Barcelona, imaginem-la junts!

Notícies

Totes les notícies

Impulsem el català a Barcelona

Decàleg per a una millora de l’ús de la llengua catalana a l’Ajuntament de Barcelona.

 

 

La llengua catalana viu avui en una emergència lingüística. I aquesta és especialment greu a Barcelona i l’àrea metropolitana. Són moltes les dades que indiquen una davallada molt gran en l’ús del català per part de la població.

 

Aquesta tendència a la baixa respon a factors molt diversos que, sumats, estan afectant greument la salut de la nostra llengua. Es tracta de factors jurídics, polítics, demogràfics, socioeconòmics, tecnològics o ideològics.

 

Mentre podem afirmar que mai com en l’actualitat hi havia hagut tantes persones que coneixen i entenen la llengua, en canvi aquesta veu reduït de manera molt important el seu ús social, i la reducció esdevé absolutament dramàtica entre la població més jove.

 

Segons la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població que publica quinquennalment l’Idescat (2018), un 93,4% dels ciutadans de Barcelona diuen entendre el català;  un 85,3% el sap llegir; un 78,7% el sap parlar i un 60,6% el sap escriure.

 

Però aquesta mateixa enquesta ens advertia d’una dada molt preocupant: només un 29,3% dels barcelonins té en el català la seva llengua habitual. I només un 16,5% dels barcelonins inicia sempre una conversa en català a la ciutat.

 

Així mateix, l’Enquesta a la Joventut de Barcelona de l’any 2020 ens proporcionava dades també molt preocupants, perquè malgrat el català és una llengua amb una llarga història gràcies a la seva riquesa cultural i literària, pot esdevenir una llengua sense futur si les generacions més joves deixen d’utilitzar-la o trobar-la una llengua útil.

 

I aquella enquesta ens diu que:

 

  • Només el 28,4% de la població d’entre 15 a 34 anys té el català com a llengua habitual.

 

  • Només el 53,3% del jovent resident a Barcelona declara que té un bon coneixement del català, el 58,5% de l’anglès i el 92,1% del castellà -el català esdevé tercera llengua en coneixement-.

 

Des de l’inici d’aquest mandat el Grup Municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona hem liderat iniciatives per reforçar i promoure l’ús social del català, i ho hem fet en tots els districtes, en comissions i en el Consell Plenari.

 

L’abril de 2021 vam demanar -i va ser acceptat per l’alcaldessa- “que el Govern de la ciutat presenti al plenari de juny de 2021 una Mesura de Govern de prestigi i d’impuls del català a Barcelona que inclogui els compromisos adquirits en la Comissió de Cultura d’octubre de 2020 i el Plenari de desembre de 2020. La Mesura haurà d’iniciar l’execució de les parts abans de la fi d’any, i haurà d’especificar el calendari d’execució, l’objectiu concret i numèric a aconseguir, i com se’n farà seguiment. També haurà d’especificar un finançament adequat per a cada mesura inclosa”. Malgrat l’acceptació per part de l’alcaldessa, no se n’ha fet res.

 

Al mes de juliol de l’any passat vam fer seguiment d’aquest tema, i el govern municipal no havia fet res. Novament, i arrel de la presentació de diferents mocions per part de diferents partits sobre la decisió del TSJC d’obligar a fer-ne un 25% de classes en castellà a una escola de Canet, vam insistir en el plenari de desembre que el Govern municipal ha d’actuar en defensa del català, perquè és la llengua pròpia del nostre país i la nostra ciutat, però també perquè és una eina d’integració.

 

També el 2021 l’executiu de comuns i socialistes ens van acceptar un Prec que comprometia el govern municipal, “a través de l’Oficina per la No Discriminació, i en col·laboració amb entitats i institucions en defensa dels drets lingüístics i de promoció del català, a iniciar una campanya informativa adreçada als ciutadans i empreses per informar-los i conscienciar-los sobre els seus drets lingüístics com també dels deures lingüístics envers els altres, alhora que avaluï si l’Ajuntament de Barcelona, com a administració, compleix aquests drets i deures en tota la seva extensió”. Tampoc s’ha complert.

 

Però en comptes d’aprovar cap Mesura de Govern de prestigi i d’impuls del català a Barcelona, el govern municipal fa exactament tot el contrari.

 

Davant l’emergència lingüística que patim hem d’actuar i ser exigents. A nivell personal, en les nostres relacions i el nostre dia a dia, però també a nivell institucional. El català necessita governs i administracions que el defensin.

 

I això és justament el que no està fent el govern municipal de Barcelona, el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni, de Comuns i Socialistes. La deixadesa que aquest govern mostra amb la llengua és el motiu d’aquesta denúncia pública.

