PROGRAMA ELECTORAL 2023
BENVOLGUT, BENVOLGUDA
El proper 28 de maig hi haurà eleccions a la ciutat de Barcelona i, tal com reclama la majoria de la població de la ciutat, hem de fer que siguin les eleccions del canvi. Hi ha una oportunitat pel canvi, i per això em presento amb un equip potent i solvent que defensarà les propostes de ciutat que conté aquest programa.
Aquí et presento aquest programa electoral, el programa electoral del canvi, i les seves propostes que hem treballat com a llista electoral i en les quals han col·laborat un gran nombre d’experts en cada matèria. Amb aquest programa em presento per ser de nou Alcalde de Barcelona, i em presento per ser un alcalde que escoltarà la ciutadania, que actuarà per solucionar els seus problemes, que transformarà Barcelona en aquests anys de canvi i transformació que tenim per endavant, i per liderar-la amb consens i diàleg.
Però sobretot em presento per Alcalde per dur a terme el veritable canvi que Barcelona necessita en la seva governança. I hem de tenir en compte que avui les ciutats es transformen i desenvolupen al voltant de tres conceptes: Necessitem ciutats intel·ligents –smart–, saludables i sostenibles. I aquests tres conceptes o palanques de transformació tenen un doble objectiu: progrés econòmic i progrés social. I la meva feina com a alcalde ha de ser que això funcioni. Fer que la ciutat funcioni. Em comprometo a fi que les prioritats meves i del meu equip seran les de trobar solucions a les principals problemàtiques de la ciutadania, començant pel problema de seguretat que pateix actualment Barcelona, el qual s’ha de solucionar urgentment.
Així com dedicarem els màxims esforços a la creació d’activitat econòmica, a aprofitar les oportunitats que sorgeixin a la ciutat, de trobar-ne i crear-ne de noves i de crear llocs de treball de qualitat amb uns sous de qualitat. Així com també hem de cuidar la nostra ciutat, una ciutat que ha de ser de vida, una ciutat neta, que funcioni i que tingui una mobilitat ordenada i sostenible, amb unes polítiques d’habitatge ambicioses i col·laborant amb tothom. Una Barcelona per a tothom i que cuidi els seus ciutadans i ciutadanes, que el ciutadà sigui el centre de les polítiques. I finalment, una de les coses més importants, em comprometo perquè Barcelona torni a exercir de capital de Catalunya. La ciutat ha de tornar a prendre el lideratge amb més força que mai i aquest ha de ser un lideratge que acompanyi, que no imposi. Barcelona ha de tornar a exercir de capital de Catalunya, així com ha de recuperar el seu orgull de ciutat moderna, capdavantera, garant dels drets i ha de tornar a ser, col·laborant i treballant amb tots els pobles i ciutats de Catalunya, un referent internacional en tots els camps possibles. El canvi és a les nostres mans, a les de tots. Per una Barcelona que funcioni, per una Barcelona millor, fem-ho junts!
UNA BARCELONA CAPITAL
Barcelona ha estat, és i serà sempre la capital de Catalunya i de la catalanitat, així com també és una de les grans capitals del Mediterrani i d’Europa. Històricament i actualment, Barcelona ha estat també una ciutat, una capital, que s’ha hagut de construir a si mateixa, sense un estat al darrere des de l’edat mitjana que l’hagi ajudat a desenvolupar-se o un gran imperi que l’hagi sostingut. És més, la majoria de vegades al davant hi ha tingut un estat que ha anat en contra dels seus interessos i del seu desenvolupament. Barcelona només s’ha fet gran gràcies a les seves pròpies forces, al seu talent, al seu orgull i el de tota la gent de la ciutat, del país i de tot arreu que l’ha lluitat, treballat i construït.
La gran força de Barcelona és aquesta, l’empenta, l’enginy i les ganes de progrés dels seus habitants al llarg de la història, com també és el màxim llegat que ens han deixat els que ens han precedit. I és evident que el país no seria el mateix sense la força i l’impuls de la seva capital, però, alhora, Barcelona no seria el que és sense el conjunt de Catalunya, sense la manera de ser, el dinamisme i la identitat del país. En aquests darrers 8 anys, el lideratge per fer que Barcelona exerceixi com a capital ha estat nul i ha provocat que moltes de les grans infraestructures i inversions que l’Estat tenia pendents continuïn igual o que, després de 8 anys, els projectes es trobin només a les beceroles. Com tampoc s’ha cregut en la potència de la nostra capitalitat. Cal revertir aquesta situació i saber aprofitar i desenvolupar el projecte de capitalitat de Barcelona, cap endins i cap enfora. Què defensem? Una construcció activa de la capitalitat de Catalunya.
Barcelona és una capitalitat activa, que per ser i existir ha de treballar i liderar. És això al que ens comprometem, a què tots els esforços i les polítiques de l’Ajuntament de Barcelona aniran destinades a construir la capitalitat i el lideratge de Barcelona en tots els àmbits, a l’atracció del millor per a la ciutat, al seu engrandiment i la millora de la qualitat de vida. I el més important: Barcelona i Catalunya han d’estar enllaçades i anar a l’una en la cerca d’oportunitats econòmiques, inversions i grans esdeveniments, en la planificació i gestió de les grans infraestructures, en projecció exterior i en la defensa i projecció de la llengua, la cultura i la identitat catalanes. Barcelona ha de ser una ciutat que dialogui amb el seu país i que hi sigui sensible. Barcelona ha de ser generosa i ha d’oferir oportunitats per a tothom sense pretendre “barcelonitzar” ni invisibilitzar a ningú. Un lideratge en xarxa. Hem de fugir d’un país de corones, on sembla que cada corona, com més allunyada de la metròpoli, menys oportunitats té. No volem una Barcelona que pretengui buidar el país, com passa en altres indrets.
Aspirem a construir un país en xarxa, que fugi de dualitats (territori versus metròpoli). El lideratge de la capitalitat de Barcelona mai ha de ser vertical ni unidireccional. Barcelona ha de liderar en xarxa, acompanyant i sent referent. Hem de treballar bilateralment amb el territori des d’una perspectiva d’aliances, que vol dir que cadascú hi posa el millor que té, en què la suma des de la diversitat permet que tothom hi guanyi, que els beneficis siguin per a tothom, per a Barcelona i la resta del país, i en definitiva, que s’acabin multiplicant. Barcelona ha d’ajudar a desenvolupar un país en xarxa, multicèntric, amb diferents metropolitanitats, on cadascun dels territoris aporti les seves potencialitats i singularitats, i permeti disposar d’un país equilibrat i cohesionat.
El cor metropolità de Catalunya. En aquesta Catalunya en xarxa, l’àrea metropolitana de Barcelona és el cor metropolità de Catalunya. Un territori amb una fortalesa econòmica i un potencial enormes i amb unes necessitats compartides pel que fa a serveis i reptes. En aquest sentit, volem una àrea metropolitana que preservi la identitat de cada municipi, que no deshumanitzi les ciutats que la integren, que vagi en línia amb l’impuls d’aquest país, equilibrat al servei del progrés econòmic i el benestar de les persones, i que assumeixi també el repte de la promoció i la protecció de la llengua i la cultura. No volem la “barcelonització” de l’àrea metropolitana, sinó que tothom tingui les seves oportunitats, a partir de la identitat de cada municipi. I, en aquest context, també ha de ser una prioritat trencar la dualitat emocional entre l’àrea metropolitana de Barcelona i la resta de Catalunya. Barcelona, capital de la Mediterrània. Barcelona és i ha de ser la clau de volta, el nexe d’unió, dels territoris de l’Arc Mediterrani.
Hem de desenvolupar la connectivitat i els intercanvis de tota mena entre aquests territoris. Volem una capital, Barcelona, que sigui el node principal d’una xarxa, que miri a l’exterior, al món, per estar entre les millors, i que sigui finestra per projectar-nos al món i porta d’entrada del món al nostre país, però que alhora miri, es comprometi i interactuï amb el seu país, que és Catalunya. Propostes per a una Barcelona capital 1. L’Ajuntament de Barcelona estarà sempre al servei del Parlament de Catalunya i en defensa activa de les llibertats nacionals, col·lectives i individuals dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. 2. Establirem una regidoria que lideri les relacions bilaterals entre la ciutat de Barcelona i la resta del territori de Catalunya, per tal de compartir reptes i necessitats, i afavorir aliances, la presència d’inversions i oportunitats i la seva projecció internacional.
3. Continuarem la tasca de revisió de la Carta Municipal de Barcelona, la llei ordenadora de l’Ajuntament de Barcelona i les seves competències, que està duent a terme el Grup Impulsor de la Carta Municipal en la revisió pel seu 25è aniversari.
4. Donem suport perquè Barcelona sigui la primera seu de la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat en col·laboració amb les entitats comercials de Barcelona.
5. Desenvoluparem el projecte de la Capitalitat Europea de la Democràcia 2023-2024. 6. Desenvoluparem el projecte de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura 2026. 7. Farem de Barcelona la Capital Internacional de l’Esport, revalorant el paper de ciutat olímpica i fent una aposta estratègica per atraure organismes i institucions esportives internacionals de primer nivell a la ciutat. Propostes per a una Barcelona cor metropolità de Catalunya 1. Impulsarem la finalització i tramitació dels treballs del Pla director urbanístic que es redacta des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per promoure a continuació l’actualització del Pla general metropolità. Crearem una oficina específica per dur a terme aquestes tasques.
2. Impulsarem l’Agència Metropolitana de Mobilitat per donar l’enfocament metropolità que necessita la mobilitat de Barcelona, tot definint i planificant, juntament amb el sector privat, les polítiques de mobilitat que afecten l’àrea metropolitana de Barcelona. 3. Liderarem l’exigència del traspàs de la titularitat de Rodalies al Govern de la Generalitat, defensant el possible paper que hauria de tenir l’ATM en la gestió, i exigirem el finançament necessari per tal de garantir un sistema eficient, tot treballant perquè les inversions previstes en infraestructures i millores siguin una realitat.
4. Farem una aposta decidida per l’operador mixt metropolità d’habitatge (Habitatge Metròpolis Barcelona) per tal d’ampliar el nombre d’habitatges assequibles a Barcelona i a tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 5. Desenvoluparem la coordinació metropolitana entre policies locals i la Guàrdia Urbana de Barcelona. Des de la centralitat de la capital del país, volem que es concreti un Pla de seguretat metropolità que no només coordini l’aspecte operatiu (molt important), sinó el que és més transformador per a la ciutadania: la definició conjunta de les polítiques públiques de seguretat a l’àrea metropolitana. 6. Vetllarem per l’impuls dels aparcaments dissuasius a l’entrada de Barcelona previstos a l’àrea i a la regió metropolitana.
7. Desenvoluparem un sistema intel·ligent i integral per a la gestió i coordinació semafòrica dels 37.000 semàfors de Barcelona i dels nodes de connectivitat amb l’àrea metropolitana. Per exemple, els semàfors intel·ligents, dotats de sistemes de reconeixement òptic i governats per algoritmes, poden seleccionar els temps de pas a les cruïlles no només per les seves variables , sinó calculant el màxim de guany possible per a tota la xarxa i actualitzant-se constantment per l’entrada permanent de nova informació.
8. Desenvoluparem un Pla de recuperació i manteniment del patrimoni de la serra de Collserola, el qual desenvoluparem amb la resta de municipis de la serralada en un projecte que ha de ser metropolità per tal de defensar, restaurar, informar i posar en context tot el patrimoni històric, artístic i natural de la muntanya.
9. Establirem una millor col·laboració amb els municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i amb la mateixa AMB, per garantir una millor coordinació en l’atenció a les persones usuàries de serveis socials, així com per coordinar polítiques relatives a l’habitatge o a l’abordatge del sensellarisme.
10. Farem de la Barcelona metropolitana la capital logística del sud d’Europa.
11. Reforçarem el Programa Làbora, de foment de l’ocupació de persones amb especials dificultats d’accés al món laboral, dotant-lo de més finançament i impuls en l’àmbit metropolità.
12. La creació del Barcelona Knowledge Yard, que té com a objectiu promoure la transferència de coneixement entre els centres universitaris i de recerca de primer nivell que tenim a casa nostra i totes les empreses innovadores amb capacitat de generar productes competitius en l’àmbit internacional.
Aquesta transferència del coneixement és la gran assignatura pendent del nostre país, ja que aquests dos ecosistemes excel·lents no es parlen prou i no hi ha els espais i les eines institucionals adequades per fomentarho al nivell que la societat actual requereix. En aquest sentit, el lideratge de l’Ajuntament de Barcelona resulta essencial amb un doble objectiu: primer, per construir espais de connexió més robustos entre aquests dos mons i, segon, per fomentar que la mateixa ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana esdevinguin un autèntic laboratori obert al món: responsable, creatiu i global.
PER UNA BARCELONA CÍVICA I SEGURA
Una ciutat segura i cívica és essencial perquè tota la ciutadania pugui desenvolupar la seva vida social, personal i econòmica en un entorn segur. Perquè la inseguretat és l’amenaça principal contra la llibertat econòmica i laboral, la llibertat de moviments i la llibertat de circular a qualsevol hora per qualsevol indret de la ciutat, i això afecta especialment les dones. La inseguretat ataca i debilita la igualtat d’oportunitats i la cohesió social. I els barcelonins i les barcelonines volem viure en una ciutat amb plenitud de drets, com ho és poder gaudir de l’espai públic sense por. Viure amb seguretat és, per tant, una política social de primer ordre i serà una absoluta prioritat del nostre govern municipal. I una vessant de la seguretat és també garantir la convivència veïnal, tot treballant per minimitzar i solucionar els conflictes que vagin sorgint a la ciutat. Actualment, dues de les màximes problemàtiques dels barcelonins i les barcelonines són la inseguretat i els problemes de convivència.
En el darrer baròmetre municipal, un 22,8 % dels ciutadans de Barcelona diuen que la inseguretat és el primer problema de la ciutat, que augmenta en 7 punts percentuals des de les dades del 2020 i arriba ja a nivells del 2019. I un increment de més de 20 punts des de desembre del 2015, quan, essent alcalde Xavier Trias, la inseguretat només era el principal problema per a un 3,9 % de la ciutadania. Ningú pot negar que aquest és el primer problema de la ciutat, així com també és un problema que va en augment. Però no només és una sensació de la ciutadania, les dades policials confirmem aquesta sensació i la converteixen en un fet incontestable. En aquest apartat també ha destacat en els darrers anys el desenvolupament de les polítiques de benestar animal, ja que la governança municipal no només afecta la ciutadania, sinó que també afecta els animals de la ciutat de Barcelona. El compromís d’aquest programa no és només cap als drets de les persones, sinó també dels animals.
LA BARCELONA QUE PROTEGEIX
La ciutat de Barcelona disposa d’uns models de seguretat i prevenció propis que, gràcies a la Carta Municipal, s’han anat desenvolupant al llarg de les darreres dècades, amb uns cossos (com són els de la Guàrdia Urbana, Protecció Civil i els Serveis de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament) que han exercit i exerceixen una gran tasca reconeguda per la ciutadania. I un dels aspectes més importants lligats amb la seguretat és la prevenció. Les polítiques de prevenció, protecció civil i resiliència urbana, que van lligades, seran fonamentals en aquest segle XXI d’emergència climàtica.
El desenvolupament d’aquestes polítiques, així com de les polítiques de ciberseguretat, seran un gran repte per a la ciutat de Barcelona, que haurà de desenvoluparles i reforçar-les en els propers anys i marcaran el futur de la ciutat en les properes dècades. Què defensem? La importància de la seguretat i el civisme per a Barcelona. Avui, la inseguretat és la primera amenaça contra la llibertat a Barcelona: contra la llibertat de moviments, la llibertat de poder anar on vulguis i quan vulguis, la llibertat sexual, la llibertat econòmica, la llibertat laboral, etc. La inseguretat té, a més, un fort component de desigualtat, perquè afecta més les classes populars i els barris menys afavorits, perquè les persones amb més recursos es poden pagar mesures de seguretat privada que la gent amb menys recursos no pot assumir.
Per això diem i repetim que la inseguretat ataca la llibertat d’oportunitats i la seguretat és, per tant, una política social de primer ordre. Revisarem tots els àmbits funcionals i explorarem al màxim les experiències de ciutat que ens permetin un abordatge de la seguretat urbana eficient i ajustat a la realitat de la nostra ciutadania. El compliment de les lleis i les ordenances. La sensació i la realitat que ha de percebre tota la ciutadania de Barcelona és que el fet delictiu, l’acte incívic, no quedarà impune. Que les lleis i les ordenances han de complir-se i ferse complir i que els problemes d’inseguretat no només són un problema de la població, sinó també de l’Administració. Les ordenances i les lleis s’han de complir, però també s’han de reformar per fer-les més útils i efectives, tant per al ciutadà com per als cossos policials.
Així com també s’ha de reformar l’Ordenança de convivència i el seu règim sancionador. L’exemplaritat pública i el retorn a l’autoritat. El govern municipal no pot donar empara, dur a terme, promoure o aplaudir actituds que vagin en contra del civisme o la seguretat de la ciutat de Barcelona. Els agents del cos s’han de sentir acompanyats amb una estructura política i directiva compromesa amb el servei públic i exigent en la prestació del servei, filosofia que impregnarà tota l’estructura de comandament. Transmetrem a la plantilla de la GUB la importància i la confiança que tenen per part de la ciutadania i del govern, els farem sentir partícips de les polítiques de seguretat de la ciutat, i els reforçarem i defensarem sense ser objectes de la política, reforçant així la seva autoritat. Una ciutat resilient amb les persones al centre.
Les polítiques de resiliència tindran l’individu, la persona, com el seu centre prioritari, així com l’experiència apresa i la innovació com a base del seu desenvolupament. Amb l’augment dels riscos climàtics i pandèmics ja viscuts, hem de preparar la ciutat de Barcelona per a les properes problemàtiques que sorgeixin a la ciutat. Hem de ser proactius i preventius, amb la prevenció, preparació, formació i recopilació de dades com a fonaments per dur a terme una bona tasca. Propostes per a una ciutat segura
1. L’alcalde liderarà les polítiques de seguretat pública de Barcelona i es designarà un tinent/a d’alcaldia que tindrà dedicació exclusiva. S’exercirà amb decisió i compromís la funció de comandament superior de la GUB.
2. Farem que la inseguretat deixi de ser la primera preocupació dels barcelonins per tornar-la a situar en llocs inferiors al rànquing que estableixen els baròmetres municipals. 3. Aprovarem un Pla de desenvolupament estratègic de la GUB. Superarem les visions limitades i orgàniques del Pla director de la GUB del 2016 i les diferents mesures de govern (Nou model de servei i de gestió de la GUB, 2020).
4. Aprovarem, fent ús de les competències que ens pertoquen i que el govern anterior ha rebutjat exercir, el Pla de seguretat de Barcelona. Aprovarem també tots aquells plans sectorials que calguin en matèria de seguretat per complir amb el nostre compromís amb la ciutadania. 5. Augmentarem la ràtio d’agents de la Guàrdia Urbana fins a 2,5 agents per cada mil habitants, davant dels 2 agents per cada mil habitants, arribant als 4.000 agents el 2027.
6. Exigirem al Govern de la Generalitat un augment dels agents dels Mossos d’Esquadra fins a la ràtio de 2,5 agents per cada mil habitants. 7. Desenvoluparem unitats nocturnes pròpies a cada districte. A l’inici del mandat anterior hi havia només 4 unitats, en vam aconseguir dues més, i ara l’objectiu és arribar a les 10 unitats i que cada districte tingui la seva Unitat Nocturna Operativa. 8. Donarem protagonisme absolut a la ciutadania i els seus problemes potenciant els equips de policia de barri, augmentant-ne els efectius i ordenant les seves funcions. 9. Dotarem els agents i comandaments de pistoles Taser a tots els districtes i unitats operatives.
10. Dotarem progressivament de càmeres de gravació unipersonal a tots els agents que prestin servei al carrer. 11. Augmentarem les pales detectores d’armes blanques a tots els vehicles en servei. 12. Desenvoluparem els mecanismes i les aplicacions digitals per tal de modernitzar i agilitzar la feina, així com implementarem la utilització de drons. 13. Recuperarem les patrulles mixtes entre Mossos i GUB al metro i crearem una millor col·laboració entre cossos, tot planificant i racionalitzant els recursos.
14. Col·laborarem amb les altres policies de la ciutat de Barcelona, així com amb la seguretat privada. 15. Desenvoluparem la UREP (Unitat de Reforç Emergències i Proximitat), dotantla de més recursos materials i amb un increment del nombre d’agents per fer-la més operativa, tot millorant la seva coordinació amb les unitats d’ordre públic dels Mossos d’Esquadra.
16. Treballarem per signar amb la Generalitat de Catalunya el nou Conveni de Seguretat Pública a la ciutat, apostant per la incorporació d’una visió sistèmica entre la GUB i la PGME. Un nou model relacional que, prioritzant la protecció de les persones i l’exercici lliure dels drets i les llibertats des d’una perspectiva de seguretat humana, explori les potencialitats funcionals de la GUB i la interacció dels dos cossos en una visió sistèmica de ciutat.
17. Desenvoluparem la coordinació metropolitana entre policies locals i GUB. Ambicionem que, des de la centralitat de la capital del país, es concreti un Pla de seguretat metropolità que coordini no només l’aspecte operatiu (molt important), sinó el que és més transformador per a la ciutadania: la definició conjunta de les polítiques públiques de seguretat a l’àrea metropolitana. 18. Desenvoluparem i augmentarem els recursos de la Unitat contra les Violències Sexuals per tal de combatre la submissió química i altres violències contra les dones. Treballarem per col·laborar amb els equips de CME i les seves unitats de delictes sexuals, creant unitats pròpies.
19. Estudiarem la creació de la figura d’auxiliars de la GUB, tal com existeixen en altres ciutats i països.
20. Tornarem a fer de la Divisió de Trànsit de la GUB una policia referent en àmbit europeu, com sempre ho ha estat, amb més dotació d’agents i recursos.
21. Potenciarem les formacions a centres educatius per a la prevenció de l’accidentalitat.
22. Desenvoluparem, tal com ja existeix en el cas dels Bombers de Barcelona, un espai i un grup per als agents jubilats de la Guàrdia Urbana perquè puguin continuar aportant al cos i a la ciutadania la seva expertesa.
Propostes per a una ciutat més justa
1. Desenvoluparem la justícia de proximitat a la ciutat de Barcelona, com ja permet la Carta Municipal, i en defensarem l’ampliació en una possible reforma. 2. Demanarem la permanència del segon Jutjat de Primera Instància de Barcelona per tal de tractar els delictes amb més rapidesa. 3. Continuarem treballant per tal que la reforma de la multireincidència s’apliqui amb resultats positius per a la ciutadania. 4. Desenvoluparem amb la Generalitat de Catalunya, per tal de combatre les ocupacions delictives, els nous mecanismes previstos a la Llei 1/2023, del 15 de febrer, de modificació de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, i del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, amb relació a l’adopció de mesures urgents per a afrontar la inactivitat dels propietaris en els casos d’ocupació il·legal d’habitatges amb alteració de la convivència veïnal.
Propostes per a uns equipaments policials adequats
1. Desenvoluparem i reformarem els equipaments policials de Ciutat Vella per tal de fer-los eficaços i segurs per als agents i per a la ciutadania. 2. Finalitzarem les comissaries de Sant Andreu i Sarrià. 3. Desenvoluparem un Pla d’equipaments de reforma de les comissaries de la Guàrdia Urbana (especialment de reforma i augment dels vestidors femenins) i crearem un nou model bàsic de comissaria. 4. Construirem el nou CECOR (Centre Coordinació d’Emergències). Aquest és un equipament vital que ja acumula massa retards i que actualment està situat en un local que ha quedat antiquat i allunyat de les necessitats actuals. 5. Obrirem nous espais conjunts amb Mossos d’Esquadra.
Propostes per a una ciutat més cívica
1. Aplicarem estrictament l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona. 2. Crearem una comissió redactora amb grups municipals, però també amb experts tant interns com externs, per tal de reformar l’Ordenança de civisme en els punts que es creguin pertinents.
3. En la línia de les estratègies que s’estan duent a terme a diferents ciutats del món per a una millor gestió i governança de la ciutat en l’horari nocturn, impulsarem un Programa per a la governança de la ciutat en horari de nit, amb l’objectiu de millorar i optimitzar la gestió dels serveis municipals, els usos de l’espai públic, els equipaments, l’oferta dels establiments d’oci nocturn, el transport públic i la convivència a la ciutat en horari nocturn. Aquest programa es fonamentarà en l’estudi previ de la realitat urbana nocturna i, finalment, estudiarà posar en marxa una Unitat o Oficina per a la Governança de la Nit des d’una visió de transversalitat de les diferents instàncies municipals implicades i en col·laboració amb els sectors i operadors privats de la nit de la ciutat.
4. Reforçarem aquesta acció amb una revisió en profunditat de totes les ordenances vinculades directament o indirectament en la millora de la seguretat i la lluita contra l’incivisme: I. Ordenança sobre l’ús de les vies i els espais públics. II. Ordenança reguladora del procediment sancionador. III. Ordenança sobre la protecció del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. IV. Ordenança de les activitats i els establiments de concurrència pública.
5. Potenciarem els plans d’inspecció coordinats amb la resta de serveis tècnics municipals, impulsant l’adopció de les mesures d’intervenció administrativa necessàries, en coordinació amb les taules administratives, sectorials o de districte. A mode d’exemple, l’abordatge integral de les sobreocupacions, l’infrahabitatge, HUTs, narcopisos, associacions cannàbiques, etc.
6. Potenciarem la participació de la ciutadania i de les entitats representatives dels diferents interessos de la ciutat en els òrgans de participació previstos, per tal d’implicar-los en la definició de les polítiques públiques de seguretat de la ciutat.
7. Reforçarem la figura de l’Agent Cívic i les seves tasques. 8. Implicarem els titulars de les llicències d’activitats recreatives i musicals, i d’altres amb impacte veïnal, en l’activitat de prevenció als voltants dels seus establiments, mitjançant convenis.
9. Estudiarem, d’acord amb la legislació aplicable i les recents sentències judicials dictades, limitar els clubs cannàbics per evitar problemes de salut pública i de convivència. 10. Incrementarem els recursos preventius i informatius (mediadors, agents cívics, etc.) als punts “calents” on es concentren la majoria d’actes d’incivisme, soroll i botellots de la ciutat, amb la possibilitat de crear grups de treball permanents en aquestes zones.
11. Impulsarem: I. Campanyes sistemàtiques a les escoles, els instituts i els centres docents per educar i sensibilitzar sobre els impactes negatius de l’incivisme i el soroll nocturn en la salut de la gent. II. Campanyes de sensibilització i col·laboració sobre les bones pràctiques i la prevenció de l’incivisme amb les entitats representatives de la restauració i l’oci nocturn, així com campanyes d’ajuts i promoció per tal d’augmentar la qualitat de l’oci nocturn. III. Campanyes sistemàtiques d’inspecció i sanció, si escau, als establiments de venda de begudes alcohòliques que incompleixen els horaris de venda al públic, amb la possible revisió dels horaris de venda.
IV. Campanyes sistemàtiques, especialment en l’adolescència, de prevenció del consum d’alcohol i drogues per a la salut, amb difusió de les conseqüències del consum de drogues (cànnabis) sobre la salut mental, per part de professionals sanitaris. 12. Farem polítiques de seguretat aplicant millores urbanístiques, especialment dissenyant itineraris segurs.
Propostes per a una ciutat cibersegura
1. Crearem una Unitat de Protecció de Ciberseguretat per col·laborar amb l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i establir mecanismes de seguretat tant en els sistemes municipals com en el conjunt de la població. 2. Revisarem tots els sistemes i aplicacions de l’Ajuntament per tal d’adequar-los als estàndards de seguretat, així com també revisarem el funcionament del wifi públic. 3. Treballarem per aconseguir un conveni amb l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya per desenvolupar projectes educatius que previnguin els delictes en xarxes a infants i adolescents.
Propostes per a una ciutat resilient
1. Potenciarem l’Oficina de Resiliència de Barcelona. L’oficina té un nivell estratègic i treballa estretament amb les diferències gerències per establir les prioritats i els objectius per assolir una ciutat resilient. 2. Farem que tots els projectes, davant els danys causats per FMA (fenòmens meteorològics adversos), com els que va patir Barcelona quan va passar la DANA Gloria, incorporin períodes de retorn que incloguin el canvi climàtic. 3. Desenvoluparem un Pla de continuïtat dels serveis públics que atenen els ciutadans, amb tots els aprenentatges de la covid-19, que garanteixi el funcionament dels serveis públics. 4. Adequarem l’urbanisme de la ciutat a l’urbanisme resilient i també a l’urbanisme de gènere. 5. Fomentarem un diàleg constant entre tots els agents implicats en les taules de resiliència. 6. Augmentarem la participació en els principals fòrums internacionals de resiliència. 7. Assignarem un pressupost específic per als projectes de resiliència. 8. Garantirem el bon funcionament de les infraestructures de subministraments públics i treballarem i col·laborarem amb les empreses del sector per tal de donar una ràpida solució a les problemàtiques.
Propostes per a la gestió d’emergències i protecció civil
1. Incorporarem la gestió de crisis en la gestió municipal, tot potenciant la Comissió de Protecció Civil. 2. Defensarem el model de prevenció i protecció civil de Barcelona, tal com es recull en la seva Carta Municipal. 3. Redactarem el nou Pla director dels SPEIS (Serveis de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament), del període 2025-2035. 4. Mantindrem la plantilla d’SPEIS a 750 efectius (2027). 5. Trobarem un emplaçament definitiu per al Parc de Bombers de l’Eixample, en un lloc adequat on puguin desenvolupar les tasques. 6. Treballarem per la feminització del cos de Bombers, adequant també els vestuaris femenins.
7. Obrirem permanentment el Parc de Bombers de Collserola. 8. Augmentarem la coordinació amb els altres cossos de prevenció i de protecció civil. 9. Incrementarem les campanyes de prevenció i sensibilització per a col·lectius específics. 10. Assegurarem i intensificarem el conveni de SPEIS amb el Port de Barcelona, per garantir la seguretat de les activitats que s’hi fan. 11. Treballarem per una millor implicació amb l’ISPC per formar tots els cossos de seguretat i prevenció. 12. Desenvoluparem els sistemes d’emergència i evacuació amb la resta d’administracions i organismes competents.
LA BARCELONA LÍDER EN EL BENESTAR ANIMAL
Barcelona ha de ser una ciutat compromesa amb la protecció dels animals i el seu benestar. Durant els darrers anys, la ciutat de Barcelona s’ha convertit, gràcies a la tasca i el suport de les entitats animalistes, en una ciutat referent pel que fa a la defensa dels drets dels animals, i s’han impulsat mesures com la creació del Consell de Convivència, Protecció i Defensa dels Animals, l’aprovació de la Declaració municipal per a la convivència i els drets dels animals, la prohibició d’exhibir animals salvatges en circs, la prohibició de les curses de braus o la modificació de l’Ordenança de protecció, tinença i venda d’animals, que, sota la direcció de l’alcalde Xavier Trias, va permetre que l’any 2014 els gossos poguessin accedir al metro, entre altres millores.
Actualment, les polítiques animalistes a la ciutat de Barcelona tenen diversos reptes pendents, com són el desenvolupament i la revisió de les normes de les zones d’usos compartits (ZUC), els problemes quotidians de convivència o el debat sobre el futur del zoo de Barcelona, que s’ha aturat en aquest mandat. Què defensem? Drets, protecció i diàleg. En aquest sentit i coneixent tota la feina que queda per fer, garantirem els drets i la protecció dels animals, així com els d’aquelles persones que es cuiden del seu benestar. Les polítiques que s’implementaran seran consensuades i canviarem l’estil de les polítiques de benestar animal de l’actual govern de de la ciutat, que ha posat en crisi el model d’èxit que ha caracteritzat Barcelona. Convivència.
Cal que des de l’Ajuntament de Barcelona es garanteixi una bona convivència entre els animals i les persones, i és per això que ens comprometem a aplicar la normativa vigent i les ordenances municipals que vetllen perquè aquesta convivència sigui possible, així com ens comprometem a desenvolupar el treball comunitari necessari per tal de trobar solucions als conflictes que sorgeixin. Més educació i sensibilització. Cal avançar en la direcció de “l’abandonament zero” i cal intensificar les campanyes de sensibilització i educació de la població, com també dels propietaris d’animals de companyia.
Propostes per a una ciutat que protegeix els animals
1. Potenciarem i reorganitzarem l’OPAB (Oficina de Protecció dels Animals). 2. Impulsarem, conjuntament amb les entitats animalistes i protectores, noves iniciatives i campanyes d’informació, sensibilització i educació, especialment a les escoles, amb l’objectiu d’assolir “l’abandonament zero”, així com per fomentar l’adopció i l’acollida d’animals de companyia, la convivència responsable i la importància de la identificació. 3. Construirem i posarem en funcionament el nou Centre d’Acollida d’Animals de Companyia als terrenys del parc de Collserola, projecte que va ser impulsat pel govern de l’alcalde Trias, tot reforçant el programa de voluntariat del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona per tal d’assegurar que els gossos pendents d’adopció puguin sortir diàriament dels espais tancats del CAACB.
4. Revisarem l’Ordenança de protecció, tinença i venda d’animals per tal d’impulsar la seva adequació amb el màxim consens polític i social, en aspectes com l’esterilització obligatòria de tots els animals de companyia que són objecte de comercialització, enfortint l’acció inspectora i dotant de formació els agents de la Guàrdia Urbana. 5. Preveurem línies d’ajut o bonificacions per a propietaris d’animals de companyia en situació de vulnerabilitat, en coordinació amb els serveis socials municipals, i afavorirem l’atenció adequada dels animals de persones sense llar, especialment en èpoques d’alerta per fred.
6. Posarem en marxa protocols i guies administratives per intervenir en situacions d’emergència en què els animals quedin desemparats per motius no previstos per la normativa, com ara animals implicats en accidents de trànsit, incendis en domicilis o precintaments d’instal·lacions. Com també atendrem els animals de persones vulnerables o en risc de desnonament, de persones ingressades en hospitals, residències geriàtriques o presons, de persones que pateixin violència de gènere, tinguin síndrome de Noé o que estiguin en qualsevol altra situació que suposi una intervenció en la custòdia i salvaguarda d’animals.
7. Potenciarem el programa de gestió de colònies de gats urbans, juntament amb les entitats gateres que s’encarreguen de la seva gestió i amb el consens del Consell Municipal de Convivència, Protecció i Defensa dels Drets dels Animals. També concertarem contractes programa amb les entitats animalistes per gestionar les colònies de gats i garantir-ne una gestió responsable i respectuosa, així com l’esterilització de gats. 8. En el marc de la modificació de l’ordenança i l’aprovació del decret d’alcaldia sobre les zones d’ús compartit (ZUC), estudiarem l’ampliació de les zones d’esbarjo per a gossos i dels seus horaris d’ús.
9. Estudiarem la possible ampliació dels espais d’esbarjo dels gossos a les zones de platja de la ciutat, amb les restriccions i limitacions necessàries. 10. Estudiarem l’ampliació de les condicions d’accés d’animals de companyia a tots els transports públics urbans, amb les condicions sanitàries i de seguretat adients. 11. Promourem l’accessibilitat dels animals de companyia als espais de titularitat municipal, com les OAC, i altres espais d’alta freqüentació per part de la ciutadania.
12. Millorarem les condicions en les quals es presten els serveis de seguretat amb gossos al transport públic, especialment al metro. 13. Estudiarem la introducció de mètodes de gestió ètica per tal de controlar el creixement de la població de senglars i consolidar a tota la ciutat el mètode de control de les poblacions de coloms amb pinso medicalitzat. 14. Portarem a terme el desplegament del nou model de zoològic de manera dialogada i consensuada amb tots els actors: treballadors del zoo, el Patronat de la Fundació Zoo Barcelona, científics, experts, entitats membres del Consell de Convivència, Protecció i Defensa dels Drets dels Animals, partits polítics, etc.
15. Posarem fi a l’explotació d’animals per part de grups organitzats que els utilitzen com a reclam al carrer i consolidarem l’actual prohibició de conducció de vehicles de tracció animal d’ús turístic. 16. Fomentarem mesures de conservació de la biodiversitat urbana, evitant així la destrucció de nius d’espècies protegides, i impulsarem mesures per afavorir la biodiversitat en la gestió de zones verdes i zones d’aigua, com també plans per evitar les col·lisions d’ocells en edificis municipals.
17. Establirem protocols per garantir el benestar animal durant la celebració de festes populars en les quals els animals tinguin un paper rellevant. 18. En la línia dels compromisos necessaris per al benestar animal, i atès el rebuig social que genera l’activitat d’investigació a través de l’experimentació amb animals a laboratoris, es vetllarà per evitar la instal·lació de centres d’investigació animal a la ciutat, utilitzant les normes i competències urbanístiques existents. 19. Crearem el mapa de la biodiversitat de Barcelona i els seus entorns.
20. Establirem l’obligatorietat d’identificar els animals morts que es trobin a la via pública per poder-ne notificar la defunció als seus propietaris. 21. Estudiarem la implementació d’aplicacions informàtiques perquè la Guàrdia Urbana pugui dur a terme la identificació d’animals mitjançant la lectura de microxips. 22. Estudiarem la posada en marxa de programes d’acompanyament dirigits a la gent gran i a les dones víctimes d’agressions masclistes, amb l’utilització dels animals de companyia.
23. Treballarem juntament amb professionals del sector perquè les persones amb animals de companyia puguin accedir a pisos de lloguer.
24. Estudiarem la posada en marxa d’una eina digital que permeti crear interacció entre col·lectius vulnerables i animals de companyia.
25. Impulsarem, d’acord amb el Consorci Sanitari de Barcelona, l’establiment de programes d’acompanyament de pacients d’hospitals per part dels seus animals de companyia, seguint els protocols que s’estableixin amb el Col·legi de Veterinaris.
PER UNA BARCELONA PER A TOTHOM, JUSTA I SALUDABLE
Volem una Barcelona on l’educació, els drets socials, l’educació i les necessitats diverses al llarg del cicle vital de la persona estiguin al centre de totes les polítiques desenvolupades des del conjunt de les àrees de l’Ajuntament per assolir una ciutat inclusiva i pròspera, on ningú es quedi enrere. Perquè tota persona, independentment de la seva edat, situació socioeconòmica, origen o capacitat, ha de poder viure i participar en igualtat de condicions en els diferents àmbits de la vida de la ciutat. Una Barcelona que s’esforça per aconseguir l’èxit escolar, la inclusió educativa i que lluita contra l’abandonament prematur.
Que també entén l’esport com una de les eines de transformació social i de compensació de desigualtats més potents de què disposem i també una eina fonamental per a la salut i el benestar de la ciutadania. Una ciutat que cuida i afavoreix un òptim estat de salut, tant físic com mental, dels seus ciutadans i ciutadanes i que garanteix la inclusió i l’accessibilitat en el sentit més ampli (física, sensorial), en l’accés a l’Administració, el transport, la cultura i l’oci, el comerç, el joc infantil, la pràctica esportiva i l’educació. Així com, lligat a tots aquests camps, cal trobar mecanismes que permetin incorporar habitatge al mercat a un preu assequible, amb la participació activa de l’Ajuntament i altres administracions públiques, perquè les polítiques d’habitatge són una de les grans polítiques socials a desenvolupar.
Per això defensem que totes aquestes polítiques defensades en aquest àmbit tenen, en el fons, un gran objectiu: construir un projecte de ciutat perquè hi pugui viure tothom, socialment justa i saludable. LA BARCELONA SOCIAL Barcelona ha de situar els drets socials i la dignitat de les persones al centre de totes les polítiques desenvolupades des del conjunt de les àrees de l’Ajuntament per assolir una ciutat inclusiva i pròspera, on ningú es quedi enrere. Tota persona, independentment de la seva edat, situació socioeconòmica, origen o capacitat, ha de poder participar en igualtat de condicions en els diferents àmbits de la vida de la ciutat. Barcelona no està donant les respostes més adequades des d’un punt de vista social. Moltes vides s’han vist precaritzades pel context laboral i econòmic, pels canvis a les estructures familiars, la feminització de la pobresa, els processos migratoris, l’augment d’esperança de vida o les situacions de dependència pròpies o de familiars a càrrec.
Els serveis socials han vist com creixien les necessitats, la complexitat i la diversitat de perfils atesos, sense que això anés acompanyat de nous recursos i eines de suport i apoderament, ni d’una disminució de la burocràcia. Tot i la inversió pressupostària, el sistema públic d’ajuts no s’ha adaptat a les necessitats de la ciutadania, ni s’ha aconseguit una coordinació eficaç amb les entitats socials de la ciutat que reben derivacions dels mateixos serveis municipals. No ha arribat la tan esperada transformació pendent dels serveis socials per fer el salt cap a l’apoderament i acompanyament dels usuaris, amb més flexibilitat i autonomia en la gestió per part dels seus professionals. Actuar en les franges d’edat més afectades per les taxes de pobresa (infància i persones grans) és del tot prioritari. No només per garantir la cobertura de les necessitats més bàsiques, sinó també per proporcionar el suport que cada persona necessita, potenciant-ne l’autonomia i la incorporació activa a la comunitat. Ambicionem una ciutat que tingui i ofereixi moltes més facilitats a les famílies, amb tota la seva diversitat, que sigui accessible per a tothom i inclusiva, i que contribueixi a trencar l’aïllament i la soledat d’aquells que en pateixen.
