Barcelona, imaginem-la junts!

Notícies

Totes les notícies

JuntsxCat impulsa una declaració de l’Ajuntament de condemna d’agressions al col·lectiu LGTBI+ i compromet l’augment de la vigilància a l’espai públic

El Ple del Consell Municipal aprova, coincidint amb la celebració del Dia de l’Orgull de lesbianes, gais, bisexuals, persones trans i intersexuals, una iniciativa que en 10 punts, entre d’altres, anima a que malgrat les restriccions generades pel covid-19, es participi igual en els diferents actes virtuals i presencials organitzats per les entitats i col·lectius LGTBI+ de Barcelona

El Grup Municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament, que presideix Elsa Artadi, ha impulsat amb el d’ERC l’aprovació avui a l’Ajuntament d’una declaració institucional de condemna d’agressions al col·lectiu LGTBI+ i compromet l’augment de la vigilància a l’espai públic. El Ple del Consell Municipal ha aprovat, coincidint amb la celebració el 28 de juny del Dia l’Orgull de lesbianes, gais, bisexuals, persones trans i intersexuals, una iniciativa que en 10 punts, entre d’altres, anima a que malgrat les restriccions generades pel covid-19, es participi igual en els diferents actes virtuals i presencials organitzats per les entitats i col·lectius LGTBI de Barcelona.

El grup municipal de JuntsxCat, de la mà de la seva presidenta Elsa Artadi, a partir d’una proposta inicial de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) i en un text finalment acordat amb el grup d’ERC, ha presentat una Declaració Institucional al Ple de l’Ajuntament celebrat avui centrada en la commemoració diumenge del dia de l’orgull LGTBI+. Una representació de la JNC ha assistit avui al Ple de l’Ajuntament de Barcelona per expressar el seu suport a la Declaració.

 

En l’exposició de motius, la Declaració Institucional assenyala que:

“L’any passat es van commemorar els 50 anys dels disturbis Stonewall. El 28 de juny de 1969, el col·lectiu LGTBI+ va iniciar la lluita per a la igualtat de drets a partir de la rebel·lió que van generar els fets d’Stonewall, liderats per dones trans racialitzades a la ciutat de Nova York. La policia va voler entrar a un local situat al barri de Greenwich a la ciutat de Nova York, sabien que era un local al que anaven moltes persones del col·lectiu LGTBI+, però aquella vegada no va ser com les altres. Els veïns del barri van donar suport a les persones que estaven al bar i es van enfrontar a la policia, va haver-hi un seguit de manifestacions espontànies per reivindicar el dret a poder estimar a qui un volgués, llavors, estimar a algú que fos del teu mateix sexe era un delicte.

 

A l’Estat Espanyol La llei de “vagos y maleantes”, a partir de l’any 1970 la llei “de peligrosidad y rehabilitación social” que contemplava penes de fins a 5 anys de presó o l’estada en centres de salut mental per rebre tractament y també la llei de “Escandalo público” perseguien la homosexualitat i la transsexualitat, i de fet, tot i que els articles relatius a la homosexualitat van ser derogats el 1979, fins el 1989 encara podien sancionar a persones homosexuals per escàndol públic, és a dir, fa només 25 anys.

 

Enguany, a més, fa 50 anys de l’inici del moviment LGTBI+ a l’Estat espanyol, amb la creació del Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH) el 1970, i posteriorment, el 1977, Barcelona va acollir la primera manifestació de lesbianes, gais, bisexuals, trans* i intersexuals dels Països Catalans, organitzada, de manera clandestina, pel Front d’Alliberament Gay de Catalunya (FAGC) que va acabar amb una dura repressió policial contra els i les manifestants. Va ser a Barcelona el dia 26 de juny, pocs dies després de les primeres eleccions en democràcia de l’Estat Espanyol.

 

Barcelona, per tant, té una llarga trajectòria de respecte i reivindicació d’una societat més justa, més cohesionada i per visibilitzar la diversitat de la nostra ciutat, que és una de les nostres majors riqueses.