 

 

  1. El català no és cap rotllo, alcaldessa.

 

Ada Colau va anunciar que parlaria en castellà a les seves xarxes socials perquè arriba a més gent[1]. Quan el lingüista Màrius Serra va adreçar una piulada a l’alcaldessa dient “Benvolguda Ada Colau, les llengües comencen a morir quan els seus parlants les bandegen. Ets l’alcaldessa de Barcelona, no una youtuber a la recerca del laic perdut ‘del máximo de gente posible’”, la resposta de l’alcaldessa va ser “És força asfixiant el rollo aquest fiscalitzador de la llengua.”, acompanyada de l’afirmació que utilitza el català en tots els actes institucionals, en les rodes de premsa, en les seves xarxes socials i a casa amb els fills.

 

Però això no és cert:

 

  • L’alcaldessa parla en castellà a la pregonera de les Festes de la Mercè 2021, la senyora Custodia Moreno, perquè és d’origen andalús. Custodia Moreno, barcelonina des de fa molts anys, li va respondre en català[2].

 

  • L’alcaldessa intervé en castellà en un acte amb el ministre José Luís Ábalos, que visità Barcelona el 7 d’octubre de 2020 per signar un protocol d’intencions sobre el futur ús de l’edifici de correus, i visitar també les inacabables obres de la Sagrera. El primer tinent d’alcaldia Jaume Collboni també va intervenir parlant només en castellà. El ministre Àbalos, nascut a Torrent, País Valencià, va ser l’únic que va fer una intervenció en els dos idiomes[3].


Molts altres membres del govern municipal utilitzen el castellà en els actes públics que fan en representació de l’Ajuntament.

 

Exigim que els discursos públics dels membres de govern de l’Ajuntament de Barcelona es duguin a terme en català i en la llengua de signes catalana.

 

  1. El respecte al català es demostra cuidant les comunicacions.

 

L’Ajuntament de Barcelona des de fa temps està mostrant molt poc interès per realitzar una comunicació curosa amb la llengua catalana. La darrera campanya de Nadal ha estat un exemple. Malgrat les correccions i els avisos que es van realitzar sobre les greus errades lingüístiques que contenia la campanya, aquests van ser desoïts per Ada Colau i Jaume Collboni, que van presentar la campanya.

 

Dies després va ser retirada no per la mala praxi lingüística sinó perquè apel·lava a accions que no eren les més saludables i recomanables en plena pandèmia de Covid19.

 

Conceptes com la ciutat de Nadal, els Reis Mags, o frases com “a la ciutat de Nadal fem per ajuntar-nos” van ser objecte de crítica lingüística, però no de correcció[4] per part de l’Ajuntament.

 

Un altre exemple de deixadesa és la publicació de l’itinerari de la cavalcada de reis a Sant Andreu, on al web municipal es van traduir els noms de carrers del barri. Així, el carrer Trinxant va convertir-se en carrer Trinchando i el carrer Gran de Sant Andreu va esdevenir Grande de Sant Andreu, per posar només alguns exemples recollits per veïns en xarxes socials i per un mitjà digital[5].

 

En aquests darrers anys hi ha hagut nombroses queixes sobre la utilització pública del català en diversos serveis municipals, obres o cartells públics on la llengua catalana hi era absenta. A vegades sembla que fins i tot no hi hagi una política clara de com s’han de comunicar les coses, com ens hem trobat amb TMB[6] i els seus avisos en el metro[7].

 

O també ens trobem amb cartelleria exclusivament en castellà en ens que depenen de l’Ajuntament, com TMB, o empreses contractades externament[8] o altres que no donen cap atenció en català.

 

 

  1. L’ajuntament, també en català.

 

En les darreres setmanes, i gràcies a una denúncia de Plataforma per la Llengua que Junts va dur a nivell municipal es va poder aturar una convocatòria de TMB on es donava més preponderància al castellà per sobre del català[9] i que es va poder canviar.[10] O altres queixes sobre treballadors de l’Ajuntament, que no utilitzen el català per comunicar-se amb la ciutadania.

 

Hem de ser més proactius en l’ús del català en l’àmbit de les relacions de l’Ajuntament amb els seus proveïdors, contractistes, concessions, en les disputes jurídiques i en tot el que depengui de la seva estructura. Ens trobem amb centres cívics municipals que no tenen cursos oferts en català, o que la Biennal del Pensament evita el pensament en català ja que cap de les conferències es va desenvolupar en aquesta llengua, o que s’organitzen festivals de cinema, com és Sala Montjuïc, on no hi havia cap film en català[11]; o que fa anys que no escull un escriptor en català per fer el Pregó de la Diada de Sant Jordi.