Què defensem?
Una Barcelona que incorpora la prevenció social en el disseny de les polítiques públiques i en l’estratègia de lluita contra la pobresa i per la justícia social, per evitar la cronificació de les situacions de vulnerabilitat ja existents i el risc que n’esdevinguin de noves. Una Barcelona que, valorant el ric teixit social de la ciutat i la seva qualitat, expertesa i proximitat, treballa en xarxa i estreta col·laboració amb les entitats d’iniciativa social i el tercer sector social. Una Barcelona que té cura dels infants i de les persones grans com a ciutadans de ple dret i cerca el seu benestar, i que vol oferir un context d’oportunitat als joves per afavorir que puguin construir el seu projecte vital. Una ciutat que aposta per les famílies, en tota la seva diversitat. Que les reconeix, les defensa i en facilita el dia a dia.
Una Barcelona que garanteix la inclusió i l’accessibilitat en el sentit més ampli: física, sensorial, en l’accés a l’Administració, el transport, la cultura i l’oci, el comerç, el joc infantil, la pràctica esportiva, l’educació, etc. Propostes per a una Barcelona de justícia social 1. Impulsarem una Taula per la Justícia Social que aplegui tots els sectors implicats (el mateix Ajuntament, el teixit associatiu, col·legis professionals, persones expertes i altres agents de la ciutat) per avançar cap a una millor interlocució i col·laboració amb tots ells, establint un marc de treball que permeti millorar el sistema de protecció social de la ciutat i l’atenció social a la ciutadania. 2. Revisarem el sistema de relació entre les entitats i l’Administració per tal de reforçar el sistema de subvencions actual: ferlo més àgil, simplificat i estable, tendint cap als convenis bianuals.
3. Fomentarem un canvi en l’atenció a les persones en situació de sensellarisme. Impulsarem un pla de xoc per reduir el nombre de persones en situació de sensellarisme i millorarne l’atenció. Afavorirem espais més acollidors, de baixa intensitat, distribuïts per la ciutat, que permetin disposar de més seguretat i privacitat, amb més consignes i espais per a la higiene i el descans, en col·laboració amb les entitats del tercer sector social que treballen en aquest àmbit. Reforçarem el programa Housing First, d’intervenció social, com una solució eficaç per proporcionar allotjament a persones que viuen al carrer. 4. Reforçarem els serveis socials, juntament amb els seus professionals, per tal que puguin donar una resposta més eficaç i adequada a les necessitats de cada persona usuària. Els dotarem de més recursos i flexibilitat, repensant els criteris a l’hora d’establir ràtios de professionals, alliberant càrrega burocràtica i ampliant l’horari d’atenció presencial i l’acció grupal i comunitària.
5. Quantificarem i avaluarem el retorn social dels diferents ajuts i prestacions municipals per tal de millorar-los i poder incidir en aquelles persones que es troben en situació de risc de pobresa, tendint cap a l’abordatge conjunt de la persona (ocupació, formació, conciliació, necessitats bàsiques). 6. Treballarem per enfortir el voluntariat a la nostra ciutat, on històricament ha estat sempre un referent, en tota la seva diversitat, com a forma de participar cívicament i transformar l’entorn. La visibilització i difusió de la tasca de les persones voluntàries i la seva dimensió comunitària, el suport a les entitats i a la col·laboració públic-social seran accions que portarem a terme. 7. Establirem una millor col·laboració amb els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, i amb la mateixa AMB, per garantir una millor coordinació en l’atenció a les persones usuàries de serveis socials, així com per coordinar polítiques relatives a l’habitatge o a l’abordatge del sensellarisme.
8. Reforçarem el Programa Làbora, de foment de l’ocupació de persones amb especials dificultats d’accés al món laboral, dotant-lo de més finançament i impuls en l’àmbit metropolità. 9. Consolidarem i reforçarem els punts d’assessorament energètic com estructura de ciutat: mantenir l’actual estructura d’aquests equipaments, dotar-los de més pressupost per tal de reduir els temps d’espera, garantir l’atenció presencial i, en la mesura del possible, sense cita prèvia. 10. Treballarem per garantir l’accés universal als subministres d’aigua i electricitat, amb especial atenció a les llars vulnerabilitzades i les que es troben en situació d’ocupació en precari tot garantint la instal·lació dels comptadors socials seguint el procediment de l’AMB i el previst en el conveni signat entre Endesa i la Generalitat. 11. Treballarem per realitzar un exercici de transparència de les polítiques publiques socials, aportant dades amb caràcter anual i presentar aquestes dades al Consell de l’habitatge social de Barcelona i al Consell de benestar social per poder valorar comunitàriament l’eficàcia de les polítiques impulsades.
12. Millorarem la gestió dels PIA (Programa individual d’atenció) per tal d’escurçar el temps d’espera de les persones que tenen reconeguda la dependència. 13. Continuarem desenvolupant el Pla de Barris, amb la inclusió de més barris i l’estudi de poder-hi incoporar zones territorials que no siguin barris. Propostes per a les polítiques per a gent gran Qualitat en l’atenció domiciliària i la teleassistència 1. Impulsarem millores tecnològiques per incidir en la qualitat de vida de les persones grans que són usuàries del servei de teleassistència, amb un sistema proactiu de monitoratge que afavoreixi la seva autonomia i permeti romandre a la seva llar el màxim de temps possible. 2. Millorarem el servei d’atenció domiciliària, adequant les hores d’atenció a les necessitats reals de la persona, accentuant la integració a la comunitat, amb recursos professionals suficients i perfils nous, i invertint en tecnologia i capacitació digital per facilitar que la persona pugui envellir a casa seva amb el màxim de benestar possible.
Lluita contra la soledat no volguda i en favor del bon tracte
1. Actualitzarem el cens de persones que viuen soles més grans de 65 anys i n’establirem una comunicació periòdica. 2. Ampliarem el servei d’“Àpats en companyia” i “Àpats a domicili”, per evitar l’aïllament i permetre una dieta equilibrada a les persones grans, en col·laboració amb el teixit associatiu. 3. Seguirem desplegant els programes Radars i Vincles, de base comunitària i amb un fort component d’innovació i aprofitament dels beneficis de les TIC en l’atenció a les persones. 4. Invertirem en programes d’acompanyament a les persones grans, com “Baixem al carrer”, per garantir la seva participació cívica i l’accés al lleure. 5. Impulsarem noves mesures per fomentar el bon tracte a les persones grans amb mecanismes de detecció i enfortint els canals de comunicació amb la resta d’organismes implicats.
Envelliment actiu i saludable i participació
1. Impulsarem programes d’envelliment actiu, saludable i productiu: afavorint la pràctica esportiva i les passejades urbanes, fomentant una alimentació saludable i facilitant la participació de les persones grans al coneixement i gaudi de la cultura. 2. Oferirem programes de formació bàsica en noves tecnologies per trencar la bretxa digital. 3. Garantirem l’existència de pàgines web accessibles per facilitar la relació amb l’Administració municipal i l’acompanyament necessari en la realització de tràmits administratius. 4. Incentivarem la participació de les persones grans en els diferents aspectes de la vida cívica i associativa de la ciutat i, molt especialment, pel que fa als casals de gent gran, ampliant-ne els horaris i els dies d’obertura.
Habitatge
1. Ampliarem el programa “La meva llar” de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) per poder adaptar la llar i fer-la més accessible, i perquè s’hi puguin acollir més persones.
2. Incrementarem els habitatges de dotació destinats a persones grans.
Propostes per unes polítiques de Dret al temps
1. Aprofundirem en la implementació i dinamització i visibilització del pacte del temps de Barcelona i de la Xarxa d’Empreses pels Nous Usos del Temps de Barcelona, per seguir avançant en la millora de l’ús del temps de la ciutadania i el seu teixit productiu i social. 2. Disposar d’una diagnosis integral dels usos del temps a Barcelona per barri, mitjançant la incorporació d’indicadors d’usos del temps i informació rellevant en les enquestes municipals ja existents, estudis de diagnosi i avaluacions de necessitat i d’impacte de les polítiques.
3. Aprofundir en polítiques per a la millora de l’organització del temps del personal de l’Ajuntament, per un temps corresponsable, saludable i respectuós de les persones que treballen a l’Ajuntament, incloenthi també els càrrecs de responsabilitat política. 4. Assegurarem el rol pioner de Barcelona en polítiques de temps tant a nivell català com a nivell internacional, participant en els projectes ja engegats i activament promovent les polítiques de temps en els grups interinstitucionals dels que forma part l’Ajuntament, per tal d’aconseguir que no només la ciutat, sinó també el seu entorn, disposa de polítiques que afavoreixen uns usos del temps més equilibrats.
Propostes d’infància, adolescència i família
1. Impulsarem l’estratègia Barcelona contra la pobresa infantil per lluitar en favor de la igualtat d’oportunitats, amb un enfocament preventiu en el disseny de les accions i prestacions socials. 2. Impulsarem un ajut Barcelona 0-16 per a famílies en situació de vulnerabilitat amb infants de 0-16 anys a càrrec. 3. Incrementarem el suport a les famílies monoparentals, a les nombroses i a les especialment vulnerables, en matèria d’accés a l’habitatge i transport públic. 4. Recuperarem la bonificació de l’IBI de famílies monoparentals. 5. Crearem l’àrea de famílies per poder vetllar transversalment per les polítiques públiques adreçades a la família, amb tota la seva diversitat.
6. Estendrem el programa Concilia, de canguratge municipal, a tots els barris de la ciutat amb una renda familiar disponible inferior a la mitjana de la ciutat. 7. En el marc de l’Acord de Ciutat contra l’Abandonament Escolar i per l’Èxit Educatiu, potenciarem el projecte de Tardes educatives per afavorir les activitats extraescolars, amb suport educatiu i més presència de la vessant artística i les llengües estrangeres. 8. Abordarem la lluita contra l’abús sexual amb una visió integral i garantirem la formació en detecció de l’abús sexual en la infància i l’adolescència a tots els professionals de les llars d’infants municipals, espais familiars i resta de serveis d’atenció a la infància, ja estiguin en plantilla o contractats per mitjà d’empreses adjudicatàries. 9. Treballarem amb els gestors dels equipaments municipals per tal que els centres esportius municipals ofereixin activitats esportives familiars per afavorir que la pràctica de l’esport sigui un hàbit des de la infantesa.
10. Promourem que, a cada districte, s’ofereixin casals per a les vacances escolars, dissenyats en col·laboració amb el teixit associatiu dels barris i en equipaments municipals o d’entitats. 11. Garantirem que cada barri compti amb un espai de joc cobert o amb ombra que possibiliti als infants la pràctica del joc, sense patir una excessiva exposició al sol i a les altes temperatures.
Propostes per persones amb discapacitat Urbanisme, mobilitat i accessibilitat
1. Requerirem que tota reforma urbanística o acció d’impacte en la via pública es faci garantint-ne l’accessibilitat i escoltant les necessitats de les persones amb discapacitat. 2. Adequarem els procediments administratius municipals al nou Codi d’accessibilitat de Catalunya. 3. Treballarem, conjuntament amb el sector del comerç, per garantir que totes les persones puguin accedir als comerços i els locals de restauració i oci, mitjançant un pla d’accessibilitat efectiu. 4. Continuarem millorant l’accessibilitat del transport públic a la ciutat, conjuntament amb la resta d’administracions i operadors implicats. 5. Millorarem el servei de transport porta a porta per a persones amb mobilitat reduïda i incrementarem la qualitat de l’atenció telefònica per reservar aquest transport, amb millores tecnològiques per sol·licitar-lo. 6. Vetllarem perquè no hi hagi cap barrera d’accés a l’administració municipal per a les persones amb discapacitat visual o auditiva, potenciant la llengua de signes catalana i també altres sistemes de comunicació. 7. Afavorirem que l’Ajuntament publiqui les pàgines web amb lectura fàcil i impulsarem la retolació d’equipaments municipals amb llenguatge augmentatiu de la comunicació per afavorir l’accessibilitat a la informació a les persones amb discapacitat intel·lectual.
Ocupació i suport personal i familiar
1. Ampliarem el grau de compliment de la quota legal de reserva d’ocupació per a persones amb discapacitat a l’Ajuntament de Barcelona. 2. Col·laborarem amb la Generalitat per tal que la figura de l’assistent personal esdevingui un servei d’atenció especialitzada estructural i es pugui ampliar, donant resposta a la demanda existent i apostant decididament per l’autonomia personal i la independència individual, inclosa la llibertat de prendre les seves pròpies decisions, tal com recull la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU. 3. Treballarem també per augmentar la dotació als centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP), augmentant el temps d’atenció i el nombre d’infants atesos. 4. Des de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat crearem un programa d’atenció a les persones amb trastorn de l’espectre autista i a les seves famílies. 5. Crearem un projecte específic per a persones amb sordceguesa amb un enfoc integral per donar suport i oferir Formació a famílies i professionals per potenciar la vida independent de les persones amb sordceguesa. 6. Ampliarem el programa “La meva llar”, de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), per poder adaptar la llar i fer-la més accessible i perquè s’hi puguin acollir més persones. 7. Intensificarem els programes de respir i suport a les persones cuidadores, majoritàriament dones monomarentals.
Dret al joc i al lleure
1. Garantirem que a cada districte hi hagi una àrea de joc infantil inclusiva, fins a aconseguir que totes ho siguin, i que se’n faci un manteniment correcte. 2. Crearem un gran espai de joc accessible i inclusiu aquàtic a prop de la zona de platja. 3. Millorarem l’oferta actual de bany assistit a la ciutat de Barcelona, amb un nou punt de bany, més canviadors, cura dels entorns i formació del personal que assisteix els usuaris. 4. Reformarem la pàgina web de l’Ajuntament per tal que les famílies amb infants amb discapacitat coneguin el grau d’accessibilitat de cada àrea de joc infantil i puguin triar la millor opció. 5. Millorarem l’accessibilitat dels centres esportius municipals i vetllarem per augmentar el servei d’auxiliars de vestidors i per la formació adequada en matèria de discapacitats del cos tècnic esportiu. 6. Treballarem, conjuntament amb les entitats, per oferir un oci cultural i de lleure a les persones amb discapacitat, tot creant una línia de subvencions adreçada a les entitats.
Propostes per a la salut mental i els trastorns mentals
1. Crearem, en el marc del Consorci Sanitari de Barcelona, un servei d’atenció a la salut mental a l’escola per oferir assessorament als professionals i formació als centres. 2. Instarem la Generalitat a reforçar els CESMA i els CSMIJ. 3. Treballarem amb la Generalitat, ens competent, per tal d’impulsar un equipament residencial per a persones grans amb trastorn mental. 4. Donarem continuïtat al Pla de salut mental 2022-2023 i a les accions que se’n deriven, i de manera urgent: a. Intensificarem, en el marc de la Xarxa de Prevenció de la Conducta Suïcida de Barcelona, l’estratègia de prevenció del suïcidi, reforçant el coneixement i el funcionament del telèfon de prevenció del suïcidi. b. Impulsarem un Pla de lluita contra l’estigma associat a la salut mental en col·laboració amb les entitats del sector.
LA BARCELONA QUE EDUCA
La inversió en polítiques d’educació i en coneixement és la millor manera de garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats, així com afavorir el progrés personal, social i econòmic. Impulsarem i modernitzarem una Barcelona com a ciutat del coneixement de referència. És una prioritat fomentar una ciutat que educa amb un model d’interès públic, innovador i de qualitat, que treballa per l’equitat, l’excel·lència, la cohesió social i l’equilibri territorial, que garanteix la promoció personal i social del conjunt de ciutadans al llarg de la vida, que no permet que ningú es quedi enrere i que, a més, sigui referent en el conjunt del país. En aquest mandat municipal ha faltat diàleg i voluntat de construir una estratègia de ciutat educadora amb la pluralitat d’agents del territori. Gaudim d’un sistema educatiu format per centres públics i concertats sostinguts amb fons públics, arrelats als barris de la nostra ciutat i a la seva xarxa comunitària. Una realitat que no és homogènia, perquè ofereix grans potencialitats i ens enriqueix com a ciutat. Pel que fa a l’etapa educativa dels 0 als 3 anys, l’imparteixen escoles bressol municipals i també escoles privades, les quals han patit especialment durant la pandèmia i no han trobat cap suport per part del govern municipal.
També hem vist una manca de diàleg respecte als ensenyaments artístics, per això endegarem un canvi de model en les escoles municipals de música que no s’havia treballat prèviament ni amb els professionals ni amb els gestors i impulsarem el projecte de “Tardes educatives” (que ofereix extraescolars gratuïtes en els barris amb renda familiar disponible per sota de la mitjana de la ciutat), però sense comptar, en la seva execució, amb les escoles de música d’iniciativa privada o les entitats que fa molts anys que, des dels barris, donen resposta a la formació artística i fan una funció social. Què defensem? Un acord de ciutat per l’èxit escolar, la inclusió educativa i contra l’abandonament prematur. Una Barcelona que sigui ciutat del coneixement per a totes i tots, en tots els moments de la vida.
Una educació veritablement inclusiva, en la qual la diversitat de capacitats, talents i interessos de les persones no impliquin diferències que impossibilitin la igualtat d’oportunitats. Aquesta diversitat ha de ser inclosa en el sistema educatiu com un factor de riquesa i atesa amb tots els recursos humans, organitzatius i materials; no només en horari lectiu, sinó en tots els àmbits i espais educatius en els quals es desenvolupa la persona: menjador, esbarjo, extraescolars, casals, etc. Una formació professional falcada a l’empresa i entesa com el camí del desenvolupament laboral.
El sistema educatiu de formació professional i l’universitari no són oposats, sinó que formen un mateix sistema de desenvolupament i provisió de talent i, com a tal, han de treballar estratègicament de manera coordinada i han de garantir itineraris formatius sense fi, una formació al llarg de la vida. Una formació professional com a alternativa eficaç a trobar feina de qualitat, amb una estratègia compartida entre els centres educatius, els recursos de segones oportunitats i el sector empresarial per oferir més places, amb un alt grau d’adaptabilitat a les noves necessitats laborals emergents. Garantir segones oportunitats i formació al llarg de la vida que aporti capacitació i valor afegit, de manera que ens faci més competitius internacionalment. Suport als alumnes i les famílies, i formació i noves eines al servei dels professionals de l’educació per detectar i afrontar situacions d’assetjament escolar i violències.
Una clara aposta pel foment de l’educació emocional, basada en el coneixement d’un mateix i les pròpies emocions i en l’empatia vers els altres, per tal de construir relacions més fortes amb els altres i aconseguir més resiliència en l’entorn i l’adaptació al canvi.
Propostes de petita infància
1. Reorganitzarem les zones d’influència de les escoles bressol per tal que siguin com les de l’escoles d’infantil i primària: zona de proximitat i no pas de districte. 2. Cercarem solucions per compensar les famílies que es queden fora de la Xarxa d’Escoles Bressol Municipals, establint un sistema d’ajuts. 3. Construirem més escoles bressol municipals, tot vetllant per l’equilibri territorial. 4. Continuarem ampliant la Xarxa d’Espais Familiars com a espais de suport, atenció, acompanyament a les famílies i atenció educativa per a aquelles famílies que no vulguin fer ús de l’escola bressol.
Propostes d’escoles obertes
1. Garantirem un treball molt més coordinat entre els centres educatius i el Consorci d’Educació de Barcelona, per treballar amb una estratègia compartida en tots aquells temes dels quals són corresponsables. 2. Impulsarem el Pla director 23-28 de nous equipaments educatius, posant en funcionament els nous centres que calen per donar resposta al creixement de primària i secundària i que seran necessaris en un futur. Es coordinarà la planificació de nous centres educatius amb la disponibilitat de solars per la seva construcció definitiva.
3. Proposarem, en el marc del Consorci, modificar les zones d’adscripció de primària a secundària per garantir més llibertat de tria a les famílies, tot vetllant per l’equitat. 4. Reforçarem la dimensió educativa de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores i aprofitarem el potencial de la Xarxa de Ciutats Educadores per impulsar nous projectes (Barcelona, com a banc de proves de noves pràctiques educatives i pionera en el compliment dels objectius 2030). 5. Col·laborarem en l’execució del Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya, en el marc de Barcelona Educació.
6. Garantirem que en les properes noves construccions de centres educatius de la ciutat de Barcelona, així com en altres equipaments municipals i en les rehabilitacions integrals que ho permetin, es prevegi un espai amb entrada independent per cedir als caus i esplais de la ciutat, de manera que es pugui anar ampliant la bossa d’espais adequats per destinar a aquestes activitats de lleure.
7. Avançarem en la millora del gran manteniment dels centres públics, realitzant una auditoria de tots els centres públics per tal de prioritzar, calendaritzar i pressupostar les intervencions, i millorarem la gestió del petit manteniment diari. 8. Treballarem per millorar els entorns dels centres educatius de la ciutat; els voltants de les escoles han de ser entorns segurs i, en la mesura del possible, pacificats.
Propostes per potenciar la llengua catalana
1. Apostem per un model lingüístic en el qual el català, llengua de referència i factor de cohesió social, és la llengua vehicular i d’aprenentatge normalment emprada en finalitzar l’ensenyament obligatori, i en l’assoliment de les competències establertes en el Marc europeu comú de referència en, com a mínim, una llengua estrangera.
2. Col·laborarem amb el Govern de la Generalitat per fer un seguiment de l’ús social de les llengües en l’àmbit educatiu. Estarem al costat de tots els centres del servei d’educació del nostre municipi per tal que el català sigui la llengua vehicular del centre. Propostes d’educació artística 1. Impulsarem els ensenyaments artístics com una part essencial i fonamental en l’aprenentatge, sobretot en els nivells educatius obligatoris i en les activitats extraescolars. 2. Establirem un diàleg amb els gestors i els professionals de les Escoles de musica i dansa autoritzades de la nostra ciutat, per establir estratègies de treball, conjuntes i consensuades per poder oferir una major oferta d’Educació musical a la ciutadania de Barcelona.
Propostes d’educació postobligatòria i al llarg de la vida
1. Impulsarem un acord de ciutat contra l’abandonament escolar i per l’èxit educatiu: I. Potenciant els centres de segones oportunitats perquè cap alumne quedi fora de la Barcelona del Coneixement. II. Treballant perquè la demanda i l’oferta de graus mitjans i superiors estigui equilibrada, teixint aliances entre els diferents centres públics i privats concertats de la nostra ciutat.
2. Potenciarem la relació entre la formació professional i el mercat laboral. I. Proposarem, d’acord amb l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, el dinamitzador de la formació dual per a les pimes, a cada districte, amb acords amb els agents socials i econòmics, per tal de facilitar i garantir l’accés de les pimes a la formació dual. II. Fomentarem la col·laboració publicoprivada en la formació professional, especialment amb les empreses mitjanes i grans que estan disposades a invertir en formar treballadors especialistes en sectors que cada cop evolucionen més ràpid i a facilitar aquesta col·laboració per a les pimes, aprofitant les oportunitats que té la nostra ciutat, com per exemple el port de Barcelona. III. Crearem la Cambra d’Oficis per tal de projectar nous graus de formació professional de grau mitjà i superior adaptats a les necessitats de la ciutat, per exemple en el sector de la tecnologia o la logística. IV. Impulsarem la internacionalització de la formació professional, a fi que estudiants d’altres països vinguin a estudiar a la ciutat del coneixement com a complement del seu itinerari formatiu.
3. Executarem el Pla de millora de la formació d’adults a la ciutat. 4. Augmentarem l’oferta de places a les Escoles Oficials d’Idiomes per adaptar-la al creixement de la demanda.
Propostes per a una educació inclusiva
1. Intensificarem les accions del Pla escoles bressol inclusives, amb més professionals per atendre els infants amb necessitats educatives especials, i augmentarem els recursos humans especialitzats, per tal que puguin atendre durant més hores i més infants amb problemes de relació i comunicació i també per orientar les famílies, en coordinació amb els CDIAPs. 2. Garantirem la formació específica de les persones que treballen de vetlladores en trastorns del desenvolupament i la conducta, i en trastorns de l’espectre autista.
3. Millorarem la coordinació amb els professionals psicosocials que estan als centres educatius del Pla de barris i ampliarem la presència d’educadors socials i/o treballadors socials als centres que ho requereixin. 4. Des del Consorci incorporarem la figura de la infermera escolar i/o TCAI per atendre els casos en què sigui necessària als centres del sistema català d’educació. 5. Reformarem el sistema d’ajuts de menjador per tal que puguin arribar a tothom que necessita fer-ne ús, ampliarem i consolidarem el projecte de tardes educatives per afavorir les activitats extraescolars, potenciant la vessant artística i de llengües estrangeres, i també incorporarem el suport educatiu per afavorir l’èxit escolar.
6. Garantirem que les hores de vetlladors i vetlladores també incloguin les estones educatives d’esbarjo, menjador i extraescolars, així com en els casals dels centres del sistema català d’educació. 7. Fomentarem els programes de coeducació a l’escola i de perspectiva de gènere.
LA BARCELONA QUE CREU EN ELS JOVES
Els i les joves de Barcelona som el present i el futur de la nostra ciutat, i per aquest motiu és de cabdal importància impulsar unes polítiques públiques que ens permetin viure amb plenitud, créixer i començar a fer el nostre projecte de vida a la nostra ciutat en aquesta etapa vital tan decisiva en la qual finalitzem els estudis, ens endinsem al món laboral, ens emancipem i comencen el nostre projecte de vida. Lamentablement, els joves som un dels col·lectius més afectats per les dificultats estructurals del context heretat i som els qui més patim els efectes de la precarietat, fet que implica des de problemes d’accés a l’habitatge fins a dificultats per trobar oportunitats laborals amb un sou i unes condicions dignes.
Durant els darrers 8 anys, les condicions de vida dels joves han anat empitjorant i actualment 1 de cada 3 barcelonins vol marxar a viure fora de la ciutat. A aquest fet, se li afegeix que per a la immensa majoria dels joves és impossible pagar un lloguer a la ciutat. Per tant, ens trobem que un gran nombre de joves d’entre 18 i 30 anys es veuen forçats a marxar fora de Barcelona per poder desenvolupar els seus projectes de vida. Apostem per fer de Barcelona una ciutat de la qual els joves no vulguin ni n’hagin de marxar. Defensem unes polítiques de joventut en sentit ampli i transversal, incorporant una òptica jove i mesures concretes en àmbits determinants, com l’habitatge, l’ocupació, la mobilitat o la igualtat. Què defensem? Una ciutat atractiva per als joves. Volem que Barcelona es torni a convertir en una ciutat atractiva per als joves.
Per fer-ho, cal donar un impuls a les polítiques de joventut, però sobretot cal que totes les mesures que es prenguin per part del govern municipal incorporin la perspectiva juvenil per tal de tenir present les necessitats i les demandes d’aquest col·lectiu i fer de Barcelona una ciutat realment atractiva, de la qual els joves de la ciutat no vulguin ni n’hagin de marxar i que permeti atraure els joves d’arreu del país i del món. Una ciutat on viure. Volem que els joves de Barcelona puguin independitzar-se i no haver de marxar dels barris on han nascut i viscut. Volem que viure a Barcelona sigui una opció real i preferent per als joves de la ciutat. Per fer-ho, impulsarem polítiques actives d’habitatge dirigides als joves per promoure l’emancipació juvenil i l’accés al primer habitatge de compra o de lloguer, mitjançant l’augment del parc d’habitatge destinat als joves, així com ajudes i incentius fiscals.
Una ciutat on treballar. Volem una Barcelona que generi oportunitats professionals per al jovent, que garanteixi un mercat laboral amb condicions dignes i sense precarietat. Cal que Barcelona esdevingui una ciutat creadora de llocs de feina de qualitat, que permeti als joves de Barcelona emprendre els seus projectes de vida sense necessitat d’haver de marxar de la ciutat on han nascut. En definitiva, la Barcelona que imaginem és la que té un Ajuntament que ofereix totes les eines per gaudir d’una vida amb igualtat d’oportunitats.
Propostes d’habitatge per a joves
1. Promourem més habitatge públic de lloguer assequible per a joves, reservant una part dels nous habitatges per a joves menors de 35 anys. 2. Demanarem a l’Estat la cessió dels pisos sense ús de la Sareb a l’Ajuntament de Barcelona perquè aquest en destini una part a habitatges de lloguer assequible per a joves. 3. Fomentarem la creació d’incentius en l’impost sobre béns immobles (IBI) per a aquells propietaris que lloguin el seu habitatge a menors de 35 anys per promoure l’accés a l’habitatge de la població jove.
4. Treballarem per impulsar un programa d’accés a un primer habitatge amb condicions dignes per a joves residents a Barcelona. 5. Treballarem en noves propostes d’ajudes perquè els joves en situació de risc d’exclusió social puguin fer front al pagament de subministraments, lluitant així contra la pobresa energètica. 6. Impulsarem ajudes per a la rehabilitació i la millora d’eficiència energètica d’habitatges vinculats al lloguer assequible. 7. Impulsarem models d’habitatge cooperatiu de caràcter temporal i transitori per facilitar que els joves puguin emancipar-se mentre estalvien abans d’accedir a un altre tipus d’habitatge.
Propostes d’ocupació de qualitat
1. Impulsarem el Pla d’ocupació juvenil local de qualitat i, des de Barcelona Activa, impulsarem programes formatius i d’inserció laboral per a joves sense experiència professional. 2. Impulsarem propostes formatives adaptades a les necessitats laborals de la ciutat. 3. Vetllarem perquè totes les empreses contractades i subcontractades per l’Ajuntament garanteixin unes condicions laborals dignes que permetin viure a la ciutat de Barcelona sense perpetuar la precarietat que pateixen els joves.
4. Impulsarem espais de coworking en equipaments i espais municipals per retenir el talent juvenil i potenciar l’emprenedoria dels joves de Barcelona. 5. Crearem locals de protecció oficial per a aquells emprenedors i creadors joves que necessitin un local per iniciar la seva activitat econòmica. 6. Continuarem fomentant i desenvolupant des de Barcelona Activa l’emprenedoria jove, impulsant programes de mentoring i assessorament empresarial per a joves que vulguin iniciar la seva activitat empresarial. 7. Crearem la Cambra d’Oficis i Artesania de Barcelona amb l’objectiu de prestigiar la formació professional d’oficis i generar una formació d’alt valor competitiu i d’expertesa que permeti oferir més i millors sortides professionals als joves. 8. Recuperarem la celebració del Saló de l’Ocupació Juvenil.
9. Des de Barcelona Activa promourem acords entre empreses, centres formatius i universitats per oferir un ventall més ampli de pràctiques remunerades, actuant així com a porta d’entrada dels joves al mercat laboral, i incrementarem l’oferta de pràctiques laborals a l’administració pública. 10. Impulsarem programes de relleu i traspàs generacional als comerços i als mercats de la ciutat.
Propostes de millora de la mobilitat i el transport
1. Impulsarem estudis de mobilitat amb perspectiva juvenil per adequar el transport públic a les necessitats del jovent i estudiarem les freqüències de la xarxa urbana de transport nocturn, amb l’objectiu de millorar l’accés i la seguretat de l’oci nocturn dels joves. 2. Consolidarem la T-Jove fins als 30 anys. 3. Exigirem a la Generalitat que finalitzi la construcció de l’L9 per facilitar l’accés en transport públic a les facultats del Campus de la Diagonal i al conjunt de centres educatius dels barris afectats per l’endarreriment de les obres. 4. Promourem la intermodalitat en el transport públic. 5. Potenciarem el carsharing i el motosharing en clau metropolitana. 6. Treballarem per continuar implementant la integració del servei de Bicing a tota l’àrea metropolitana de Barcelona i millorarem el manteniment i el servei de Bicing, especialment als barris de muntanya. 7. Promourem ajudes als joves que vulguin adquirir vehicles 100 % elèctrics i sostenibles.
Propostes d’oci, cultura i esports
1. Exigirem la implementació de l’Escena 25 fins als 30 anys i ampliarem l’oferta cultural i el contingut dirigit al públic jove. 2. Crearem el Carnet Jove Municipal per potenciar la cultura al municipi i la participació a aquesta per part dels joves. 3. Apostarem per la cultura popular de cada barri i vetllarem pel seu relleu generacional. 4. Promourem la inclusió dels e-sports en els programes municipals, fomentant la creació d’equips locals i la celebració d’esdeveniments de caràcter internacional. 5. Promourem la pràctica esportiva entre la població més jove a través d’un model tarifari reduït als equipaments i als centres esportius municipals, i a les activitats que s’hi desenvolupin. 6. Reimpulsarem i digitalitzarem l’oficina Last Minute perquè els joves de la ciutat puguin adquirir de forma preferent entrades a espectacles a un preu reduït, hores abans de l’inici de la funció. 7. Promourem l’ús de la llengua catalana entre els joves a tots els districtes de la ciutat com a eina integradora, generadora d’oportunitats i que permeti viure plenament en català, i continuarem impulsant els programes de voluntariat de parelles lingüístiques entre els joves de la ciutat. 8. Desenvoluparem programes amb i per al jovent mitjançant l’esport i l’educació en el lleure, amb activitats participatives com a eina de socialització comunitària i per evitar la gestió incorrecta de l’oci grupal.
Propostes de seguretat
1. Treballarem per garantir la seguretat dels i les joves als entorns d’oci nocturn, promovent itineraris segurs; punts liles i LGTBI+ a esdeveniments, festes majors, festivals i zones d’oci, i punts d’informació sobre el consum de drogues, alcohol i sexualitat. 2. Dissenyarem, juntament amb la patronal de l’oci nocturn, un pla per lluitar contra la submissió química i vetllarem pel compliment dels protocols d’actuació contra les violències sexuals en entorns d’oci nocturn.
Propostes de salut
1. Impulsarem espais d’educació afectivosexual dependents de l’Ajuntament on els joves puguin trobar informació, prevenció i acompanyament sobre les ITS i la salut reproductiva. 2. Reforçarem els serveis d’atenció psicològica per tal de fer un acompanyament efectiu i de prevenció de malalties relacionades amb la salut mental. 3. Treballarem amb la Regidoria de Salut per teixir aliances entre el Pla de drogues i el Pla de joves i adolescents per abordar els problemes d’addiccions que pateixen alguns joves.
Propostes d’educació i integració social
1. Promourem fires d’ocupació, punts d’informació juvenil i espais de comunicació amb els joves per crear un servei especialitzat d’orientació i acompanyament juvenil per a l’elecció d’estudis postobligatoris. 2. Incentivarem l’accés dels joves a estudis superiors vinculats als sectors estratègics i d’alt valor afegit, com els STEAM, a través de xerrades i formacions especialitzades als centres educatius i/o a través de les associacions juvenils locals, als espais on desenvolupen les seves activitats. 3. Fomentarem l’educació en el lleure facilitant el desenvolupament d’activitats extraescolars amb entitats arrelades als barris. 4. Reservarem espais per a les entitats de lleure juvenil amb un accés independent des del carrer quan es construeixin equipaments educatius i socioeducatius nous a la ciutat. 5. Treballarem perquè des del conjunt de les administracions públiques es desenvolupin polítiques de foment de la natalitat, que dotin els i les joves d’eines perquè aquelles persones que vulguin ser mares i pares no renunciïn a la seva voluntat de ser-ho degut a la precarietat o a la dificultat de conciliació familiar. 6. Incrementarem les mesures de lluita contra el fracàs i l’abandonament escolar, amb noves oportunitats de formació i treball, i aquelles que afavoreixin la regularització administrativa i la inclusió social dels joves que han migrat.
Propostes de participació i perspectiva juvenil
1. Apostarem perquè la Regidoria de Joventut tingui un paper transversal i cooperatiu amb la resta de regidories per poder aplicar una perspectiva juvenil a totes les polítiques municipals, creant així un departament de transversalitat d’edat que vetlli perquè totes les polítiques públiques recullin la perspectiva juvenil. 2. Desenvoluparem i potenciarem espais de participació i interlocució amb els joves de cada districte impulsant els Consells de Joventut de cada un dels districtes de la ciutat. 3. Crearem l’Institut Municipal de Joventut per donar suport a les entitats en la gestió dels equipaments públics (espais joves i casals, així com els PIJ) i coordinar els serveis per a joves, i facilitarem la cessió d’espais municipals per a la creació de casals joves perquè puguin esdevenir punts d’informació juvenil i de cohesió associativa.
4. Fomentarem, en col·laboració amb el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), la participació activa dels joves en l’associacionisme juvenil, així com la interrelació entre les associacions juvenils i els centres educatius i socioeducatius de la ciutat. 5. Potenciarem nous canals de comunicació i informació municipal adreçats, tenint en compte els nous usos comunicatius i de xarxes socials, i farem difusió dels serveis d’atenció juvenil que ofereix la ciutat a les llars barcelonines, així com a escoles, instituts, universitats i centres de formació. 6. Treballarem la perspectiva juvenil als òrgans consultius, com el Consell de Ciutat, els consells de barri i els plenaris de districte, fomentant la formació en perspectiva juvenil del personal tècnic de l’Ajuntament, per redactar un nou Pla de joventut transversal i participatiu coordinat i treballat amb les entitats de primer i segon nivell, que anirà acompanyat de l’elaboració de l’Enquesta Jove de Barcelona. 7. Donarem suport i reconeixement a la tasca realitzada pel jovent associat de la ciutat de Barcelona i fomentarem l’enxarxament associatiu juvenil als barris més vulnerables. Al mateix temps, agilitzarem els processos burocràtics per demanar permisos per celebrar actes a la via pública.
LA BARCELONA AMB BONA SALUT
El nostre sistema de salut és de gran excel·lència i a Barcelona està ben vertebrat. Des dels centres d’atenció primària, la porta d’entrada generalista al sistema sanitari fins a l’atenció als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) –que són diferents serveis especialitzats i hospitals d’alta complexitat–, i el teixit d’entitats que treballen en l’àmbit de la salut. El sistema ha estat molt tensionat per la pandèmia i els efectes derivats de la covid-19 han tingut un gran impacte en la població, sobretot en l’àmbit de la salut mental. S’han esmerçat esforços des de l’Ajuntament, però els hem d’intensificar. Els determinants socials continuen tenint un paper cabdal en la salut dels barcelonins i les barcelonines i han d’estar presents a l’hora de dissenyar programes de prevenció i promoció de la salut pública. Paral·lelament, s’ha plantejat la necessitat de redefinir el model sanitari existent, incorporar nous perfils professionals i replantejar les funcions dels professionals, i això no sempre s’ha fet amb la participació ciutadana suficient. Hem de col·laborar dins del Consorci Sanitari de Barcelona per poder millorar el model escoltant la ciutadania. Hem de donar resposta a les necessitats que tenen les persones dependents i els malalts crònics complexos, ja que en aquests moments el model d’atenció domiciliària de la nostra ciutat no està donant resposta a aquesta realitat. Hem d’oferir un model basat en l’abordatge integral i integrat de l’àmbit sanitari i l’àmbit social, amb una intervenció conjunta i una visió comunitària.
Què defensem?
Impulsar un canvi de model reactiu, molt centrat en la malaltia, cap a un model proactiu, centrat en la persona i la salut. Un model integrat en la vessant social i sanitària, de mirada comunitària, en el qual les persones en particular i la societat en el seu conjunt participin activament en el procés de disseny de les polítiques públiques. Que la ciutadania esdevingui agent actiu i responsable de la seva pròpia salut i de la salut col·lectiva. Per poder assolir aquest gran repte, necessitem fomentar la implicació de les persones en el disseny i la concreció de les estratègies relacionades amb la salut. És necessària una col·laboració activa entre les administracions i intensificar i protocol·litzar la relació de col·laboració amb les entitats del tercer sector, així com amb els col·legis professionals i les societats científiques. Afavorir una atenció domiciliària centrada en la persona, amb visió social i intervencions integrades, per oferir la millor atenció possible dins del domicili, afavorint la formació dels professionals per poder atendre els pacients en situacions de complexitat. Que Barcelona esdevingui una ciutat que afavoreix i cuida l’estat òptim de salut mental dels seus ciutadans i ciutadanes.
Propostes per a unes infraestructures i uns serveis sanitaris de primera
1. Implementarem les millores urbanístiques que permetin acollir infraestructures sanitàries cabdals a Barcelona, amb l’ampliació dels centres d’atenció primària i la construcció de centres nous, i col·laborarem amb la Generalitat per millorar les instal·lacions dels hospitals terciaris de Barcelona.
2. Treballarem en un Pla de connectivitat entre els diversos centres sanitaris (centres d’atenció primària i sociosanitaris), tot aplicant les noves tecnologies que vagin sorgint per garantir que s’hi pugui accedir de manera accessible en transport públic. 3. Continuarem treballant per la internacionalització de la recerca i la indústria biomèdica i biotecnològica, així com donarem suport a la implantació d’aquest tipus d’indústria a la ciutat i a la dinamització del clúster biomèdic i biotecnològic. 4. Elaborarem, en el marc del Consorci Sanitari de Barcelona, un Pla de pediatria de la ciutat de Barcelona, que permetrà generar línies pediàtriques quan sigui possible, sempre valorant els determinants socials i la realitat dels barris a l’hora de prendre decisions.
