La regidora Titon Lailla defensarà una proposició amb 7 punts clau a la Comissió de Drets Socials per garantir més recursos, amb un increment de l’aportació econòmica de la Generalitat, més habitatge i una coordinació efectiva entre administracions i entitats socials
El grup municipal de Junts per Barcelona presentarà a la propera Comissió de Drets Socials de l’Ajuntament una proposició per instar el govern de Jaume Collboni a liderar una estratègia integral i metropolitana contra el sensellarisme a la capital catalana. La regidora de Junts BCN Titon Lailla defensarà una iniciativa amb set demandes concretes per abordar un fenomen que afecta més de 1.800 persones a Barcelona entre carrers, assentaments i locals ocupats, i que vol garantir més recursos, amb un increment de l’aportació econòmica de la Generalitat, més habitatge i una coordinació efectiva entre administracions i entitats socials.
La proposició que defensarà Titon Lailla a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de proper dimarts acorda:
1) Instar el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya a incrementar l’aportació econòmica als ens locals, via contracte programa, en matèria de lluita contra el sensellarisme
2) Liderar des de l’alcaldia de Barcelona una estratègia metropolitana d’abordatge del sensellarisme, amb implicació de tots els municipis metropolitans i la col·laboració de les entitats socials, que es concreti en un pla d’acció compartit per part del conjunt de municipis de l’àrea metropolitana.
3) Que el govern municipal reforci el programa Housing First, en col·laboració amb el tercer sector social, incrementant el parc d’habitatge existent i evitant que pisos d’emergència o habitatges municipals restin buits mentre hi ha gent dormint al carrer.
4) Actualitzar els protocols al canvi climàtic i per tant preparar amb temps suficient l’Operació Fred per poder activar-la quan sigui necessari, adaptada a l’increment considerable de persones que dormen al ras als carrers de Barcelona, establint mecanismes d’informació, difusió i acompanyament, incrementant també els dispositius de dutxes i consignes per poder deixar les seves pertinences en un lloc segur.
5) Tornar a establir reunions periòdiques amb caràcter trimestral per parlar del fenomen dels assentaments, aportar dades i fer seguiment així com explicar quines actuacions s’estan realitzant des del govern de la ciutat.
6) Una estratègia d’actuació especifica per les persones que fa poc que estan al carrer. Durant primers 6 mesos que una persona està en situació de sensellarisme és molt important actuar i aconseguir que deixi el carrer. Després d’aquest temps la persona pot entrar en una situació crònica ràpidament, i difícil de revertir.
7) Informar de manera periòdica als grups municipals de l’avaluació i seguiment del “Marc estratègic per l’abordatge del sensellarisme a Barcelona (2024-2027)” i d’aquells ajustos que s’hagin anat introduint des de la seva aprovació i de manera puntual quant l’actualitat així ho requereixi.
La regidora Titon Lailla ha justificat la iniciativa recordant que “podem definir la llar com un espai on qualsevol persona pot desenvolupar i exercir tots els seus drets; només és adequada quan té aigua potable i sanejament, electricitat i altres serveis bàsics, quan es troba a prop de l’escola, de serveis de salut i d’oportunitats de feina”, segons la definició de Nacions Unides. Lailla ha subratllat que “el sensellarisme és la forma més greu de l’exclusió residencial, es tracta d’un fenomen multicausal i multidimensional que cal abordar des d’una perspectiva integral. En aquest sentit, ha recordat que segons les estimacions municipals d’aquest mateix mes, 1.784 persones dormen al carrer, el que significa un 12,8% més que el mes d’octubre, i un 33% més que fa un any. A més, el consistori té comptabilitzats 62 assentaments, on hi viuen 330 persones, i 48 locals ocupats, on hi viuen 206.
La regidora de Junts ha advertit que “la ciutat de Barcelona, pel fet de ser capital del país i comptar amb més recursos per abordar el sensellarisme, genera un efecte atractiu per a persones d’altres municipis”. Per això, ha reclamat que “la implicació i la col·laboració del Govern de la Generalitat amb l’Ajuntament de Barcelona ha de ser molt més gran, així com del conjunt de municipis metropolitans”. Lailla ha recordat que “l’Ajuntament de Barcelona va fer una aposta l’any 2015 pel model Housing First, començant inicialment amb 50 habitatges per a persones soles i amb llargues trajectòries de sensellarisme”, i ha defensat que “el desplegament i reforçament d’aquest programa és una reivindicació de diverses entitats socials que treballen en aquest àmbit i una eina eficaç per proporcionar allotjament a persones que viuen al carrer”.
Un dels aspectes més innovadors de la proposició de Junts per Barcelona és l’estratègia específica per a persones que fa poc que es troben en situació de sensellarisme. “Durant els primers 6 mesos que una persona està en situació de sensellarisme és molt important actuar i aconseguir que deixi el carrer. Després d’aquest temps, la persona pot entrar en una situació crònica ràpidament, i difícil de revertir”, ha alertat Titon Lailla.
Finalment, la regidora de Junts ha reclamat “informar de manera periòdica als grups municipals de l’avaluació i seguiment del Marc estratègic per l’abordatge del sensellarisme a Barcelona (2024-2027) i d’aquells ajustos que s’hagin anat introduint des de la seva aprovació””, per garantir la transparència i el debat democràtic sobre les polítiques municipals en aquest àmbit.
Barcelona, 5 de desembre de 2025