 

És per tot plegat, que des del Grup Municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona proposem aquest

 

Decàleg per una millora de l’ús del català a l’Ajuntament de Barcelona

 

  1. Que per defecte els discursos públics dels membres de govern de l’Ajuntament de Barcelona es duguin a terme en català i en la llengua de signes catalana.

 

  1. Que en els viatges a l’estranger i en les trobades internacionals es prioritzi l’ús del català en les intervencions públiques amb la pertinent traducció a les llengües que siguin necessàries.

 

  1. Que en la base dels concursos públics i contractes de tots els ens de l’Ajuntament i d’acord amb el Codi de Consum de Catalunya (Article 128-1) es tramiti tota la documentació, pressupostos, etiquetatges i tot el relacionat amb aquests i amb les tasques que es demanin en com a mínim català, que també es reclami que en les defenses jurídiques de l’Ajuntament es duguin a terme en català i que en la vessant externa es potenciï l’OMIC (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor) en la defensa dels drets lingüístics dels ciutadans..

 

  1. Que es revisi i es faci control i seguiment dels contractes i subcontractes de l’Ajuntament perquè tota la cartelleria d’obres públiques, indicacions, avisos que s’hagin d’instal·lar en la via pública es produeixin almenys en català sense menysteniment d’altres llengües .

 

  1. Que es dugui a terme una revisió dels programaris, aplicacions i sistemes informàtics, tant interns com externs que donin servei a l’Ajuntament, per tal d’incloure sempre el català com a llengua d’inici i que es faci una revisió activa i continuada de la qualitat lingüística en les webs i documentació de l’Ajuntament.

 

  1. Que en aquest 2022 s’estudiï, elabori i implementi una mesura de Govern per tal de promoure l’ús social del català, i es compleixi, encara que tard, el compromís de l’alcaldessa de fer-ho abans de juliol de 2020.

 

  1. Que en aquest 2022 es dugui a terme una auditoria interna, en col·laboració amb entitats expertes en drets lingüístics, sobre els usos lingüístics, atenció al públic i difusió de l’Ajuntament i dels seus ens per tal de detectar mancances i promoure millores en aquest camp.

 

  1. Que es faci complir a TMB, i als altres ens i empreses de l’Ajuntament de Barcelona, els requisits lingüístics d’atenció al públic i avís d’incidències en tots els seus àmbits.

 

  1. Que en totes les activitats públiques ofertes en els casals, centres cívics, centres esportius municipals, ens de l’Ajuntament com Barcelona Activa i altres organismes dependents d’aquest, existeixi la possibilitat de poder-les dur a terme en català.

 

  1. Que en les activitats cinematogràfiques promogudes per l’Ajuntament o en equipaments de l’Ajuntament es prioritzi el cinema en català o en VOS en català.

 

[1] https://www.naciodigital.cat/noticia/212045/allau-critiques-ada-colau-bandejar-catala-seves-xarxes-socials

 

[2] https://www.elnacional.cat/ca/barcelona/colau-agraeix-castella-pregonera-respon-catala_640913_102.html

 

[3] https://www.totbarcelona.cat/politica/colau-defensa-que-el-govern-espanyol-enten-el-paper-de-barcelona-98985/

[4] https://beteve.cat/societat/polemica-linguistica-cartell-campanya-nadal-ajuntament-barcelona/

[5] https://www.metropoliabierta.com/el-pulso-de-la-ciudad/ayuntamiento-google-pifia-traduccion-barcelona_47946_102.html

 

[6] https://twitter.com/TMBinfo/status/1410100917207244804

 

[7] https://twitter.com/TMBinfo/status/1410268980619714561

[8] https://twitter.com/xavidegr/status/1415704502565494789

 

[9] https://twitter.com/llenguacat/status/1473277946513219595

 

[10] https://twitter.com/llenguacat/status/1479763002257776644

 

[11] https://www.salamontjuic.org/programacio-2021/

 

Barcelona, 13 de gener de 2021

Darreres notícies

Junts exigeix al Govern Colau-Collboni i a Interior resoldre de manera immediata les ocupacions delinqüencials que fan la vida impossible al veïnat de la Prosperitat

El portaveu del Grup de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, reclama una acció urgent i coordinada de …

Més informació

Junts demana al Govern Colau-Collboni que exigeixi ADIF arranjar amb urgència la malmesa coberta de l’Estació de França

El portaveu del Grup de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, registra un Prec en que insta l’executiu …

Més informació

Junts demana explicacions al Govern Colau-Collboni per evitar, en la pràctica, el català en la programació de cinema a la fresca a Montjuïc i el Canòdrom

El portaveu del Grup de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, ha registrat una bateria de preguntes adreçades …

Més informació

Segueix-nos