Propostes de salut centrades en la persona i amb visió comunitària
1. Col·laborarem, des del Consorci Sanitari de Barcelona, en el Pla d’enfortiment de la primària. 2. Col·laborarem amb el Departament de Salut per a implementar i desplegar a Barcelona les línies prioritàries previstes a l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària, amb la participació de totes les entitats implicades. 3. Afavorirem el desenvolupament de programes de salut conjuntament amb professionals que treballin en l’àmbit de la infància i la joventut en l’entorn del lleure dels esports, la cultura, les biblioteques i els centres cívics. 4. Ampliarem els programes de promoció de l’activitat física. Implantarem la Recepta Esportiva en col·laboració amb els centres d’atenció primària i l’Institut de Barcelona Esports, i altres recursos de la xarxa comunitària. 5. Incrementarem els programes de promoció d’hàbits de vida saludable pel que fa referencia a l’alimentació tot vetllant per equilibrar els condicionants socials que poden portar a una alimentació menys adequada. 6. Garantirem la infermera escolar per als infants i joves que ho necessitin, en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona. 7. Implementarem un programa destinat a donar resposta a les necessitats de les persones que pateixen malalties minoritàries, amb un entorn social inclusiu que tingui en compte les seves necessitats socials i sanitàries al llarg del seu procés de malaltia.
Propostes per a una salut pública de qualitat
1. Reforçarem la tasca investigadora de l’Agencia de Salut Pública de Barcelona perquè continuï sent un referent de la salut pública mitjançant els projectes de recerca i les publicacions a les revistes científiques. 2. Participarem activament en la Xarxa Europea de Healthy Cities (OMS) per incloure la salut en totes les polítiques locals. 3. Vetllarem per la millora i l’ampliació dels refugis climàtics en casos d’onada de calor. Garantirem que s’avanci l’obertura de les piscines municipals, tot adaptant-nos a la nova realitat climàtica, i garantirem que, en onada de calor declarada, l’accés sigui gratuïtat per als col·lectius més vulnerables a les altes temperatures, mesura amb la qual compensarem els gestors de les instal·lacions. 4. Desplegarem la mesura de salut sexual i reproductiva a la ciutat de Barcelona, conjuntament amb els serveis sanitaris i les entitats del sector, per evitar embarassos no desitjats i malalties de transmissió sexual, especialment entre els joves. 5. Realitzarem una campanya per donar a conèixer els beneficis del retroviral preventiu (conegut com a PrEP), clau en l’estratègia per poder aconseguir arribar al contagi 0 del VIH a la nostra ciutat, compromís al qual Barcelona es va comprometre en la Declaració de París.
Propostes per a una bona salut mental Salut mental
1. Crearem en el Consorci Sanitari de Barcelona un servei d’atenció a la salut mental a l’escola, per tal de poder oferir assessorament als professionals de l’educació quan tinguin dubtes i consultes, i també oferir assessorament i formació als centres en els temes que requereixin. 2. Instarem la Generalitat, en el marc del Consorci Sanitari de Barcelona, a la necessitat de reforçar els CESMA i els CSMIJ.
3. Donarem continuïtat al Pla de salut mental 2022-2023 i a les accions que se’n deriven. De manera urgent: I. Intensificar, en el marc de la Xarxa de Prevenció de la Conducta Suïcida de Barcelona, l’estratègia de prevenció del suïcidi, per exemple reforçant el telèfon de prevenció del suïcidi i el seu coneixement per part de la ciutadania. II. Impulsarem un Pla contra l’estigma associat a la salut mental que encara hi ha a la nostra societat, juntament amb les entitats del sector, per aconseguir que les persones que pateixen un trastorn de salut mental s’incloguin plenament a la vida cívica.. III. Avançarem cap a la cura de la salut mental en l’àmbit laboral dels professionals de l’Ajuntament, donant prioritat a aquells col·lectius que treballen en l’àmbit de l’atenció a les persones, els quals, per l’especificitat de la seva feina, tenen més risc de patir malestar emocional.
Addiccions
1. Reforçarem la mirada de gènere en el desplegament del Pla de drogues per tal d’identificar quins impactes té el fet d’assignar la categoria d’home o dona en relació amb el consum, l’abús o la dependència a les drogues en termes de riscos, percepcions, conseqüències i sanció social. 2. Treballarem conjuntament amb el Departament de Joventut per teixir aliances entre el Pla de drogues i el Pla de joves i adolescents. L’adolescència és un moment de grans canvis, és per això que necessitem estratègies específiques per tal d’abordar les addiccions en aquest moment vital.
LA BARCELONA DE LA PRÀCTICA ESPORTIVA
Entenem l’esport com una de les eines de transformació social més potents de què disposem com a ciutat. La xarxa de clubs, consells, federacions, agents i empreses impulsen un ecosistema que, mitjançant l’esport, esdevé una oportunitat necessària per la cohesió, el progrés, la promoció de la salut i la inclusió de persones de totes les edats i de tots els barris. Barcelona, històricament, s’ha posicionat com una de les capitals esportives del món. El binomi construït entre l’esport i la ciutat ens ha portat a ser referents en l’àmbit internacional i fent una aposta decidida a ser una capital mundial de l’esport.
En l’aposta per esdevenir un referent internacional esportiu, hem vist com en els darrers anys, per la manca d’ambició i projecte del govern municipal, el prestigi i el protagonisme de la nostra ciutat en l’àmbit esportiu ha anat baixant, raó per la qual és fonamental reimpulsar el posicionament de Barcelona des d’un prisma no només esportiu, sinó també econòmic, social i de cohesió territorial. Un dels motius principals del prestigi esportiu de la ciutat també va lligat al fet que, històricament, l’activitat física ha estat un element propi de l’estil de vida barceloní. Especialment, arran de l’èxit dels Jocs Olímpics i Paralímpics del 1992. Un llegat a partir del qual Barcelona es va consolidar com una de les principals capitals mundials de l’esport, gràcies, molt especialment, al lideratge dels clubs, entitats agents i empreses.
Barcelona s’ha caracteritzat per disposar d’una xarxa rica i diversa d’entitats i clubs que treballen dins del món de l’esport i afavoreixen que avui la nostra ciutat sigui referent en aquest àmbit, molt especialment per la tasca que aquestes entitats desenvolupen de manera incansable i excel·lent, tot i les moltes dificultats dels darrers anys, I aquestes entitats, clubs, consells, federacions agents i empreses requereixen d’una administració municipal aliada que els ajudi, que els faci fàcil la feina i que, construint aquesta sinergia, desenvolupi polítiques esportives que ens facin sentir orgullosos. Unes polítiques esportives enfocades a disposar d’equipaments esportius de qualitat i de proximitat i d’una oferta esportiva de qualitat per a tothom, especialment per a les persones amb discapacitat. Per tant, el proper mandat s’ha de caracteritzar per prioritzar una relació fluïda amb els agents esportius, generant complicitats i col·laborant de manera estreta amb el sector.
Cal comprendre, des del primer moment, que els agents esportius són aliats, copartícips de l’èxit esportiu de Barcelona i actors fonamentals de la transformació social de la ciutat. I cal entendre que el Model Barcelona de gestió esportiva és un èxit col·lectiu que cal preservar. La situació de l’esport a la ciutat podem dividir-la en dos camps molt ben diferenciats: a.El que fa referència al teixit esportiu de la ciutat (clubs, entitats, federacions, consells i empreses), en el qual disposem d’una xarxa robusta i cohesionada que treballa amb excel·lència i que posiciona encara la nostra ciutat com una de les referents en matèria esportiva.
Una xarxa que treballa per la cohesió social dels nostres barris, per la promoció de l’esport de base entre infants i joves i que impulsa de manera decidida l’esport femení a nivells cada cop més elevats esdevenint referents internacionals. b.Per altra banda, ens trobem amb la diagnosi de les polítiques esportives del govern municipal. No s’ha disposat d’un model esportiu definit i que segueixi cap estratègia per reimpulsar l’esport a la nostra ciutat, ni tampoc que desenvolupi projectes que ens facin imaginar la Barcelona esportiva del futur.
I pensem que hi ha exemples clars que així ho corroboren: En els darrers anys, Barcelona ha estat incapaç d’aprofitar les transformacions urbanes empreses per tal de fer guanyar espai esportiu a la ciutat. En l’imaginari del govern municipal no és planteja que l’esport sigui protagonista de les transformacions de la ciutat. Això s’ha de replantejar i cal reposicionar també l’esport al centre de la transformació de la ciutat. Un altre element d’alarma és la manca de protecció i promoció del Model Barcelona de gestió esportiva. Un model que es fonamenta en l’estreta col·laboració entre la mateixa Administració municipal i el teixit esportiu de la ciutat en la gestió dels equipaments esportius.
Un model que propicia una reinversió de recursos en la promoció esportiva, en projectes pedagògics i per impulsar l’esport entre els infants, els adolescents i els joves. I ara aquest model, que fa dècades que és protagonista a la ciutat, està en risc. La irrupció de nous actors que no provenen del sector esportiu; la rigidesa del marc legal i competencial, i les dificultats que es troben els clubs, les entitats, les federacions, els consells i les empreses esportives tant des d’un punt de vista burocràtic com de sobrecostos energètics, junt amb la situació d’inflació tan elevada, evidencien que cal prendre mesures per protegir allò que durant tants anys ha costat que esdevingui un exemple internacional de gestió: el Model Barcelona. També s’ha patit una pèrdua evident del protagonisme internacional de la nostra ciutat entre les principals ciutats esportives del món.
L’organització d’esdeveniments esportius internacionals i guanyar protagonisme al món és una política econòmica i social de primer ordre. L’esport és un sector econòmic molt potent i que necessitem com a ciutat, i aterrar les externalitats positives d’aquest protagonisme internacional en el teixit esportiu dels nostres barris fa que sigui una oportunitat que no podem deixar escapar. I un altre element d’anàlisi i que ens preocupa és que no s’ha entès l’esport com una eina de cohesió social. I ho podem corroborar amb dos exemples molt clars: en primer lloc, dins del projecte de Pla de barris, l’esport, la seva promoció i l’adequació d’equipaments esportius en el barris amb més dificultats econòmiques no ha estat ni una línia de treball ni una prioritat. I un altre element també a destacar: el poc impuls donat a la pràctica esportiva entre les persones amb discapacitat. Com a ciutat, durant molts anys, hem estat pioners en la inclusió esportiva d’aquesta bona part de la població que requereix un context amable per a la pràctica esportiva.
Plans com l’Esport Inclou no han rebut l’atenció que mereixen i pensem que és hora de donar-los la importància que requereixen. Què defensem? Potenciar l’esport com a eina fonamental per a la salut i el benestar de la ciutadania. En un món cada cop més global i urbà, amb la densitat de la població en ascens i l’augment de l’expectativa de vida, la pràctica esportiva a les grans ciutats constitueix un aliat fonamental per viure més saludablement. I, en el cas de Barcelona, tenim una potencialitat que no tenen altres ciutats: un 72 % de la població practica activitat física. Prioritzar l’esport en l’etapa educativa d’infants i adolescents.
Entenem la pràctica esportiva com un element clau per a la formació d’infants i adolescents. L’esport com a eina pedagògica, de transformació, de promoure valors i una vida saludable entre la població infantil i juvenil. Entendre l’esport com a eina de cohesió social i com un dret. S’ha demostrat que la pràctica esportiva és una eina de transformació social molt potent. La necessitat de teixir polítiques públiques en què s’entengui l’esport com un element de cohesió social és cabdal per construir una societat més justa. Per això volem potenciar les polítiques esportives amb una perspectiva social: cap infant ni jove de la ciutat pot quedar-se sense practicar esport per motius econòmics. Generar una estreta col·laboració entre l’Ajuntament i els clubs, les entitats, les associacions esportives i els consells esportius. Impulsar, des de l’Ajuntament de Barcelona, un context amable i de confiança envers el teixit esportiu de la ciutat. Entenem l’Administració municipal com un aliat amb el sector esportiu.
Planificar les properes polítiques esportives entenent també l’esport com a motor econòmic de la ciutat. Sense progrés econòmic no hi pot haver progrés social i l’esport és un motor econòmic molt potent per a Barcelona i Catalunya, ja que representa el 2,1 % del PIB. Creure en el seu teixit esportiu, ajudar-lo i col·laborar també és sinònim de progrés econòmic per a la ciutat. Recuperar la projecció internacional. Volem una Barcelona que torni a esdevenir capital mundial de l’esport. Guanyar protagonisme internacional és una política econòmica i social a potenciar, ja que necessitem invertir les externalitats positives d’aquest protagonisme internacional en el teixit esportiu dels nostres barris.
Propostes de transformació urbana, equipaments i esport
1. Crearem, en col·laboració amb el sector esportiu, un nou Pla estratègic de l’esport que doni resposta als reptes existents actualment a la ciutat. 2. Estudiarem arribar a un gran acord polític amb el sector esportiu per garantir que el pressupost municipal dedicat a l’esport disposi sempre, com a sector estratègic i essencial de la ciutat, d’una quantitat mínima de recursos per cadascun dels exercicis, per tal de garantir estabilitat independentment del color polític del govern municipal.
3. Seguirem el Mapa d’instal·lacions esportives i el Pla d’equipaments per ampliar el nombre d’instal·lacions esportives i especialment el nombre de pavellons esportius que hi ha actualment a la ciutat per donar resposta a l’augment de la demanda que hi ha hagut darrerament. Especialment en l’àmbit del futbol, piscines, esports de gel, rugbi o futbol americà, entre d’altres. 4. Impulsarem la “Barcelona dels 6 grans parcs” (Tres Turons, Ronda de Dalt, Montjuïc, el Besòs, el Llobregat i el Front Marítim) per renaturalitzar, millorar i consolidar els parcs i per convertir-los també com a grans espais esportius, en col·laboració amb els agents esportius de la ciutat. 5. Iniciarem la creació del Cinturó Esportiu Barcelona mitjançant el cobriment de la ronda de Dalt, el qual volem desenvolupar en la nova legislatura, per generar nou sòl, el qual volem dedicar a la creació d’espais verds i zones esportives.
6. Posarem a l’agenda col·lectiva la integració urbana de la serra de Collserola, que disposa d’un gran patrimoni ambiental i arquitectònic, i reactivarem els projectes de connexió de la carretera de les Aigües també com a element esportiu de la ciutat. 7. Abordarem la governança de la muntanya de Montjuïc en complicitat amb la societat civil, el veïnat de l’entorn i els actors culturals, educatius, esportius i econòmics que actualment hi ha al parc per posar en valor i millorar l’oferta esportiva. 8. Obrirem de nou Barcelona al mar per dignificar tot el front marítim i fer una aposta decidida per la pràctica esportiva, l’economia blava i un entorn naturalitzat.
9. Convertirem el riu Besòs i el riu Llobregat, en col·laboració amb les administracions competents, en dos espais naturals més ben connectats amb la ciutat i treballarem perquè esdevinguin grans espais per a la pràctica esportiva. 10. Recuperarem el Palau d’Esports i el destinarem com a espai de referència internacional per a usos esportius, tecnològics i d’e-sports. 11. Treballarem per l’eficiència energètica i per millorar l’accessibilitat en els centres esportius municipals. 12. Impulsarem un Pla de gran manteniment d’equipaments per tal de garantir la qualitat i les condicions òptimes dels centres esportius.
Propostes per a una Barcelona capital mundial de l’esport, motor econòmic, de noves tecnologies i e-sports
1. Crearem una oficina especialitzada que col·labori amb el sector de l’esport per captar competicions internacionals. 2. En col·laboració amb el sector, impulsarem Barcelona com a capital internacional de l’esport i la tecnologia. 3. Donarem suport a la celebració de la Copa Amèrica de vela i vetllarem per tal que aquest gran esdeveniment serveixi d’impuls i suport per a clubs i entitats esportives de la ciutat. 4. Impulsarem, en col·laboració amb la societat civil, un Pla estratègic per la captació i promoció de turisme esportiu a la ciutat de Barcelona.
5. Desenvoluparem un Pla per aprofitar els grans esdeveniments esportius que es facin a la ciutat per promocionar l’esport de base i l’esport escolar, així com projectes de caràcter solidari. 6. Treballarem amb les federacions per tal d’estudiar la possibilitat de presentar la candidatura perquè Barcelona pugui acollir un Mundial d’atletisme.
7. Proposarem que el Palau d’Esports o altres poliesportius municipals siguin seu de competicions d’e-sports. D’aquesta manera, maximitzaríem els usos dels poliesportius i establiríem vincles entre l’esport convencional i els seus valors i la tecnologia. 8. Crearem una aplicació mòbil (app) per apropar l’esport a la ciutadania, aprofitant el potencial del sector TIC de Barcelona i la creixent digitalització de la població, també de la de més edat. Aquesta aplicació propiciarà que la ciutadania tingui a l’abast tota l’oferta esportiva de la ciutat: de clubs o de circuits existents en espais urbans públics, informació sobre les condicions d’ús d’equipaments esportius propers i sobre les diferents modalitats esportives que ofereixen, un calendari d’esdeveniments esportius locals o internacionals, i altres continguts destinats a promoure la vida saludable a través de l’esport.
9. Potenciarem línies de creació d’R+D+I a l’entorn dels principals instruments i empreses que interactuen amb el món de l’esport, incidint en la implantació de les noves tecnologies. 10. Potenciarem la figura de les seleccions esportives catalanes aprofitant Barcelona com a ciutat esportiva referent. Propostes per a l’esport, eina de salut i cohesió social.
Model Barcelona
1. Estudiarem la possibilitat d’implementar la Recepta Esportiva. Entenem l’esport com a sinònim de salut i treballarem per tal que els centres esportius municipals puguin acollir usuaris derivats dels equipaments sanitaris. 2. Farem una aposta decidida per donar suport a l’esport per a persones amb mobilitat reduïda i amb dificultats d’accessibilitat. 3. Ampliarem les activitats i els serveis del programa l’Esport Inclou, destinat a esportistes amb discapacitat o diversitat funcional. 4. Incrementarem els recursos destinats al foment de l’activitat esportiva entre la gent gran.
5. Augmentarem els llindars de renda de les beques esportives per tal que cap infant ni jove es quedi sense practicar esport per motius econòmics i en millorarem la gestió per tal de facilitar la feina als clubs i les entitats esportives. 6. Intensificarem una línia d’intervenció en territoris on hi hagi més famílies vulnerables mitjançant programes esportius per a infants i joves, mitjançant el Pla de barris. 7. Potenciarem l’esport dins i fora de l’horari lectiu escolar: entenem l’esport com a eina clau en la formació dels infants i per això ampliarem els programes existents, en col·laboració amb les federacions i el Consell de l’Esport Escolar de Barcelona (CEEB).
8. Promourem la formació com a tècnics de persones de diferents cultures perquè esdevinguin agents facilitadors de la inclusió des del món de l’esport. 9. Donarem suport i divulgarem l’acció social dels CEMs des de l’administració, com a característica diferencial. 10. Impulsarem, en col·laboració amb el sector i gestor, un Pla de quotes familiars als centres esportius municipals. 11. Elaborarem un estudi i un posterior Programa d’intervenció per fomentar l’esport entre les dones a la ciutat de Barcelona, especialment entre les adolescents.
12. Establirem mesures de prevenció i actuació davant l’assetjament en l’esport i la prevenció de l’homofòbia i la transfòbia. 13. Assegurarem que els col·lectius LGTBI puguin realitzar activitat física de manera lliure i integrada. 14. Dins del nou Pla estratègic de l’esport que crearem, incorporarem la perspectiva de gènere i la visibilitat LGTBI en l’esport. 15. Treballarem, en estreta col·laboració amb les entitats del sector, la sensibilització i visibilització del col·lectiu LGTBI en el món de l’esport.
16. Impulsarem la formació dels professionals dels centres esportius perquè esdevinguin espais segurs per a les persones LGTBI. Amb especial atenció a les persones trans. 17. Impulsarem un augment dels recursos destinats a la Regidoria d’Esports i la potenciarem dins del nou govern municipal. 18. Augmentarem els ajuts als clubs i les entitats per millorar les seves instal·lacions esportives i garantir-ne un bon manteniment. 19. Farem un estudi sobre la fiscalitat que han de suportar els clubs i les entitats esportives per tal de trobar mesures d’equilibri i justícia fiscal. 20. Tots els districtes tindran un tècnic de l’Institut Barcelona Esports per treballar coordinadament i donar suport al teixit esportiu dels barris. 21. Crearem un segell de qualitat esportiva i inclusió per ubicar-lo en els equipaments esportius públics i privats de la ciutat.
22. Potenciarem la visibilitat d’esports encara minoritaris, impulsant plans estratègics per incrementar-ne la pràctica i assolir equipaments òptims per al seu ús. 23. Establirem una línia d’ajuts directes per fer front als sobrecostos energètics i estudiarem la possibilitat de revisar el repartiment de costos en concessions futures.
LA BARCELONA QUE SUMA PER L’HABITATGE
Actualment, l’accés i el manteniment de l’habitatge és un dels principals problemes que tenim els veïns i les veïnes de Barcelona. Un problema complex que portem dècades arrossegant i que, en els darrers anys, s’ha agreujat i generalitzat per la manca d’oferta i l’augment desproporcionat del preu del lloguer. En aquest escenari, trobem un aspecte molt preocupant: moltes persones treballadores i autònomes, que tenen uns ingressos fixos o recurrents, no poden accedir al mercat de lloguer privat i, a més, són invisibles als ulls de l’Ajuntament perquè tampoc tenen dret a rebre cap ajut per fer front a les despeses del lloguer. Això és especialment greu entre la gent jove que es vol emancipar. I ho hem de revertir. Entenem la política d’habitatge com un element clau de l’estat del benestar i, per això, considerem que la política municipal d’habitatge, dirigida a millorar-ne l’accés i a mantenir l’habitatge, ha d’estar motivada per aquests elements principals: Polítiques destinades a solucionar l’emergència d’habitatge, per a aquelles persones i famílies en risc d’exclusió residencial. És urgent tenir més habitatges a disposició de la Mesa de Valoració per a l’adjudicació d’habitatges per a emergències socials. I. Cal preveure que les persones que viuen en un habitatge i que tenen dificultats econòmiques rebin el suport necessari per evitar un possible desnonament.
II. Cal impulsar polítiques públiques decidides per augmentar el parc d’habitatge de lloguer assequible a la ciutat, tant de promoció pública directa com concertada. III. Cal canviar el paradigma que s’ha viscut en aquesta ciutat durant massa anys: l’habitatge municipal que es construeixi ha de ser de lloguer assequible i cal evitar-ne la venda. IV. I que aquestes polítiques siguin impulsades després d’haver establert un marc de diàleg amb el teixit social i productiu, per impulsar la col·laboració publicoprivada. Durant massa anys, a Barcelona, hem vist com s’han desenvolupat polítiques d’habitatge erràtiques, a cop de titular, que no solucionaven els problemes existents. De fet, en molts aspectes, la situació actual és molt més difícil que la de fa una dècada. Per això apostem per construir un gran pacte al voltant d’unes polítiques d’habitatge estables, a 30 anys vista, en les quals es prioritzi l’assoliment de més habitatge de lloguer i que aquest acord sigui el màxim d’estable possible, independentment del color polític del govern municipal de torn. A Barcelona hi ha un problema d’accés a l’habitatge.
És evident. Mai havíem tingut uns preus de lloguer tan elevats i, des de l’arribada d’Ada Colau al govern, hem vist com el preu ha augmentat fins a un 49 % a tota la ciutat. Cada cop més famílies veuen com la proporció dels seus ingressos que han de dedicar a pagar el lloguer és més elevada. Per tant, tenim un problema amb l’accés i el manteniment de l’habitatge cada cop més generalitzat. I no només amb persones en risc d’exclusió social, sinó que persones treballadores, amb ingressos recurrents, tampoc poden accedir o mantenir el seu habitatge. Sota el govern actual hem vist com la situació de l’accés a l’habitatge no ha millorat, en absolut.
De fet, entenem que el govern actual ha comès errors que no es poden tornar a repetir:
• Donar resposta i titulars simples per a problemes molt complexos i que necessiten un gran consens i temps d’aplicació.
• La generació de falses expectatives: ni s’han acabat els desnonaments, ni avui és més fàcil accedir a un habitatge a Barcelona, ni tampoc s’ha aturat la gentrificació, sinó tot el contrari. Des que Ada Colau és alcaldessa hem patit 6 desnonaments diaris a la ciutat, el lloguer s’ha incrementat més d’un 50 % en molts districtes de la ciutat i hem vist com cada vegada més veïns i veïnes marxen dels seus barris per la impossibilitat de trobar un habitatge a un preu accessible. El govern d’Ada Colau ha fracassat perquè, entre d’altres motius, partia d’una diagnosi equivocada: no existien els 31.000 habitatges buits que afirmava que hi havia a la ciutat, sinó que n’hi ha uns 10.000, una tercera part, que representa un escàs 1,2 % del total del parc d’habitatges de Barcelona.
• Les promocions d’habitatges que s’anuncien des de fa 8 anys van extremadament lentes. En el primer mandat d’Ada Colau només es van desenvolupar el 10 % dels habitatges que es van prometre i, a més, les promocions fetes durant gran part d’aquests anys venien impulsades per governs anteriors. I, durant aquest mandat, les promocions s’estan anunciant des de fa anys, però des de l’anunci (que es va repetint) fins que la promoció esdevé una realitat passen massa anys.
• Moltes de les iniciatives presentades per solucionar el problema de l’habitatge han estat un desastre: I. La modificació urbanística per assolir el 30 % d’HPO en noves promocions o grans rehabilitacions: entre el desembre de 2018 i el juliol de 2022 només s’han concedit 11 llicències d’obra amb la quota del 30 %, que repercuteix en la construcció de 52 habitatges de protecció oficial. I d’aquests, l’Ajuntament només n’ha adquirit 8. Aquest programa, en definitiva, només ha aportat 8 habitatges públics des del 2019. II. Un altre exemple: l’habitatge industrial (APROP) que se’ns va anunciar com la gran solució temporal per a l’emergència d’habitatge.
És extremadament lent, no aporta solucions noves i tota l’agilitat constructiva que podria aportar es perd amb la burocràcia i la lentitud del govern municipal per tirar endavant els projectes. III. La compra d’habitatges mitjançant el tanteig i el retracte: tot i ser una molt bona eina, no s’està emprant per donar solució a l’emergència d’habitatge. Cal emprar el tanteig i el retracte per comprar el màxim d’habitatges possibles a un preu raonable. El govern actual, amb recursos públics, ha comprat a un preu extremadament alt. Què defensem? A partir de la constatació que seguim igual o pitjor que fa 4 anys, cal un canvi de rumb. Hem d’apostar per la concertació en comptes de la confrontació.
Cal cercar el diàleg i el màxim de consens possible entre tots els agents (constructors, promotors, administradors, propietaris, entitats financeres, entitats i moviments socials, entre d’altres). Un gran Pacte de Ciutat per l’Habitatge, a 30 anys vista, en què es prioritzi l’augment del parc d’habitatge de lloguer en general i, especialment, del de preu assequible. Acabar amb la inflació normativa i la inseguretat jurídica que ha envoltat el sector immobiliari i l’habitatge els darrers anys, en bona part impulsada per l’equip de govern actual. Això només ha contribuït a ajornar els problemes sense resoldre, a provocar contenciosos estèrils i a ajornar solucions i respostes per a les administracions i les famílies. Trobar mecanismes que permetin incorporar habitatge al mercat a un preu assequible, amb la participació activa de l’Ajuntament i altres administracions públiques. Incentivar a qui posa el seu habitatge al mercat de lloguer, especialment el petit propietari de la ciutat.
El compromís de no vendre’s sòl públic i acordar que els habitatges públics que es facin, de manera directa o concertada, no aniran destinats a la venda, sinó al lloguer. Impulsar un pacte de ciutat amb tots els agents econòmics per compartir i acordar que la nostra ciutat ha ser una ciutat de salaris dignes.
Propostes
1. Impulsarem un pacte amb la resta d’administracions i operadors per reclamar a l’Administració de l’Estat la cessió dels habitatges de la Sareb i de grans tenidors a l’Ajuntament, per destinar-los a lloguer social i assequible. 2. Treballarem mesures que impliquin la prevenció de l’exclusió residencial, per tal d’evitar la pèrdua de l’habitatge de persones en risc d’exclusió i intentar donar resposta abans que es produeixi el desnonament: impulsant mesures, com l’ampliació dels ajuts al lloguer, per evitar situacions d’impagaments que durien a un possible desnonament. 3. Consolidarem i ampliarem la propietat publica del sòl destinat a habitatge. 4. Aplicarem mesures per tal d’ampliar el parc de lloguer assequible col·laborant amb tots els agents i les administracions públiques implicades.
5. Establirem mesures de suport, garantia i estímul als petits propietaris de la ciutat per afavorir que incorporin els seus habitatges al mercat de lloguer. 6. Impulsarem la rehabilitació, especialment d’aquelles finques amb patologies estructurals, manca d’accessibilitat i una eficiència energètica deficient, i seguirem desplegant els fons europeus Next Generation destinats a aquestes finalitats. 7. Impulsarem la reconversió a habitatge de locals comercials sense activitat situats en plantes baixes, de forma quirúrgica en aquelles zones de la ciutat en què no perjudiqui l’activitat comercial. 8. Establirem un marc de diàleg amb el teixit social i impulsarem la col·laboració publicoprivada, especialment amb el tercer sector social, el sector de la construcció interessat en la producció d’habitatge assequible de lloguer a la ciutat i l’àrea metropolitana de Barcelona. 9. Farem una aposta decidida per l’operador mixt metropolità d’habitatge (Habitatge Metròpolis Barcelona) per tal d’ampliar el nombre d’habitatges assequibles a Barcelona i a tota l’àrea metropolitana de Barcelona. 10. Impulsarem noves fórmules de tinences compartides temporals i avals que, en determinades condicions d’ingressos personals o familiars i alhora de preu de l’habitatge, facilitin l’emancipació dels joves.
11. Impulsarem mesures que permetin accedir a un habitatge assequible a les persones treballadores i autònomes que actualment no disposen de cap tipus de suport i que no poden accedir al mercat de lloguer privat. 12. Impulsarem de manera decidida l’adquisició d’habitatges per part de l’Administració mitjançant el mecanisme de tanteig i retracte, per destinar-los a lloguer social i assequible. Es durà a terme, especialment, en els barris on hi ha més dificultat a l’hora d’accedir a un habitatge i que permeti la compra del màxim nombre d’habitatges possibles. 13. Revisarem i analitzarem el grau d’assoliment del projecte d’habitatges industrials (APROP) per tal d’avaluar-ne la continuïtat. 14. Tal com estableix la legislació, intervindrem amb tots els mecanismes possibles, inclosa l’expropiació, en aquells sòls privats que formen part de la reserva per a habitatges amb protecció oficial i que no hagin estat desenvolupats pels seus propietaris.
15. Seguirem mobilitzant el patrimoni municipal de sòl per construir habitatges de lloguer assequible i ampliarem la propietat pública del sòl desenvolupant amb agilitat el planejament urbanístic. 16. Mantindrem la titularitat pública de sòls públics provinents d’actuacions urbanístiques. 17. Estimularem la iniciativa privada en la construcció d’habitatges protegits: ajuts públics a la promoció, bonificacions, cobertura d’impagaments de renda i ajuts al pagament del lloguer. 18. Defensarem la legislació catalana en defensa del dret a l’habitatge i vetllarem perquè s’apliqui la normativa vigent a la ciutat de Barcelona. 19. Reformarem, en el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, els criteris d’accés a la Mesa d’Emergència d’Habitatge per adaptar-la a les noves realitats de vulnerabilitat residencial (habitacions rellogades, locals comercials convertits en habitatges, etc.). 20. Impulsarem la possibilitat d’establir un aval municipal per facilitar l’accés a l’habitatge a les persones treballadores que tenen dificultats per accedir a un habitatge dins del mercat de lloguer privat i, alhora, per donar seguretat jurídica als petits propietaris que posin el seu habitatge al mercat de lloguer.
21. Reformarem la mesura que obliga a la construcció del 30 % d’habitatge protegit per a noves promocions i gran rehabilitació d’habitatges, degut al seu fracàs en aplicar-la, i buscarem mesures alternatives, en col·laboració amb el sector de la construcció i promotors d’habitatges, per tal d’assolir més habitatges de lloguer assequible a la ciutat de Barcelona. 22. Impulsarem un Pla per lluitar contra les ocupacions delinqüencials i problemàtiques a habitatges i locals, les quals atempten contra la seguretat i convivència de les finques i els barris. 23. Fomentarem un canvi en l’atenció a les persones en situació de sensellarisme. Impulsarem un pla de xoc per reduir el nombre de persones en situació de sensellarisme i millorar-ne l’atenció, en col·laboració amb les entitats del tercer sector social que treballen en aquest àmbit.
Afavorirem espais més acollidors, de baixa intensitat i distribuïts per la ciutat que permetin tenir més seguretat i privacitat, amb més consignes i espais per a la higiene i el descans. Reforçarem el programa Housing First, d’intervenció social, com una solució eficaç per proporcionar allotjament a persones que viuen al carrer. 24. Ampliarem el programa “La meva llar”, de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), per poder adaptar la llar i fer-la més accessible i perquè s’hi puguin acollir més persones. 25. Incrementarem els habitatges de dotació destinats a persones grans. 26. Impulsarem un gran Acord de Ciutat, en el qual demanarem també el compromís i la participació dels agents socials i privats, per comprometre un pla d’inversions a 20 anys vista per a la construcció d’habitatge.
PER UNA BARCELONA PLENA DE VIDA
Barcelona ha de saber construir la ciutat del futur, la de les properes generacions. L’hem de construir en el present, pensant en el benestar i la salut de les persones i les famílies que hi viuen, acompanyant les empreses i les entitats que la utilitzen. Hem d’atendre les necessitats a curt termini pensant tothora en les possibilitats a mitjà i llarg termini. Vivim en plena emergència climàtica, causada sobretot per l’activitat que es genera a les ciutats, i és precisament des de les ciutats que cal impulsar noves formes d’entendre, construir i viure l’hàbitat urbà, que permetin garantir el nostre futur. I si vivim en emergència climàtica, cal que tota la planificació, les obres i la gestió de les polítiques públiques municipals d’hàbitat urbà, de promoció econòmica i d’equitat social esdevinguin acció climàtica. En aquest sentit, impulsarem la feina transversal de tota la institució (en col·laboració amb el sector privat i especialment amb l’ecosistema propi d’innovació i start-ups) per afrontar els reptes més urgents en l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic a Barcelona:
• La rehabilitació energètica d’edificis.
• La mobilitat sostenible.
• La generació d’ombres, en el marc de la gestió de les onades de calor.
• La resiliència hídrica. Les ciutats han d’esdevenir un agent actiu en la lluita contra el canvi climàtic. I, alhora, hem d’inspirar el món amb el nostre model innovador i sostenible. Barcelona ha de ser una ciutat internacionalment capdavantera i, fins i tot, líder en els grans desafiaments mundials en què el món local juga un rol determinant: des de l’Agenda Urbana de les Nacions Unides fins a la lluita contra l’emergència climàtica, passant per la transició energètica o la nova mobilitat.
LA BARCELONA RENATURALITZADA
Barcelona és una ciutat densa i compacta. Si al llarg de les últimes dècades la ciutat es va construir d’esquena a la natura, especialment en els límits urbans, avui entenem que cal un procés de renaturalització. Es tracta de construir un espai públic més natural, que creï a la vegada una millor qualitat del medi ambient a les zones pròximes als domicilis dels ciutadans. La voluntat de renaturalització de la ciutat respon als beneficis que els espais verds aporten, com ara la millora del balanç hídric, la regulació del microclima, l’absorció dels contaminants, la reducció del soroll i la millora de la cohesió social i el foment de la convivència i de la salut dels ciutadans.
Cada espai urbà que conforma la infraestructura ecològica urbana té atributs i qualitats pròpies, en funció d’aspectes com la seva situació geogràfica, morfologia o imaginari, qualitats que amb la gestió correcta es poden potenciar. Tots aporten valors ecològics essencials per a la ciutat, però també valors socioculturals amb incidència directa en el benestar, la salut, la cultura i la possibilitat d’establir relacions socials. Barcelona disposa d’un nombre significatiu d’espais verds, però aquests majoritàriament són petits i fragmentats. Per aquest motiu, a banda dels parcs i la recuperació dels interiors d’illa, cal apostar per l’enjardinament longitudinal 51 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN dels carrers i el vertical de les façanes, i la patrimonialització de l’espai verd privat per preservar-lo. Aquest principi es pot estendre a les cobertes dels edificis que esdevenen funcionals amb caràcter públic o semipúblic i que permetrien augmentar en un 30 % l’espai per a la socialització de la ciutat. Cal pensar una ciutat per al vianant, la gent ha de ser la protagonista de l’espai públic.
Ens cal dissenyar els carrers perquè siguin idonis per caminar-hi; crear ombres i millor mobiliari per descansar i refrescar-se; revisar els temps semafòrics per tal que siguin adequats per als vianants, i no per als vehicles; optimitzar els manteniments dels paviments, sobretot en les zones de més densitat; estendre i integrar rutes de vianants amb parades i estacions de transport públic; millorar la senyalització de les rutes a peu, i crear un protocol d’obres públiques perquè no siguin barreres físiques per als vianants quan es produeixen. Però molts espais verds de la ciutat tenen mancances de manteniment i neteja i, en molts casos, són percebuts per la ciutadania com a espais degradats i gens acollidors. Grans parcs, com per exemple Montjuïc, es troben en un estat molt crític i, fins i tot, els nous espais verds que s’han incorporat no tenen garantida una conservació adequada. Barcelona és una ciutat densa i compacta i, per tant, els pocs pulmons verds que té, com ara els parcs, han d’estar en una condició òptima per al gaudi de la ciutadania i pel compliment de la seva funció ecològica.
Nets, endreçats i ben il·luminats perquè són espai de lleure i de trobada, especialment per a les famílies amb infants petits i per a les persones que tenen menys oportunitats per gaudir de la natura. Si volem una ciutat més amable i saludable, i per tant més habitable en totes les edats, cal reforçar els recursos de personal, tecnològics i econòmics que permeten tenir una infraestructura verda realment vertebradora de la ciutat i que situï Barcelona com a referent de l’arquitectura paisatgística basada en la qualitat, la biodiversitat i la sostenibilitat. Amb aquest propòsit, s’ha d’estructurar i fomentar la implicació del veïnat en el manteniment i el funcionament de les infraestructures verdes. Què defensem? Incrementar la massa verda i promoure la biodiversitat. Una de les solucions per absorbir el CO2 i tenir un aire més net és incrementar la quantitat d’espais verds, millorarne la connectivitat i augmentar la massa verda amb arbres i arbustos, encara que aquesta política no es pot considerar, en cap cas, alternativa sinó complementària a la reducció del trànsit rodat i la transició energètica de la mobilitat. Promoure àrees verdes funcionals, que tinguin un sentit estructural en sentit urbanístic, alhora que ambiental i paisatgístic.
Això també comporta una important integració dels serveis ecosistèmics de la ciutat i la preservació dels corredors ecològics. Hem de creure en les “infraestructures verdes”: concebre els espais verds com a autèntiques i necessàries infraestructures urbanes. Protegir el patrimoni paisatgístic. L’espai verd de la ciutat s’ha de preveure i pensar, cal actuar amb estratègia. Per això reforçarem Parcs i Jardins com l’ens públic que ha de tenir el coneixement per a planificar i dissenyar els parcs i les zones verdes de la ciutat, tot garantint-ne un bon manteniment i una gestió que persegueixi l’excel·lència. A Barcelona tenim tradició 52 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN d’arquitectura paisatgística i volem donar-hi un nou impuls. Una ciutat menys sorollosa. També treballarem per tenir un pla contra l’impacte del soroll en els ciutadans, ja que és equiparable al de la pol·lució. Un 40 % de la població de Barcelona està exposada a intensitats de soroll per sobre dels límits acceptables.
Cal utilitzar paviments sonoreductors a totes les noves urbanitzacions i cal potenciar la utilització del vehicle elèctric, sobretot a les flotes de transports: recollida d’escombraries, autobusos, taxis i repartiment de mercaderies. Cal prioritzar aquesta atenuació del soroll en zones sensibles com les àrees escolars, hospitalàries o geriàtriques.
Propostes per a una ciutat verda
1. Dissenyarem una estratègia per connectar efectivament la infraestructura verda a partir dels sistemes naturals que ofereix la mateixa ciutat i el seu entorn, augmentant-ne la connectivitat i capil·laritat. 2. Implementarem un Pla del verd longitudinal i d’ombres per introduir el verd als carrers i que aquests siguin més transitables i amables, tot baixant a la calçada motos i bicis. Una millor gestió de l’aparcament ens permetrà alliberar progressivament les voreres per desenvolupar un enjardinament longitudinal de la trama urbana de Barcelona i aconseguir un augment de la massa vegetal del 10-15 %, 140 hectàrees de zona verda nova, un 13 % més del total de la ciutat, sense comptar Collserola. Uns 2,5 milions de metres cúbics de massa vegetal repartida de manera generalitzada i democràtica per tots els carrers i places de la ciutat. 3. Impulsarem la “Barcelona dels 6 grans parcs”, renaturalitzant, millorant i consolidant els parcs següents: I. El de la Ronda de Dalt. II. El dels Tres Turons. III. El de Montjuïc. IV. El del Besòs. V. El del Llobregat. VI. El del Front Marítim.
4. Continuarem el projecte de cobriment i soterrament de la ronda de Dalt pactat amb el veïnat per tal de guanyar una gran espai verd que connecti amb el parc de Collserola, que permeti cohesionar més els barris afectats per la cicatriu que suposa la ronda, que disminueixi l’impacte del soroll i de les emissions del trànsit rodat i que permeti la ubicació d’infraestructura per a la producció d’energia provinent de fonts renovables. També farem els estudis previs necessaris per abordar el cobriment del tram pendent de la ronda del Mig. 5. Impulsarem el parc dels Tres Turons (la Creueta del Coll, el Carmel i el Guinardó) amb les inversions necessàries perquè pugui ser un parc mixt (natura i habitatge) i sigui reconegut com un dels grans pulmons verds de la ciutat.
