Al plenari del Consell Municipal, el president de Junts BCN, Jordi Marti Galbis, defensarà una proposició per garantir l’aplicació efectiva a Barcelona de la llei contra la multireincidència aprovada el 12 de febrer
El grup municipal de Junts per Barcelona demanarà a l’Alcalde Jaume Collboni iniciar els tràmits per canviar la denominació del carrer Ferran, a tocar de l’Ajuntament, per la de carrer de Joan Fiveller com a acte de justícia històrica i de recuperació dels valors republicans a la capital catalana. Al plenari del Consell Municipal del pròxim divendres, el president del grup de Junts BCN, Jordi Marti Galbis, defensarà una proposició per garantir l’aplicació efectiva a la ciutat de la llei contra la multireincidència aprovada el 12 de febrer al Congrés dels Diputats.
La portaveu del grup de Junts, Neus Munté, ha presentat aquest matí en roda de premsa les iniciatives que el seu grup defensarà al plenari del Consell Municipal que se celebra el pròxim divendres. Munté ha explicat que el primer Prec de Junts divendres té a veure amb “la memòria històrica, la dignitat de Barcelona i la recuperació dels valors republicans que han definit la nostra ciutat al llarg dels segles”. De la mà del regidor de Llengua i Cultura, Joan Rodríguez, Junts demanarà a l’alcalde Jaume Collboni el canvi de nom del carrer Ferran, la via que uneix la plaça Sant Jaume amb la Rambla.
“El carrer Ferran, un dels més emblemàtics i cèntrics de Barcelona, porta el nom de Ferran VII, un monarca absolutista. El seu regnat va significar una etapa d’obscurantisme, de repressió i de negació de les llibertats de la ciutat i del país”, ha afirmat Munté. La portaveu ha recordat que el carrer va ser obert l’any 1824 per facilitar el control militar de la ciutat i l’accés ràpid a la Rambla des de la Ciutadella, “responent a una lògica de dominació i vigilància sobre Barcelona”.
Durant la Segona República, entre 1931 i 1939, el carrer ja va canviar de nom per honorar Joan Fiveller, conseller en cap de Barcelona al segle XV i símbol de la defensa de l’autonomia municipal davant el poder reial. El seu enfrontament amb Ferran I d’Aragó pel pagament de l’impost vectigal, produït el 28 de febrer de 1416, fa 610 anys, “va convertir Fiveller en un símbol de la resistència davant l’absolutisme”. “No és casualitat que l’any 1844, en reformar-se la façana de l’Ajuntament, s’hi col·loqués l’estàtua de Joan Fiveller al costat de la de Jaume I, fundador del Consell de Cent”, ha afegit. El 1939, amb l’entrada de les forces franquistes a Barcelona, el nom del carrer es va tornar a canviar. Es va esborrar Joan Fiveller i es va recuperar Ferran VII. “Una decisió de retre homenatge a la dictadura absolutista”, ha afirmat.
Avui, gairebé 90 anys després, és hora de corregir aquesta injustícia històrica”, ha defensat Munté. “Des de Junts per Barcelona demanem a l’Alcalde que la Ponència del Nomenclàtor de l’Ajuntament aprovi el canvi de denominació del carrer Ferran pel de carrer de Joan Fiveller, recuperant així la memòria republicana i els valors que han definit Barcelona”. “Esperem que aquest prec sigui acceptat per l’alcalde Collboni i que la Ponència del Nomenclàtor actuï amb celeritat”, ha reclamat.
En relació amb el segon prec, Munté ha explicat que també serà defensat pel regidor Joan Rodríguez i que té per objectiu demanar al Govern municipal que impulsi, en el termini màxim d’una setmana, la constitució d’una Taula de Coordinació integrada per representants del Govern Municipal i dels grups municipals de l’oposició, així com per les entitats gestores del SAIER (el servei municipal d’atenció a les persones immigrants i refugiats), les principals associacions de persones migrants i les entitats representatives del sector.
L’objectiu d’aquest instància seria “establir mecanismes estables de planificació, seguiment i coordinació dels serveis d’assessorament i de gestió de procediments administratius en matèria d’estrangeria durant el període de regularització extraordinària de persones estrangeres”. Munté ha alertat que els concursos dels serveis vinculats al SAIER han quedat deserts arran del deteriorament del plec de condicions, que les entitats es troben en règim de pròrroga contractual fins als mesos de març i abril, i que el servei de gestions en matèria d’estrangeria es troba pràcticament aturat, especialment en la recepció de nous casos.
A partir del mes d’abril s’iniciarà el període de presentació de sol·licituds en el marc del procés de regularització extraordinària anunciat pel Govern de l’Estat el passat gener. “Davant d’aquest escenari, creiem necessari que entre tots ens posem a buscar solucions, i una bona eina creiem que serà aquesta Taula de Coordinació”, ha conclòs Munté.