 

Al llarg d’aquests anys, el col·lectiu LGBTI+ ha aconseguit assolir de forma desigual el reconeixement legal dels seus drets en alguns estats del món però cal no oblidar que l’homosexualitat encara és perseguida i castigada a molts estats, fins i tot amb la pena de mort, i molts d’altres no disposen de cap mena de legislació que garanteixi els drets de les persones LGTBI+.

 

Després de molts anys d’activisme polític hem aconseguit avançar en l’equiparació legal de les persones homosexuals a partir del dret al matrimoni entre persones del mateix sexe, el dret dels infants a ser adoptats per famílies homoparentals i l’impuls de polítiques adreçades específicament a les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans* i intersexuals. Catalunya va ser pionera amb l’aprovació de la Llei 11/2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. A les Illes Balears també es va aprovar la Llei 8/2016 per garantir els drets de  lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals i per eradicar l’LGTBI fòbia,i al País Valencià la Llei 8/2017 pel dret a la identitat i l’expressió de gènere o la Llei 23/2018 d’igualtat de les persones LGTBI+.

 

En el cas de les persones trans* i intersexuals encara estem més lluny d’una equiparació legal plena. Malgrat algunes passes que s’han donat, com la posada en marxa del model de salut trans* a Catalunya, encara queda molt de camí. En el cas de les persones intersexuals, a les quals encara es practiquen cirurgies, cal avançar molt més en garantir la informació transparent i l’acompanyament a elles i les seves famílies. Si bé l’Organització Mundial de la Salut ha deixat de categoritzar la transsexualitat com a trastorn mental, sí que  la considera una ‘incongruència de gènere’. A l’Estat espanyol, s’ha avançat en el reconeixement dels drets de les persones trans*, gràcies a la llei d’identitat de gènere aprovada l’any 2007. Tanmateix persisteix la discriminació  i encara avui en dia la llei no reconeix plenament els drets de les persones menors d’edat i és patologitzant, ja que les persones trans* encara s’han de sotmetre a processos de medicalització per aconseguir el reconeixement de la seva identitat de gènere.

 

Amb motiu de la pandèmia de la Covid-19, les mesures de confinament dels darrers mesos han agreujat la situació de moltes persones LGTBI+, especialment les trans i els col·lectius més vulnerables. La desprotecció, la marginalitat, o el doble confinament d’haver de conviure en entorns familiars hostils, mostren com la discriminació i la fragilitat dels drets de les persones LGTBI+ són una realitat ben present a la nostra societat.

 

En els darrers anys, s’ha avançat molt en la normalització i assumpció de la realitat LGTBI+ a la nostra societat, però encara estem lluny de garantir els drets fonamentals de les persones LGTBI+ i d’eradicar definitivament la LGTBIfòbia.

 

Segons l’Observatori contra l’homofòbia l’any passat els casos d’agressions LGTBIfòbiques van augmentar.

 

Fa pocs dies hem tingut coneixement de una nova agressió, no a Barcelona però si a l’Àrea metropolitana, on els presumptes agressors eren menors d’edat, fets com els que han tingut lloc a Sant Boi posen de manifest la necessitat d’incidir, encara més, en els centres educatius.

 

Per tot això, cal continuar implementant les polítiques públiques adreçades a aquest col·lectiu, especialment a les persones trans i aquelles persones amb situació de vulnerabilitat, com les persones grans, menors o migrades. Per tal d’assolir la igualtat real, es fa inevitable qüestionar de manera transversal el sistema heteropatriarcal, perquè imposa la cultura cisheteronormativa i pressuposa una sola identitat de gènere home-dona, una única orientació sexual i unes aparences o expressions de gènere úniques.

 

Per aquest motiu, el balcó de l’Ajuntament de Barcelona, i els balcons de les seus dels districtes, han esdevingut un espai on visibilitzar la bandera irisada que representa el col·lectiu LGTBI+ i enguany lluirà un cop més.