6. Reconnectarem Montjuïc amb tot el seu entorn i, especialment, pel costat mar, unint el Poble-sec amb la Marina del Prat Vermell, com també abordarem la governança de la muntanya de Montjuïc en complicitat amb la societat civil, veïnat de l’entorn i actors culturals, educatius, esportius i econòmics que actualment hi ha al parc. Definirem una estratègia perquè la muntanya sigui el gran parc de referència de la ciutat. Establirem un pressupost específic per al seu manteniment i conservació patrimonial i natural. Utilitzarem les tecnologies per oferir una millor interpretació del que és la muntanya des del punt de vista històric, cultural i museístic, esportiu i natural. 7. Dos rius, el Besòs i el Llobregat. El 53 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN Besòs és un espai de natura i oportunitats de més de 7 quilòmetres lineals que té una estructura urbana consolidada a la banda nord i que ha de reproduir-se a la banda sud, la de Barcelona. El Llobregat ha de connectar-se amb la ciutat, de manera que s’hauria de poder recórrer a peu o amb bicicleta l’itinerari de riu a riu. Les actuacions en aquestes dues conques urbanes s’ha de fer de manera col·legiada amb els altres municipis implicats. Barcelona buscarà sempre la col·laboració i la integració de les polítiques territorials i ambientals en aquests dos àmbits a través dels organismes existents o, si calgués, de nous.
8. Dos ecosistemes que cal preservar: Collserola i el Mediterrani. I. Cal posar a l’agenda col·lectiva la integració urbana de la serra de Collserola, que té un gran patrimoni ambiental i arquitectònic i que avui segueix segregada per la gran cicatriu urbana que suposa la ronda de Dalt, motiu pel qual reactivarem els projectes de connexió de la carretera de les Aigües. Novament, l’estratègia sobre Collserola s’ha de fer amb la col·laboració dels altres municipis d’aquest espai natural, principalment a través del parc. II. Continuarem obrint Barcelona al mar dignificant tot el front marítim i fent una aposta decidida per la pràctica esportiva, l’economia blava i un entorn naturalitzat. També contribuirem a la recuperació de la biodiversitat a la plataforma continental marina. 9. Reconnectarem el parc de la Ciutadella amb tot el seu entorn.
10. Introduirem més espai verd als carrers per tal que aquests siguin més transitables i amable, tot baixant a la calçada motos i ginys de micromobilitat. Les voreres han de tornar a ser un espai segur per als vianants. 11. Impulsarem de nou la recuperació dels interiors d’illes de l’Eixample, creant nous espais per a la natura urbana i incrementant-hi la presència del verd i la biodiversitat. 12. Impulsarem les cobertes verdes, els terrats vius i la remodelació de les mitgeres, tot afavorint el microenjardinament. 13. Incrementarem els recursos de Parcs i Jardins perquè esdevingui l’ens de referència de l’Ajuntament en la planificació, el disseny i la gestió dels parcs i jardins i la resta d’espais verds, amb criteris d’eficiència i sostenibilitat i favorables a la biodiversitat.
14. Fomentarem les zones verdes com a espais per a la salut i el gaudi i promourem la implicació ciutadana en la seva creació i manteniment. 15. Preservarem i posarem en valor el patrimoni cultural, especialment els jardins de valor històric. 16. Implementarem el Pla per a la millora de la qualitat acústica de la ciutat, que reculli mesures a curt i mitjà termini per reduir el soroll a la ciutat, especialment la millora de l’asfalt de tota la ciutat perquè sigui fono-absorbent. 17. Impulsarem un Pla de lluita contra la contaminació lumínica. 18. Ampliarem la xarxa d’estacions municipals de mesura de la contaminació per tal de poder fer un monitoratge a temps real de l’estat de la qualitat de l’aire a tota la ciutat. Aquesta informació serà pública.
BCN LA BARCELONA QUE ES TRANSFORMA
Barcelona ha de donar resposta a totes les seves escales, des de la de ciutat i la metropolitana fins a la catalana, l’europea i mundial. Ha de ser la capital econòmica d’una euroregió referenciada als Pirineus i a la Mediterrània que sigui alhora una de les forces motrius del sud d’Europa. És amb aquesta mirada i aquesta ambició que cal prendre les decisions de futur de la ciutat. És per això que Barcelona ha de liderar, des del diàleg i la cooperació institucional, una àrea metropolitana que reforci aquesta capitalitat i, per tant, la planificació urbana s’ha de fer des d’aquesta òptica. De fet, hi ha problemàtiques concretes (com ara la de l’accés a l’habitatge, la mobilitat o el rol del turisme) que tenen una millor solució des de l’òptica metropolitana i de lideratge compartit amb el Govern del país.
Planificarem una ciutat que va més enllà dels seus propis límits. En aquest sentit, replantejarem els tres principals eixos viaris nord-sud actuals (la ronda de Dalt, la Gran Via i la ronda del Litoral) per transformar-los en tres grans vectors socioeconòmics, tres línies que actuïn alhora de connectores, que recusin la ciutat internament i que dinamitzin la vida social i econòmica. De mar a muntanya, impulsarem el cobriment de la ronda de Dalt per tal que esdevingui un eix cívic amb zones verdes i equipaments, que permeti connectar més i millor la ciutat amb el parc natural de Collserola i incrementar la qualitat de vida de tots els barris del nord de la ciutat.
La Gran Via de les Corts Catalanes, la línia central, vertebradora del contínuum urbà que va del Llobregat al Besòs i els ultrapassa, i que ha estat històricament menystinguda, esdevindrà una gran avinguda de voreres generoses i arbrades que resolgui en la seva calçada central totes les necessitats de la mobilitat, de manera que la seva funció connectora sigui compatible amb poder disposar d’una avinguda com la que es va impulsar a la Diagonal entre la plaça de Francesc Macià i el passeig de Gràcia. I al litoral de la ciutat, impulsarem la connexió urbana del Poble-sec amb el barri de la Marina del Prat Vermell, transformant el Morrot en un nou pol d’activitat socioeconòmica; impulsarem la connexió de la Ciutadella amb la Barceloneta, replantejant l’activitat ferroviària de l’estació de França, i impulsarem el cobriment de més trams de la ronda del Litoral per tenir més i millor connectivitat entre el Poblenou i el mar. La transformació d’aquest eix és la que obrirà definitivament Barcelona al mar.
També cal posar sobre la taula l’obertura de nous eixos mar-muntanya d’escala metropolitana: la construcció del túnel ferroviari d’Horta, una infraestructura prevista en el planejament que permetrà disposar d’un nou accés a la ciutat i que ens reconnectarà amb el Vallès, i descongestionar el corredor de la C-58; així com el nou túnel ferroviari per Vallvidrera, una infraestructura esmentada al PDI 2021-30, amb el principal objectiu de descongestionar l’actual metro del Vallès, especialment en el tram entre Sant Cugat del Vallès i Sarrià. Barcelona ha d’integrar-se en una realitat metropolitana i de país, no només físicament sinó també en la seva governança. Treballarem al costat de la resta d’institucions per planificar i millorar les infraestructures de comunicació i de transport públic: Rodalies, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, els autobusos interurbans i el sistema tramviari han de poder absorbir els volums de passatgers necessaris perquè la ciutat pugui assolir una reducció 55 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN significativa de desplaçaments que en l’actualitat es realitzen amb cotxe.
Amb aquesta visió, cal planificar i impulsar, amb els municipis i les entitats supramunicipals, grans espais d’aparcament en diferents eixos: a les entrades nord, sud, litoral i muntanya de la ciutat; a l’accés de la primera corona, i a la segona corona, lligades als nodes ferroviaris. En els darrers 8 anys, la planificació territorial i l’urbanisme s’han utilitzat com a instruments ideològics per imposar polítiques de decreixement. Improvisació, manca de diàleg, reaccions tardanes i aplicació unilateral de criteris rígids que han provocat paràlisi i pèrdua d’oportunitats, desconcert i malestar. Barcelona necessita passar pàgina. Els agents intervinents en la planificació territorial, l’urbanisme i l’habitatge, des dels arquitectes i enginyers fins als promotors i constructors, s’han de tenir en compte. Necessitem un govern municipal que dialogui amb sinceritat, que cerqui el màxim consens, que faci propostes de transformació, però que alhora les contrasti i s’asseguri del seu correcte funcionament, que s’anticipi a les problemàtiques i que executi les polítiques d’hàbitat urbà (tant en el contingut con en la forma, tant en el què com en el com) no des del conflicte sinó des de la concertació, amb la voluntat de governar per a tothom, pel progrés de ciutat i per generar més i millors oportunitat per a les seves persones.
Què defensem?
Una ciutat de barris. Una ciutat construïda a escala i velocitat de les persones és una ciutat concebuda des de la comprensió i la valoració de la seva diversitat interna, formada per barris connectats entre si a través d’eixos cívics i alhora connectats amb el món a través de les xarxes d’informació. La ciutat, a peu i ben connectada. Barcelona és una ciutat multicèntrica, de barris, construïda a partir d’antics municipis. No ha de tenir un centre ric i una perifèria pobra. La ciutat del futur ha de ser una metròpoli de barris connectats, que resolguin en primera instància els serveis i els equipaments més bàsics de les persones i les famílies en gran part del seu cicle de vida, i que trobin en barris propers i en la resta de la ciutat i de la gran metròpoli, amb una mobilitat ben resolta, la resta de serveis: la ciutat dels 15 i dels 30 minuts, o dels 45 minuts per a segons quin tipus de servei. Això significa crear la societat del benestar a escala local. Equipaments al servei de les persones.
Els equipaments es poden classificar per escala de barri, de país o globals, en funció dels seus usuaris i de l’impacte social. Barcelona treballa des de fa dècades per dotar els barris de la ciutat d’equipaments bàsics que esdevenen proveïdors de serveis de proximitat, però també té l’obligació de dotar la seva àrea metropolitana i el seu país d’equipaments a escala de ciutat i escala global. Un pla d’equipaments pensat a nivell metropolità, ben connectat ad intra i amb l’entorn de la ciutat, permet concentrar serveis amb més espai i millors dotacions. Els equipaments globals generen concentració urbana i la seva activitat estableix sinergies amb el món econòmic, promocionant així l’activitat global. Qualsevol progrés econòmic i social es manifesta en l’espai públic, que ha de ser de qualitat per tal que realment també aporti qualitat de vida.
Per aquest motiu, la nova visió estratègica d’una ciutat impulsa la reforma sistemàtica de les avingudes i els carrers, ampliant l’espai per a vianants i reduint l’espai per al vehicle privat, per tal de crear una ciutat a velocitat humana. 56 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN La gran riquesa de Barcelona és el que, de vegades, també se’ns presenta com un problema, i que esdevé un repte: la seva densitat, compacitat i diversitat tipològica. Usos barrejats, amb activitat econòmica compatible amb els usos residencials i amb els usos d’equipaments. Es viu on es treballa i és possible mantenir espais d’oci a prop d’on es viu, tot integrat i de forma compacta. Pensem el projecte de ciutat des de la seva concepció global, però pensant de manera concreta en tots els projectes de districte i de barri. El districte i el barri han de poder oferir una primera atenció de qualitat en tots els serveis bàsics, i alhora descongestionar aquells que s’hagin de prestar necessàriament des dels grans equipaments.
Ens referim tant al comerç de proximitat com els petits centres esportius o assistencials del districte versus els grans espais comercials, estadis o hospitals al límit de la ciutat i als entorns metropolitans. Una ciutat sense fractures. Ens cal insistir en el disseny d’un model de ciutat compacta, sense fractures urbanístiques, que són, en definitiva, separacions socials. Això ens porta a promoure la integració urbana i la diversitat tipològica. Hem de subratllar com a principi bàsic el dret a l’habitatge, no com un objectiu sinó com un dret fonamental per a la ciutadania. Tot això ens porta a treballar per construir una ciutat asimètrica, cohesionada i sostenible, i per crear sistemes urbans equilibrats, al voltant de l’economia, l’habitatge, l’espai públic de qualitat, els equipaments o el patrimoni.
Propostes per a una ciutat a escala i velocitat de les persones 1
. Impulsarem la finalització i els treballs de desplegament del Pla director urbanístic que s’està aprovant des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per promoure a continuació l’actualització del Pla general metropolità. Crearem una oficina específica per dur a terme aquestes tasques. 2. Crearem l’Oficina per a la Gestió de Grans Projectes de Ciutat per tal d’agilitzar les transformacions urbanes amb personal especialitzat. 3. Barcelona, capital mundial. L’any 2026, Barcelona acollirà el Congrés Mundial de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) i serà la Capital Mundial de l’Arquitectura UIA-UNESCO. Aquests esdeveniments demostren la capacitat d’atracció de Barcelona, la solidesa de la seva trajectòria històrica en matèria d’urbanisme i arquitectura i, alhora, la fortalesa dels seus professionals i de les institucions que els agrupen, com el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. Des de l’Ajuntament, promourem una governança de l’organització d’ambdós esdeveniments que atorgui el màxim de protagonisme a aquestes institucions, amb la certesa que des de la societat civil organitzada s’aconseguirà que el Congrés i la Capitalitat impulsin més i millor el lideratge de Barcelona en l’arquitectura mundial. 4. Treballarem en la definició i la implantació de nous sistemes urbans que connectin més i millor el Llobregat amb el Besòs i Collserola amb el mar, amb corredors verds i eixos cívics i econòmics estructurats en 3 grans línies: I. Collserola i la ronda de Dalt i.Crearem un comissionat de la muntanya de Collserola. ii. Cobrirem la ronda de Dalt per connectar millor Barcelona i Collserola, incrementar les zones verdes i construir equipaments de ciutat. 57 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN iii. Revitalitzarem els barris de muntanya amb més inversions per possibilitar millors serveis i una millor accessibilitat, amb especial èmfasi en la gestió forestal i la prevenció d’incendis. iv. Impulsarem el projecte de les Portes de Collserola. v. Finalitzarem la carretera de les Aigües. vi. Connectarem la carretera de les Aigües amb els tres turons (el Coll, el Carmel i la Rovira) i amb la Dreta de l’Eixample. II. La nova Gran Via de les Corts Catalanes i.
Transformarem la Gran Via per convertirla en un veritable eix econòmic metropolità, des del Llobregat fins al Besòs. ii. Barcelona, mitjançant aquesta nova Gran Via i els seus projectes complementaris, relligarà grans infraestructures com l’aeroport, la Zona Franca, Mercabarna i el port, Montjuïc, l’eix de les places Universitat, Catalunya i Urquinaona, el Centre Històric, el passeig de Sant Joan i la Ciutadella, la plaça de les Glòries i l’entorn de la Sagrera, l’eix del Besòs i les Tres Xemeneies. III. El mar i la ronda del Litoral i. Transformarem l’actual ronda del Litoral en un passeig verd per recuperar tot el costat mar de la muntanya de Montjuïc i connectar el Poble-sec amb la Marina del Prat Vermell. ii. Recuperarem el Morrot i el transformarem en un pol d’activitat socioeconòmica. iii. Impulsarem la connexió de la Ciutadella amb la Barceloneta, replantejant l’activitat ferroviària de l’estació de França. 5. Defensarem el model Cerdà d’urbanisme per a l’Eixample de Barcelona. En els anomenats “Eixos Verds” aturarem els projectes planificats, per repensarlos amb rigor, amb diàleg i cercant sempre el màxim consens possible. També realitzarem una auditoria vinculant, el primer any de mandat, amb indicadors objectius dels avui anomenats “Eixos Verds” i dels carrers dels entorns per detectar el grau de contaminació, de neteja, de seguretat, d’activitat comercial, de mobilitat, o d’augment del preu de l’habitatge, per adequar aquests eixos als resultats obtinguts, revertint tots aquells elements que no funcionin o que distorsionin l’esperit original de l’Eixample Cerdà. 6. Culminarem la transformació de la Diagonal seguint el model desenvolupat entre Francesc Macià i el passeig de Gràcia.
7. Preservarem els sectors d’activitat econòmica actuals, tal com es va fer al 22@. El Bon Pastor, la Verneda o la Marina són espais d’oportunitats, on es poden integrar usos residencials i activitat econòmica. 8. Revisarem els plans d’usos i les ordenances en vigor i n’analitzarem els efectes d’aplicació, especialment d’aquells que afecten la convivència amb els ciutadans: habitatges d’ús turístic, activitats recreatives, horaris comercials o terrasses, entre d’altres. 9. Rehabilitarem el nuclis antics de Barcelona en el marc del Pla de ciutats velles, estudiant desafectacions urbanístiques, creant noves figures d’ordenació i estimulant la rehabilitació d’edificis i habitatges. 10. Revisarem el Catàleg de patrimoni de la ciutat de Barcelona, a cada districte, per tal que no es perdin edificis i obres representatives de l’arquitectura històrica, partint del concepte 58 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN ampli del patrimoni cultural, i exercirem controls en obres noves i reformes per garantir-ne la conservació. 11. Treballarem amb mecanismes per agilitzar la inclusió en el Catàleg de patrimoni d’allò que es consideri vulnerable o d’interès.
12. Barcelona vol fer de la qualitat arquitectònica del seu paisatge urbà ja construït i dels nous projectes que s’hi han de construir un símbol d’excel·lència i de projecció al món, i disposa de mecanismes que vetllen precisament pel manteniment d’aquesta qualitat. Crearem un grup de treball amb el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya per fer una auditoria dels mecanismes formals de l’avaluació de la qualitat en el paisatge urbà, amb l’objectiu d’incrementar-ne l’exigència amb criteris objectivables. 13. Crearem un grup de treball, conjuntament amb els col·legis professionals afectats, per fer una auditoria completa dels processos relacionats amb l’atorgament de tota classe de llicències d’edificació i d’activitats, amb l’objectiu de millorar substancialment els procediments administratius i el temps d’obtenció.
14. Elaborarem un Pla de xoc d’erradicació dels clubs cannàbics ubicats en espais on alteren la convivència, amb una visió transversal que abasti les polítiques de seguretat, la legislació sectorial i el planejament urbanístic. 15. Mantindrem el compromís de no vendre’ns sòl públic i acordar que els habitatges públics que es facin, de manera directa o concertada, no aniran destinats a la venda, sinó al lloguer. 16. Consolidarem i ampliarem la propietat pública del sòl destinat a habitatge. 17. Seguirem mobilitzant el patrimoni municipal de sòl per construir habitatges de lloguer assequible i ampliarem la propietat pública del sòl desenvolupant amb agilitat el planejament urbanístic.
18. Reformarem la mesura que obliga a la construcció del 30 % d’habitatge protegit per a noves promocions i gran rehabilitació d’habitatges, a causa del fracàs a l’hora d’aplicar-la, i buscarem mesures alternatives, en col·laboració amb el sector de la construcció i promotors d’habitatges, per tal d’aconseguir més habitatges de lloguer assequible a la ciutat de Barcelona.
LA BARCELONA DE LA TECNOLOGIA URBANA
Barcelona és una de les ciutats més denses d’Europa i, per tant, la gestió eficient de l’espai públic esdevé una necessitat. Aquest factor és alhora una oportunitat, perquè la compactació i la densificació urbana són la millor solució ambiental possible: la compactació, entesa com la màxima concentració de serveis i oportunitats, i la densificació, entesa com el màxim nombre ideal d’habitants, cercant la màxima eficiència energètica i, en definitiva, la sostenibilitat. La Barcelona del futur és una ciutat amb menys formigó i asfalt i, en contrapartida, més verda i amb una gestió més intel·ligent de les seves infraestructures i dels seus serveis, perquè els signes dels temps a nivell planetari són que aquestes infraestructures físiques i la prestació de serveis no condicionin de forma severa els espais de vida de la ciutat. És el moment d’implementar massivament 59 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN la tecnologia urbana, per maximitzar el rendiment i alhora facilitar el manteniment de les infraestructures sistèmiques de la ciutat, tot cercant més eficiència, més ordre i, per tant, una millora de la convivència. La Barcelona que volem és una ciutat on la mobilitat sigui ordenada i fluida, amb una distribució eficient de mercaderies i béns, on les bosses d’escombraries no romanguin al terra i en la qual els grans equipaments actuïn com a dinamitzadors socials i generin oportunitats per a les persones i les famílies. La tecnologia urbana ha de permetre a Barcelona assolir els reptes de futur: una ciutat més verda, més neta, més autosuficient i, per tant, també més saludable.
Els avenços tecnològics actuals ens permeten fer gestió a temps real, anticipant-nos i preveient tot allò que pot passar a l’espai públic, i poder donar una resposta flexible i eficient a les necessitats de la mobilitat de les persones i dels béns, i de la prestació dels serveis. Barcelona pot ser una ciutat amb una gestió més intel·ligent de l’espai públic, aprofitant les solucions de la intel·ligència artificial que pot proporcionar el potent ecosistema empresarial i de recerca que ja existeix en aquest àmbit. Actualment, la gestió de l’espai públic i d’alguns serveis municipals estan fortament qüestionats. Per exemple, el servei de neteja, el de manteniment, la mobilitat o la seguretat es perceben de manera negativa per la ciutadania. Aquesta situació s’ha produït, en part, perquè no hi ha hagut prou lideratge per reconèixer que la ciutat té un problema en la gestió d’aquests serveis i perquè des del govern municipal s’ha actuat amb una visió excessivament ideològica, des dels despatxos polítics, sense tenir en compte la realitat de la ciutat ni les seves necessitats i sense la capacitat o la voluntat d’establir un diàleg constructiu amb tots aquelles sectors i col·lectius que tenen quelcom a dir o a proposar. L’acció climàtica ha de ser també tecnològica i les mesures que es prenguin han de ser sobre la base del diàleg i del pacte entre l’Ajuntament i la societat civil, sempre de manera coherent amb l’estratègia catalana dissenyada per la Generalitat. Què defensem? Un espai públic amable i per a tothom. Un dels nostres objectius, a l’hora de governar a Barcelona, és que tinguem un espai públic a la mida de les persones: un espai més amable i ple de vida. Els carrers, les places i els parcs han de ser espais de trobada, accessibles i confortables per a tothom. Ho aconseguirem aplicant solucions tecnològiques a la gestió eficient d’aquest espai públic, a la mobilitat i als serveis urbans, per fer una ciutat més verda, més neta, més autosuficient i, per tant, també més saludable. Una ciutat en la qual ecologia i economia vagin de la mà, siguin compatibles i es generi creixement intel·ligent i sostenible. Solucions tecnològiques al servei de la ciutat i les persones.
Hem d’aconseguir que, gràcies a la tecnologia, la mobilitat i serveis tan importants com l’aigua, la recollida de residus, la neteja viària, la il·luminació o el clavegueram, aquests funcionin millor i es puguin adaptar de forma flexible a les necessitats i demandes de la ciutadania. Una ciutadania motor de canvi i millora. Farem que la ciutadania sigui no només la usuària i beneficiària dels serveis, sinó el motor de millora permanent d’aquests serveis. 60 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN Propostes de solucions tecnològiques al servei de la ciutadania 1. Crearem una Àrea de Tecnologia Urbana que treballi de manera transversal amb totes les àrees i serveis de l’Ajuntament i doni visibilitat política a les polítiques d’innovació en els serveis urbans. 2. Crearem un espai de participació publicoprivat entre l’Ajuntament i les empreses, les universitats i els centres dedicats a la recerca aplicada per desenvolupar solucions en mobilitat i gestió sostenible dels serveis urbans, que acompanyi i impulsi start-ups del sector, i capti ajudes i finançament per desenvolupar proves pilot i projectes en aquest àmbit. Barcelona ha d’esdevenir un referent en tecnologia urbana. 3. Pla de sensorització: ubicarem sensors a la trama urbana, tot combinant tecnologies per tenir un sistema intel·ligent que doni resposta gairebé immediata a les necessitats canviants de la gestió de la mobilitat. L’anàlisi big data proporcionarà eficiència a la gestió de la mobilitat i ens permetrà contribuir decisivament a un disseny de l’hàbitat urbà més intel·ligent, ja que amb la sensorització de l’espai públic es poden obtenir dades per a la planificació futura o per remodelar el disseny urbà. 4. Amb l’ajuda de la informació que ens donarà la sensorització, estudiarem la millor manera de recuperar cadascun dels xamfrans de l’Eixample i també l’aplicarem per implementar noves àrees d’estacionament regulat més adequades a les diferents necessitats d’usos i col·lectius, més enllà de la zona verda o la zona blava.
5. Facilitarem que la ciutat tingui espais de prova de les noves tecnologies de mobilitat avançada, connectada i autònoma. 6. Centre de control global de la mobilitat: gestionarà i assistirà el transport públic, el privat, l’estacionament, els fluxos de vianants o els semàfors. 7. Pla de coordinació semafòrica global, per evitar la congestió del trànsit i afavorir-ne la fluïdesa, tenint en compte els objectius de reduir les emissions i el soroll i d’afavorir la seguretat viària. I. Els semàfors, en una ciutat complexa i densificada com Barcelona, han de ser instruments utilitzats per assolir diferents objectius. D’una banda, regular el trànsit de la manera més coherent possible. De l’altra, assegurar la seguretat per a vehicles i vianants i, finalment, maximitzar la fluïdesa de tots els usuaris de la via. II. Desenvoluparem un sistema intel·ligent i integral per a la gestió i coordinació semafòrica dels 37.000 semàfors de Barcelona i dels nodes de connectivitat amb l’àrea metropolitana. Per exemple, els semàfors intel·ligents, dotats de sistemes de reconeixement òptic i governats per algoritmes, poden seleccionar els temps de pas a les cruïlles no només per les seves variables, sinó calculant el màxim de guany possible per a tota la xarxa i actualitzant-se constantment per l’entrada permanent de nova informació. III. Augmentar la fluïdesa ens permetria reduir les emissions contaminants, ja que ens donaria l’oportunitat de practicar un descens de la velocitat màxima en zona urbana, sense perdre velocitat mitjana de desplaçament. I aquest descens de la velocitat màxima també tindria una repercussió immediata en la reducció dels accidents de trànsit greus, ja que alguns no es produirien i d’altres passarien a ser lleus.
El Pla de coordinació semafòrica haurà d’afavorir la prioritat del transport públic (autobusos i tramvies), de manera que pugui augmentar la seva velocitat comercial i, per tant, la qualitat del seu servei. V. D’altra banda, tindrà en compte les necessitats dels vianants, de manera que s’eviti que l’agilitació del trànsit perjudiqui la mobilitat a peu. 8. Pla d’aparcament, per a una gestió global i integrada dels aparcaments en superfície, subterranis i en edificis. I. Amb les possibilitats que ens ofereix la tecnologia urbana i la potència de la implementació algorítmica de la intel·ligència artificial, oferirem a l’usuari del vehicle privat l’espai d’estacionament més proper i adequat a les seves necessitats. D’aquesta manera, evitarem el trànsit que provoca part de la congestió de la ciutat i alliberarem places d’aparcament en superfície per destinar-les a les motos, als serveis de caràcter essencial i a la distribució urbana de mercaderies.
Això permetrà alliberar progressivament les voreres, que quedaran blindades per als vianants i per incrementar la massa vegetal. II. Aquesta política es dissenyarà de manera que no estimuli, en cap cas, l’augment de la utilització innecessària del vehicle privat. 9. Plataforma integrada per promoure una intermodalitat universal i personalitzada, tot facilitant la integració de diferents mitjans de transport públics i privats, individuals i col·lectius, i tenint en compte les oportunitats del vehicle compartit, tot en una única transacció. I. Les necessitats de mobilitat dels usuaris de la ciutat de Barcelona han de ser enteses de manera integral. Això vol dir que cal assistir-los in situ en cada viatge realitzat i en cada etapa agregada que el conformi. II. Barcelona, en col·laboració amb l’ATM, ha de tenir una plataforma pública i integrada de serveis de mobilitat, informació i pagament, allò que anomenem “mobilitat com a servei” (MAAS). Sens dubte, hi haurà operadors privats que articularan ofertes funcionalment similars, però l’administració ha de garantir la neutralitat de la plataforma. Aquesta plataforma integrada també haurà de ser la dipositària de les nombroses dades generades pel conjunt dels usuaris del sistema de transport, dades que hauran des ser la base sobre la qual planificar, millorar i optimitzar tots els aspectes vinculats a la mobilitat. La disponibilitat de dades i el seu anàlisi en profunditat contribuiran a la definició d’un model de mobilitat eficient i sostenible per al conjunt de la ciutat, sobre el qual els diferents operadors podran articular la seva oferta competitiva.
III. Aprofitant les possibilitats que ens ofereix la tecnologia de la gestió de dades i la potència de la implementació algorítmica dels superordinadors, oferirem a l’usuari la millor opció de desplaçament. Això ens permetrà donar un servei més eficient, guanyar fluïdesa, aprofitar al màxim els recursos de les infraestructures de mobilitat i, en definitiva, disposar d’una mobilitat més sostenible. 10. Pla d’il·luminació, tenint en compte els principis d’eficiència energètica i adaptant la il·luminació als usos puntuals i als fluxos de persones que transiten per un indret concret. Volem una Barcelona ben il·luminada que, durant la nit, també pugui mostrar la seva identitat, el seu patrimoni, el seu urbanisme i la seva arquitectura. Una il·luminació que doni seguretat 62 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN als vianants i que s’adeqüi a les característiques de cada barri, de cada carrer i que tingui en compte els serveis que hi ha o les activitats que s’hi realitzen. Un pla que tindrà com a prioritats: I. Afavorir les zones de pas de vianants. II. Millorar la il·luminació de vials. III. Millorar els nivells lumínics amb eficiència energètica. IV. Minimitzar la radiació lluminosa cap al cel, que no té cap utilitat i que perjudica l’entorn. 11. Implementarem contenidors intel·ligents per afavorir la recollida selectiva i poder premiar la ciutadania i les activitats econòmiques que fan una recollida selectiva correcta.
LA BARCELONA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE
Parlar de mobilitat és parlar de model de ciutat. La mobilitat ha de ser un instrument que actuï com a palanca de transformació de la ciutat, un instrument per fer-la amable i competitiva alhora, que permet lluitar contra el canvi climàtic, millorar la qualitat de l’aire, generar estalvi energètic i dinamitzar l’activitat social i econòmica. Per planificar el futur de la ciutat, les seves transformacions i els seus creixements, és imprescindible tenir una estratègia de mobilitat ben definida. Per definir aquesta estratègia s’ha de partir d’uns principis i objectius previs a la construcció d’una agenda de projectes a curt, mitjà i llarg termini, perquè l’estratègia no és ni pot ser un compendi d’inversions, sinó la definició d’uns principis i unes accions que han de tenir una temporalitat a curt i mitjà termini per construir a llarg termini, tenint en compte com es mouen i com volem que es moguin les persones, les mercaderies, els béns i els serveis, i sobretot perquè la mobilitat és un dret.
Si analitzem com ens movem a Barcelona, observem que més del 80 % dels desplaçaments interns són fets de manera plenament sostenible: a peu, en bicicleta o patinet i en transport públic. I que la utilització interna del transport privat és de les més baixes d’Europa, només un 15,3 %, dels quals gairebé un 40 % són vehicles de dues rodes. La moto és i ha de seguir sent, per tant, part de la solució de la mobilitat de Barcelona, perquè és un mitjà ràpid, flexible, electrificable, fàcilment compartible i que ocupa poc espai. Pel que fa a aquests desplaçaments privats interns, és fàcil suposar que molts tenen la característica d’essencials. Desplaçaments de suport al transport escolar, al transport sanitari o a persones de mobilitat reduïda per fer gestions. Pel que fa a la mobilitat externa, és molt significatiu que els desplaçaments de connexió efectuats per transport privat siguin gairebé el 50 %, fet que deixa en evidència la ineficiència i la manca de penetració i de permeabilitat del transport públic de Rodalies que connecta Barcelona amb el seu entorn. Les mesures que contribuirien a reduir l’entrada de vehicle privat en format de connexió passen en gran mesura pel correcte desenvolupament de la xarxa de Rodalies de Renfe, la millora dels Ferrocarrils de la Generalitat, la millora dels sistemes tramviaris i l’habilitació de grans aparcaments a punts d’accés a la ciutat, molt ben dotats de connexió amb el transport públic.
Barcelona té una llarga tradició industrial en 63 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN l’àmbit de l’automoció: hi ha un ecosistema empresarial i de start-ups especialitzades en mobilitat que cal aprofitar i promoure, perquè genera llocs de treball amb valor afegit i ens projecta al món com a ciutat capdavantera d’aquest sector. El sector representa el 10,8 % del PIB de Catalunya i l’hem d’acompanyar i posar en valor, fent possible el binomi economiaecologia i revertint les polítiques promotores del decreixement econòmic que s’han imposat a Barcelona en els darrers anys. Cal que les polítiques de mobilitat persegueixin la fluïdesa i l’eficiència dels viatges, evitant la congestió, i que afavoreixin una mobilitat més sostenible, amb menys emissions, menys sorollosa i més pacificada. Actualment, les polítiques de mobilitat han esdevingut el problema i no la solució, i així és percebut per la ciutadania. Per exemple, es calcula que algunes de les polítiques restrictives de la mobilitat implementades en els darrers anys tenen un impacte negatiu sobre el comerç de l’Eixample i del centre de la ciutat, amb una davallada de vendes d’entre 60 % i el 70 %. L’Eixample representa el 40 % del PIB de Barcelona; per tant, en qualsevol actuació que s’hi faci s’ha de tenir en compte aquesta qüestió. Cal avaluar bé l’impacte de les polítiques de mobilitat sobre les activitats comercials, culturals i d’oci o el funcionament de l’entrega de mercaderies, per així poder millorar la fluïdesa del trànsit, la qualitat de l’aire i l’impacte del soroll del trànsit rodat, i contribuir a un creixement econòmic sostenible. Lluny d’implementar una mobilitat neta, el que s’ha perseguit en els darrers anys, des del govern municipal, és la no-mobilitat.
Cal trobar solucions complexes als problemes complexos de la mobilitat i la gestió de l’espai públic, que és molt limitat a la nostra ciutat: polítiques de mobilitat que, amb l’ajuda de la tecnologia urbana i les seves solucions intel·ligents, afavoreixin modes més sostenibles de moure’s i l’electrificació progressiva de les flotes de vehicles, complementàriament amb altres combustibles sostenibles, com l’hidrogen verd. Pel que fa a la seguretat viària a la ciutat, en els darrers anys hem patit un retrocés. Hem perdut confortabilitat i la seguretat del viatge a peu ha empitjorat. Per tant, és urgent blindar la confortabilitat del viatge a peu, amb un disseny de les infraestructures físiques i virtuals aplicables sobre la trama urbana, per determinar la segregació física del viatge a peu i els altres tipus de desplaçament (cotxes, motos, bicicletes i ginys de micromobilitat). Què defensem? La mobilitat i l’accessibilitat com a dret. La mobilitat és un dret universal que afavoreix la relació entre les persones i les sinergies socials, culturals i econòmiques. Esdevé, per tant, una necessitat, i les polítiques de mobilitat han de ser solucions a aquestes necessitats, conciliant interessos, sovint contraposats, d’acord amb el model de ciutat que volem. Cal trobar solucions a les complexitats sabent que no hi haurà mai una sola solució ni una solució simple. Una ciutat hiperconnectada. El nostre model vol combinar ecologia, eficiència energètica i tecnologia. Volem una Barcelona híperconnectada, on el ciutadà, aprofitant les mides i la compactació de la ciutat, pugui desplaçar-se preferentment caminant o en transport públic, però també en motocicleta o en turisme per realitzar viatges essencials.
El nostre model busca l’equilibri entre l’eficàcia de la mobilitat i no hipotecar el preuat espai públic amb infraestructures de mobilitat. Solucions disruptives que facin possible un desenvolupament sostenible. Volem fer possible el binomi economia-ecologia, implementant mesures que posin al centre la salut de les persones i la voluntat de ser una ciutat amable, promovent mesures eficients sobre l’espai urbà. En aquest sentit, aplicarem solucions disruptives que ajudin a lluitar contra el canvi climàtic. El model Cerdà. El Pla Cerdà és un bé a protegir i defensarem la seva naturalesa com un element bàsic per al bon funcionament de la mobilitat a la ciutat. No es poden seguir implementant mesures contràries a l’essència del Pla Cerdà, al seu principi d’homogeneïtat, atès que han de ser solucions vàlides per a tota la seva trama, per tal de no crear carrers de primera i carrers de segona. La força del model de l’Eixample és la seva característica isotròpica i no defensarem mesures parcials que trenquin el seu model. La fluïdesa. Barcelona és un ciutat cosmopolita: la concentració de serveis i oportunitats ha d’estar reforçada amb una alta connectivitat, la gestió del trànsit ha d’afavorir la fluïdesa i cal prioritzar la millor connectivitat entre els barris, els districtes i l’àrea metropolitana. Ens marquem com a objectiu situar al centre de les polítiques de mobilitat els vianants, potenciant la mobilitat a peu i l’ús del transport públic sobre la base de la intermodalitat, millorar la fluïdesa del trànsit a la ciutat de Barcelona, garantir la convivència harmònica entre els diferents modes de transport, conciliar les necessitats del transport de mercaderies i la prestació de serveis amb la pacificació de les vies, i promoure la transició cap al vehicle elèctric. La descarbonització. Aspirem decididament a una mobilitat descarbonitzada i eficient, a una Barcelona que cerqui la hiperconnexió i la mobilitat segregada com a elements de rendibilitat social, seguretat i confort.
L’electrificació del parc mòbil passa per tenir unes bones infraestructures de recàrrega de vehicles. S’ha de treballar en dos àmbits: per donar servei als residents mitjançant la ràpida instal·lació de punts de recàrrega als aparcaments de veïns, i per donar servei a l’elevat nombre de vehicles que accedeixen a Barcelona i habiliten punts de recàrrega ràpida en pàrquings i zones d’estacionament. L’hidrogen verd, per la seva producció derivada d’energies renovables, tindrà un gran protagonisme en la transició cap a la implantació d’energies netes en el món del transport i la indústria. L’hidrogen, per la seva capacitat energètica (tres vegades més eficient que els combustibles fòssils) i per la seva innocuïtat ambiental (és net, inodor i la seva utilització no suposa l’emissió de gasos contaminants), ha de ser una aposta de futur per Barcelona. Barcelona ha de tenir tres escales de definició d’objectius: la local, la regional i la global. En l’àmbit local (entenent com a local des dels barris fins al conjunt del continu urbà, amb una ciutat ja madura, amb pocs espais nous per transformar), els criteris urbanístics i d’accés a l’habitatge per corregir desequilibris poden predominar sobre d’altres, com els de mobilitat, amb poques atròfies des del punt de vista de desplaçaments interurbans a Barcelona. És l’ordenació de l’espai públic a escala humana, un bé escàs i cada vegada més preuat i valorat. 65 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN Cal que entenguem l’escala regional de Barcelona com una suma de l’àrea metropolitana (AMB) i les comarques de l’anomenada segona corona (el Garraf, el Penedès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme, el que podem identificar com a Regió Metropolitana de Barcelona o RMB).
Els criteris de mobilitat són especialment importants quan pensem en la planificació d’aquesta macroregió metropolitana. Són claus per definir un model d’èxit. S’han de preveure les relacions amb el sistema Reus-Tarragona, el sistema Girona-Costa Brava, i l’Anoia, el Bages i Osona, que conformen una constel·lació gairebé metropolitana en relació amb la mobilitat. La dimensió global de Barcelona depèn de trobar un model de creixement, coordinació i governança de les grans infraestructures de connectivitat global, i els criteris d’aquesta escala de la mobilitat condicionaran les altres escales de planificació. Cal obrir el debat sobre la governança del sistema Port–Zona Franca–Aeroport, per tal que aquest pool d’infraestructures, únic per la seva proximitat a la ciutat, es pugui convertir en la punta de llança d’un model d’infraestructures que generi un avantatge competitiu respecte d’altres regions globals, amb més pes de les institucions catalanes i de Barcelona en la seva governança. En aquest mateix debat, cal incloure la connexió amb el Corredor Mediterrani en tota la seva extensió (d’Algesires al nord d’Europa) i en tots els seus modes (viari i ferroviari), i la complementarietat dels ports de Barcelona i Tarragona. El Port de Barcelona és la principal infraestructura logística de Catalunya i un dels ports de referència de la regió euromediterrània. En la mateixa línia que els ports, cal abordar el model aeroportuari, per aprofitar el potencial de complementarietat dels aeroports de Girona i Reus respecte al de Barcelona, que té un creixement cada vegada més limitat en la part d’aire pels seus condicionants ambientals.
Propostes per al futur de la mobilitat
1. Impulsarem un nou Pacte per la mobilitat que sigui un espai real de diàleg i treball amb la societat civil de la ciutat per definir els grans reptes de futur, identificar les necessitats dels diferents agents i acordar les grans línies estratègiques i les prioritats de les polítiques de mobilitat de la ciutat. 2. Crearem el Consell Assessor per una Mobilitat Sostenible per tal que totes les actuacions que afectin la mobilitat de la ciutat estiguin avalades per l’expertesa i el mètode científic. 3. Crearem un espai de participació publicoprivat entre l’Ajuntament i les empreses, les universitats i els centres dedicats a la recerca aplicada per desenvolupar solucions en mobilitat i gestió sostenible dels serveis urbans, per tal d’acompanyar i impulsar start-ups del sector i captar ajudes i finançament per desenvolupar proves pilot i projectes en aquest àmbit. Barcelona ha d’esdevenir un referent en tecnologia urbana i, combinat amb aquest espai, crearem un espai físic on es posi en valor el paper de l’automoció i de la mobilitat en la nostra història i en projecti el futur. 4. Impulsarem la creació d’un centre de control global de la mobilitat, de nou amb una visió metropolitana i amb la participació 66 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN activa del sector privat, per gestionar i assistir el transport públic, el privat, l’estacionament, els fluxos de vianants o els semàfors.
