Barcelona, imaginem-la junts!

Notícies

Totes les notícies

Junts impulsa una declaració institucional de l’Ajuntament en reconeixement al dret de totes les persones a l’Acompanyament Afectiu

El Consell Plenari Municipal acorda per unanimitat una iniciativa que expressa també el seu suport als milers de voluntaris i les entitats que treballen per acompanyar a les persones en situació de solitud a la nostra ciutat, i garantir que disposin dels mitjans necessaris per poder realitzar la seva tasca

 

El Grup Municipal de Junts per Catalunya, que presideix Elsa Artadi, ha impulsat l’aprovació avui al Ple de l’Ajuntament d’una declaració institucional en reconeixement al dret de totes les persones a l’Acompanyament Afectiu. El Consell Plenari Municipal ha acordat per unanimitat una iniciativa que expressa també el seu suport als milers de voluntaris i les entitats que treballen per acompanyar a les persones en situació de solitud a la nostra ciutat, i garantir que disposin dels mitjans necessaris per poder realitzar la seva tasca.

 

El grup municipal de JuntsxCat, de la ma de la seva regidora Neus Munté, ha presentat una Declaració Institucional al Consell Plenari de l’Ajuntament celebrat avui firmada per tots els grups polítics i que es centra en el reconeixement a la tasca d’entitats i col·lectius, com Som Base i altres, que treballen activament contra la soledat no desitjada, i que defensen que totes les persones tenen dret a relacionar-se i a ser tractades amb afecte, i que aquesta sigui lliure, consentida, entre iguals, bilateral, directe i respectuosa.

 

 

En l’exposició de motius, la Declaració Institucional assenyala que:

 

La persona és un ser social per naturalesa. Per a realitzar-se ha de disposar d’unes condicions que li permetin relacionar-se amb altres subjectes. Aquesta característica, tan pròpia de la nostra espècie, no gaudeix de suficient protecció.

 

En són prova els nombrosos col·lectius humans en situació de soledat crònica no desitjada: persones grans, persones en situació de sensellarisme, persones migrades, etc. La soledat crònica no desitjada incideix sobre la dignitat i el valor dels éssers humans, vulnerant els drets fonamentals d’homes i dones.

 

És necessari posar de manifest que la soledat no pot ser concebuda com un estat patològic de la persona: la soledat és una malaltia de la societat. Per tant, ens interpel·la a totes i tots. Comporta una davallada de la salut mental i física i és un condicionant clar d’un empitjorament de la salut.

 

La soledat afecta a tots els moments del cicle vital d’una persona, però augmenta amb l’edat. En situacions de crisi personal, social i/o econòmica, un dels primers símptomes és l’aïllament no desitjat que el individu pateix, quedant fàcilment estigmatitzat.

 

La soledat de les persones grans, en concret, és un fet real en qualsevol país del món. Des de la perspectiva de gènere, les xifres mostren que son les dones les que la pateixen en major mesura. El problema no és l’aïllament, sinó la solitud no desitjada, especialment quan esdevé crònica.

 

La solitud no desitjada es produeix en moltes llars del món a conseqüència d’una falta o un dèficit de relacions interpersonals. Diversos estudis assenyalen que l’aïllament social provoca danys irreversibles en la salut, tant mental como física. I això està generant debats polítics rellevants. Per exemple, en l’any  2018, el Regne Unit va arribar a crear el Ministeri de la Solitud per a donar resposta als nou milions de britànics que es senten sols amb freqüència o sempre. El Regne Unit, en l’any 2017, era el país europeu amb un major índex de persones que es senten soles. Segons aquestes dades, fins el 75% de les persones grans viuen sense ningú que els acompanyi, i 200.000 poden passar fins un mes sense tenir una conversa amb un amic o familiar.

 

Les xifres de l’Organització Mundial de la Salud (OMS) per al futur son alarmants: entre 2015 y 2050 el percentatge dels habitants del planeta majors de 60 anys casi es duplicarà, passant del 12% al 22%. L’any 2020, el nombre de persones de 60 anys o més ha estat superior al de nens menors de cinc anys; o en 2050, el 80% de les persones majors viurà en països d’ingressos baixos i mitjans. Per tant, l’OMS considera que és important donar resposta i gaudir d’un compromís amb un envelliment saludable, establir sistemes d’atenció o creació d’entorns adaptats a las persones grans.