Munté ha explicat que la proposició de Junts de divendres, que defensarà el president del grup Jordi Martí, vol impulsar mesures molt concretes en la lluita contra la multireincidència. La portaveu ha posat en valor “l’aprovació a Madrid de la Llei de lluita contra la multireincidència a Barcelona, una reforma que endureix les conseqüències penals en supòsits de reiteració delictiva i que dona resposta a una demanda insistent de la ciutadania de Barcelona i del conjunt de Catalunya”.
“Ara toca que l’Ajuntament de Barcelona faci la seva feina” ha afirmat Munté, que ha reclamat també “que es despleguin, amb urgència i eficàcia, totes les mesures necessàries perquè aquesta reforma tingui un impacte real a la ciutat, als carrers i barris”. Munté ha recordat que “va ser a proposta de Junts per Barcelona que el 23 de febrer de 2024 es va crear la Comissió no permanent d’estudi per analitzar les reformes legislatives i altres mesures organitzatives necessàries per fer front a la multireincidència delictiva, especialment en casos de delictes lleus”.
Aquella Comissió va ser presidida pel cap del grup, Jordi Martí Galbis, amb el suport del regidor Josep Rius, i va concloure la necessitat de:
- Incrementar la planta judicial a Barcelona.
- Reforçar jutjats de guàrdia i d’executòries.
- Millorar els sistemes de gestió i coordinació policial.
- Aprofundir en la compartició de bases de dades entre cossos policials.
- Incorporar mecanismes d’assistència
“Tot això ho vam acordar. Tot això està sobre la taula. I ara, amb la reforma aprovada al Congrés, toca executar”, ha afirmat Munté. “La proposició que presentem divendres al Ple, insta el Govern municipal a desenvolupar quatre mesures clares i urgents”, ha dit la portaveu:
Primera: Vetllar per la correcta i efectiva aplicació a Barcelona de la Proposició de Llei Orgànica en matèria de multireincidència aprovada el passat 12 de febrer. No n’hi ha prou amb aprovar lleis a Madrid. Cal garantir que es compleixen aquí, al carrer, als barris, a la vida quotidiana de la gent.
Segona: Promoure davant el Congrés dels Diputats i el Parlament de Catalunya la reforma de la Carta Municipal de Barcelona per tal d’incorporar i desplegar un model de justícia de proximitat a la ciutat. Un model que permeti agilitar la tramitació i resolució de judicis per delictes lleus, especialment en casos de multireincidència. La Carta Municipal de Barcelona estableix un règim jurídic singular per a la nostra ciutat. Hem d’aprofitar aquesta singularitat per desenvolupar una justícia més àgil, més propera, més efectiva. Una justícia que respongui a la realitat urbana de Barcelona i que no deixi els ciutadans desemparats davant la impunitat.
Tercera: Impulsar, en coordinació amb l’Administració de Justícia, mecanismes que permetin reduir els terminis processals i millorar l’execució efectiva de les resolucions judicials en supòsits de delictes lleus reiterats. Perquè de res serveix condemnar si després les sentències no s’executen o triguen mesos —o anys— a fer-se efectives.
Quarta: Presentar al Consell Plenari, en el termini de tres mesos, un informe d’avaluació sobre les actuacions desplegades i l’estat de les iniciatives legislatives impulsades en relació amb la justícia de proximitat i la lluita contra la multireincidència. Volem transparència. Volem seguiment. Volem resultats.
Junts també presentarà un seguiment de la Proposició que va aprovar el Ple municipal d’octubre de 2024 i del qual ja es va fer un primer seguiment el mes de febrer de 2025, ara farà un any, i pel qual es va acordar que el Govern de Jaume Collboni havia d’elaborar, abans de la finalització de l’any 2024 -ja som al 2026-, un pla de xoc i urgent per millorar l’accés a l’habitatge entre els joves de Barcelona. “Ens temem que en no hem avançat en res”, ha lamentat la portaveu.
Finalment, ha explicat que Junts per Barcelona ha registrat una Declaració Institucional, que ja compta amb el suport dels grups municipals a la Junta de Portaveus celebrada ahir i que, per tant, es llegirà al Ple de divendres, que coincidint amb la commemoració, dissabte 28 de febrer, del Dia Internacional de les Malalties Minoritàries, vol expressar el reconeixement i suport de l’Ajuntament de Barcelona a totes les persones que conviuen amb una patologia minoritària, a les seves famílies i a les persones cuidadores, així com a les entitats que treballen cada dia per defensar els seus drets.
Barcelona, 25 de febrer de 2026