5. Implementarem el Pla de coordinació semafòrica global per evitar la congestió del trànsit i afavorir-ne la fluïdesa, tenint en compte els objectius de reduir les emissions i el soroll i d’afavorir la seguretat viària. 6. Crearem la Plataforma d’Intermodalitat, en col·laboració amb l’ATM, com a plataforma pública i integrada de serveis de mobilitat, informació i pagament, allò que anomenem “mobilitat com a servei” (MAAS). 7. Liderarem l’exigència del traspàs de Rodalies a la Generalitat de Catalunya amb el finançament necessari per garantir un sistema eficient, treballant perquè les inversions previstes en infraestructures i serveis es facin realitat i defensant el rol de l’ATM en les decisions que afectin la seva gestió. 8. Vetllarem perquè es completi i es posi en funcionament el tram central de l’L9 i, així, la totalitat de l’L9 i de l’L10 de metro. 9. Vetllarem perquè s’executi la connexió de la línia del Vallès amb la del Baix Llobregat de FGC, entre la plaça d’Espanya i Gràcia. 10. Reforçarem TMB com a gran operador públic del transport de passatgers, tant de Barcelona com de la seva àrea metropolitana.
11. Vetllarem per un sistema tarifari del transport públic que incentivi el seu ús com a primera opció recurrent i revisarem el sistema de bonificacions, per fer-lo més just i universal. 12. Vetllarem per l’impuls dels aparcaments dissuasius a l’entrada de Barcelona previstos a l’àrea i a la regió metropolitana. 13. Consolidarem la xarxa ortogonal d’autobús, així com les línies que connecten diferents serveis, com els sanitaris, els educatius o els mercats municipals, tot garantint la velocitat comercial dels vehicles. 14. No durem a terme la segona fase del projecte d’implantació del tramvia al seu pas per la Diagonal (Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer-Plaça Francesc Macià) i posarem en funcionament la línia de bus D30 amb autobusos sostenibles d’alta capacitat que connectaran aquest tram. 15. Implementarem un Pla del vianant amb la mirada posada en la seva seguretat i confortabilitat, amb mesures com: I. Blindar les voreres per a les persones i els vehicles elèctrics de persones amb mobilitat reduïda, i reforçar les mesures de seguretat viària als carrers de plataforma única. II. Fer una auditoria dels carrils bici o carrils bus de doble sentit que situen en una posició de vulnerabilitat el vianant i revertir aquells que posin en risc la vida de les persones. III. Elaborar un protocol d’obres públiques al carrer perquè no siguin barreres físiques per al vianant. 16. El compliment de les normes per part dels ginys de micromobilitat serà una prioritat.
Per aquest motiu, impulsarem un Pla de formació sobre seguretat viària adreçada als conductors d’aquests ginys i exigirem que es puguin identificar, que tinguin assegurança i que vagin amb casc. A més, clarificarem la 67 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN normativa i definirem per on poden circular, per tal de millorar el confort del mateixos usuaris dels ginys i de la resta de modes de transport. 17. Farem una auditoria sobre la qualitat de la infraestructura dels carrils bici i revisarem aquells que posin en risc la seguretat viària. 18. Farem una auditoria de tots aquells elements que hi ha a la via pública, així com senyals i codis de color, que poden suposar un risc a la seguretat viària i un bon funcionament de la mobilitat. 19. Vetllarem per un sistema de radars de reducció de velocitat que sigui eficient i tingui en compte els usos per zona i horaris concrets, que persegueixi el descens de l’accidentalitat, tot protegint aquelles persones més vulnerables. 20. Implementarem un Pla d’accessibilitat dels barris de muntanya o amb una orografia complicada. 21. Treballarem de manera consensuada amb cada escola i institut perquè tingui els seu Pla de mobilitat per tal de fer més fluides les entrades i sortides del centre, tot reforçant el transport públic, els mitjans de transport més sostenibles i la seguretat viària dels seus entorns. 22. Implementarem un Pla d’electrificació de flotes amb l’objectiu de:
I. Fomentar la transició del combustible fòssil cap a l’electricitat, especialment al transport públic, al transport de mercaderies i a les motos, amb l’objectiu de baixar les emissions i el soroll provinents del trànsit rodat. Seguirem promovent les inversions en l’electrificació de la flota de TMB. II. Aconseguir un desenvolupament massiu de punts de recàrrega elèctrica (25.000), tant en aparcaments públics com privats, amb assessorament i ajudes directes, i impulsar un pla pilot per introduir plaques fotovoltaiques als edificis, amb connexió directa a les flotes de vehicles que hi estiguin aparcades. 23. Fomentarem, amb inversions i col·laboracions publicoprivades, que Barcelona sigui una ciutat de referència en la recerca aplicada a solucions de mobilitat amb hidrogen verd. 24. Implementarem un Pla d’aparcament per a una gestió global i integrada dels aparcaments en superfície, subterranis i edificis. D’aquesta manera, evitarem el trànsit que provoca part de la congestió de la ciutat i alliberarem places d’aparcament en superfície per destinar-les a les motos, als serveis de caràcter essencial i a la distribució urbana de mercaderies. Això permetrà alliberar progressivament les voreres, que quedaran blindades per als vianants i per incrementar la massa vegetal.
25. Estudiarem la flexibilització d’usos per diferents zones i horaris de la zona blava i la zona verda per tal de donar resposta d’estacionament a la mobilitat obligada, al comerç i a serveis de caràcter essencial. 26. Tractarem la moto com un mitjà de transport que és una solució a la mobilitat de la ciutat. Afavorirem zones d’aparcament específiques incrementarem les 80.000 places actuals, que són insuficients, millorarem les polítiques de seguretat viària destinades a motoristes, afavorirem l’ús compartit de la moto i n’impulsarem l’electrificació perquè sigui un vehicle plenament sostenible. 27. Definirem una estratègia de ciutat, 68 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN juntament amb el sector, en relació amb la distribució urbana de mercaderies, el transport i els aparcaments que tingui en compte, entre d’altres, la necessitat de càrrega, descàrrega i aparcament dels vehicles que presten aquests serveis, i que ajudi a la sostenibilitat del petit comerç, tot estudiant la recuperació del xamfrans com a espais de caràcter logístic. 28. Avaluarem el funcionament i l’eficiència de les ZBE, tenint en compte sectors com el de la distribució de mercaderies, les persones vulnerables o els vehicles clàssics i històrics. 29. Promourem una autoritat única per a la gestió del Port de Barcelona i la Zona Franca, liderat per les administracions catalanes i de Barcelona. 30. Vetllarem perquè el Port de Barcelona completi la dàrsena Prat i així s’afavoreixi l’augment de capacitat, eficiència i sostenibilitat de la seva activitat comercial, generant noves oportunitats en l’àmbit del Morrot i al Port Vell.
31. Vetllarem pel desenvolupament de la capacitat ferroviària del Port de Barcelona i, així, afavorir la seva intermodalitat logística. 32. Vetllarem perquè l’activitat de l’aeroport de Barcelona-el Prat estigui destinada a dinamitzar l’economia i generar ocupació. 33. Reclamarem la millor de les solucions per aconseguir que l’aeroport de Barcelona tingui una governança participada per l’Ajuntament de Barcelona i els agents socioeconòmics del país, i que s’abordin les inversions necessàries per augmentar la seva capacitat per a vols intercontinentals. LA BARCELONA DE LES ENERGIES RENOVABLES Barcelona ha de ser una ciutat totalment compromesa en la lluita contra el canvi climàtic, que impacta no només en la degradació del medi ambient sinó també en la salut dels seus habitants.
La capital de Catalunya ha de liderar la transició cap a les energies renovables, aprofitant al màxim els fons europeus Next Generation i accelerant tant com sigui possible la transició energètica que necessitem. La descarbonització de la mobilitat i la reducció dels combustibles fòssils ha de fer-se, d’acord amb les recents legislacions de la Unió Europea, de la manera més ràpida possible, atès el previsible allargament de la guerra provocada per la invasió russa d’Ucraïna. La ciutat de Barcelona ha de reclamar la participació de les regions i de les ciutats europees en la gestió dels fons europeus Next Generation, tal com de manera explícita va demanar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ara fa tres anys, quan va fer la presentació pública del programa dels fons europeus de reconstrucció contra els efectes de la covid-19. Malauradament, el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni no ha aixecat mai la veu contra la centralització total i absoluta de la gestió dels fons europeus Next Generation que des del primer dia va imposar el govern de Madrid, conformat per la coalició entre PSOE i Podemos.
Aquest fet ha comportat que l’estat espanyol, tot i ser el país que més aviat va disposar dels fons europeus, avui sigui un dels països amb una execució més baixa d’aquests fons, a causa precisament del centralisme ara esmentat. El nou govern de la ciutat de Barcelona ha de liderar la necessària descentralització de la gestió dels fons europeus a Espanya, en línia amb les millors pràctiques que executen els països líders a Europa. 69 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN Què defensem? Una Barcelona que sigui la capital d’un país que participi plenament de la transició energètica que viu actualment el món. Cal que la ciutat de Barcelona, que va tornar a ser una ciutat pionera a Europa en la revolució industrial que va protagonitzar des de finals del segle XVIII, no quedi avui al marge de la revolució renovable que es produeix arreu del món, a partir de l’aprofitament del sol, del vent i de l’aigua, així com també del biogàs, de l’hidrogen i de tants altres fonts d’energia no contaminant que es desenvolupen. Una Barcelona de recerca i investigació de noves solucions energètiques.
Barcelona és avui una ciutat destacada a Europa en la generació de recerca i d’investigació, gràcies també a un sistema universitari català que fa de Catalunya un dels principals països europeus en la captació de fons d’R+D de la UE. L’Ajuntament de Barcelona ha de fer possible que la ciutat participi en primera línia en la generació de les solucions que ens han de portar a superar el consum de les energies fòssils, en una dècada al final de la qual s’espera que l’energia que genera l’eòlica i la fotovoltaica superi a escala mundial, per primera vegada, l’energia que genera el gas fòssil i el carbó. Propostes per a una Barcelona capdavantera en energies renovables 1. Treballarem per portar Barcelona cap a la plena autosuficiència energètica, optimitzant l’ús d’energia a partir d’estratègies de reducció de la demanda, basades en polítiques d’estalvi i d’inversió en eficiència energètica. 2. Aprofitarem totes les fonts energètiques pròpies de la ciutat que provinguin de l’aprofitament de fonts renovables (sol, biomassa, aigua i vent), tant a petita escala (de proximitat) com de grans instal·lacions de ciutat (grans renovables). 3. Iniciarem un procés d’electrificació de Barcelona com a mitjà per esdevenir una ciutat neutra en emissions, tot reconvertint l’ús del gas a biogàs o gas verd, provinent de la metanització de la matèria orgànica que genera la mateixa ciutat. 4. Establirem una ambiciosa estratègia de reducció de consum d’energia dels equipaments públics municipals per assolir un manteniment eficaç de les instal·lacions, a partir d’indicadors de confort i d’eficiència energètica en la gestió dels edificis que gestiona l’Ajuntament. 5. Dissenyarem una ambiciosa estratègia d’ambientalització dels vehicles d’ús públic i privat, promovent l’ús del transport públic i l’electrificació del vehicle privat, de serveis (taxi) i comercial com a mecanisme de desfossilització de la mobilitat.
6. Desburocratitzarem la instal·lació de sistemes renovables i obres de millora energètica d’edificis tot impulsant, amb l’acompanyament actiu de l’Ajuntament, la constitució de comunitats energètiques, més enllà d’un senzill mecanisme de consum compartit, amb l’objectiu de crear un ecosistema col·laboratiu i de veïnatge, així com desenvoluparem 7. Dissenyarem un Pla d’acompanyament a la innovació i a la transferència tecnològica en l’àmbit de la transició energètica que posicioni Barcelona com a pol europeu d’investigació i desenvolupament en el sector, tot aprofitant l’oportunitat de la 70 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN transició energètica per a generar un cultiu de coneixement i d’innovació a la ciutat. 8. Energètica pública: Revisarem la comptabilitat de l’energètica pública Barcelona Energia, tot auditant la correlació d’allò que va aprovar el plenari de l’ajuntament en relació al pla de negoci que el govern va presentar i el que realment s’està executant.
9. Iniciarem un Pla de revisió i coneixement de les xarxes de distribució de la ciutat (elèctrica, aigua, gas i xarxes de calor), amb l’objectiu de conèixer el seu estat real i de facilitar la implantació de les energies renovables (elèctrica o tèrmica). 10. Implementarem nous filtres per reduir les males olors i la contaminació provinents de TERSA, tot augmentant també la seva transparència. 11. Treballarem per erradicar la pobresa energètica a la ciutat amb ajuda, acompanyament i apoderament de la ciutadania, en diàleg i col·laboració amb altres administracions i amb totes les empreses del sector. 12. Potenciarem la proximitat de l’Ajuntament a la ciutadania amb l’objectiu de reconvertir situacions de vulnerabilitat, tot formant i informant la ciutadania de les opcions disponibles, amb especial èmfasi sobre les tecnologies renovables i de condicionament energètic dels edificis, que minimitzen la demanda d’energia i de la factura energètica de les famílies.
LA BARCELONA DELS SERVEIS URBANS DE PRIMERA
Vivim en emergència climàtica. Per aquest motiu, Barcelona ha de definir i implementar una agenda urbana pròpia de mitigació i adaptació al canvi climàtic, i així fer-se més resilient. En l’àmbit de la resiliència urbana és fonamental marcar objectius comuns entre l’Administració i la societat civil, tenir la capacitat d’innovar a l’hora de donar resposta a episodis crítics que han posat a prova la ciutat i, amb aquesta expertesa adquirida, planificar mesures i inversions amb la mirada posada a llarg termini, per així anticiparse a les necessitats que tindrem i passar d’una agenda urbana reactiva a una de proactiva. Crearem un Pla de resiliència urbana, seguint les línies que els objectius de desenvolupament sostenible anuncien i que ONU-Hàbitat desenvolupa. Per augmentar la capacitat de resiliència de Barcelona en el marc d’un nou model urbà, ens calen solucions urbanes i en l’edificació sostenibles. Per exemple, la gestió del cicle de l’aigua, amb infraestructures per garantir un abastiment i un sanejament de qualitat i eficient, o la gestió i revalorització dels residus ens obliguen a definir polítiques duradores, que superin els mandats municipals i que posin la mirada en una economia circular i sostenible. La ciutadania qualifica el servei de neteja i recollida de residus com un dels menys satisfactoris, tal com indiquen els darrers baròmetres i enquestes municipals. La ciutat està bruta i no es fa un manteniment acurat, i aquesta situació es troba entre una de les cinc principals preocupacions dels barcelonins. Barcelona produeix avui en dia al voltant de 700.000 tones de residus anuals, que equival a més d’1,3 quilograms de brossa per persona i dia. D’aquesta quantitat, només el 15 % es 71 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN transforma en energia i el 30 % es posa en recirculació mitjançant la valorització material. El 55 % restant es llença. Barcelona, com la resta del país, pateix episodis de sequera, però la ciutat pot fer una gestió més intel·ligent i eficient de l’aigua per evitar restriccions del servei.
Per exemple, es pot col·laborar activament amb les administracions competents per augmentar la capacitat de dessalinització i de regeneració de l’aigua, i es cobriria, així, una part fonamental de la demanda d’aigua de la ciutat. Què defensem? Que el dia a dia de la ciutat funcioni. Volem una Barcelona neta, verda, saludable i on es pugui viure en tots els cicles de la vida. Per aquest motiu, és molt rellevant que el conjunt dels serveis urbans siguin eficients i que, en el seu el dia a dia, la ciutat funcioni correctament. Prioritat en les inversions destinades als serveis urbans. Una bona recollida i gestió dels residus, un bona neteja dels carrers i les places, un bon manteniment dels espais verds o un servei d’aigua de màxima qualitat requereixen inversions importants i també reclamen prioritat en l’agenda política de la ciutat. Una ciutat innovadora. Crearem un marc social i institucional que impulsi un canvi cap a una economia eficient en l’ús dels recursos i una emissió inferior de gasos d’efecte d’hivernacle, identificant i creant noves oportunitats econòmiques i laborals en sectors emergents relacionats amb els serveis urbans, tot impulsant la innovació i la competitivitat de Barcelona. L’economia circular. Promourem una economia circular basada en una societat del reciclatge, amb l’objectiu de reduir la producció de residus i utilitzar-los com a recursos. Farem divulgació de les bondats de l’economia circular i importarem a la nostra ciutat models d’èxit que estan funcionant a altres ciutats del món. Cal entendre l’economia circular no només com una oportunitat en la sostenibilitat, sinó també com una oportunitat per a la nostra economia en un sentit explícit, com a generador de nous llocs de treball.
També és fonamental aplicar valors d’economia circular en la construcció. Som partidaris del reciclatge d’àrids i de la resta de material provinent dels enderrocs d’edificis o de les obres públiques, i de cercar nous productes que disminueixin la contaminació de la ciutat. L’objectiu és mantenir en l’economia el màxim de temps possible el valor dels productes, els materials i recursos com l’aigua o l’energia, per reduir al mínim la generació de residus. El nostre compromís és impulsar polítiques per assolir “residu zero” a mitjà i llarg termini. És fonamental desenvolupar estratègies per a la reutilització de l’aigua: aigües grises, aigües de pluja i aigües freàtiques. Hem de crear sistemes urbans de drenatge sostenible, així com basses de laminació de recàrrega dels freàtics, i també hem de desenvolupar un pla per a l’economia circular a la ciutat. Un pla que inclogui les àrees de residus, d’aigua i d’economia. Al mateix temps, l’economia circular pot ser un nou motor econòmic que contribueixi a la necessària lluita contra el canvi climàtic, ja que: • Garanteix un desenvolupament sostenible. • Pot aportar a les empreses el retorn del 8 % del volum de negoci anual. 72 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN • Crea llocs de treball. • Promou la innovació i la competitivitat. • Aporta un millor nivell de protecció de les persones i del medi ambient. • Lluita contra el canvi climàtic en promoure una economia baixa en carboni.
L’increment de l’eficiència aporta competitivitat, fins i tot quan, a l’inici, pot semblar el contrari. Tots els materials que entren al sistema productiu i no són aprofitats esdevenen una ineficiència que cada vegada serà més cara. Basarem la nostra política en el trinomi eficiència-estalvi-garantia en l’abastiment d’aigua. No podem oblidar que l’aigua és un bé públic (sempre i a tota hora) i la nostra responsabilitat és garantir l’aigua de qualitat per als diferents usos sota criteris de sostenibilitat ambiental, econòmica i social per no comprometre un recurs que és vital però alhora escàs a casa nostra. Hem d’avançar en l’àmbit del que s’anomena “aigua nova”, la que generem a partir de les noves tecnologies, com la dessalinització i la regeneració, que és essencial per impulsar la reutilització. Una mesura d’aquest tipus servirà per disposar d’aigua nova de quilòmetre zero i incrementar, així, la disponibilitat de recursos a la zona metropolitana de Barcelona.
Propostes per a la millora dels serveis urbans
1. Elaborarem un Pla d’impuls de l’economia circular, amb la participació de la ciutadania, les entitats i les empreses de la ciutat.
2. Crearem un equip especialitzat en la recerca de finançament i fons europeus per tal que Barcelona es pugui dotar de les infraestructures necessàries per oferir uns serveis urbans de qualitat i eficiència màxima. 3. Impulsarem un Pla de xoc de manteniment i neteja. Farem que el nou contracte de neteja prioritzi la millora de la neteja de la ciutat i el manteniment dels carrers, per tal que sigui un instrument per millorar l’habitabilitat de l’espai públic. 4. Implementarem contenidors intel·ligents per afavorir la recollida selectiva i poder premiar la ciutadania i les activitats econòmiques que fan una recollida selectiva correcta. 5. Defensarem una fiscalitat basada en la generació de residus. Ha de pagar menys qui genera menys residus i qui participa més. Estudiarem la reversió del servei porta a porta en barris com el de Sant Andreu. 6. Liderarem la governança de l’aigua, un bé públic i fonamental per a la vida de les persones i la ciutat, basada en els principis de qualitat del servei, garanties de subministrament a tota la ciutadania i eficiència en la gestió del servei. 7. Desplegarem les obres d’infraestructura pluvial necessàries, així com les de depuració per aigua regenerada, per tal d’augmentar la nostra resiliència hídrica i poder fer front a les constants i creixents situacions de sequera.
PER UNA BARCELONA CAPDAVANTERA
Barcelona sempre s’ha caracteritzat per la creació i atracció de talent, per la seva obertura al món i per ser innovadora en el camp digital i tecnològic, amb empreses, institucions privades o públiques, organismes i persones dedicades amb esforç a aquests camps. A causa d’aquest fet, d’aquest potencial, s’explica en part l’èxit de Barcelona, però tot i així, la ciutat necessita desenvolupar encara més la seva vessant capdavantera i apostar clarament per les polítiques en aquestes àrees, per assolir els objectius de posar el ciutadà al centre de l’acció política, garantir el seu benestar present i futur, augmentar la seva formació i informació, i defensar i augmentar els seus drets com a prioritats d’aquestes polítiques. L’acció exterior de la ciutat de Barcelona, les polítiques d’atracció i de creació de talent; les polítiques de coneixement, polítiques digitals i tecnològiques; el treball de les dades, i el govern obert han de ser una prioritat en les polítiques de la ciutat en els propers anys per preparar-la per als grans reptes de futur que ens esperen en les properes dècades, i els grans canvis que es produiran en la societat, com per exemple, degut al canvi climàtic, a la singularitat tecnològica o a l’envelliment demogràfic, entre d’altres. Perquè moltes de les solucions d’aquests grans canvis passen per ser líders en aquestes àrees, per ser capdavanters, amb més Barcelona al món, convertint la ciutat en una ciutat de dades i sent la líder del Mediterrani i el sud d’Europa en les àrees del coneixement, la digitalització i la tecnologia.
LA BARCELONA OBERTA AL MÓN
Tota ciutat que aspiri a progressar econòmicament, a cercar noves oportunitats i a millorar el seu prestigi està obligada a ser present arreu del món i a liderar iniciatives d’abast internacional. Una acció exterior potent, ambiciosa, que posi en valor els actius de Barcelona, que permeti donar-la a conèixer, projectar tot allò que té de positiu i definir què pot oferir a la resta del món, és una inversió de futur indubtable per al conjunt de la ciutat. No només es tracta de sortir a fora perquè sí, sinó de fer una acció exterior encertada, d’acord amb uns objectius clars i que, en definitiva, permeti fer a la ciutat un salt endavant qualitatiu en benefici de tothom. Sens dubte, Barcelona, amb una clara vocació europeista i mediterrània, competeix amb ciutats mundials de referència, posicionada com una ciutat de canvi i de reinvenció, consolidació com a centre tecnològic i per als negocis; se la qualifica de hub per a la innovació empresarial, educativa, científica, tecnològica i cultural. I no podem deixar escapar aquesta oportunitat. Si hi ha alguna cosa que defineix Barcelona, i la seva gent, és la seva vocació solidària i internacional. En aquest sentit, la cooperació és una peça clau que cal potenciar estratègicament, sostenint els compromisos de finançament, mobilitzant l’expertesa del sector barceloní de la cooperació i establint aliances amb altres actors. Un camp on clarament Barcelona ha perdut pes aquests darrers anys és en l’àmbit de l’acció exterior.
S’ha viscut de la feina feta en el passat, se n’ha fet molt poca de nova, i la que s’ha fet ha estat en la direcció equivocada, deixant passar enormes oportunitats. Les relacions internacionals de la ciutat de Barcelona han estat més les relacions internacionals de l’alcaldessa de Barcelona que les relacions i la promoció de la ciutat de Barcelona. Els viatges internacionals de l’alcaldessa han estat escassos i, sobretot, pensant especialment en la seva promoció a algun càrrec o bé de caràcter ideològic, com per 75 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN exemple assistir a la investidura d’un president afí des d’una perspectiva partidista, en lloc de fer viatges organitzats per atraure talent, inversions econòmiques o impulsar projectes de cooperació internacional. I acció exterior implica també una bona acció interior per acollir a totes les persones que arriben per viure, treballar i estudiar a la nostra ciutat. La ciutat és avui molt més diversa que deu anys enrere.
Actualment, gairebé el 30 % de les persones residents a Barcelona han nascut en un país estranger. Amb més de 180 nacionalitats diferents i amb 300 llengües maternes, els carrers de Barcelona són un calidoscopi cultural. Aquesta multiculturalitat planteja oportunitats, però també reptes que les noves polítiques han de resoldre. Fomentar un canal d’informació i comunicació eficient que faciliti la seva instal·lació i desenvolupament personal i professional és urgent i un clam de totes les entitats del sector. Què defensem? Rellançar Barcelona per situar-nos entre les millors ciutats del món, i fer-ho en benefici de la ciutadania i del teixit empresarial de la ciutat. Barcelona és una ciutat coneguda i valorada arreu del món. Una ciutat que des de fa molts anys juga a la lliga de les ciutats amb més pes en l’àmbit internacional. Aquests darrers anys de govern Colau-Collboni han suposat, però, un clar retrocés i una pèrdua d’oportunitats. Ara és el moment de rellançar Barcelona. Necessitem més Barcelona al món per aconseguir més oportunitats per un progrés econòmic i social que repercuteixi en benefici de la ciutat i la seva gent.
Per aquest motiu, l’acció exterior serà una prioritat de l’alcalde Xavier Trias i s’unificarà en totes les seves dimensions sota un mateix paraigua que permeti crear sinergies i superar la segmentació actual. Projectar Barcelona amb tots els seus potencials captant noves oportunitats per a la ciutat en tots els àmbits: inversions econòmiques i de recerca, nous llocs de treball qualificats, fires i congressos, seus d’organismes internacionals, esdeveniments culturals i esportius, més representacions consulars, etc. Treballar per a una acció exterior que comenci a casa acollint bé totes les persones i empreses que s’instal·lin a la nostra ciutat. Aquesta voluntat s’articularà a través d’iniciatives tan potents com la creació d’un districte exterior i d’un hub consular i l’acompanyament de totes les missions empresarials estrangeres que s’interessin per Barcelona. Ser presents en els debats globals sent un actor amb veu pròpia en els fòrums europeus, mediterranis i mundials. I volem ser un actor de cooperació compromès amb els drets humans, la democràcia i el desenvolupament sostenible. Que Barcelona, com a capital de Catalunya, sigui un motor per projectar el país a Europa, a la Mediterrània i al món. Barcelona, com a capital de Catalunya, treballarà per ajudar la resta del país a internacionalitzar-se i a cercar oportunitats compartides, especialment pel que fa a l’atracció d’inversions i talent. Si Catalunya és present al món, a Barcelona li anirà bé. Si Barcelona és present al món, a Catalunya li anirà bé. La generació de vincles sòlids entre la cultura catalana d’acollida i les diverses cultures que multipliquen la vida comunitària barcelonina. Davant la multiculturalitat de la ciutat, cal ampliar el calendari festiu, consolidant aquells esdeveniments que amplien l’oferta cultural de Barcelona.
Fer les coses en col·laboració amb la resta d’actors que fan acció exterior a la ciutat: institucions, empreses i entitats. L’acció exterior de Barcelona ha d’estar no només al servei de l’Ajuntament, sinó sobretot al servei del conjunt de la ciutat. Tenint en compte que la millor acció exterior és la que es fa conjuntament amb la societat civil, la col·laboració publicoprivada serà fonamental per coordinar estratègies, multiplicar recursos i ser més forts. Propostes per a una Barcelona capital global 1. Farem que Barcelona torni a ocupar els primers llocs dels rànquings de les millors ciutats on viure, treballar, estudiar, invertir i visitar, i també amb la millor oferta cultural i gastronòmica. 2. Crearem el Barcelona International, un consorci publicoprivat que permeti potenciar, promocionar i gestionar la Marca Barcelona, i que sigui l’embrió de noves iniciatives al servei d’una acció exterior de país construïda conjuntament amb la societat civil. Una bona gestió de la Marca Barcelona és clau per millorar la competitivitat internacional del teixit empresarial de la ciutat a través de més i millor innovació empresarial, per fomentar l’atracció de talent internacional, perquè el talent local no marxi i per atreure inversió estrangera de qualitat. 3. Crearem el Districte Exterior com a punt de trobada i de generació de sinergies positives per a totes aquelles persones i empreses que han decidit instal·lar-se a Barcelona. 4. Crearem el Hub Consular de Barcelona per incrementar les relacions amb el cos consular acreditat a la ciutat. Al mateix temps, treballarem perquè més països optin per obrir el seu consolat general a Barcelona. 5. Reforçarem les relacions bilaterals amb altres ciutats d’arreu del món per tal de fomentar l’intercanvi de coneixements i impulsar projectes conjunts, construint solucions comunes a problemes comuns.
6. Reforçarem la participació i el lideratge de la ciutat en les principals xarxes i organismes internacionals on té representació. 7. Impulsarem el rol de Barcelona com un actor internacional clau en el marc de la Unió Europea. 8. La capitalitat mediterrània de Barcelona s’ha de fomentar amb la creació i el lideratge d’una nova aliança de ciutats que reprodueixi el reeixit model dels “Quatre motors per a Europa” i que serveixi per treballar amb altres ciutats líders de la ribera mediterrània amb les quals compartim reptes i oportunitats de progrés econòmic i social. 9. Barcelona ha d’esdevenir un hub d’organismes internacionals. És per això que treballarem per atraure organismes de la Unió Europea, de les Nacions Unides o d’altres organismes multilaterals sectorials d’interès per a la ciutat. 10. Acreditarem la Fira de Barcelona per celebrar-hi actes multilaterals de primer nivell. 11. Impulsarem que l’Ajuntament de Barcelona tingui una presència directa a les seus de les delegacions del Govern de la Generalitat a l’exterior. 77 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN 12. Redefinirem i enfortirem la posició de Barcelona en els diferents organismes i centres de recerca en relacions internacionals dels quals l’Ajuntament forma part i que són presents a la ciutat (IEMED, Casa Àsia, CIDOB, IBEI, etc.). 13. Organitzarem un Congrés de l’Acció Exterior en què es pugui debatre i reflexionar sobre la diplomàcia de les ciutats i les regions dins d’un món globalitzat i que permeti construir una agenda de prioritats compartides amb la societat civil per a la ciutat de Barcelona.
14. Crearem els Premis de l’Acció Exterior per posar en valor projectes que donen prestigi internacional a la ciutat de Barcelona. 15. Mantindrem un diàleg fluid i una coordinació estratègica amb la resta d’institucions catalanes que són actors també d’acció exterior: el Govern de la Generalitat de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i altres municipis de Catalunya que engeguin iniciatives amb vocació internacional. Propostes per a una Barcelona capital compromesa amb l’activitat econòmica 1. Ajudarem i acompanyarem les empreses i les iniciatives emprenedores barcelonines a obrir-se al món. Impulsarem missions empresarials a l’exterior i crearem sinergies institucionals que reforcin la confiança d’inversors estrangers. Els àmbits de la tecnologia, la salut i l’alimentació seran tres sectors clau en aquest sentit. 2. També ens posarem a disposició de les missions empresarials estrangeres que arribin a Barcelona a través de l’organització de presentacions, visites guiades i actes de networking per connectar-les amb empreses locals i altres stakeholders rellevants. Orientarem i acompanyarem els projectes de nova inversió per tal d’alinear-los amb l’estratègia global de la ciutat. 3. Ampliarem i promocionarem les infraestructures geoestratègiques de la ciutat, especialment les infraestructures digitals i totes les vinculades al port i a l’aeroport de Barcelona.
4. Treballarem per atraure el talent estranger i per aconseguir el retorn de talent català. Una iniciativa important en aquest sentit és la creació d’un programa d’ajuts que permetran, tant a estrangers amb vocació d’instal·lar-se a Catalunya com a catalans que fa anys que estan residint a l’exterior, viure a Barcelona durant un període de temps suficient per explorar noves oportunitats laborals que els permetin instal·lar-se a la ciutat. Propostes per a una Barcelona capital de grans esdeveniments 1. Atraurem grans esdeveniments i potenciarem els actuals (Mobile World Congress, Integrated Systems Europe, Copa Amèrica de vela, Smart City Expo, etc.) 2. Farem de Barcelona la Capital Internacional de l’Esport, revalorant el paper de ciutat olímpica i fent una aposta estratègica per atraure organismes i institucions esportives internacionals de primer nivell a la ciutat. 3. Amb motiu del centenari de l’Exposició del 1929, treballarem per organitzar un gran acte d’abast internacional a Barcelona que ens situï a l’epicentre de l’avaluació dels objectius de desenvolupament sostenible 2030, just un any 78 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN abans del seu compliment. 4. Farem que la Capitalitat Europea de l’Arquitectura 2026 sigui un èxit i vagi més enllà d’aquest any, creant sinergies, oportunitats i projectes arrelats a la ciutat de cara al futur. 5. Treballarem amb el Consolat de Mar, que enguany celebra els Tres Quarts de Mil·lenni, i la Cambra de Comerç de Barcelona, per tal de reforçar la capitalitat de Barcelona en temes de mediació.
Propostes per a una Barcelona capital solidària 1. Potenciarem el rol de Barcelona com a ciutat referent en la cooperació al desenvolupament, tot apostant per l’objectiu del 0,7 % i establint una estreta coordinació i col·laboració amb el conjunt d’actors de la cooperació catalana. 2. A partir del diàleg amb els diversos actors de la cooperació catalana, durem a terme un reenfocament estratègic de les polítiques de cooperació per tal d’identificar les noves necessitats presents i futures. 3. Potenciarem una cooperació al desenvolupament que sigui sensible i abordi les situacions de desigualtat i la vulneració de drets, especialment les que pateixen les dones i les nenes. 4. Establirem una política de bon veïnatge, centrada en la cooperació, l’intercanvi cultural i la voluntat de prosperitat compartida, tant amb les ciutats i regions de la riba nord com amb les de la riba sud de la Mediterrània. 5. Potenciarem les mobilitats de coneixement i la cooperació tècnica amb ciutats prioritàries per tal de contribuir conjuntament a l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible. 6. Participarem en el debat de com millorar la resiliència de les ciutats del Sud Global davant les conseqüències del canvi climàtic. 7. Farem una avaluació crítica de l’èxit de tots els projectes de cooperació internacional, d’acord amb el valor afegit real que tenen per a les societats que reben aquests programes d’ajuda.
8. Tenint en compte que hi ha problemes globals que, per tal d’abordar-los, requereixen aliances multilaterals, apostarem per fer contribucions a programes, agències i fons de les Nacions Unides. 9. Per tal de generar més sinergies amb l’esperit solidari de la societat barcelonina, reforçarem la cooperació amb tota tipologia d’actors de cooperació locals: fundacions, universitats i centres de recerca, associacions i entitats esportives, sindicats, etc. 10. Seguint el model del “Procés de Barcelona”, impulsarem iniciatives per tal que Barcelona torni a esdevenir un actor clau en la construcció i el manteniment de la pau, ja sigui directament o a través de xarxes de ciutats i regionals. 11. Contribuirem perquè Barcelona sigui reconeguda com una ciutat que promou la democràcia, els drets i llibertats fonamentals, i el diàleg intercultural i religiós. 12. Contribuirem a donar resposta a les crisis humanitàries i a les emergències 79 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN d’aparició sobtada, així com a les crisis de llarga durada. 13. Aprofundirem en la coherència de polítiques per al desenvolupament, potenciant el diàleg i la presa de decisions concretes amb les diferents unitats i àmbits sectorials de l’Ajuntament.
Propostes per a l’acollida i la integració
1. Garantirem un itinerari d’acollida que acompanyi en el procés d’arrelament i faciliti l’accés a aquells serveis que puguin ajudar les persones a emprendre el seu projecte vital, sigui familiar, formatiu o professional, i des de la màxima empatia i respecte per part de tots els professionals que hi intervenen. 2. Millorarem la gestió del SAIER, així com la relació de col·laboració amb les entitats del tercer sector que donen servei a les persones que han fet un procés migratori. 3. Vetllarem perquè es faci efectiu l’empadronament de totes les persones residents a Barcelona, sigui quina sigui la seva situació administrativa, simplificantne tramitació. 4. Ampliarem l’oferta d’aprenentatge de la llengua catalana, garantint la gratuïtat en els nivells bàsics. 5. Promourem espais interculturals que siguin un punt de trobada entre les cultures d’origen i la catalana per afavorir la permeabilitat i l’arrelament, especialment als centres cívics, als casals de gent gran i als centres joves de la ciutat. 6. Impulsarem la participació de persones d’origen divers als mitjans de comunicació públics (Betevé) per trencar amb els estereotips sobre les persones migrades i refugiades, posant en valor la seva experiència i les seves aportacions. 7. Dissenyarem un Pla específic d’emprenedoria a través de Barcelona Activa per impulsar el talent vingut d’arreu. 8. Actualitzarem els òrgans de participació, com ara el Consell Municipal d’Immigració de Barcelona. 9. Desenvoluparem programes amb i per al jovent mitjançant l’esport, la cultura i les activitats participatives per impulsar una gestió de l’oci grupal de qualitat. 10. Integrarem formalment al calendari festiu de la ciutat aquells esdeveniments representatius de la multiculturalitat actual de Barcelona. 11. Lluitarem enèrgicament contra totes les formes de discriminació, especialment el racisme i la xenofòbia, que no tenen cabuda a Barcelona.
LA BARCELONA DIGITAL I DEL CONEIXEMENT
Barcelona és una ciutat que sempre ha estat capdavantera, innovadora i avantguardista. En un context com l’actual, en què tots els avenços es deuen en bona mesura a les polítiques d’R+D+I i a la transformació digital, la ciutat de Barcelona no es pot permetre el luxe de quedar enrere respecte a la resta de capitals europees. Vivim en una societat en què les tecnologies digitals ens doten d’eines que permeten a la ciutadania, a les empreses i a les entitats tenir una perspectiva i una dimensió global per desenvolupar-se 80 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN plenament. Aquest fet no representa tan sols un canvi tecnològic derivat de l’ús general de les tecnologies digitals avançades; representa una veritable revolució social, econòmica i cultural, com ho fou a finals del segle XVIII la revolució industrial. La intel·ligència artificial, el big data, o la internet de les coses ja són, de fet, una realitat que ens afecta de ple i que hem d’utilitzar per generar un impacte positiu a la ciutat de Barcelona. Hem vist com aquesta societat digital modifica de forma rellevant els conceptes de la cultura del treball de la societat industrial i postindustrial. L’activitat productiva s’ha d’orientar cap a l’entorn del coneixement amb un ús intensiu de tecnologia. Aquest ha de ser el principal recurs competitiu de les empreses dins d’un mercat global. Les empreses de la nova economia tenen en les persones i el seu coneixement el seu principal actiu. El comportament de les empreses en l’economia global del coneixement s’ha de centrar en l’ús i l’aplicació de les tecnologies digitals per a ser més competitius en la producció de béns o serveis, millorar la seva productivitat i avançar en la seva responsabilitat com a actor clau en el desenvolupament d’un nou model econòmic més just i sostenible. I, per fer-ho, cal posar en valor el paper nuclear que les ciutats juguen en la creació i el repartiment de riquesa, així com en el desenvolupament del coneixement col·lectiu de la societat. Les ciutats, actualment, són generadores del 80 % del PIB mundial (Banc Mundial) i s’estima que el sector digital contribueix a l’entorn del 10 % del PIB català, sent Barcelona on es concentren 96 hubs tecnològics d’empreses multinacionals, que generen un impacte estimat de 20.000 llocs de treball a la ciutat i una facturació de 2.000 milions d’euros l’any 2025.
Avui dia, el mercat ofereix diferents tipus de dispositius IdC (internet de les coses) dotats de sensors i de connectivitat, els quals recullen i envien dades de tots tipus a servidors, on són tractades i analitzades. Els municipis intel·ligents seran els que col·loquin estratègicament sensors als edificis municipals. És per això que cal proposar una estratègia d’alineament de disseny i de planificació urbanística i infraestructural que amplifiqui l’economia del coneixement i permeti alliberar el potencial del talent que tenim a Barcelona com un element nuclear de les polítiques que han de garantir la creació d’un període de prosperitat sostingut al temps, que beneficiïn el conjunt dels ciutadans i ciutadanes. Com a conseqüència d’aquestes realitats, des del govern municipal cal que impulsem mesures perquè el grau de coneixement tant de la ciutat com del conjunt de la ciutadania vagi en consonància amb aquests avenços i permeti que estiguem preparats per assumir aquests nous reptes. De fet, a escala mundial, actualment el 75 % de les ocupacions requereixen d’habilitats digitals, i anualment es creen més de 130 milions de llocs de treball de nova creació derivats d’aquesta quarta revolució industrial. L’any 2015, Barcelona ocupava la primera posició a l’índex mundial Global Smart City. Barcelona es presentava al món com un aparador on testejar, desenvolupar i accelerar la tecnologia al servei urbà, per millorar la ciutat i la vida dels ciutadans i les ciutadanes. Tanmateix, des del govern d’Ada Colau i Jaume Collboni no s’ha liderat cap dels reptes que la societat digital i les tecnologies digitals avançades plantegen a la nostra ciutat, ni cap solució o programa que doni resposta a les mancances i les necessitats dels ciutadans en aquest àmbit, i molt menys pel que fa al futur dels nostres joves.