 

Des d’una perspectiva més propera, son nombrosos els indicadors que assenyalen indefectiblement la dura realitat de la solitud no desitjada crònica. Segons dades del cos de bombers, a Barcelona cada setmana es registren, almenys, dos casos de sol·licituds de rescats urbans, advertits per veïns, corresponents a persones que han mort soles a casa. Un recent estudi sobre la solitud dels més grans en residències, fet entre els mesos de gener i juny d’enguany d’entre 11 residencies per a persones grans durant la pandèmia,  indica que sols el 40% de residents havia rebut visites.

 

L’Ajuntament considera aquest tema com a  prioritari, com demostra que el passat més d’octubre es presentés una mesura de govern que volia ser l’inici de l’elaboració d’una estratègia contra la soledat no desitjada.

 

Des de la societat civil, son moltes les entitats que, amb el seu compromís social, lluiten contra aquesta solitud que afecta a les persones grans i altres col·lectius: Amics de la Gent Gran, Arrels, Avismon, Càritas, Creu Roja, Les Petites Frères des Pauvres, Roure, Som Base, etc., son exemples de referència tant a nivell local, com a ’Estat i a Europa. Els voluntaris d’aquestes organitzacions treballen per a mantenir i fomentar activitats socials, promoure la socialització i afavorir  que les persones en situació de solitud crònica puguin relacionar-se amb l’entorn. Aquestes participen en l’atenció directa a les persones per a propiciar el seu acompanyament en front a la situació de solitud crònica no desitjada.

 

Per a desenvolupar aquesta tasca és del tot imprescindible que es reconegui un dret superior, el del Dret de les Persones a l’Acompanyament Afectiu, a les Nacions Unides. Aquest Dret tracta d’establir que “totes les persones tenen dret a relacionar-se i a ser tractades amb afecte”, a ser acompanyades com lliurement  desitgin. Aquest acompanyament, “consentit i entre iguals, ha de ser lliure, bilateral, directe i respectuós”.

 

Aquest reconeixement comporta dotar de fonaments jurídics al treball dels voluntaris i de les organitzacions, amb la finalitat que les entitats polítiques, i els estats, fomentin programes, polítiques i accions per a promoure aquest dret.

 

Per tot plegat i en la part executiva de la Declaració, l’Ajuntament de Barcelona acorda:

 

PRIMER. Reconèixer la tasca que tots els voluntaris i les entitats que treballen per acompanyar a les persones en situació de solitud realitzen a la nostra ciutat, i garantir que disposin dels mitjans necessaris per poder realitzar la seva tasca.

 

SEGON. Reconèixer el Dret a l’Acompanyament Afectiu, entès com a el dret  que totes les persones tenen a relacionar-se i a ser tractades amb afecte, a sentir-se acompanyades i a que aquesta relació, entre iguals, sigui afectiva, lliure, bilateral, directa, respectuosa i consentida.

 

TERCER. Instar a la societat i els seus representants polítics a prendre consciència d’aquesta realitat i a treballar pel reconeixement del Dret a l’Acompanyament Afectiu en tots els àmbits: local, nacional i internacional.

 

QUART. Comunicar la present Declaració al Parlament de Catalunya, al Consell Municipal de Benestar Social i al Consell Municipal de la Gent Gran i al Congreso de los Diputados.

 

Barcelona, 30 d’abril de 2021

Darreres notícies

Junts exigeix al Govern Colau-Collboni i a Interior resoldre de manera immediata les ocupacions delinqüencials que fan la vida impossible al veïnat de la Prosperitat

El portaveu del Grup de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, reclama una acció urgent i coordinada de …

Més informació

Junts demana al Govern Colau-Collboni que exigeixi ADIF arranjar amb urgència la malmesa coberta de l’Estació de França

El portaveu del Grup de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, registra un Prec en que insta l’executiu …

Més informació

Junts demana explicacions al Govern Colau-Collboni per evitar, en la pràctica, el català en la programació de cinema a la fresca a Montjuïc i el Canòdrom

El portaveu del Grup de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, ha registrat una bateria de preguntes adreçades …

Més informació

Segueix-nos