació fiscal del 21% en relació amb aquestes.

 

Segon.- Instar al Govern de l’Estat que implementi alhora la creació d’un nou IVA híper reduït del 4% aplicable a la prestació de serveis vinculats amb la pràctica d’activitat física i esportiva en centres esportius tant públics com privats adreçats a persones amb prescripció mèdica específica feta des dels Centres d’Atenció Primària.

 

Tercer.-  Donar trasllat d’aquests acords la Delegació del Govern de l’Estat a Catalunya, al Ministeri d’Economia i Hisenda i al Ministeri de Sanitat, Consum i Serveis Socials del Govern de l’Estat, als Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats, als Grups Parlamentaris del Senat, als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Secretaria General de l’Esport del Govern de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació Catalana de Municipis, a la UCEC (Unió de Consells Esportius de Catalunya), a la UFEC (Unió de Federacions Esportives de Catalunya), al CEEB (Consell de l’Esport Escolar de Barcelona), a les Universitats de Catalunya, a Foment de Treball, a PIMEC, a INDESCAT (Catalan Sports Cluster), i a l’ADECAF (Associació d’Empresaris de clubs Catalans de Fitness).

 

Barcelona, 20 de maig del 2020

Darreres notícies

Junts exigeix al Govern Colau-Collboni i a Interior resoldre de manera immediata les ocupacions delinqüencials que fan la vida impossible al veïnat de la Prosperitat

El portaveu del Grup de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, reclama una acció urgent i coordinada de …

Més informació

Junts demana al Govern Colau-Collboni que exigeixi ADIF arranjar amb urgència la malmesa coberta de l’Estació de França

El portaveu del Grup de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, registra un Prec en que insta l’executiu …

Més informació

Junts demana explicacions al Govern Colau-Collboni per evitar, en la pràctica, el català en la programació de cinema a la fresca a Montjuïc i el Canòdrom

El portaveu del Grup de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, ha registrat una bateria de preguntes adreçades …

Més informació

Segueix-nos