No han desenvolupat cap pla que conjugui de forma integral quin model de ciutat es vol impulsar, ni tan sols cap via pròpia per a la 81 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN nostra ciutat envers aquests reptes en el marc de referència de l’estratègia digital europea, que insta els diversos països, regions o ciutats a desplegar polítiques orientades a “posar el ciutadà al centre, garantir que la tecnologia funcioni per a les persones, impulsar una economia digital respectuosa i competitiva per garantir una societat digital oberta, democràtica i sostenible”. De fet, Barcelona és una ciutat preparada per a l’atracció de talent: ben comunicada, internacionalitzada, oberta i democràtica, i que concentra tots els ingredients necessaris per ferho possible: els parcs científics i tecnològics, els centres de recerca punters, les universitats que encapçalen rànquings internacionals, acceleradors de companyies tecnològiques, hubs d’emprenedors com el Pier01 i infraestructures científiques europees d’última generació com el Barcelona Supercomputing Center o el Sincrotró Alba, a Cerdanyola del Vallès. Grans empreses han apostat aquests darrers anys per Barcelona precisament pel seu ecosistema emprenedor i d’innovació. I el que hem de fer ara és potenciar-lo i reforçar-lo. Perquè les ciutats que són capdavanteres en recerca i innovació sovint exerceixen també un lideratge cultural i polític. Les universitats, els centres de recerca, les startups, els emprenedors i les mateixes empreses constitueixen, de fet, un magma de creació i innovació. Barcelona té prou potencial per ser referent mundial.
Què defensem? És necessari i fonamental capitalitzar, estimular i fer créixer tot el potencial de les tecnologies digitals com a element essencial per al desenvolupament econòmic i social de Barcelona. Seran aquests fonaments els que guiïn el desplegament de les polítiques municipals en aquest àmbit per permetre el desenvolupament de tot el potencial i actius de què Barcelona disposa. Per això les nostres propostes es defineixen en cinc àmbits d’acció: 1. Ciutadania. Una Barcelona que capaciti digitalment tots els seus ciutadans per eliminar la bretxa digital existent, que promogui i lideri la societat digital inclusiva i democràtica, i que vetlli pels drets fonamentals, i també digitals, de les persones. Que doti la seva ciutadania d’una bona formació, no només en coneixements tecnològics, sinó que també els faci partícips de les oportunitats que aquesta permet. La formació i capacitació digital com a motors de noves oportunitats per a tothom. I posant la tecnologia al servei de les persones, tot garantint la protecció de la ciutadania davant d’amenaces cibernètiques i vetllant per l’ètica digital, dels algoritmes i de la intel·ligència artificial. 2. Empresa i innovació. Un Ajuntament que potenciï el paper de Barcelona com el hub digital de referència al món, ajudant el sector amb les eines necessàries per ser fort en un entorn global competitiu, multicultural i canviant. Estem enfront un sector d’alt valor afegit i internacionalitzat, i cal fomentar la innovació com a eix central del desenvolupament de les tecnologies digitals, com l’activitat que permetrà engegar mecanismes de generació de riquesa. Barcelona no només ha de ser una ciutat atractiva per a les empreses digitals i les start-ups, sinó que ha de crear les condicions necessàries per al seu ple desenvolupament i consolidació. Així com fomentarem el desenvolupament dels projectes dedicats a la neurociència, la intel·ligència artificial i la ètica vinculada a la mateixa.
3. La ciutat connectada. Una ciutat connectada digitalment, connectada amb la ciutadania i connectada al món. Una ciutat connectada és una ciutat d’oportunitats; que 82 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN aprofita les palanques de la digitalització per a garantir un futur a tots els ciutadans i ciutadanes, alhora que projecta una ciutat de futur verda, justa, equitativa, resilient i democràtica, amb perspectiva de gènere i diversitats. Cal aprofitar la digitalització amb la triple perspectiva democràtica, econòmica i social, i cal vincular-la a la innovació urbana i al reforç competitiu de sectors tradicionals, l’impuls de nous models productius i serveis digitals que comportin inversions, llocs de feina, retenció de talent i, sobretot, una millor qualitat de vida per als ciutadans. 4. Ciberseguretat. Cal promoure i garantir una societat digital segura. Això passa per l’activació d’una sèrie d’accions a dos nivells: per un costat, el de les persones, les entitats i les empreses, i per l’altre, el d’una administració segura, democràtica, justa i equitativa. És responsabilitat de totes les administracions públiques impulsar mecanismes de seguretat avançats que facin més segura la xarxa enfront d’abusos i fraus, garantint la seguretat en les transaccions electròniques, assegurant la necessària actualització tecnològica que eviti aquests problemes i impulsant polítiques de seguretat que s’anticipin adequadament contra les noves formes de ciberdelinqüència. 5. Administració pública. Volem un model d’administració municipal basat en el coneixement que permeti oferir a l’Ajuntament de forma proactiva més i millors serveis, per conèixer millor quines són les necessitats dels ciutadans i modular la seva resposta a aquestes necessitats.
Amb l’ús de les tecnologies digitals s’afavoreix la qualitat de la informació gestionada per l’Administració i es permet crear xarxes interadministratives i intradministratives per facilitar les relacions dels ciutadans amb les administracions públiques i la coordinació dels diferents nivells d’aquestes. La transformació de l’Ajuntament de Barcelona ha d’explicar-se com un procés d’aprenentatge, d’oportunitat al desenvolupament de noves capacitats, i això s’ha de fer amb l’acompanyament necessari en els processos de formació, en les carreres professionals i en una motivació adequada a les possibilitats que ens ofereixen les tecnologies digitals avançades. Propostes per a una Barcelona que aposta pel coneixement 1. Posarem l’urbanisme al servei de la recerca i la innovació tot facilitant la concentració d’equipaments i talent per tal de crear sinèrgies positives que permetin afavorir la producció científica i la transferència de coneixement. Farem un estudi rigorós i una priorització de totes les actuacions urbanístiques i administratives que pot promoure l’Ajuntament de Barcelona per tal de potenciar nuclis de recerca tant rellevants com el de Diagonal Mar/Besos, Diagonal/Pedralbes, el Mercat del Peix, el Raval-Plaça Universitat, Sant Pau, Vall d’Hebron i el 22@, entre d’altres. Així mateix, també farem una aposta clau per identificar i promoure projectes que permetin potenciar el finançament i les activitats vinculades a aquests nuclis on té sentit que l’Ajuntament tingui un rol de lideratge i/o coordinació. 2. Potenciarem la recerca liderada per institucions directament vinculades a l’Ajuntament de Barcelona com el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la Fundació Barcelona Zoo, el Museu d’Història de Barcelona i el Barcelona Regional – Agència Desenvolupament Urbà.
Això vol dir fer una aposta de ciutat per a la creació i difusió del coneixement produït per aquestes institucions tot dotant-les de les eines necessàries per tal de que puguin potenciar la seva agenda investigadora i potenciar les seves connexions amb les principals 83 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN universitats i centres de recerca del país. 3. Apostarem per projectar al món l’enorme fortalesa científica de la ciutat de Barcelona en àmbits tant rellevants com les neurociències, la intel·ligència artificial o la investigació sobre l’Alzheimer. L’ecosistema de recerca de Barcelona és extremadament potent en molts àmbits i és la nostra millor carta de presentació com a ciutat de coneixement, talent i ciència. Per això apostem perquè l’ajuntament exerceixi un lideratge actiu en la visualització d’aquests hubs de coneixement en àmbits on no existeix una institució o plataforma mare que aglutini tots els esforços científics vinculats a una matèria. Això passa per la creació de portals online, l’organització d’esdeveniments o el cofinançament d’iniciatives que permetin escalar la feina que fan les institucions científiques. Aquí sens dubte un model a replicar i potenciar és el de la Ellis Unit, la xarxa paneuropea d’intel·ligència artificial que connecta els millors investigadors a Europa i que compta amb un capítol a Barcelona. 4. Dimensionarem juntament amb les universitats un programa específic d’acollida per ajudar als professors, investigadors i estudiants internacionals que arriben a la ciutat de Barcelona.
Aquest servei inclourà l’assessorament sobre tots els tràmits i gestions vinculades a l’arribada així com una sèrie d’activitats que facilitin la seva plena integració a la ciutat. Així mateix farem un estudi integral de les places de residència i pisos que es necessiten per tal de planificar correctament les solucions òptimes de cara a futur. 5. Apostarem per la divulgació de la ciència i el coneixement científic amb l’impuls de programes vinculats a una millor formació en STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques) i d’aprenentatge al llarg de la vida. 6. Implicarem Barcelona en la governança i el finançament de les institucions relacionades amb la innovació i recerca, per ajudar-les a estar més ben preparades a l’hora de captar recursos de programes estatals o europeus que des d’un punt de vista econòmic i científic són realment importants i tenen un efecte per atraure inversions i talent. 7. Consolidarem Barcelona com una ciutat amb centres de recerca científica capdavanters al món i desplegarem polítiques perquè altres centres de recerca científica s’instal·lin a la ciutat. També per atraure congressos i altres esdeveniments internacionals vinculats a la recerca. 8. Continuarem exigint el traspàs de la caserna del Bruc a l’Ajuntament. Ha d’esdevenir una gran infraestructura interuniversitària en què, a més, hi podem incloure habitatge (unes 2.000 o 3.000 places) tant per a joves de Barcelona com alumnes (Erasmus, estrangers) o professors. En tot cas, l’espai de la caserna del Bruc ofereix a Barcelona la possibilitat de disposar d’una autèntica vila universitària urbana. 9. La creació del Barcelona Knowledge Yard, que té l’objectiu promoure la transferència de coneixement entre els centres universitaris i de recerca de primer nivell que tenim a casa nostra i totes les empreses innovadores amb capacitat de generar productes competitius en l’àmbit internacional. Aquesta transferència del coneixement és la gran assignatura pendent del nostre país, ja que aquests dos ecosistemes excel·lents no es parlen prou i no hi ha els espais i les eines institucionals adequades per fomentarho al nivell que la societat actual requereix.
En aquest sentit, el lideratge de l’Ajuntament de Barcelona resulta essencial amb un doble objectiu: primer, per construir espais de connexió més robustos entre aquests dos mons i, segon, per fomentar que la mateixa ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana esdevinguin un autèntic laboratori obert al món: responsable, creatiu i global. 10. Impulsarem, en col·laboracions amb els centres universitaris, un ecosistema d’empreses vinculades a les solucions d’HPC (High Performance Computing/ computació d’alt rendiment) amb un model de col·laboració publicoprivat que en garanteixi la sostenibilitat. 11. Posicionarem Barcelona com la ciutat del món referent en connectivitat intel·ligent. La capital mundial del mòbil serà exemplar en el desplegament de les noves xarxes de connectivitat intel·ligent (5G, 6G i nous desplegaments ordenats de fibra òptica), aprofitant les infraestructures públiques ja existents i promovent la col·laboració publicoprivada, per tal de fer de la nostra ciutat un referent en la connectivitat del segle XXI. A més, impulsarem programes específics per a usar aquestes tecnologies en salut, educació, medi ambient i serveis urbans, entre d’altres. 12. Reforçarem el BIT Hàbitat com a finestra única de l’Ajuntament davant d’empreses i institucions que vulguin dur a terme innovacions urbanes que millorin la ciutat, i fixarem el 22@ com un espai a disposició dels centres de recerca i tecnològics, així com d’empreses que utilitzen el Mobile World Congress i l’Smart City Expo com a aparadors mundials de la innovació urbana a Barcelona.
13. Aprofitarem esdeveniments esportius internacionals, com la propera Copa Amèrica de vela, per posicionar Barcelona com un veritable hub tecnològic i d’innovació en nàutica, tot aprofitant el llegat de la ciutat, i impulsar el clúster nàutic en la seva activitat innovadora, vinculada a la indústria digital (com la impressió 3D o additiva) i de la mobilitat elèctrica i respectuosa amb els nostres mars i oceans (blue economy). 14. Potenciarem el sector audiovisual i de les tecnologies immersives en un espai de coordinació per promoure i potenciar aquest important sector, desenvolupant el hub audiovisual i digital en l’àmbit de les Tres Xemeneies. 15. Estudiarem mecanismes d’ajut fiscal per a totes aquelles empreses relacionades amb les tecnologies digitals avançades que hagin sorgit gràcies als programes de desenvolupament que lideren els centres de recerca i innovació. Propostes per a una Barcelona que posa la tecnologia a l’abast de tothom 1. Posarem en marxa, en col·laboració amb el sector tecnològic, programes d’ocupació inclusius amb habilitats digitals, orientats a persones en risc d’exclusió social o de gènere per garantir-los un futur laboral. 2. Impulsarem un programa conjunt amb les escoles de la ciutat. Programes formatius que s’estendran a entitats per tal de capacitar digitalment i fomentar vocacions STEAM (ciències, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques). Dins d’aquest programa es posarà una especial atenció a la feminització del sector, tot fomentant les vocacions digitals a les noies. 3. Promourem un Programa per capacitar la ciutadania, especialment els més joves, per a gestionar els efectes nocius que les xarxes socials poden produir tant en la salut mental com física de les persones (com la depressió, el síndrome de dèficit d’atenció, addiccions, la hiperactivitat, l’insomni, la disminució del rendiment acadèmic, l’abandonament escolar o el bullying). 4. Crearem una Oficina d’Acompanyament Digital amb un doble objectiu: formar i assessorar en l’ús de la tecnologia les persones que ho requereixin, així com ajudar i donar suport en tràmits concrets, especialment a la gent gran que pot tenir dificultats per fer gestions en línia. 5. Promourem un bo social per a la tecnologia per tal que totes aquelles persones i famílies vulnerables puguin tenir accés a internet i tinguin a disposició tauletes i ordinadors.
6. Prepararem una llista d’apps verificades que funcionin amb una interfície simple i que garanteixin una plena accessibilitat per a totes les persones. Propostes per a un govern municipal intel·ligent i digital 1. Impulsarem la creació d’una unitat específica per la gestió de la ciberseguretat que vetllarà per la protecció, la vigilància i el seguiment de tot allò relacionat amb la seguretat digital del mateix Ajuntament i les entitats que en depenen, però també que desenvolupi programes de formació i sensibilització a la ciutadania, les entitats i les empreses en aquest àmbit. 2. Impulsarem les infraestructures i els sistemes d’informació necessaris per assegurar i protegir totes les transaccions i tràmits de la ciutadania de Barcelona amb l’Ajuntament, i garantir així la privacitat i la sobirania de les dades. 3. Reforçarem els sistemes de protecció contra els ciberatacs en coordinació amb totes les administracions i el conjunt de la societat civil. 4. Gestionarem i digitalitzarem els serveis públics tot aprofitant les oportunitats que ens brinda l’avenç tecnològic i el desplegament d’internet a altes velocitats, que permet millorar l’eficiència i la qualitat dels serveis públics que s’ofereixen. Per exemple, per controlar la qualitat de l’aire, la temperatura i altres factors ambientals, com també per instal·lar sensors sobre l’enllumenat que detectin la presència de vianants i incrementin o disminueixin la intensitat quan convé, o sensors per saber quan els contenidors estan plens o quan una via està saturada de vehicles. 5. Impulsarem el projecte Digital Twins Barcelona, buscant la col·laboració amb Barcelona Supercomputing Center (BSC), orientat a la modelització de dinàmiques urbanes mitjançant dades massives per preveure l’impacte de les polítiques públiques abans de ser aplicades, una eina fonamental per fer-nos avançar cap a models de presa de decisions basades en l’evidència i l’avaluació d’impacte, en particular en els àmbits de la mobilitat urbana, l’energia, el planejament urbà i les polítiques de reducció d’emissions amb efecte d’hivernacle que ens permetin assolir veritablement els objectius de neutralitat climàtica marcats a la missió de la Unió Europea “Climate-neutral and smart cities Mission”. 6. Impulsarem la doble transició digital i verda de la ciutat, donant resposta als objectius 2030 de neutralitat climàtica de la Missió Europea de Ciutats Climàticament Neutres i Intel·ligents (Comissió Europea), així com de la Nova Agenda Urbana i els ODS (les Nacions Unides), i afegirem el compromís d’avançar cap a la ciutat de zero emissions el 2050, tot 86 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN treballant amb l’Àrea Metropolitana, la Diputació de Barcelona i el Govern de la Generalitat.
LA BARCELONA CIUTAT DE DADES
Més enllà de l’estricte vot cada quatre anys, la ciutadania reclama més drets democràtics, veritables espais de participació, millor accés a la informació, més transparència i nous models de governança i d’administració que permetin relacionar-se amb la ciutadania i les entitats d’una manera més directa i efectiva. Des de les institucions hem de poder donar resposta a les expectatives, preferències i demandes de la majoria de la ciutadania. És per això que el nostre model de govern obert aposta per millorar la confiança ciutadana tot oferint una millor atenció als barcelonins i barcelonines. Volem un model que, més enllà de difondre i facilitar l’accés a la informació pública, integri la intel·ligència col·lectiva al procés d’elaboració de les polítiques públiques mitjançant processos participatius i obri les dades a la ciutadania i a les entitats públiques i privades per poder afrontar conjuntament els reptes globals. Així doncs, apostem per la transparència, el diàleg i la participació com a part inherent de la manera de governar i per integrar la ciutadania al model de governança. El procés de digitalització de la gestió pública continua sent una oportunitat única per crear noves formes de relacionar-se amb els ciutadans a través de les tecnologies de la informació i la comunicació. És per això que tenim clar que cal anar més enllà i ser més ambiciosos, sobretot amb vista al potencial transformador de les dades i, molt especialment, de les dades obertes. Cal, doncs, fer una aposta ferma per unir aquest procés de digitalització amb les polítiques de govern obert, tot garantint un acompanyament integral per poder garantir que la bretxa digital no perjudiqui cap barceloní ni barcelonina. Què defensem? Més i millor participació per millorar el nostre model de governança col·laborativa i la presa de decisions a partir d’informació objectiva i d’evidències. Apostem per una millor participació i compromís de la ciutadania en la definició de les polítiques públiques, creant espais de participació efectius i potenciant la gestió del coneixement per fer més propera la política municipal. Només amb la implicació de la ciutadania en tot el cicle de les polítiques públiques podrem millorar l’eficàcia de l’acció del govern municipal i de l’Administració i legitimar, així, les seves decisions. Més transparència per il·lustrar amb més precisió allò que s’està fent des de l’acció del govern municipal, l’estat d’una problemàtica o els resultats de les polítiques del Consistori. Garantirem l’accés a la informació de l’activitat del govern municipal i de l’Administració, així com la seva comprensió per part de tota la ciutadania.
Els ciutadans han de poder seguir i avaluar el desplegament dels projectes aprovats pel govern i la seva execució pressupostària, així com l’activitat dels nostres electes, com a principi bàsic d’un bon govern municipal. És per això que més enllà del compliment de la llei, cal regir-se pels principis i valors de la transparència com una actitud i manera de governar. Més dades obertes perquè les dades (quan es comparteixen amb una àmplia constel·lació d’actors) impacten positivament a l’hora de gestionar reptes comuns o d’assolir objectius d’interès general. El gran repte és la incorporació de manera sistemàtica de les dades al bell mig del govern obert. I és que amb la revolució tecnològica disposem d’una enorme quantitat de dades. Infinitat de dades que hem de saber aprofitar per a generar unes millors polítiques públiques. Cal anar més enllà i ser més ambiciosos. Sobretot amb vista al potencial transformador de les dades i, en especial, de les dades obertes. Volem compartir dades de qualitat, actualitzades i d’alt valor afegit amb la resta del sector públic, el sector privat i empresarial, el tercer sector, l’àmbit universitari i de recerca, i la ciutadania. I per tal de maximitzar i garantir aquesta obertura de dades ens guiarem pels principis que (en les seves sigles en anglès) es coneixen com a FAIR: findability, accessibility, interoperability and reuse. Més col·laboració perquè la creació de valor públic que comporta un govern obert no serà possible sense la col·laboració entre les administracions del sector públic, les organitzacions sense ànim de lucre, el sector privat, la societat civil i la ciutadania, amb l’objectiu d’identificar i perseguir el bé comú o la governança col·lectiva, que inclou totes les entitats. Més comunicació, amb una comunicació institucional neutral. La neutralitat ha de tornar a ser el valor amb el qual s’actuï en la comunicació pública de l’Ajuntament de Barcelona. Neutralitat i transparència amb vocació informativa en tot moment.
Així com tornar a apoderar Betevé, que ha de continuar sent la televisió de Barcelona, neutral, sanejada, en català i amb una gran presència als barris i districtes. Creiem i apostem per Betevé i per la seva continuïtat i engrandiment amb nous mitjans i formats. Propostes per a una Barcelona oberta a la intel·ligència col·lectiva 1. Desenvoluparem el projecte de Capitalitat Europea de la Democràcia 2023-24. 2. Millorarem els processos participatius per incrementar la integració i participació de la ciutadania en els assumptes del govern de la ciutat, apostant per l’aprofitament de la intel·ligència col·lectiva de persones i entitats. Més enllà de tenir preferències i opinions, que és important conèixer-les i tenir-les en compte, els veïns i veïnes, així com les diferents entitats de la ciutat, també tenen idees i dades que poden millorar la gestió municipal i els serveis públics oferts. Així doncs, una part rellevant de millorar la participació ciutadana implica incentivar l’ús de la intel·ligència dels barcelonins i barcelonines per tal que puguin ajudar el Consistori a identificar reptes i contribuir-hi amb solucions pròpies. 3. Crearem i promourem espais de participació ciutadana més efectius per fomentar i consolidar el capital social intangible que neix de la densitat associativa i dels nivells de confiança entre la ciutadania i l’Administració municipal. 4. Dinamitzarem l’ecosistema de participació i els seus mecanismes d’avaluació per tal de generar el coneixement, els recursos i les metodologies que contribueixin a un model de participació ciutadana basat en l’excel·lència.
5. Millorarem la plataforma Decidim, amb la finalitat de fer-la més senzilla i propera als barcelonins i així garantir més participació ciutadana i de més qualitat. Així mateix, la millora d’aquesta plataforma també implica facilitar la informació recopilada a través de tots aquests processos i analitzar-la per tal de poder emprarla per a la subsegüent presa de decisions. 88 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN 6. Més enllà de la plataforma Decidim, promocionarem l’ecosistema CivicTech de la ciutat i promocionarem la cocreació d’eines tecnològiques que permetin enriquir les eines digitals actuals vinculades a la prestació de serveis públics. 7. Recuperarem la tradició històrica barcelonina de mediació i arbitratge amb l’objectiu que les diferències entre els barcelonins i barcelonines i el seu Ajuntament puguin ser resoltes, principalment, mitjançant aquest enfocament. Així doncs, es promouran les polítiques de mediació com a eina de resolució de conflictes, i en els casos en què aquesta mediació no sigui suficient, l’arbitratge serà igualment una eina eficaç. 8. Desplegarem una estratègia per augmentar l’oferta de serveis digitals tot avançant en la prestació dels serveis proactius i personalitzats. Aquesta mesura anirà acompanyada de la creació d’un punt d’atenció digital personalitzada que permeti ajudar a tota la ciutadania, les empreses i les entitats que ho necessitin per tal de lluitar contra la bretxa digital. Propostes per a una Barcelona que escolta els seus barris Les audiències públiques, els consells de barri, les comissions de seguiment i tots els altres òrgans participatius a nivell de districte són peces clau per articular les polítiques de participació ciutadana i també per establir col·laboracions que ajudin a millorar la governança municipal.
Les propostes que s’inclouen a continuació tenen com a objectiu tornar a dinamitzar aquests òrgans formals de participació per tal que tornin a ser autèntics fòrums representatius que incentiven la participació de la gent.
1. Crearem un grup de treball (amb representants dels grups municipals, les entitats presents als òrgans de participació ciutadana existents, tècnics i experts nomenats pel plenari del Consell Municipal) per tal de dur a terme una auditoria del funcionament dels òrgans de participació de ciutat, districte i barri, la implicació ciutadana i de les entitats. Així mateix, aquest grup de treball hauria de procedir a fer un seguit de propostes de millora tècnica i política d’aquests espais, pensant en una futura reformulació del Reglament de participació actual que permeti millorar les limitacions actuals. 2. Augmentarem el nombre de representants de les entitats, i el nombre d’aquestes, en els consells de barri per tal de millorar-ne la representativitat. 3. Per tal de millorar el rendiment de comptes i el seguiment de les peticions dels veïns i les entitats en els diferents òrgans de participació, posarem en funcionament un mecanisme digital àgil i de fàcil accés perquè els barcelonins i les barcelonines puguin saber en tot moment en quin punt està la tramitació de la seva petició. 4. Generarem un canal senzill de comunicació de la ciutadania amb els seus consellers i conselleres municipals del districte. L’existència d’aquest canal permetrà un treball conjunt més efectiu i un millor funcionament de tots aquests òrgans de participació formal. 5. Promourem, en el marc del nou Reglament de participació, l’activació de consultes ciutadanes. 6. Continuarem desenvolupant els pressupostos participatius per tal de 89 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN dotar-los de contingut real i realitzable i que siguin treballats amb la ciutadania i entitats, tot apoderant també els nostres barris i districtes 7. Tenint en compte la baixa participació actual en tots aquests espais formals de participació a nivell de districte, un cop introduïdes aquestes millores farem una campanya de difusió i visibilització de la seva utilitat. 8. Col·laborarem amb el Consell de Ciutat per tal de poder recollir el posicionament del Consell sobre els grans temes i poder elevar al plenari del Consell Municipal totes les inquietuds i problemàtiques detectades.
Propostes per a una Barcelona transparent que garanteixi no només el dret a conèixer sinó també el dret a comprendre
1. Per tal de crear unes institucions eficaces i transparents que rendeixin comptes davant la ciutadania, més enllà del “dret a conèixer”, garantirem el dret ciutadà a “entendre”, apostant per transmetre la informació rellevant de forma directa, simple, transparent i eficaç, també la relativa als tràmits que ells han iniciat, a través de diferents canals per tal que cadascú pugui triar el que s’adapta més a les seves particularitats. 2. Lluitarem contra la desinformació i les fake news a partir d’una política d’informació i comunicació que partirà del principi que la ciutadania té el dret democràtic d’estar ben informada i que la informació que rebi ha de ser neutral, veraç i contrastada, a fi de combatre la manipulació i difusió de notícies falses. 3. Garantirem els estàndards d’integritat i ètica internacional pel que fa als servidors públics i personal directiu com a mesura per impulsar la cultura de l’ètica i la lluita contra la corrupció. 4. Impulsarem i aplicarem polítiques d’integritat i posarem en marxa tots els instruments i mecanismes de lluita contra la corrupció i les males pràctiques a l’Ajuntament i les entitats que en depenen. 5. Dissenyarem i implementarem nous protocols i mecanismes per protegir les persones alertadores, així com un canal intern d’alertes de l’Ajuntament de Barcelona i de les entitats que en depenen. 6. Establirem noves eines, criteris i algoritmes per adequar la comunicació institucional de l’Ajuntament al públic al qual va adreçada cada campanya, amb la finalitat de potenciar una comunicació més eficient i un ús més eficaç dels recursos destinats a tal efecte. 7. Treballarem per establir convenis amb les entitats privades per fer efectives les obligacions de transparència. 8. Crearem fòrums d’intercanvi de bones pràctiques en l’àmbit de la transparència amb altres ajuntaments del país i d’arreu del món.
Propostes per fer de Barcelona una ciutat de dades
1. Impulsarem la col·laboració publicoprivada al voltant de les dades obertes, aspecte clau per tal de poder fer front a reptes complexos. En aquest sentit, proposem crear un model integral de dades obertes per a la ciutat de Barcelona tot posant en marxa un nou Portal de Dades Publicoprivades de Barcelona que, més enllà de les dades produïdes pel mateix 90 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN sector públic, incorpori també dades privades i cíviques. Aquest portal de dades ha d’anar acompanyat de tots els protocols i sistemes de suport i de gestió necessaris perquè funcioni correctament. 2. Farem de Barcelona un hub internacional pioner en la utilització de la tecnologia blockchain, que és la que garanteix un ús correcte i la governabilitat d’altres tecnologies, com la intel·ligència artificial o el metavers. 3. Aprovarem i posarem en funcionament un protocol que estableixi com es podran utilitzar les dades contingudes en aquest nou Portal de Dades Publicoprivades de Barcelona per a la subsegüent presa de decisions dins del Consistori, i també com es podran reutilitzar per part d’altres entitats externes amb l’objectiu de crear valor públic, fomentar la recerca i generar activitat econòmica en benefici de la mateixa ciutat. 4. Crearem un programa de suport a les entitats que contribueixin a fomentar la cultura de dades a través de diferents disciplines, així com a les entitats que vulguin fer un pas endavant i obrir les seves dades a la ciutadania. 5. Promocionarem programes de col·laboració amb centres universitaris i de recerca per tal d’impulsar projectes de recerca nous, d’acord amb dades de la ciutat de Barcelona de gran qualitat, desagregades i geolocalitzades que permetin una avaluació exhaustiva de les polítiques públiques impulsades pel Consistori i els seus impactes a curt, mitjà i llarg termini. 6. Apostarem per la visualització de les dades de la ciutat per tal de facilitar-ne la comprensió per part de la ciutadania, tot augmentant significativament la disponibilitat de dades de gran qualitat, desagregades i geolocalitzades que es mostraran a través de gràfiques, mapes i dibuixos interactius.
Propostes per a una Barcelona que construeix les polítiques de govern obert amb la societat civil
1. Fomentarem i promourem la constitució d’aliances eficaces amb la societat civil per avançar en les polítiques de govern obert de la ciutat. 2. Apostarem per una col·laboració publicoprivada amb la finalitat de facilitar la reutilització de dades obertes (públiques i privades) i d’impulsar la innovació en tecnologia vinculada a aquestes dades. 3. Establirem mecanismes per a la transferència de coneixement en aquest àmbit entre l’Ajuntament, la resta del sector públic, les empreses i el tercer sector. Propostes per a una comunicació de qualitat 1. A Betevé: I. Treballarem per la pluralitat, l’apoderament i la independència del mitjà, així com per la seva sostenibilitat econòmica. II. Incentivarem la producció pròpia de Betevé en col·laboració, també, amb altres televisions locals dels territoris de llengua catalana. 91 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN III. Incentivarem la producció de districte i barri, així com l’obertura a la ciutadania i al sector audiovisual i comunicatiu de Barcelona. IV. Es treballarà amb altres formats, com podcasts, i altres tipus de xarxes socials per ampliar la marca. V. Potenciarem la col·laboració amb els mitjans de comunicació de ciutat, districte i barri per tal de crear una xarxa comunicativa de ciutat. 2. La comunicació institucional de l’Ajuntament serà contractada de manera transparent i dedicada a la informació del ciutadà i a la promoció de la ciutat i els seus projectes. 3. La comunicació internacional de l’Ajuntament serà de projecció de Barcelona i Catalunya, en col·laboració amb la resta d’administracions catalanes i amb la col·laboració publicoprivada.
PER UNA BARCELONA CREADORA D’OPORTUNITATS I IGUALTAT
La creació de riquesa que fan els agents econòmics i socials són la base sobre la qual descansa l’estat del benestar i es fonamenten les polítiques socials. Només es pot repartir riquesa si abans aquesta ha estat creada. Per això és tan important generar entorns que permetin a la societat en el seu conjunt desplegar tot el seu potencial de creació de riquesa. Per això és tan important disposar d’una dimensió no només suficient, sinó òptima, de les infraestructures de comunicacions, telecomunicacions i educatives, així com d’una política pública que afavoreixi la consolidació de clústers empresarials i professionals, i dels centres de recerca i transferència de coneixement. Només si milloren amb constància la competitivitat del teixit empresarial de Barcelona podrem seguir defensant i promovent el progrés econòmic i social de la ciutat, en un context internacional competitiu i molt exigent, en què cada vegada més ciutats i regions disputen la lliga global de la competitivitat. Barcelona s’ha consolidat en els darrers anys, en bona part gràcies a la seva capitalitat emergent com a ciutat de grans fires i congressos de rellevància mundial, com un dels hubs internacionals més importants en l’àmbit de les noves tecnologies.
La nova geopolítica que es deriva de la guerra d’Ucraïna reforça la capitalitat de Barcelona com a ciutat neutral per acollir més i millors grans fires i congressos d’àmbit global. Això és cada cop més evident, atès que la posició de les principals ciutats dels Estats Units i de la Xina rivals de Barcelona en aquest àmbit, en tant que són dos països cada cop més enfrontats, les invalida com a seus globals i les redueix a ser només capitals regionals. Lamentablement, el govern municipal actual ha percebut la creació d’ocupació i les oportunitats empresarials i de negoci com l’enemic a abatre. Per aquest motiu, les polítiques de decreixement econòmic, el fre a la captació de projectes internacionals empresarials d’èxit i la criminalització de sectors com el de l’automobilisme o el turístic, han estat trets distintius de la seva agenda política. Nosaltres apostem per un creixement econòmic intel·ligent i sostenible que impulsi el progrés i la millora dels estàndards de vida per als ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. El govern actual de la ciutat de Barcelona ha fracassat a l’hora d’aplicar les polítiques públiques per la manca d’anàlisi prèvia a l’aplicació de qualsevol mesura i la falta d’avaluació posterior. S’han engegat mesures sense tenir en compte ni informes ni estudis que avaluïn els impactes de les mesures a en l’àmbit econòmic. Què defensem? Un ús dels recursos eficients. En el context actual, Barcelona ha d’utilitzar eficientment els seus recursos per generar un creixement intel·ligent, sostenible, integrador i creador de llocs de treball d’alt valor afegit. Cal crear un marc social i institucional que impulsi un canvi cap a una economia eficient en l’ús dels recursos i en l’impacte amb l’entorn. Cal millorar també en l’eficiència econòmica interna, i en aquest sentit proposem una auditoria general interna de l’Ajuntament de Barcelona. Recuperar el lideratge. Cal recuperar el lideratge de la ciutat en termes econòmics i l’índex d’inversió que s’ha perdut en els darrers anys. Barcelona ha deixat anar grans oportunitats d’àmbit internacional en matèria d’inversió i competitivitat. La internacionalització de l’economia barcelonina ha de fer una aposta estratègica per l’exportació i promoció de talent barceloní, així com per la 94 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN captació de talent internacional. Una revisió de la fiscalitat. Apostem per revisar la pressió fiscal a la qual estan sotmesos els ciutadans i ciutadanes tenint en compte el context econòmic actual. Recuperarem, entre d’altres, la bonificació que s’havia establert en l’impost de béns immobles per a famílies monoparentals.
Propostes per a una ocupació de qualitat 1. Exigirem a les administracions competents l’establiment d’un salari mínim de ciutat. 2. Vetllarem perquè totes les empreses contractades i subcontractades per l’Ajuntament garanteixin unes condicions laborals dignes que permetin viure a la ciutat de Barcelona sense perpetuar les condicions de precarietat que pateixen determinats col·lectius. 3. Incrementarem l’aportació municipal al pressupost de Barcelona Activa i, d’aquesta manera, posarem en marxa a la ciutat polítiques pròpies d’ocupació i creixement econòmic. 4. Intensificarem els programes d’inserció per a persones en risc d’exclusió, amb la creació de programes conjuntament amb l’Àrea de Serveis Socials i amb la col·laboració del tercer sector, acompanyant-los amb mòduls formatius i itineraris d’inserció laboral. 5. Reforçarem els punts d’atenció al públic laboral en els barris amb més taxa de desocupació a la ciutat, amb la col·laboració del SOC. 6. Impulsarem el Pla d’ocupació juvenil local de qualitat, i des de Barcelona Activa impulsarem programes formatius i d’inserció laboral per a joves sense experiència professional. 7. Impulsarem propostes formatives adaptades a les necessitats laborals de la ciutat. 8. Impulsarem espais de coworking en equipaments i espais municipals per retenir el talent juvenil i potenciar l’emprenedoria dels joves de Barcelona. 9. Continuarem fomentant i desenvolupant des de Barcelona Activa l’emprenedoria jove, amb programes de mentoring i assessorament empresarial per a joves que vulguin iniciar la seva activitat empresarial. 10. Crearem la Cambra d’Oficis i Artesania de Barcelona, amb l’objectiu de prestigiar la formació professional d’oficis i generar una formació d’alt valor competitiu i d’expertesa, que permeti oferir més i millors sortides professionals als joves. 11. Recuperarem la celebració del Saló de l’Ocupació Juvenil. 12. Des de Barcelona Activa promourem acords entre empreses, centres formatius i universitats per oferir un ventall més ampli de pràctiques remunerades, actuant així com a porta d’entrada dels joves al mercat laboral, i incrementarem l’oferta de pràctiques laborals a l’Administració pública. 13. Reforçarem els mecanismes d’intermediació entre els centres formatius, en especial centres de formació professional, i el teixit productiu de la ciutat (format essencialment per autònoms, pimes i iniciatives de l’economia cooperativa, social i solidària) per tal de millorar els índexs d’ocupabilitat dels alumnes que finalitzen els 95 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN estudis. 14. Donarem resposta a la necessitat d’inserció de persones aturades de llarga durada majors de 40 anys i/o de persones en risc d’exclusió, reeditant el programa “Barcelona es compromet”.
15. Acabarem d’implementar el segell de qualitat ocupacional de l’Ajuntament de Barcelona, que ha de ser exigible a tots els seus proveïdors. També seran acreditables la resta d’empreses de la ciutat. Aquest segell cal que valori aspectes com la qualitat de les condicions laborals, la implementació del Pla d’igualtat, la generació d’ocupació, etc. Propostes per a una facilitació de l’activitat econòmica 1. Agilitzarem els processos i simplificarem els tràmits burocràtics per facilitar l’establiment i el funcionament d’empreses a la ciutat, d’acord amb la Llei de facilitació econòmica i administrativa, del 19 de desembre del 2021, aprovada pel Parlament de Catalunya. 2. Continuarem treballant en el desplegament de la finestreta única empresarial (FUE) per facilitar tots els tràmits burocràtics als autònoms i als empresaris de la ciutat. 3. Elaborarem un cens actualitzat en temps real de locals buits de la ciutat per tal de facilitar-ne l’ocupació, per mitjà de l’estimulació i el foment de l’activitat econòmica. 4. Establirem espais públics estables, orientats i dissenyats per potenciar el coworking i el networking, formal i informal, amb l’objectiu de facilitar l’organització de trobades entre persones emprenedores de forma fluïda. 5. Ajudarem a visibilitzar i a promoure l’Oficina d’Atenció a l’Empresa (OAE) com l’espai de referència per a l’emprenedoria i els autònoms de la ciutat, on s’hi puguin adreçar per informar-se i fer els tràmits d’interès empresarial. 6. Potenciarem els PAE (punts d’atenció a l’emprenedor) com a centres d’orientació de les iniciatives emprenedores, posant a la seva disposició el Servei d’Emprenedoria de Barcelona Activa. 7. Promourem i difondrem la tarifa plana fiscal com a mecanisme de previsió de despeses i millora de la liquiditat. 8. Aprovarem incentius fiscals per millorar la competitivitat del teixit productiu dels barris. 9. Facilitarem, a través de Barcelona Activa, programes de transmissió empresarial entre persones que volen cedir o cessar la seva activitat, per tal que nous emprenedors puguin prendre el relleu d’un negoci ja existent. 10. Promourem acords permanents de col·laboració i intercanvi de programes, i/o experts d’àmbit internacional, amb les ciutats que disposin dels ecosistemes emprenedors més importants a escala mundial.
Propostes de comerç i restauració
1. Proposem la creació d’una agència publicoprivada per tal de definir conjuntament l’Administració pública i els sectors les polítiques comercials de la ciutat. 2. Donarem suport a l’associacionisme 96 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN comercial per dotar els eixos dels recursos necessaris per promoure accions de dinamització del comerç a tots els barris de la ciutat. 3. Promourem campanyes de bons consum, tot revisant el procediment i establint uns criteris clars de bescanvi, per tal de garantir que el programa tingui una implantació a tots els barris de la ciutat i beneficiï al conjunt de la ciutadania i del teixit productiu de la ciutat. Desenvoluparem aquestes campanyes d’estimulació i reactivació en les èpoques de l’any de menor consum. 4. Donarem suport per tal que Barcelona sigui la primera seu de la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat, en col·laboració amb les entitats comercials de Barcelona. 5. Promourem les APEUs / BIDs com a mecanismes de col·laboració publicoprivada que permeten la dinamització comercial i econòmica i la transformació i millora de l’entorn. 6. Engegarem un Pla específic per promoure l’ocupació de locals buits. 7. Consolidarem el Pla específic de protecció i suport als establiments emblemàtics. 8. Elaborarem un programa per la millora, conservació i adequació de l’accessibilitat als establiments comercials. 9. Estudiarem conjuntament amb el teixit comercial de la ciutat la reactivació de la plataforma Market Place per tal de generar una eina que sigui útil pel sector comercial de la ciutat de Barcelona. 10. Treballarem una homogeneïtzació dels criteris normatius de les ordenances de les fires, mostres i mercats no sedentaris. 11. Dissenyarem amb el sector comercial una campanya de Nadal que situï Barcelona com una destinació turística i en què es potenciï la vessant cultural i tradicional. 12. Ampliarem l’oferta d’espais de repartiment d’última milla per tendir cap a una distribució més eficient de les mercaderies i els productes a la ciutat de Barcelona. 13. Ampliarem les zones de càrrega i descàrrega. 14. Potenciarem les inspeccions de consum que contribueixin a l’increment de la qualitat i el prestigi del sector comercial i de serveis de la ciutat. 15. Impulsarem l’Observatori de la Restauració sota les premisses de qualitat, proximitat, excel·lència i sostenibilitat. 16. Avaluarem l’Ordenança de terrasses actual i en treballarem la constant millora amb el sector de la restauració i la resta d’actors implicats.