 

Enguany, i degut a la crisi generada pel covid-19, la celebració del dia de l’Orgull  podrà ser menys presencial, però no per aquest motiu volem que resti invisibilitzat, ans al contrari, la televisió municipal i les noves tecnologies ens han de permetre poder celebrar-lo i reivindicar-lo d’una manera diferent.

 

Per tot plegat i en la part executiva de la Declaració, l’Ajuntament de Barcelona acorda que:

 

PRIMER. El Ple de l’Ajuntament de Barcelona referma la seva declaració com a municipi defensor de la diversitat afectiva i de gènere i s’adhereix a la commemoració que les entitats i institucions del nostre país celebraran el 28 de juny,  en motiu del dia per l’alliberament o l’orgull de lesbianes, gais, bisexuals, persones trans i intersexuals anima a que malgrat les restriccions generades pel covid-19, enguany participem igual en els diferents actes virtuals i presencials organitzats per les entitats i col·lectius LGTBI de Barcelona.

SEGON. El Ple municipal acorda posar en un lloc visible la bandera o penó amb els colors de l’arc de Sant Martí com a gest de reconeixement vers el col·lectiu de persones LGTBI+.

TERCER. El consistori treballarà per seguir posicionant Barcelona com una ciutat lgtbi friendly de referent internacional.

QUART. El consistori expressa el reconeixement del dret que tenen totes les persones de viure en igualtat de drets i en la diversitat sexual i d’identitat sexual i de gènere, i es compromet a treballar en la normalització social del col·lectiu de persones LGTBI+.

CINQUÈ. El Ple reitera el suport i la col·laboració a la tasca que les entitats del col·lectiu LGTBI+ estan fent a la ciutat.

SISÈ. El consistori insta a les administracions i a tots els grups polítics amb representació parlamentària a seguir impulsant lleis que protegeixin i garanteixin els drets de les persones LGTBI+, contra les discriminacions de tot tipus i per avançar en la despatologització, i el reconeixement del dret a l’autodeterminació de la pròpia identitat de gènere.

SETÈ. El Ple condemna tota agressió envers les persones del col·lectiu LGTBI+ i reitera el compromís de l’Ajuntament per a poder lluitar contra les agressions a persones del col·lectiu LGTBI+, augmentant la vigilància a l’espai públic i a la sortida dels locals d’oci nocturn i incidint en programes educatius, a l’educació formal i no formal.

VUITÈ. El consistori es compromet a lluitar contra la LGTBIfòbia; a atendre la defensa i protecció integral de les persones LGTBI+, especialment en la infància, joventut i tercera edat; i a desplegar i aplicar la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia al nostre municipi.

NOVÈ. El consistori es compromet a que tota la seva actuació – desplegament de polítiques, tràmits i comunicacions- garanteixi els drets de les persones i la diversitat familiar LGTBI+.

DESÈ. Donar trasllat d’aquests acords al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, als grups polítics amb representació al Congreso de los Diputados, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya, així com a les entitats LGTBI+ de Barcelona.

 

Barcelona, 26 de juny del 2020

Darreres notícies

Junts exigeix al Govern Colau-Collboni i a Interior resoldre de manera immediata les ocupacions delinqüencials que fan la vida impossible al veïnat de la Prosperitat

El portaveu del Grup de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, reclama una acció urgent i coordinada de …

Més informació

Junts demana al Govern Colau-Collboni que exigeixi ADIF arranjar amb urgència la malmesa coberta de l’Estació de França

El portaveu del Grup de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, registra un Prec en que insta l’executiu …

Més informació

Junts demana explicacions al Govern Colau-Collboni per evitar, en la pràctica, el català en la programació de cinema a la fresca a Montjuïc i el Canòdrom

El portaveu del Grup de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, ha registrat una bateria de preguntes adreçades …

Més informació

Segueix-nos