17. Reforçarem l’existència de campanyes específiques de foment de la convivència a l’espai públic. 18. Treballarem per continuar consolidant la ciutat de Barcelona com un referent gastronòmic, coincidint amb el lliurament de les estrelles Michelin l’any 2024 a la ciutat. Propostes per una economia social i soldirària L’economia social i solidària forma part del nostre 97 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN model de ciutat, on economia i societat es poden acostar potenciant els valors de la cooperació i la solidaritat. 1. Millorarem el coneixement ciutadà de l’ESS mitjançant la seva presència en diversos esdeveniments de ciutat. 2. Crearem un mapa de les iniciatives d’ESS a la ciutat i recuperarem la memòria del cooperativisme que s’ha desenvolupat al llarg dels anys. 3. Continuarem apostant per Barcelona Activa com a eina per a la formació, l’acompanyament i el suport metodològic. 4. Promourem la innovació i les bones pràctiques. 5. Facilitarem l’accés al finançament i cercarem fòrmules per contribuir a la captació de recursos. 6. Avançarem en les clàusules socials referides als projectes d’ESS. Propostes de mercats municipals 1. Agilitzarem el procés de tramitació de llicències de concessions, alhora que facilitarem la transmissió d’empreses i negocis a persones emprenedores que els vulguin donar continuïtat. 2. Estudiarem aplicar incentius fiscals en aquells mercats on hi ha un alt nombre de parades buides. 3. Crearem un fons al Pla d’inversions de manteniment destinat a les accions de conservació de tots aquells mercats que han estat reformats, enfocat sobretot a la millora en l’eficiència energètica i mediambiental. 4. Impulsarem un nou Pla de millores de mercats tenint en compte les necessitats actuals dels mercats. 5. Revisarem el Pla estratègic de mercats actual i impulsarem el nou Pla estratègic de mercats 2025-2035. 6. Garantirem que els mercats no alimentaris estiguin representats en el Consell Rector de l’IMMB. 7. Elaborarem un Pla específic per als mercats no alimentaris. 8. Potenciarem la relació dels mercats amb el comerç de proximitat del voltant i reforçarem el sentiment de pertinença a la xarxa de mercats de Barcelona i la generació de la identitat de mercat. 9. Treballarem en la concreció del Pla estratègic de Mercabarna posant l’accent en la innovació, la formació, la responsabilitat social i el medi ambient en el sector alimentari. 10. Consolidarem Mercabarna com un clúster alimentari de referencia internacional.
11. Mantindrem l’organització d’esdeveniments globals de la xarxa de mercats (com la fira Mercat de Mercats, Tasta’m o el Premi Millors Mercats del Món, entre d’altres) i promourem els programes educatius als mercats a través de les aules gastronòmiques amb la comunitat educativa de l’entorn. 12. Desenvoluparem les següents actuacions als mercats municipals de Barcelona: 98 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN I. Iniciarem un Pla de dinamització del mercat de la Barceloneta. II. Repensarem el mercat de Santa Caterina juntament amb els paradistes i amb l’aportació dels veïns. III. Reformarem la façana del carrer Alí Bei del mercat del Fort Pienc. IV. Finalitzarem la reforma i dinamitzarem el mercat de la Sagrada Família. V.Ampliarem mesures d’estalvi energètic estructural al mercat de Sant Antoni. VI. Impulsarem una remodelació del mercat d’Hostafrancs que inclogui les actuacions de manteniment necessàries. Consensuarem amb les concessionàries l’ús de l’espai lliure, de manera que reverteixi en la dinamització. VII. Retirarem les estructures d’amiant del mercat de les Corts per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques i iniciarem un estudi per habilitar l’altell com a lloc de trobada per a fer-hi activitats, xerrades i seminaris relacionats amb l’alimentació i la salut. VIII. Estudiarem la reforma del mercat de Galvany per tal de modernitzar-lo i aprofitar l’espai per ubicar-hi algun equipament. IX. Executarem les obres del mercat de l’Abaceria i farem un pla de reactivació comercial dels comerços del voltant. X.Vetllarem perquè el procés de trasllat a la ubicació temporal del mercat de l’Estrella es faci amb la màxima celeritat possible. XI. Executarem el projecte de reforma integral del mercat d’Horta. XII. Treballarem en un projecte d’actualització del mercat de Ciutat Meridiana.
Propostes de Barcelona, hub econòmic del sud d’Europa
1. Farem de la Barcelona metropolitana la capital logística del sud d’Europa. 2. Exigirem la finalització de les obres del Corredor Mediterrani al port de Barcelona, a l’antiga llera del riu Llobregat, una obra essencial per descarbonitzar el transport de mercaderies a Catalunya, descongestionar el trànsit a l’AP-7 i millorar la sostenibilitat i la competitivitat de les empreses catalanes. 3. Exigirem les connexions intercontinentals a l’aeroport de Barcelona, especialment amb les principals ciutats d’Àsia i Amèrica, que la ciutat necessita per a competir en igualtat de condicions a la lliga de les ciutats globals més innovadores. 4. Facilitarem la generació de consensos al voltant de l’estratègia de creixement de Fira de Barcelona, en tant que motor de fires i congressos globals de referència, sobretot en aquells esdeveniments que més valor afegit generin per a la ciutat. 5. Consolidarem la ciutat de Barcelona com a ciutat de referència a l’hora de celebrar congressos internacionals, i alhora vetllarem perquè els seus beneficis reverteixin a tots i cadascun dels districtes. 6. Vetllarem, amb la col·laboració de la resta d’administracions públiques competents, per la 99 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN transferència de coneixement entre el teixit empresarial i logístic de la ciutat i les infraestructures cientificotècniques, per tal de millorar la competitivitat del sector productiu.
Propostes de turisme
1. Situarem Barcelona com una de les millors destinacions turístiques de la Mediterrània, seguint criteris de sostenibilitat, de reequilibri territorial de l’activitat dins de la ciutat i de desestacionalitat. 2. Fomentarem en el sector turístic el salari mínim de ciutat, la igualtat salarial entre dones i homes i les clàusules socials que incorporin més persones amb diversitat funcional. 3. Fomentarem internacionalment el turisme d’alt valor afegit: turisme de congressos, turisme del coneixement, turisme cultural, turisme esportiu, turisme gastronòmic, turisme científic, etc. 4. Incentivarem el turisme cultural i del coneixement a fi de posar en valor el patrimoni i el conjunt de l’oferta cultural de la ciutat. Volem promoure des de l’àmbit de la cultura bones pràctiques turístiques i que Barcelona esdevingui clarament un referent de turisme cultural. 5. Impulsarem, en col·laboració amb la societat civil, un Pla estratègic per la captació i promoció de turisme esportiu a la ciutat de Barcelona. 6. Recuperarem una part de la recaptació de la taxa turística per promoure i recolzar l’activitat i el patrimoni cultural de la ciutat. 7. Revisarem el PEUAT en la línia de tenir en compte cada cas individualment. 8. Fomentarem la cooperació amb altres administracions públiques per tal d’optimitzar les estratègies de promoció turística de la ciutat. 9. Impulsarem els diferents barris de Barcelona, potenciant la redescoberta de la ciutat entre els seus propis habitants, per mitjà de plans de turisme de districte de la ciutat. 10. Exigirem que l’Ajuntament de Barcelona participi en la gestió de l’aeroport de Barcelona. 11. A través del Comitè de Rutes Aèries (CDRA), l’Ajuntament de Barcelona ha de treballar per incrementar i millorar les rutes aèries i les freqüències, i així aconseguir fer de l’aeroport de Barcelona un autèntic hub aeri internacional. Només així podrem facilitar i captivar el turisme de negocis i de qualitat que defensem. 12. Desplegarem una política de tolerància zero amb el turisme incívic a la ciutat de Barcelona.
PER UNA BARCELONA DEL FOMENT DE LA CULTURA, LA LLENGUA, LA CREATIVITAT I LA MEMÒRIA
En aquest apartat hi ha tota una sèrie de matèries que van lligades entre si, com són la cultura, el patrimoni, la memòria històrica o la llengua. Aquests són uns apartats importantíssims per al futur d’una ciutat com Barcelona, ja que constitueixen bona part de la seva ànima immaterial i material. Aquestes matèries defineixen el lloc d’on prové la ciutat, però també cap a on va. Ja que sense ser conscients del nostre passat, però també del llegat cultural, de memòria i de llengua del qual gaudim i en som hereus i hereves, tampoc podrem construir un futur estable i fort en el qual continuar engrandint aquest llegat. Però aquest llegat, a més, és un llegat viu. Un llegat que es desenvolupa, creix, es crea i es recrea, sempre amb la innovació i la col·laboració com a banderes. I, en aquest llegat, l’Ajuntament hi ha de col·laborar, acompanyar, ajudar i preservar, sabent quines són les prioritats i que el més important és la societat civil, les entitats (grans o de barri), els consumidors i els creadors, els pensadors i els activistes, etc., i sabent treure el màxim de preocupacions, burocràcia i impediments al món de la creació i la cultura. Aquestes matèries en els últims anys no han rebut el suport municipal que els corresponia. Però el nostre compromís és que això canviï, ja que en els propers anys continuarem vivint grans canvis en el món de la cultura, des de la digitalització fins a les noves maneres de crear-la i consumirla, i en el relleu generacionals de les entitats. Però també en l’àmbit lingüístic, en què els propers anys seran decisius en la defensa de la llengua catalana, així com en la preservació de la memòria perquè la memòria més recent no s’acabi perdent o oblidant i la més antiga es continuï preservant. Barcelona és i continuarà sent una ciutat de cultura, creació, llengua i memòria.
LA BARCELONA QUE CREU EN LA CULTURA I LA CREATIVITAT
La fortalesa, dimensió i projecció del teixit cultural de Barcelona contribueix a potenciar l’ànima d’una ciutat que durant els darrers anys s’ha erigit com una gran capital europea i de la Mediterrània, convertint-se en la porta d’entrada a Catalunya d’influències culturals i artístiques d’arreu del món, així com en el centre exportador de la cultura catalana arreu del planeta. Ser una ciutat viva, creativa, integradora, innovadora i oberta al món és, doncs, el principal repte que Barcelona ha d’assumir en els propers anys. Per aconseguir-ho, s’haurà de fer amb la col·laboració dels diversos actors que conformen l’àmbit de la cultura i el coneixement, ja que són ells qui, mitjançant la seva tasca de projecció, divulgació i preservació, promouen la millor versió de la nostra ciutat. La creativitat i la innovació del teixit cultural de la ciutat de Barcelona són els que han permès que l’ecosistema creatiu barceloní i la indústria cultural que el composa hagin crescut en els darrers anys. Què defensem? Barcelona, capital de la cultura. Barcelona és una ciutat cosmopolita i avantguardista que ha d’exercir com a capital de Catalunya també en l’àmbit de la cultura. I és, que juntament amb la resta de municipis, la ciutat de Barcelona ha de dotar de força i personalitat les expressions culturals del conjunt del país. A aquest efecte, cal enfortir la musculatura cultural creativa de la ciutat, reforçar la condició de capital de la cultura catalana i 102 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN reforçar la projecció internacional de la ciutat. Així mateix, la cultura ha de reforçar la identitat, els valors i la llengua catalana com a elements culturals bàsics per a la cohesió social i la convivència ciutadana. A través de la cultura transmetem la voluntat de ser catalans i de viure en català com a grans valors cívics. Una cultura amb col·laboració i diàleg. Col·laborarem amb la societat cultural, ni la substituirem ni li farem la competència. El protagonisme cultural ha d’estar més en mans dels ciutadans que en les de l’Administració, i el pressupost municipal destinat a l’Àrea de Cultura ha d’estar d’acord amb aquest principi. Posarem l’accent en el paper decisiu de la societat cultural. Les entitats i el voluntariat, que, a més, són una marca d’identitat de Catalunya, són imprescindibles per impulsar conjuntament amb les administracions el programa cultural. El suport públic a la cultura esdevé per a nosaltres un valor d’inversió que després reverteix en beneficis socials i econòmics. La priorització de la cultura de la proximitat. Un dels eixos clau que identifica Barcelona és precisament la seva excel·lent vida cultural que es genera en els ateneus, els centres cívics, les biblioteques, etc. És una mostra de conquesta cívica, cultural, cohesionadora de ciutat, de districte, de barri.
La cultura que ens connecta entre tots. La cultura popular, cultura en majúscules. Partirem de la idea que la cultura popular i tradicional és allò que du a terme la ciutadania, no només allò que organitza l’Ajuntament. La cultura popular i tradicional també és Cultura en majúscules i no volem que es consideri cultura de segona i sigui eclipsada per les grans produccions culturals amb més ressò mediàtic a la nostra ciutat. La cultura popular neix del poble i per al poble, essent un pilar de cohesió social entre els barris i els districtes de la nostra Barcelona, i tota cultura popular ha de tenir un retorn social. Així com treballarem per crear les condicions necessàries per tal que tots els ciutadans que ho desitgin tinguin un paper destacat en la creació d’aquest gran espai comú que és la cultura popular d’arrel tradicional. El nostre patrimoni, el nostre futur. Considerem que és de vital importància per a la ciutat de Barcelona preservar el llegat històric i patrimonial de la ciutat, per tal de protegir-lo, preservar-lo i donar-lo a conèixer. Per aquest motiu, i d’acord amb el nostre compromís amb la ciutat, amb la seva història i amb el seu patrimoni arquitectònic, arqueològic i artístic, posarem en valor i farem més accessible al conjunt de la ciutadania el llegat patrimonial de la nostra ciutat. L’orgull i el futur de la ciutat passa també per reconèixer el seu passat, sentir-se’n partícip. Propostes per una cultura de qualitat 1. Impulsarem el projecte de la Muntanya dels Museus a Montjuïc, com a espai referent museístic i cultural de la ciutat. El projecte transformarà l’ús dels pavellons de Victòria Eugènia i d’Alfons XIII de la Fira de Barcelona per a usos museístics, que inclourà l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), així com altres usos. Sense oblidar la resta d’equipaments que hi conviuen: la Fundació Joan Miró, el Teatre Lliure, el Grec, el mercat de les Flors, la Fundació Caixa Fòrum, el pavelló Mies Van der Rohe, el Museu de les Arts Escèniques, el Museu Arqueològic Catalunya, etc.
També serà un bon moment per promoure el castell com a complex museístic i patrimonial de Barcelona. 2. Treballarem per aconseguir uns espais museístics dignes dedicats a: 103 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN I. L’ arquitectura II. El transport III. El Museu d’Arts Escèniques IV. El còmic 3. Impulsarem el Paral·lel de les Arts Escèniques i la Cultura. Dinamitzarem l’avinguda del Paral·lel per consolidar-la com a eix cultural vinculat als barris del Poble-sec i Sant Antoni, al nivell de West End (Londres) o Brodway (Nova York). 4. Impulsarem la Rambla com a Eix de Cultura en col·laboració amb les entitats culturals ja existents i recuperarem per a usos culturals l’antiga Foneria dels Canons. 5. Desenvoluparem el projecte del Teatre Arnau que ha estat aturat durant 8 anys. 6. Ajudarem a desenvolupar el projecte del Liceu Mar al Port de Barcelona en col·laboració amb les altres administracions. 7. Treballarem per complir el mandat del Consell Plenari d’acollir com a ciutat la Fundació Jordi Savall. 8. Impulsarem el Museu de la Música com a centre d’estudi i coneixement musical, i també com a entitat que preserva el patrimoni musical. Dotar-lo d’eines per consolidar i posar en valor els nombrosos arxius musicals de la nostra ciutat i fer-ho amb les associacions, fundacions que els tutelen i la Biblioteca Nacional de Catalunya. 9. Oferirem a través del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) una multiplicitat de visions per generar debats crítics sobre l’art, una missió que aspira a integrar públics cada vegada més amplis. Treballarem per desenvolupar l’obertura al barri i les seves entitats. 10. Apostarem i treballarem conjuntament amb la Fundació Antoni Tàpies i la Fundació Joan Miró per enfortir i difondre la figura, l’obra i les activitats dels espais artístics de referència internacional. 11. Així mateix, a través de la Fundació Museu Picasso de Barcelona, assegurarem el nostre compromís amb les activitats que ampliïn i enriqueixin el coneixement sobre la figura i l’obra de Pablo Picasso, el seu entorn artístic i social, i la seva relació amb Barcelona.
12. Farem costat a les fundacions privades que, amb l’esperit de mecenatge i responsabilitat social, participen i complementen amb excel·lència l’oferta cultural i artística de la ciutat. 13. Donarem suport a la construcció del Museu de la Rumba. 14. Consolidarem i ampliarem la xarxa de fàbriques de creació en arts plàstiques, dansa i arts escèniques. 15. Impulsarem el Consell de Cultura com a òrgan independent i representatiu del món cultural de la ciutat, i especialment l’atorgament dels Premis Ciutat de Barcelona pel seu prestigi arreu. 16. Facilitarem la consolidació, l’establiment i l’apertura de sales de música, galeries d’art, llibreries, sales d’arts escèniques i sales de cinema mitjançant l’impuls d’ajudes directes al sector i donant resposta a les seves necessitats. 104 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN 17. Apostarem per la Barcelona Film Commission com a eina per atraure talent i recursos per a la indústria audiovisual en tots els formats, així com per consolidar Barcelona com a escenari cinematogràfic mundialment reconegut. 18. Incentivarem la cultura del mecenatge, una eina de corresponsabilitat i de foment de la cultura que hem de promoure entre tots. 19. Desenvoluparem el mecanisme previst a la llei per tal de permetre el pagament d’un tribut local a través d’obres o béns que estiguin en el Patrimoni Cultural Català, obres que mitjançant aquest mecanisme passin a formar part i completar les col·leccions municipals. 20. Situarem els museus com a punts neuràlgics de la nostra ciutat per acostar encara més la cultura a tothom, fer-la més accessible, més assequible i garantir que s’integri a l’espai públic de la nostra ciutat. 21. Treballarem perquè els elements decoratius i les obres d’art públiques de la ciutat siguin de màxima qualitat. 22. Farem un mapa d’equipaments de la ciutat per definir l’ús cultural que reclamem i per endreçar el conjunts d’edificis i espais patrimonials que té la ciutat pendents de poder donar una oferta honesta i valenta per a tothom. 23. Desenvoluparem una app perquè la ciutadania pugui consultar l’oferta cultural pública i privada que s’ofereix a la ciutat de Barcelona en temps real.
Propostes per a una nova governança de la cultura
1. Treballarem per disposar de fons europeus per tal de revitalitzar i modernitzar els equipaments de cultura de la ciutat de Barcelona. 2. Liderarem la inversió cultural a la ciutat i treballarem perquè la inversió en polítiques culturals s’incrementi fins a arribar a estàndards europeus. 3. Treballarem per aconseguir la sostenibilitat energètica dels equipaments culturals municipals de Barcelona. 4. Farem que l’ICUB esdevingui un instrument d’innovació permanent que ens permeti transformar i fer créixer de forma contínua el sector cultural de la ciutat de Barcelona. 5. Dissenyarem una línia de treball estratègic perquè des de l’ICUB s’estableixi l’estratègia cultural per a la Barcelona dels propers anys. 6. Treballarem perquè l’ICUB passi de ser un ens programador a ser un ens dissenyador de cultura, que cerqui estratègies de col·laboració amb el sector privat i les altres administracions. Propostes per a la cultura i els joves 1. Exigirem la implementació de l’Escena 25 fins als 30 anys i ampliarem l’oferta cultural i el contingut dirigit al públic jove. 2. Apostarem per la cultura popular de cada barri i vetllarem pel seu relleu generacional. 3. Reimpulsarem i digitalitzarem l’oficina Last Minute perquè els joves de la ciutat puguin adquirir de forma preferent 105 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN entrades a espectacles a un preu reduït, hores abans de l’inici de la funció.
Propostes per a una indústria cultural de primer nivell
1. Promourem una Cimera del Llibre a Barcelona per tal d’aprofitar la importància del món editorial i literari de la ciutat de Barcelona i potenciar el sector internacionalment. 2. Promourem la participació en projectes europeus entorn a les ciutats, la innovació, la creativitat, la indústria i l’art. 3. Promourem la digitalització de la cultura de Barcelona i dels seus espais, així com les noves experiències de realitat virtual i cultura, i donarem suport a la indústria cultural digital en tots els camps. 4. Establirem un programa que impulsi les iniciatives necessàries per tal de millorar la projecció de la ciutat de Barcelona com a ciutat d’innovació. 5. Incentivarem la col·laboració publicoprivada en projectes transversals que siguin de gran significació per a la ciutat i el foment de la creació. 6. Apostarem per una Barcelona que acull, promou i és referent de festivals, certàmens, fires internacionals, esdeveniments musicals i artístics, per tal d’enfortir el teixit cultural i la seva oferta al conjunt de l’àrea metropolitana, així com per transitar cap a un model turístic que basi la cultura en un dels seus eixos. 7. Promourem la cultura cinematogràfica entre els grups escolars de la ciutat de Barcelona. 8. Regularem la competència deslleial que pateixen les sales de cinema. 9. Incrementarem el nombre d’ajudes i subvencions per a les sales de cinema, sense limitació de nombre de pantalles. 10. Donarem suport a les diferents fires de tipus cultural que es desenvolupen a Barcelona, tot ajudant també a internacionalitzarles.
Propostes per a la capitalitat cultural de Barcelona
1. Exercirem la capitalitat cultural del país i la donarem a conèixer internacionalment de la mà dels grans equipaments culturals de la ciutat amb capacitat per projectar Barcelona i Catalunya al món. 2. Potenciarem les tres grans instal·lacions internacionals que ens fan referents al món: el MNAC, el Museu Joan Miró i el Museu Pablo Picasso. 3. A través de l’Institut Ramon Llull, posarem el potencial econòmic, demogràfic i creatiu de Barcelona al servei de la projecció exterior de Barcelona i de la cultura catalana. 4. Promourem Barcelona com a capital editorial, en col·laboració amb la seva indústria editorial, els seus creadors i llibreters, amb un especial interès en el creixent teixit de noves i petites editorials que s’estan consolidant a la ciutat. 5. Desenvoluparem, de la mà del Gremi de llibreters i la Cambra del Llibre, polítiques per promoure els hàbits lectors entre els nens i joves de la ciutat. 106 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN 6. Intensificarem la relació amb ciutats i capitals del món que comparteixen amb Barcelona la vocació cultural i creativa, tot desenvolupant la diplomàcia cultural. 7. Incentivarem el turisme cultural i del coneixement a fi de posar en valor el patrimoni i el conjunt de l’oferta cultural de la ciutat. Volem promoure des de l’àmbit de la cultura bones pràctiques turístiques i que Barcelona esdevingui clarament un referent de turisme cultural. 8. Recuperarem una part de la recaptació de la taxa turística per promoure i defensar l’activitat i el patrimoni cultural de la ciutat. 9. Potenciarem els certàmens i les trobades internacionals en els sectors de la música, les arts visuals, el teatre, el cinema i la dansa que s’organitzen a la ciutat i que ajuden a estructurar els sectors culturals. 10. Seguirem desenvolupant projectes metropolitans de cultura, com el de Dansa Metropolitana, i estudiarem altres projectes que puguin desenvolupar-se en l’àmbit metropolità.
Propostes per a una cultura de proximitat
1. Incrementarem els recursos destinats a la rehabilitació dels ateneus de cultura popular de la ciutat, fent d’això una de les prioritats d’inversió. 2. Donarem continuïtat al cicle de cultura popular dels ateneus per permetre que corals i esbarts puguin continuar actuant als ateneus de cultura popular de la ciutat. 3. Apostarem per una xarxa de biblioteques innovadora. Accés a la cultura i el coneixement, espai d’intercanvi de coneixements, i punt de trobada important per als barris i per l’excel·lència del servei que ofereix, tot desenvolupant el pla de biblioteques. 4. Reclamarem a l’Estat la finalització de la Biblioteca Central de Barcelona i vetllarem perquè l’Ajuntament de Barcelona participi en la seva governança per afavorir una millor col·laboració amb la xarxa de biblioteques de la ciutat. 5. Reforçarem la xarxa actual dels centres cívics i dels centres culturals de proximitat, i establirem una relació més estreta i coordinada entre els districtes, la xarxa de centres cívics, els equipaments culturals i els programes impulsats per l’Àrea de Cultura. 6. Promourem els valors de l’associacionisme cultural com a factor de cohesió social, amb campanyes de promoció entre els ciutadans.
Propostes per a la preservació del patrimoni
1. Crearem una Oficina en Defensa, Preservació i Difusió del Patrimoni de Barcelona. 2. Revisarem el Catàleg de patrimoni a cada districte per tal que cap obra de valor arquitectònic i patrimonial es perdi, així com exercirem controls en obres noves i reformes per tal que no es perdi cap valor patrimonial o arqueològic. 3. Treballarem en mecanismes per tal d’agilitzar la inclusió en el Catàleg de tot aquell patrimoni que es consideri vulnerable o d’interès. 4. Començarem a desenvolupar el centenari 107 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN de l’Exposició Universal de Barcelona 1929, així com la protecció i el nou ús del patrimoni que se’n deriva en el marc de la Muntanya dels Museus, i també altres centenaris patrimonials, com el de la plaça de Catalunya. 5. Desenvoluparem l’Arxiu Central de Barcelona a Can Batlló de manera prioritària. 6. Durem a terme programes i mesures sobre patrimoni immaterial i de memòria de la ciutat de Barcelona per tal de conservar i promoure aquest tipus de patrimoni de memòria i de tradició. 7. Treballarem conjuntament amb Memòria Històrica per posar en valor al conjunt patrimonial del Born Centre de Cultura i Memòria, tot recuperant-ne el sentit original en record de les lluites i resistències nacionals de Catalunya. Així com per posar en valor el baluard del Migdia, el baluard de Sant Antoni, el Fort Pius o la Ciutadella, tot donant suport a entitats que treballen en aquesta línia, com la Coronela de Barcelona i el Memorial 1714. 8. Desenvoluparem els projectes per conservar, estudiar i reivindicar els altres nuclis antics dels barris de Barcelona. 9. Exigirem a la Generalitat de Catalunya la recuperació i la restauració de la capella dels Segadors de Sant Andreu de Palomar. 10. Crearem un Pla de conservació del patrimoni industrial i popular dels segles XVIII, XIX i XX. 11. Recuperarem en la mesura del possible el rec Comtal i el posarem en valor històric. 12. Desenvoluparem un Pla de senyalització del patrimoni artisticocultural. 13. Treballarem amb altres administracions per recuperar edificis patrimonials, com el Palau del Lloctinent o el Banc d’Espanya, i dedicar-los a usos culturals o de ciutat. 14. Recuperarem el Pla Barcino, una iniciativa necessària per explorar i recuperar la Barcelona romana. Volem posar en relleu les restes de la Via Augusta romana, dels baluards de la Muralla o de les restes romanes o ibèriques que vagin apareixent a la ciutat. 15. Difondrem i protegirem el patrimoni del call jueu i del cementiri jueu de Montjuïc, tot desenvolupant projectes de difusió amb els altres calls de Catalunya i la resta d’Europa. 16. En el marc del projecte de la Muntanya dels Museus, desenvoluparem un Pla de recuperació i manteniment del patrimoni de Montjuïc per tal de defensar, restaurar, informar i posar en context tot el patrimoni històric, artístic i natural de la muntanya. 17. Desenvoluparem un Pla de recuperació i manteniment del patrimoni de la serra de Collserola amb la resta de municipis de la serralada, en un projecte que ha de ser metropolità per tal de defensar, restaurar, informar i posar en context tot el patrimoni històric, artístic i natural de la muntanya. 18. Treballarem per tal de tornar a posar en valor i recuperar el patrimoni publicitari històric de paisatge urbà de la ciutat, tot posant al dia el projecte Petits paisatges.
Propostes per a la cultura popular
1. L’ICUB tindrà una direcció dedicada a la 108 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN cultura popular. 2. Treballarem per tal que les entitats tinguin una relació més fluïda amb l’Administració, reduint la burocràcia i simplificant la normativa per facilitar l’ús de l’espai públic. 3. Vetllarem per potenciar les festes del calendari festiu de la ciutat, tot basant-nos en el protocol festiu ja existent (cavalcada de Reis, Carnaval, Santa Eulàlia, Corpus, la Mercè, etc.) i desenvolupant protocols festius adequats per a tots els districtes que encara no en tinguin. 4. Treballarem per tal de tornar a dignificar el pessebre de Nadal de la plaça de Sant Jaume i per promocionar les diferents fires de Nadal. 5. Augmentarem el suport econòmic a les entitats de cultura popular i tradicional, reconeixent d’aquesta manera la seva aportació a les festes i al dia a dia de la nostra ciutat.
6. Treballarem per passar de la cultura de les subvencions a la dels convenis, per tal de donar estabilitat a les associacions i llibertat als seus dirigents. Aquests han de destinar el seu temps a la programació cultural i no a cercar els recursos econòmics per dur a terme la seva activitat associativa. 7. La formació, la creació, la producció i la difusió seran els eixos sobre els quals basarem la política cultural, donant suport als creadors i les entitats culturals, i potenciarem la xarxa de les Cases de la Festa. 8. Establirem un Programa especial de subvencions (amb calendari i pressupost específics) per a la conservació i, si escau, reposició dels gegants, el bestiari i les figures que necessitin manteniment. 9. Conjuntament amb el darrer punt, crearem una Casa de la Festa/Centre de Cultura Popular on s’haurien de museïtzar les festes majors o les activitats de cultura popular d’arrel tradicional que es fan als nostres districtes. Nosaltres intentarem garantir que cada districte, com a mínim, compti amb un equipament dedicat a la cultura popular d’arrel tradicional i que aquests representin les entitats del districte o barri. 10. Paral·lelament, desenvoluparem un Pla equipaments de la cultura popular. 11. Potenciarem el Consell de la Cultura Popular en cada districte i el crearem a nivell de ciutat, que ha de ser un espai obert d’interlocució i participació amb les entitats socials i culturals. El Consell tindrà com a finalitats principals informar i deliberar sobre la gestió dels projectes i les activitat culturals de Barcelona.
12. Potenciarem la participació dels joves en les associacions amb programes especials, per garantir així el relleu generacional a les mateixes entitats. 13. Aproparem la cultura popular i tradicional a les escoles, amb projectes educatius i pedagògics per als nens i nenes de la nostra ciutat, treballant pel relleu futur a les entitats, així com als centres d’educació inclusiva. 14. Fomentarem l’establiment de vincles i treball en xarxa entre les entitats de cultura popular d’arrel tradicional i aquelles entitats dedicades al tercer sector o al treball amb població amb risc d’exclusió. 15. Treballarem amb les escoles d’educació especial i amb les associacions que treballen per la inclusió de persones amb 109 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN discapacitats físiques o psíquiques per convertir també la cultura popular en una potent eina social. 16. Treballarem per establir vincles entre la cultura popular i els eixos comercials, les associacions de veïns i les entitats del barri per incloure la cultura popular en la majoria d’activitats al carrer que aquestes duguin a terme. 17. Continuarem la descentralització de la Festa Major de Barcelona, la Mercè. La Mercè i les seves activitats han d’arribar als barris i districtes de la ciutat. 18. Potenciarem les Festes de Santa Eulàlia i aconseguirem que sigui la Festa Major d’hivern de Barcelona, la qual s’ha de ser fer i compartir amb la resta d’entitats i associacions de Barcelona. 19. Afavorirem, amb les entitats de la ciutat, els intercanvis de cultura popular i d’arrel tradicional amb diferents ciutats del món.
LA BARCELONA QUE PROMOU LA SEVA LLENGUA
Barcelona, com a capital de Catalunya i de la catalanitat, ha de comprometre’s amb l’impuls, la difusió, el prestigi i la preservació de la llengua catalana, tenint present sobretot la regressió que aquesta ha patit en els darrers anys en el seu ús quotidià a la ciutat. Això passa per promoure i defensar els drets lingüístics dels seus ciutadans, els quals encara es veuen vulnerats en molts camps; el model d’immersió lingüística en català a les escoles (un model d’èxit, d’integració, d’igualtat d’oportunitats i de creixement com a ciutadans), i continuar ajudant en la creació cultural, d’oci o científica en llengua catalana, com a capital cultural i del coneixement que també és. En els darrers anys, s’ha perdut la consciència sobre la importància del català com a valor, però també com a element vertebrador de la societat. El descens d’ús entre els més joves és preocupant, així com el descens en l’ús cultural ha sigut evident i acusat. Segons l’Enquesta d’usos lingüístics de l’any 2018, un 27 % dels ciutadans i les ciutadanes de Barcelona usen poc el català i un 26 % no l’usa mai. A més, l’Enquesta de la joventut 2020 indica que només un 28 % dels joves de Barcelona té el català com a llengua d’ús habitual (un 35,6% el 2015), davant d’un 61 % que hi té el castellà (un 56,5 % el 2015).
El compromís amb la llengua és un compromís amb la igualtat d’oportunitats, un factor de cohesió que ens serveix per atendre les necessitats dels nous catalans que arriben a la ciutat i volen formar-ne part coneixent la cultura i la llengua pròpies. Què defensem? El català com a llengua oficial de Barcelona. El català és i serà la llengua pròpia de la ciutat de Barcelona, tal com marca la seva Carta Municipal, i en mantindrem l’ús preferent i prioritari. Treballarem per tal d’augmentar el prestigi de la llengua catalana, tant a Barcelona com en l’àmbit lingüístic i internacionalment. Defensa del model lingüístic actual. Com a capital de Catalunya i com a membres del Consorci d’Educació de Barcelona, liderarem la defensa del model d’immersió lingüística en català als centres educatius de la ciutat. Col·laboració. Promourem la col·laboració 110 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN amb municipis, governs i entitats de l’àmbit lingüístic català, dins i fora del Pacte Nacional per la Llengua, el qual continuarem desenvolupant. Propostes per defensar la llengua catalana 1. Crearem la figura del Comissionat per la Llengua dins del govern municipal, amb l’objectiu de coordinar totes les polítiques de promoció del coneixement i ús del català a la ciutat, i així revertir la situació actual de retrocés en l’ús social de la llengua. 2. Farem realitat el projecte de la Casa de les Lletres, abandonat des del 2018, que acollirà també l’Oficina de la Llengua Catalana, amb antenes a tots els districtes de la ciutat per treballar des de la proximitat en la promoció i l’ús del català.
3. Garantirem que en l’acollida de les persones nouvingudes també es prioritzi l’aprenentatge de la llengua catalana, col·laborant activament amb les entitats lingüístiques i el Consorci per la Normalització Lingüística. 4. Els discursos públics dels membres de govern de l’Ajuntament de Barcelona es duran a terme en català i en la llengua de signes catalana. 5. En els viatges a l’estranger i en les trobades internacionals es prioritzarà l’ús del català en les intervencions públiques, amb la pertinent traducció a les llengües que siguin necessàries. 6. En matèria de contractació pública, vetllarem perquè els concursos públics i els contractes de tots els organismes i ens de l’Ajuntament incorporin clàusules lingüístiques, així com pel compliment del Codi de consum de Catalunya (article 128- 1), pel que fa a documentació, pressupostos, etiquetatges i tot el que hi estigui relacionat. 7. Les defenses jurídiques de l’Ajuntament es duran a terme en català. 8. L’OMIC (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor) també treballarà en al defensa dels drets lingüístics dels ciutadans, dels quals se’n farà difusió. 9. Es revisarà i es farà un control i seguiment dels contractes i subcontractes de l’Ajuntament perquè tota la artellera d’obres públiques, indicacions i avisos que s’han d’instal·lar a la via pública es produeixin almenys en català, sense menysprear altres llengües. 10. Potenciarem l’experiència d’èxit del Voluntariat per la Llengua fomentant les parelles lingüístiques des dels centres cívics i les biblioteques, amb l’objectiu que les persones que volen aprendre i millorar el nivell de català ho puguin fer. 11. Mantindrem el suport a la Setmana del Llibre en Català per fer que es consolidi com un espai de referència de la promoció del món editorial català i del foment de la lectura, i crearem també el Dia de la Llengua Catalana. 12. Es durà a terme una revisió dels programaris, les aplicacions i els sistemes informàtics, tant interns com externs, que donin servei a l’Ajuntament, per tal d’incloure sempre el català com a llengua d’inici, i es farà una revisió activa i continuada de la qualitat lingüística en les webs i la documentació de l’Ajuntament. 13. S’implementarà i desenvoluparà una mesura de govern per promoure l’ús 111 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN social del català entre els joves de la ciutat de Barcelona.
14. Es durà a terme una auditoria interna, en col·laboració amb entitats expertes en drets lingüístics, sobre els usos lingüístics, l’atenció al públic i la difusió de l’Ajuntament i dels seus ens per tal de detectar mancances i promoure millores en aquest camp. 15. Es farà complir a TMB, i als altres ens i empreses de l’Ajuntament de Barcelona, els requisits lingüístics d’atenció al públic i avís d’incidències en tots els seus àmbits. 16. En totes les activitats públiques ofertes als casals, centres cívics, centres esportius municipals, ens de l’ajuntament com Barcelona Activa i altres organismes dependents d’aquest, hi haurà la possibilitat de poder-les dur a terme en català. 17. En les activitats cinematogràfiques promogudes per l’Ajuntament, o en equipaments seus, es prioritzaran les produccions en català o en VOSC, així com la música en català en els festivals promoguts per l’Ajuntament. També crearem línies de subvencions i promocions de totes les arts en català (literatura, música, teatre, videojocs, etc.) i del món de la ciència i tecnologia, i desenvoluparem les que ja existeixen. 18. Promourem campanyes i formacions i oferirem recursos a les empreses, els comerços i el sector de la restauració de Barcelona per tal de promoure l’ús i l’atenció en català.
19. Participarem activament en tots aquells projectes que tinguin l’objectiu de normalitzar l’ús de la llengua catalana en les interfícies com a element clau en el desplegament de la intel·ligència artificial. La llengua és l’element de comunicació de base per accedir, utilitzar i interactuar amb aquestes tecnologies. Volem garantir la supervivència digital del català.
LA BARCELONA QUE PRESERVA LA SEVA MEMÒRIA
Barcelona sempre ha destacat per ser capdavantera en les polítiques de memòria i en la seva recuperació, conservació i divulgació. Des de la recuperació de la memòria de la Guerra Civil i la lluita per la democràcia i dels drets civils fins a les lluites nacionals catalanes i de drets com va ser la construcció i desenvolupament del gran projecte del Born Centre de Cultura i Memòria, projecte capdavanter i que va convertir Barcelona en un dels referents europeus en la conservació del patrimoni de Memòria. Tenim un gran llegat de patrimoni de memòria històrica material, però també immaterial. Un llegat a cuidar i defensar, des dels noms dels carrers fins als equipaments de memòria o els jaciments. Què defensem? Cuidar la memòria. Per mantenir la memòria és imprescindible cuidar-la, especialment quan té un suport físic, amb neteja i manteniment, però també amb estudi. Cal fer un manteniment dels espais de memòria, així com recuperar els que encara no s’hagin pogut recuperar, catalogar-los i estudiar-los. Una memòria plural. Aquest país i aquesta ciutat han passat per moments històrics summament importants de lluita per les llibertats individuals i nacionals de Catalunya, des de la Guerra dels Remences, al 1640, i la Guerra dels Segadors, el 1714, fins al 1936, per això la 112 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN defensa de la memòria ha de ser per totes aquestes lluites, global i sense biaix ideològic. Una memòria activa. Amb recuperar la memòria no n’hi ha prou. Cal donar un impuls a la divulgació, especialment en les escoles i els instituts, per fer arribar a tots els centres la importància de la memòria històrica de la ciutat, així com col·laborar amb totes les entitats dedicades a aquestes causes i crear sinergies entre els diferents actors i departaments. Propostes per protegir la nostra memòria 1. Treballarem en el manteniment, la neteja i la divulgació de tot el patrimoni de memòria històrica que tinguem actualment com a ciutat, ja siguin plaques, monòlits, refugis, monuments, edificis o jaciments arqueològics com el Born CCM. 2. Reorientarem el Born Centre de Cultura i Memòria cap a les seves finalitats inicials, desenvolupant tots els seus espais i amb una nova direcció que dinamitzi el Centre, per convertir-lo en un centre internacional de referència de recuperació de la memòria.
3. Exigirem el tancament de la comissaria de la Via Laietana per tal de dedicar-la a la construcció d’un memorial democràtic. 4. Revisarem del Nomenclàtor per tal d’adequar-lo a la defensa dels valors democràtics i de llibertat de Barcelona. 5. Treballarem amb el Servei d’Arqueologia per tal d’obrir nous refugis antiaeris al públic, especialment els d’especial significança i conservació que encara existeixen. 6. Crearem un Centre de Patrimoni Immaterial i de Memòria de la Ciutat de Barcelona per tal de conservar i promoure aquest tipus de patrimoni de memòria i de tradició. 7. Promourem la iniciativa d’instal·lació de Stolpersteine per tal de recordar les víctimes del nazisme. 8. Recuperarem el baluard del Migdia com a espai de memòria, instal·lant un monument a la resistència del Gremi de Velers i Velluters en l’assalt de l’11 de setembre del 1714, així com el baluard de Sant Antoni o la Ciutadella. 9. Treballarem en la recuperació de la memòria i el patrimoni popular. 10. Treballarem per difondre la memòria de totes les cultures presents històricament a la ciutat, especialment de la cultura jueva. 11. En el marc dels fets del 1640, recuperarem la capella dels Segadors de Sant Andreu de Palomar, tot incloent-ho, junt amb altres llocs de la ciutat, en la recuperació d’aquesta memòria.
PER UNA BARCELONA DIVERSA I PLURAL
Si algun tret històric s’ha mantingut constant a Barcelona al llarg del temps, són la diversitat i la pluralitat de la seva societat, que sempre han sigut defensades pels seus ciutadans i des de les seves institucions. Una diversitat i una pluralitat que formen part de l’ADN de la ciutat i que es viuen i es reivindiquen com un tret positiu i enriquidor. Des de la diversitat d’origen, de gènere, sexual, ètnica o religiosa, volem cuidar, apreciar i valorar la diversitat, que ens fa més forts com a ciutat. Barcelona i Catalunya han sigut capdavanteres en la protecció i la promoció de la diversitat, i així ha de continuar sent. En molts camps s’han aconseguit grans avenços que han comportat un gran esforç, però encara queda molt camí per recórrer en l’exercici dels drets de la ciutadania i per aconseguir que aquests drets siguin de veritat i, a la pràctica, universals. La irrupció, novament, de l’extrema dreta i el seu discurs posa en relleu la necessitat de no abaixar la guàrdia i no donar cap victòria per definitiva. Barcelona continuarà treballant per consolidar i ampliar encara més aquest camp de llibertats que hem creat en les darreres dècades, en què som capdavanters a nivell europeu i mundial en les polítiques de defensa de la llibertat, la diversitat i la pluralitat.
LA BARCELONA DELS DRETS
La ciutat de Barcelona és oberta, acollidora, integradora i respectuosa amb la diversitat i, al mateix temps, se sent orgullosa i defensora de la seva identitat, manera de fer, costums i tradicions. La convivència entre els ciutadans, els veïns i els visitants són valors que Barcelona, com a ciutat, sempre ha defensat i ho ha de continuar fent. Barcelona actualment ja disposa d’una àrea dedicada a la preservació dels drets de la ciutadania, però encara hi ha molt camp per recórrer en el desenvolupament polític de l’Àrea de Drets de l’Ajuntament, així com en l’organització i ampliació de tots els equips de mediació ja existents. Els ciutadans i els visitants són conscients que es troben a una ciutat que destaca i és reconeguda pel seu compromís amb la defensa dels drets de les persones i, al mateix temps, per la persecució de la violació i la vulneració d’aquests drets; com també ha de destacar per la persecució de l’incompliment de les normes i les obligacions per part dels ciutadans i els visitants. En l’imaginari col·lectiu, ja històric, Barcelona sempre ha destacat en la defensa dels seus drets civils i democràtics. Què defensem Una ciutat de drets i deures. L’Ajuntament ha de vetllar pel compliment dels drets i les llibertats dels barcelonins i els seus visitants, així com també pel compliment dels deures i les obligacions. S’han de difondre quins són els drets civils i polítics que emparen la ciutadania, donat que, només des del coneixement i el compromís de respectar-los, s’enforteixen i es consoliden valors com la convivència, la solidaritat i la cohesió social a la nostra societat.
Un Ajuntament proactiu en la defensa dels drets. L’Ajuntament no ha d’esperar fins que sorgeixin les denúncies per haver d’actuar en una problemàtica. S’ha de poder treballar conjuntament amb les entitats per trobar i solucionar els problemes abans que siguin massa grans, detectar-los, analitzarlos i, sobretot, fer el màxim de treball preventiu. La no tolerància contra aquells fets 115 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN derivats del racisme. El racisme i la xenofòbia han estat les principals causes de discriminació a Barcelona, segons l’últim informe de l’OND. Les discriminacions (tracte diferenciat, agressions verbals, agressions físiques, vandalisme i el perillós discurs d’odi) no han de tenir cabuda en una societat com la barcelonina, i han de ser condemnades i perseguides amb eines i recursos municipals. La ciutat de la mediació. S’ha d’apostar clarament per la mediació efectiva, ràpida i conjunta dels diferents conflictes veïnals que vagin sortint a la ciutat, sense ànim de voler enfrontar col·lectius en conflicte, amb el màxim de treball comunitari i amb les entitats existents. La feina de mediació de l’Ajuntament ha de ser silenciosa, efectiva, ràpida i amb ànim resolutiu. Propostes per a una ciutat de drets 1. Posarem en funcionament l’Agència pels Drets Civils i la No-Discriminació (en què s’englobarà l’Oficina per la No-Discriminació) per donar transversalitat i centralitat a les polítiques de defensa dels drets humans, dels drets fonamentals i dels drets civils, la qual dependrà directament d’Alcaldia. 2. Crearem un equip des de l’Agència pels Drets Civils i la No-Discriminació per treballar contra l’augment d’actituds LGTBI-fòbiques i la violència contra les persones LGTBI, en coordinació amb els cossos de seguretat i l’àmbit judicial. 3. Incrementarem la col·laboració amb les entitats per tal de treballar en el foment de la no- discriminació i dels drets civils. 4. Treballarem en el desenvolupament i la promoció dels valors i requeriments de la Llei 19/2020 del 30 de desembre del 2020, d’igualtat de tracte i nodiscriminació. 5. Serem part activa, com a Ajuntament, en la denúncia pels delictes d’odi i discriminació que es produeixin a Barcelona. El ciutadà que vegi vulnerats els seus drets ha de trobar acollida a l’Ajuntament, que l’ha d’assessorar i acompanyar en la seva reclamació. 6. Coordinarem sota una mateixa direcció tots els serveis de mediació dels quals disposa l’Ajuntament de Barcelona per tal de dotar-los d’eficàcia i coneixença entre els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. En el mateix sentit, vetllarem per desenvolupar la mediació de proximitat a cada districte.
LA BARCELONA DELS FEMINISMES
Barcelona ha de ser una ciutat compromesa amb els drets de les dones. Una ciutat feminista no només de discurs, sinó que ha de poder adaptarse a les necessitats de les dones, de totes elles. Una ciutat on les dones convisquin amb igualtat de condicions com a ciutadanes de ple dret. La Barcelona que volem ha de ser una ciutat on les necessitats de les dones es posin al centre de les polítiques públiques. La crisi de la covid-19 ha afectat també les barcelonines i ha fet augmentar la seva inseguretat vers la violència masclista. És per això que necessitem mesures per aplicar una perspectiva de gènere i interseccional que tingui en compte les dones en els diferents moments de la seva vida. En els darrers anys, el moviment feminista ha fet una canvi de paradigma que ha impactat fortament a la nostra ciutat. Parlem d’una nova 116 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN onada del feminisme, amb més sensibilització de la ciutadania. Tanmateix les dades continuen mostrant-nos una ciutat amb una escletxa de gènere important. A Barcelona, les dones només ocupen el 26 % dels llocs de treball del sector TIC i únicament un 8,6 % ho fan en posicions tècniques. L’anomenada bretxa digital o tecnològica de gènere posa de manifest la situació d’infrarepresentació de les dones en els entorns TIC i l’existència in crescendo de les desigualtats de gènere en un dels sectors que més ocupació crea a tot el món. En el camp de l’esport, les dones sí que en practiquen, però la seva participació no es considera representativa perquè tenen poca presència dins de l’esport competitiu i federat, el d’elit i el de masses. Sovint, les activitats físiques que realitzen no són considerades esport i, per tant, els recursos dels quals disposen per practicar exercici físic són molt inferiors que els que es destinen per a la pràctica d’esports més masculinitzats.
A Catalunya, només el 25 % de les llicències federades són de dones. Per altra banda, l’empresariat femení afiliat al règim d’autònoms el 2016 a Barcelona representava el 39 % del total. Mentre que el 64 % del homes que emprenen manifesten que ho fan per oportunitat (i principalment per augmentar ingressos), les dones de Barcelona mostren un equilibri entre l’emprenedoria per necessitat (31 %) i la d’oportunitat (36 %). Aquesta diferència fa pensar que sovint les dones accedeixen a l’emprenedoria com una via cap a l’autoocupació, mentre que els emprenedors ho fan majoritàriament per donar un salt qualitatiu al seu nivell de vida. Mentrestant, a nivell institucional, només el 8 % del nomenclàtor de la ciutat té nom de dones. Respecte a la violència envers les dones, a la ciutat de Barcelona han augmentat les denúncies per violència masclista un 13,3 %, segons dades del 2022. I pel que fa a les agressions sexuals, han augmentat un 51 % respecte a l’any anterior. Segons dades de l’Hospital Clínic de Barcelona, referent a l’abordatge de la violència sexual, el 2022 van atendre un total de 556 víctimes d’agressions sexuals, molt superior a les 368 del mateix període el 2021, a part de les 72 noies ateses per possibles punxades a discoteques. Què defensem? Una ciutat on s’impulsi el talent femení i s’eliminin els estereotips de gènere a l’hora d’escollir el futur professional de les nenes. Una ciutat on les dones i les joves puguin viure amb llibertat, lliures de violència masclista, lliures d’agressions sexuals. Una ciutat on es valorin les cures i es fomenti la corresponsabilitat entre la vida familiar i la vida laboral. Una ciutat que garanteixi un urbanisme feminista, on els espais urbans s’adaptin a la vida de les dones. Una ciutat on es valori l’esport femení i es fomenti la pràctica esportiva de les dones en tots els seus nivells. Una ciutat on la cultura també tingui una visió de gènere important, on les programacions, els horaris i les direccions siguin visiblement feministes. Propostes per a garantir els drets de les dones 1. Elaborarem uns pressupostos amb perspectiva de gènere per garantir unes polítiques veritablement feministes.
2. Dones i violència masclista. Elaborarem un programa d’intervenció integral contra la violència masclista, coordinant de forma efectiva tots els recursos per lluitar contra la violència de forma coordinada i actualitzant totes les estadístiques de què disposa l’Ajuntament de Barcelona respecte a la violència masclista, centrant-nos de forma específica en la violència sexual. Necessitem reforçar tots els recursos de la xarxa a nivell municipal, per tal d’eliminar les llistes d’espera i no saturar els professionals. 3. Crearem i impulsarem un programa d’inserció laboral per a totes les dones en situació de prostitució de la ciutat de Barcelona que vulguin desenvolupar-se personalment i incorporar-se al mercat laboral. 4. Dibuixarem un mapa de la ciutat en clau de gènere per tal de localitzar els punts insegurs de la ciutat per a les dones a l’hora de desplaçar-se i, així, poder il·luminar i adequar les zones insegures de la ciutat, com també reformular els obstacles existents, per fer de Barcelona una ciutat lliure de violència masclista. 5. Visualitzarem el talent femení. És important per aconseguir referents femenins en el municipi, és per això que garantirem la presència de les dones de forma paritària en premis, distincions, etc. 6. Elaborarem una estratègia de participació social de les dones a la ciutat de Barcelona, per tal de fomentar la presència de les dones en els llocs de presa de decisions, tant pública com privata.
7. Crearem un programa per fomentar la presència de les dones al sector TIC, per tal d’impulsar el lideratge de la ciutat en l’àmbit de les TIC amb una mirada de gènere. 8. Elaborarem una estratègia ciutadana per garantir la presència de les dones en l’àmbit de les direccions artístiques i en l’àmbit cultural, per eliminar el biaix de gènere que continua havent-hi. 9. Elaborarem un estudi i un posterior programa d’intervenció per fomentar l’esport de les dones a la ciutat de Barcelona, i treballarem per garantir les remuneracions de forma equitativa en l’esport d’elit. 10. Farem una diagnosi municipal per determinar una estratègia que garanteixi que tots els òrgans directius de l’Ajuntament, els seus òrgans col·legiats i totes les seves empreses públiques siguin peritaries i no hi hagi escletxes salarials.
LA BARCELONA LGTBI
La diversitat d’orientació sexual i d’identitat de gènere és un dret inalienable que una societat lliure ha de procurar a la seva ciutadania. En una Barcelona igualitària i democràtica, hem de garantir polítiques de diversitat d’orientació i d’identitat de gènere. És per això que Barcelona ha de ser una ciutat defensora dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, on la discriminació per raó d’orientació sexual o d’identitat de gènere no hi tingui cabuda. Segons dades de la Conselleria de Feminismes i Igualtat, durant el 2021 l’homofòbia ha estat el tipus de discriminació més denunciada, seguida de prop per la transfòbia. Pel que fa a les incidències, les persones trans han estat les que més han necessitat intervencions per resoldre problemàtiques que es troben en el dia a dia, fet que demostra la necessitat de continuar desenvolupant polítiques i normatives orientades a evitar la discriminació d’aquest col·lectiu. La gran majoria dels fets discriminatoris s’han 118 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN produït a Barcelona. Segons dades de l’Observatori contra la Homofòbia, el 2021 va registrar el nombre més alt d’incidències, 284. Un increment del 50,3 % respecte a l’any anterior. Aquest augment ha estat motivat o bé per un creixement de conductes discriminatòries i/o agressions o bé per l’augment del nombre de persones afectades que, finalment, decideixen comunicar la situació viscuda. En termes generals, el col·lectiu d’homes gais continua sent el que més incidències reporta, arribant al 70,3 %, gairebé una tercera part del total.
El percentatge de les incidències registrades pel col·lectiu trans ha augmentat, sobretot en referència a les dones trans, així com en casos d’identitat de gènere o orientacions sexoafectives invisibilitzades. Què defensem? Defensem una ciutat lliure d’homofòbia, transfòbia i LGTBI-fòbia i compromesa amb els drets LGTBI, que activi les competències municipals per fer-ho possible tot treballant coordinadament amb les altres administracions públiques. Prioritzarem les franges d’edat de la infància, la joventut i la tercera edat, així com el col·lectiu trans en general, perquè poden ser més vulnerables a patir dels incompliments de la llei. Tenim, de nou, una oportunitat per reforçar les polítiques de defensa dels drets civils. Propostes per a una ciutat LGTBI 1. Redactarem el nou Pla municipal LGTBI per al període 2024-2028. 2. Posarem en funcionament l’Agència pels Drets Civils i la No-Discriminació per donar transversalitat i centralitat a les polítiques de defensa dels drets humans, els drets fonamentals i els drets civils, i que depengui directament d’Alcaldia. 3. Crearem punts d’informació i atenció als districtes, vinculats directament a aquesta agència, amb la finalitat de fer-la més propera als ciutadans en les seves necessitats d’ajut i de suport davant de situacions de discriminació, amb especial atenció a les persones del col·lectiu LGTBI. 4. Reimpulsarem el Consell Municipal LGTBI perquè esdevingui una veritable eina de coproducció de polítiques públiques LGTBI.
5. Garantirem el bon finançament econòmic del Centre de Recursos LGTBI. 6. Impulsarem, en col·laboració amb les entitats que treballen a favor de la comunitat LGTBI de la ciutat, la posada en marxa d’una app municipal que centralitzi i doni accés ràpid a tots els recursos que el col·lectiu té a la seva disposició a Barcelona, incloent-hi els relacionats amb l’assessorament psicològic, l’orientació legal i jurídica en la defensa de drets, la informació sociosanitària, l’assessorament laboral, l’atenció a les persones trans i intersexuals, l’alerta immediata i geolocalitzada per agressions homòfobes, i una guia de comerços, professionals i negocis favorables a la comunitat LGTBI 7. Elaborarem un protocol d’actuació per als casos de vulneració i/o discriminació en l’accés a un habitatge, a causa de l’orientació sexual i la identitat i/o expressió de gènere, amb motiu de lloguer d’una vivenda, i per atendre la resolució de conflictes amb el veïnatge i/o el nucli de convivència. 119 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN Propostes per a la infància i joventut LGTBI 1. Volem que Barcelona sigui una ciutat antibullying. Per aquest motiu, impulsarem programes específics per evitar la discriminació i la pràctica del bullying, especialment en entorns d’infants, joves i gent gran. Propostes per a les dones LTB 1. Farem difusió i donarem més projecció al Servei d’Atenció, Rehabilitació i Acollida (SARA) perquè pugui atendre més persones del col·lectiu LGTBI víctimes de violència masclista, coordinant-lo amb el Centre de Recursos LTB. 2. Incorporarem la perspectiva de gènere en les polítiques municipals LGTBI amb la intenció d’afrontar la doble discriminació que es pateix per ser dona i homosexual. Propostes de diversitat familiar 1. Portarem a la pràctica iniciatives de difusió i conscienciació sobre els drets de les persones i la diversitat familiar LGTBI, com a exercici de llibertat i com a exemple de protecció dels drets humans fonamentals. 2. Desenvoluparem polítiques actives de suport a les famílies LGTBI.
Propostes per a la gent gran LGTBI Les persones del col·lectiu LGTBI, quan es fan grans i són dependents, han de poder seguit gaudint d’una vida plena i sense haver de renunciar a la seva orientació sexual i identitat de gènere. Des de l’Ajuntament de Barcelona hem de garantir que el fet de viure en una residència, per exemple, no suposi una vulneració dels drets de les persones LGTBI. Per això: 1. Farem un pla per a incloure la perspectiva LGTBI a la xarxa municipal de residències de gent gran amb la formació específica del personal, amb la finalitat de protegir les persones grans del col·lectiu LGTBI de discriminacions i garantir, així, els seus drets. 2. Estudiarem fórmules alternatives i complementàries de residències per a la gent gran LGTBI, com una xarxa de pisos compartits, en col·laboració amb les entitats del sector. Propostes per a persones trans Les persones trans es troben sovint en situacions de vulnerabilitat per qüestió d’identitat de gènere. Per això: 1. Desenvoluparem campanyes de visibilització i normalització del fet trans en estreta col·laboració amb les entitats del sector. 2. Vetllarem per l’acompliment del Model de Salut Trans dins del Consorci Sanitari de Barcelona. 3. Elaborarem un Pla d’inserció laboral a través de Barcelona Activa amb ajudes econòmiques. 4. Elaborarem un Pla d’habitatge per a persones del col·lectiu LGTBI, especialment pensat per a persones trans amb dificultats econòmiques i amb problemes d’integració social. Propostes per a una salut de primera El virus del VIH, en tant que pandèmia, segueix present en la nostra societat, per això cal seguir 120 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN lluitant per la seva erradicació: 1. Tornarem a posar en primer pla les campanyes de prevenció de les malalties de transmissió sexual, fent especial incidència en el VIH. 2. Realitzarem campanyes informatives d’àmplia difusió sobre la PrEP, en col·laboració amb els centres especialitzats, com el BCN Checkpoint i la Unitat de Malalties de Transmissió Sexual del CAP Drassanes. 3. Elaborarem una pàgina web amb els punts on es pot realitzar la prova ràpida de detecció del VIH (a l’estil de la pàgina de Berlín). Aquesta informació serà inclosa i s’afegirà tant al web municipal com a la pàgina de Fast-Track Cities. En la pàgina web esmentada també s’hi podran denunciar actes homòfobs a la nostra ciutat. 4. Ens marcarem l’objectiu 95-95-95-0 establert en el pla ONU-SIDA per al 2030: 95 % de persones diagnosticades, 95 % de persones en tractament, 95 % amb carrega viral indetectable i 0 % d’estigma i discriminació. 5. Dins les campanyes i accions incorporarem sempre la desestigmatització de les persones que tenen VIH, informant de les diferents vies de transmissió, així com que les persones amb tractament que tenen càrrega indetectable no transmeten el virus, etc. Propostes per garantir els drets 1. Crearem un equip des de l’Agència pels Drets Civils i la No-Discriminació per treballar contra l’augment d’actituds LGTBfòbiques i la violència contra les persones del col·lectiu LGTBI, en coordinació amb els cossos de seguretat i l’àmbit judicial.
2. Elaborarem un Pla de seguretat per a la formació de professionals i creació de protocols específics per garantir la protecció de les persones del col·lectiu LGTBI en situacions de vulnerabilitat: I. Formació al personal del transport públic de Barcelona, i al seu personal de vigilància, per tal de detectar casos d’agressions a persones del col·lectiu LGTBI. II. Protocol d’atenció a persones del col·lectiu LGTBI en cas d’agressions en entorns d’oci nocturn, incorporant la formació a cossos de seguretat i personal de sales de festa, discoteques, etc. Propostes per a un esport inclusiu 1. Crear un Pla estratègic de l’esport que incorpori la perspectiva de gènere i la visibilitat LGTBI en l’esport. Que permeti, per exemple, treballar en la transformació dels espais de vestidors per atendre aquesta realitat. 2. Treballar, en col·laboració estreta amb les entitats del sector, la sensibilització i visibilització del col·lectiu LGTBI en el món de l’esport. 3. Formar el personal que treballa als centres esportius perquè esdevinguin espais segurs per a les persones del col·lectiu LGTBI. En especial atenció a les persones trans. 4. Assegurar que els col·lectius LGTBI puguin realitzar activitat física de forma lliure i integrada.
LA BARCELONA GITANA
La comunitat gitana de Barcelona és una de les més antigues i nombroses del país, fet que ha permès que hagi desenvolupat un paper important en la cultura i la història de la ciutat. Tot i que el poble gitano ha estat històricament objecte de discriminació, gràcies a una societat educada en el respecte a la diversitat s’han dut a terme esforços orientats a promoure’n la inclusió a través de programes d’educació i formació, projectes d’habitatge i ocupació, i activitats culturals i artístiques que han permès donar projecció a la cultura gitana. Què defensem? Treballar juntament amb el poble gitano, especialment aquelles entitats que treballen en el gitanisme i que formen part del Consell Municipal del Poble Gitano, donat que es tracta de l’espai natural per definir les polítiques per al poble gitano. Reimpulsarem el Consell Municipal del Poble Gitano, treballarem estretament amb les entitats i desplegarem l’estratègia local amb el poble gitano. Recuperar la memòria històrica vinculada a les persecucions i els exterminis que han patit i treballar per mantenir les dates assenyalades per la comunitat gitana. Lluitar contra l’antigitanisme i la discriminació que continua patint el poble gitano.
Propostes per al poble gitano 1 Fomentarem el coneixement de la cultura gitana a la ciutat de Barcelona. 2. Construirem un espai museístic de record i memòria al poble gitano, treballat de forma conjunta amb la comunitat gitana de Gràcia. 3. Desenvoluparem programes d’inserció laboral dirigits a la població gitana. 4. Donarem suport a les activitats econòmiques d’autoocupació de les famílies gitanes, per fomentar l’emprenedoria i la creació d’ocupació. 5. Treballarem per millorar l’èxit escolar i combatre l’absentisme i l’abandonament dels estudis. 6. Incrementarem la qualitat de vida als barris de la ciutat amb una alta presència de la comunitat gitana per evitar-ne l’estigmatització i reduir-ne les desigualtats. 7. Millorarem les campanyes informatives perquè les famílies gitanes siguin plenament coneixedores dels recursos disponibles. 8. Donarem visibilitat a la cultura gitana i promourem la implicació de la població gitana en la creació de projectes culturals. 9. Incrementarem l’ús dels recursos de l’Ajuntament per part de les associacions gitanes. 10. Incrementarem la presència de persones i entitats gitanes en els espais de participació de la ciutat.
LA BARCELONA DELS FETS RELIGIOSOS
Barcelona és una ciutat plural i diversa, sempre defensora dels drets i les llibertats. El fet religiós ha de ser vist com un element d’integració social per fomentar el diàleg i la convivència entre les diferents comunitats.
Només des d’aquesta filosofia es podrà garantir el lliure 122 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN desenvolupament espiritual de les persones i l’erradicació del fonamentalisme. Ens cal treballar plegats, Ajuntament i confessions religioses, des de l’amistat, la trobada i el diàleg, per construir una ciutat justa, inclusiva, solidària, acollidora i lliure. Barcelona és una ciutat multireligiosa, multicultural, multiètnica i multilingüística, però el nostre objectiu és passar d’aquest prefix multi al prefix inter. En el primer no hi ha interacció, cada univers té el seu món, els seus valors i les seves creences. Però nosaltres volem ser una societat inter, que desenvolupa projectes per facilitar la trobada i la correlació entre persones i grups. El nostre model està basat en la interrelació, que fa possible la cohesió social i evita l’ús de la religió com un element d’enfrontament.
Què defensem? Promoure la comunicació, el diàleg i l’entesa entre pobles i religions com a pas imprescindible per lluitar contra la violència, la intolerància i els fonamentalismes. Apostar decididament per impulsar la gestió de la diversitat religiosa i promoure programes educatius que permetin educar en la diversitat i ensenyar a respectar les diferents creences. Oferir uns serveis públics preparats per atendre tothom per igual i d’acord amb les seves creences, sense discriminacions i amb el respecte que mereix cada confessió religiosa. Propostes per protegir la diversitat religiosa 1. Nomenarem un comissionat/ada d’Alcaldia que enforteixi la relació de l’Ajuntament amb totes les comunitats religioses presents a Barcelona, per intensificar la relació continuada amb totes les confessions establertes a la ciutat. 2. Reforçarem el rol i les competències de l’Oficina d’Afers Religiosos, millorant a tots els districtes la col·laboració, l’assessorament i l’ajuda pel que fa a les confessions religioses, així com la coordinació amb el comissionat/ada d’Alcaldia. 3. Actuarem proactivament per afavorir la relació de les confessions religioses i el teixit veïnal. 4. Donarem suport per adequar locals destinats a centre de culte, per garantir-ne la seguretat i l’accessibilitat. Intensificarem la relació continuada amb totes les confessions establertes a Barcelona. 5. Vetllarem per garantir l’adequació dels cementiris municipals a la diversitat religiosa present a la ciutat.
PER UNA BARCELONA DELS BARRIS
La creació de la Barcelona moderna s’origina per la incorporació de diverses viles i pobles del pla de Barcelona. Sense aquests i sense la seva riquesa, particularitat i originalitat, no s’entendria la Barcelona actual, la qual és multicèntrica i ho ha de continuar sent. La identitat, la fortalesa del teixit veïnal i la tasca desenvolupada pel teixit associatiu de la ciutat ha contribuït a fer de Barcelona una ciutat on els seus barris han estat l’epicentre de la vida al carrer i han permès que Barcelona destaqui per la seva diversitat multicultural i la seva brillant vida urbana. La seva rica història, la composició urbana i la ingent tasca desenvolupada al llarg dels anys per part del teixit associatiu dels barris, han contribuït a mantenir l’essència de tots i cadascun dels seus 73 barris i 10 districtes. Quan parlem de la importància i del paper que ha de jugar Barcelona a Catalunya i al món, no podem fer-ho sense tenir present els 10 districtes de la ciutat i els seus barris, ja que les diferents realitats territorials, orogràfiques, culturals i socials del conjunt dels barris de la ciutat són les que han fet de Barcelona una ciutat atractiva i admirada arreu. Per continuar-ho fent reivindiquem una Barcelona multicèntrica, on els seus districtes tinguin autonomia i puguin oferir al conjunt de la ciutadania recursos i serveis de proximitat que no obliguin el veïnat a desplaçar-se fora dels seus barris quan volen accedir a serveis bàsics, com un centre de salut, una escola o una biblioteca, entre molts altres. Això ens permetrà disposar d’una distribució més equilibrada dels recursos i els serveis, alhora que generarà més benestar i més qualitat de vida per a la ciutadania.
LA CIUTAT VELLA QUE FUNCIONA
Ciutat Vella és el bressol de Barcelona. És aquí on va néixer una ciutat amb vocació de capital. Cada carrer és testimoni del pas de les generacions i els esdeveniments, les esperances i les lluites, la feina feta i els segles. Pel valor patrimonial, la seva proximitat amb el mar i la centralitat, el districte s’ha convertit en un punt d’atracció turística internacional de primer ordre. Al mateix temps és la llar de més de 100.000 persones que o bé hi van néixer o bé van triar viure-hi. Ciutat Vella té diverses problemàtiques que han anat empitjorant en els darrers anys. L’increment del preu de l’habitatge des de l’any 2015 i la falta de polítiques per revertir la tendència han obligat molts veïns i veïnes a abandonar el districte i, fins i tot, la ciutat. La inseguretat és, amb diferència, el problema més greu per als barcelonins i les barcelonines, i també ho és especialment al nostre districte. Els indicadors delictius en augment són una evidència. Així com també van en augment els problemes d’incivisme i brutícia. A més, els canvis sense consens en la mobilitat, les reformes que dificulten l’accés al districte i fomenten la desconnexió, i l’aïllament entre barris són i han estat una constant. Però, tot i així, Ciutat Vella disposa de grans centres culturals, econòmics, universitaris i patrimonials que donen valor al districte i que han de servir, en treball conjunt amb la gran xarxa d’associacions veïnals, per construir una Ciutat Vella de primera. Què defensem? 125 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN Una Ciutat Vella neta i agradable per viure-hi i gaudir-la. Un dels principals problemes que la ciutadania detecta dels carrers del districte és el mal estat en el qual es troben, no només en termes de brutícia sinó de mal estat i deixadesa.
Carrers, senyalització, mobiliari urbà, etc. Cal que els nostres carrers i patrimoni estiguin en el millor estat i això significa revisar el Pla de neteja actual i ser exigents amb els concessionaris per dotar el districte de més i millors serveis. Una Ciutat Vella segura i respectuosa amb les persones i els seus drets. La inseguretat s’ha convertit en un gran escull per al desenvolupament de la vida de les persones. Cal creure en la Guàrdia Urbana i en els professionals que integren el cos i fer complir les ordenances municipals, sobretot aquelles que fan referència al soroll i la inseguretat. També és prioritari un treball conjunt amb els Mossos d’Esquadra per garantir la màxima eficàcia al districte. Una Ciutat Vella responsable del seu espai i exigent amb el civisme. Cal vetllar pel descans veïnal amb mesures de reducció del soroll nocturn que genera l’oci i l’habitatge d’ús turístic irresponsable, per això reforçarem la tasca d’inspecció nocturna i els caps de setmana. Els actes incívics i la degradació dels espais públics són una constant al nostre districte i cal combatre’ls no només sancionant, sinó també fent una pedagogia preventiva que pugui facilitar la convivència. Grans propostes de districte 1. La Rambla de Barcelona es reformarà, íntegrament, en quatre anys. Una reforma que ha de comptar amb el consens més ampli possible. El nostre compromís amb una Rambla renovada és total, fins i tot en temes que van més enllà de la seva remodelació. Reforçarem la seguretat, potenciarem els equipaments i la imatge del passeig més emblemàtic de la ciutat com a eix cultural de referència, i vetllarem pel desenvolupament d’un comerç amable, adaptat tant a veïns com a visitants.
2. Obrirem el parc de la Ciutadella connectant-lo amb el mar i superant els seus murs. El connectarem amb la Barceloneta a través del parc de la Catalana i amb l’Eixample pel carrer Wellington, per tal de fer el parc més accessible per als veïns i els visitants. De la mateixa manera, consolidarem el projecte Ciutadella del Coneixement i garantirem el bon ús de l’espai verd. 3. El districte necessita sòl per construir equipaments per als veïns i habitatge de lloguer assequible. Negociarem amb l’Estat i la Generalitat la cessió a l’Ajuntament d’immobles i sòl de la seva propietat per destinar-lo a la construcció d’habitatge de lloguer assequible i a nous equipaments. També vetllarem per destinar a usos en benefici del districte les propietats que actualment no en tenen, exercint el dret de tanteig i retracte de què disposa l’Ajuntament. 4. Reactivarem el comerç de Ciutat Vella. Treballarem per garantir la continuïtat dels establiments emblemàtics i vetllarem per la diversitat de l’oferta comercial, inclosa la regulació d’establiments que exploten el monocultiu d’un sol producte o amb massa proliferació als barris. També treballarem amb els eixos comercials per ajudarlos en les seves pròpies iniciatives de dinamització. 5. Dignificarem els espais de memòria col·lectiva referents al nostre passat com a ciutat i nació: el baluard del Migdia, el Fossar de les Moreres, l’antiga muralla romana, el Born. 126 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN Altres propostes de districte 1. Recuperarem el programa “Ciutat Vella per als emprenedors”, cedint locals de propietat municipal per a projectes comercials de proximitat. 2. Reforçarem el cos d’inspecció per combatre els negocis sense llicència o els que treballen amb una llicència que no és la seva. 3. Vetllarem perquè el guiatge turístic respecti la mida dels grups de visites, tant a peu com en bicicleta. 4. Treballarem perquè les companyies elèctriques i de telefonia realitzin les millores necessàries en supressió de cablejat sense ús i en renovació dels suports en mal estat. 5. Recuperarem el programa “Comerç amic de la gent gran”, per afavorir els desplaçaments de la gent gran durant la compra.
6. Vetllarem perquè els patis de les escoles, que són públics, estiguin en el millor estat per al seu ús diari i no siguin focus d’incivisme i insalubritat. 7. Impulsarem plans específics per erradicar el sensellarisme treballant conjuntament amb les entitats del barri que són coneixedores i expertes d’aquest fenomen. Propostes per barris La Barceloneta 1. Iniciarem un pla de dinamització del mercat de la Barceloneta que el converteixi en punt de referència del barri, tot incentivant el comerç de proximitat i qualitat per un màxim benefici possible de veïns i visitants. 2. Urbanitzarem amb una plataforma única el carrer de Sant Carles, que suposa una barrera a la bona mobilitat dels veïns i les veïnes del barri, i culminarem la pacificació dels entorns de la plaça del Poeta Boscà, “la Repla”, per consolidar-la com a centre neuràlgic del barri i dotar-la d’un camí escolar segur cap a l’Escola Mediterrània. 3. Conservarem el patrimoni arquitectònic del barri, dotant de protecció especial les cases genuïnes del segle XVII de la Barceloneta de planta baixa i únic pis que encara es mantenen dempeus. També impulsarem un pla per treballar amb els propietaris la conservació de les finques en òptimes condicions d’habitabilitat. Obrirem inspeccions i interposarem sancions en aquells casos que s’incompleixi la normativa de forma reiterada. 4. Impulsarem amb la màxima celeritat possible la construcció d’un nou pavelló a les Pistes Poliesportives Municipals Parc de la Maquinista i en recondicionarem les instal·lacions actuals perquè els usuaris en puguin fer ús de manera òptima mentre no comencin les obres. 5. Vetllarem perquè la transformació del Port Vell i el Moll d’Espanya, a través de tots els projectes que hi tindran lloc els propers anys, sigui en consonància amb el desenvolupament social del barri i suposi un valor afegit a la vida veïnal pel que fa a formació i ocupació, consolidant que els nous espais públics que establiran aquestes transformacions puguin ser per al gaudi de veïns i visitants.
El Barri Gòtic
1. Escurçarem els terminis de reforma de la Rambla de 8 a 4 anys perquè el 2027 gaudim d’una Rambla nova. 127 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN 2. Promourem un pla de revitalització del call jueu per promocionar el comerç, millorar els espais i posar en valor la història i la cultura jueves, així com la seva relació amb la ciutat i el barri. 3. Remodelarem el passeig de Colom per obrir el Gòtic al mar. També iniciarem un diàleg amb el Port de Barcelona per obrir el Moll de la Fusta als veïns i les veïnes i aprofitar l’espai per a diferents usos veïnals. 4. Rehabilitarem el carrer dels Escudellers, des de la seva entrada a la Rambla fins a la plaça de George Orwell, i plantejarem amb veïns i entitats com encarar els problemes de convivència generats pel model d’oci nocturn. També actuarem en els espais més degradats per la venda i el consum de drogues i perseguirem els venedors ambulants que en fomenten el consum. 5. Negociarem amb la propietat dels aparcaments soterrats, com el de l’avinguda de la Catedral i el de la Rambla núm. 20, places de pàrquing assequibles per als veïns i les veïnes. 6. Iniciarem la reforma de la plaça del Duc de Medinaceli i vetllarem perquè la seu actual del Registre Civil passi a ser un equipament per al barri. 7. Exigirem la cessió de la comissaria de Via Laietana perquè sigui un centre de memòria històrica.
El Raval
1. Prioritzarem la rehabilitació de les finques de titularitat municipal per destinar-les a habitatge assequible, així com el seu manteniment continu, com a manera de garantir el benestar i la qualitat de vida dels veïns i les veïnes. 2. Reorganitzarem els serveis de parcs i jardins perquè les zones verdes del Raval tinguin un manteniment adient i les puguin gaudir els veïns i les veïnes. 3. Obrirem els jardins de Rubió i Lluch cap a la plaça de la Gardunya i garantirem la rehabilitació i nous usos de l’Antiga Massana. 4. Dignificarem la plaça del Padró, repensantne l’ús diari i tenint en compte la seva importància històrica. També reurbanitzarem el carrer de Sant Antoni Abad per fer-lo més segur per als vianants. 5. Dignificarem els jardins del Doctor Fleming i el parc infantil. També garantirem el respecte institucional a les façanes de la Reial Acadèmia de Medicina i de l’Institut d’Estudis Catalans, al carrer del Carme. 6. Potenciarem l’aprenentatge i l’ús del català entre les famílies nouvingudes i entre aquelles d’origen divers ja arrelades però que encara pateixin dificultats idiomàtiques 7. Revisarem el Pla de mobilitat del Raval per garantir que el trànsit rodat no suposi un problema per als veïns i els comerciants. 8. Rehabilitarem el Teatre Arnau per posar-lo al servei de les arts escèniques i garantir la continuïtat de la tradició teatral al Raval i a Barcelona.
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
1. Impulsarem l’inici de les obres del solar dels antics jutjats del passeig de Lluís Companys, amb la voluntat de construir equipaments per al veïnat, i exigirem la construcció del CAP Casc Antic. 128 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN 2. Iniciarem la segona fase de les obres de reforma de l’edifici del Centre Sant Pere Apòstol, ateneu referent del casc antic. 3. Negociarem amb la propietat dels aparcaments soterranis, com el de l’avinguda de Francesc Cambó o el d’Arc de Triomf, places de pàrquing a preu assequible per als veïns i les veïnes del barri. 4. Reforçarem la presència policial i augmentarem la seguretat als carrers, sobretot en aquelles zones més castigades per la inseguretat. 5. Reorientarem el Born Centre de Cultura i Memòria cap a les seves finalitats inicials, desenvolupant tots els seus espais i amb una nova direcció que dinamitzi el Centre, per convertirlo en un centre internacional de referència de recuperació de la memòria. 6. Impulsarem els eixos comercials dels tres barris i repensarem el mercat de Santa Caterina conjuntament amb els paradistes i amb l’aportació dels veïns, amb l’ambició de convertir-lo en un referent del comerç de proximitat i qualitat. 7. Replantejarem el Pla de mobilitat del casc antic, amb tots els canvis que ha generat l’inici de les obres de Via Laietana, juntament amb els comerciants i els veïns. 8. Impulsarem el tancament del carrer dels Petons durant la nit per garantir que no sigui un focus d’incivisme i inseguretat, degut a la seva petitesa i que no té sortida.
L’EIXAMPLE QUE FUNCIONA
En els darrers anys, el model centenari de convivència de l’Eixample, tant urbanístic, com de comerç, com veïnal, s’ha posat en qüestió i en perill. Els projectes desenvolupats en aquests anys han contribuït a generar un Eixample a dues velocitats, amb carrers de primera i de segona, i a trencar el sentit igualitari de la trama Cerdà. Les polítiques d’ordenació de l’espai públic d’aquest govern no tenen en compte l’abast metropolità dels problemes i les solucions que Barcelona necessita, tot creant més embussos; ocasionant que hi hagi més temps de circulació, més soroll i més emissió de gasos contaminants; deteriorant el comerç de proximitat, i desconfigurant el paisatge urbà de l’Eixample. A tall d’exemple, l’Eixample té el trist honor de tenir l’única estació de la Península que el 2022 va superar els límits de NO2 fixats per la Unió Europea. Mentre s’anaven desenvolupant projectes que ningú ha demanat, els projectes pactats amb els veïns o que ja tenien un projecte avançat s’han abandonat, com són la reforma de la ronda de Sant Antoni, la del parc de Joan Miró, l’avinguda de Roma, la Model o la llarga espera de projectes a desenvolupar del Compromís de Glòries. També s’ha abandonat una multitud d’interiors d’illa, així com la seva conservació i manteniment.
A més, l’Eixample ha sigut un dels districtes més insegurs d’aquests dos darrers mandats, i els problemes de neteja, convivència nocturna i falta de manteniment hi han sovintejat i han augmentat sense que s’hagi acabat de trobar cap resposta efectiva. És més, en molts d’aquests conflictes, l’actitud del govern ha sigut més la de promoure l’enfrontament entre les diverses parts afectades en el conflicte que no pas la de trobar solucions, com hem vist amb els casos del carrer d’Enric Granados, la llosa de Sant Antoni o el Pla d’usos de l’Eixample. En aquests darrers anys, s’ha construït un Eixample en contra de la voluntat dels seus ciutadans i ciutadanes mentre es perdien altres 129 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN oportunitats per a desenvolupar el districte en matèria econòmica o social. Què defensem? L’Eixample com a cor i història de la ciutat. Defensarem la història de l’Eixample i el que significa per a Barcelona, la seva força d’unió entre els diferents districtes i també la seva història i idiosincràsia, des del patrimoni arquitectònic fins al cultural, amb el seu ric ecosistema associatiu i amb la col·laboració de tots els agents que treballen per a un Eixample millor i més pròsper. L’Eixample com a eix econòmic i social. L’Eixample té un fort teixit comercial i és un dels districtes que atreu més activitat econòmica i talent. Nosaltres defensem que el comerç de l’Eixample, els seus centres d’investigació i innovació i les seves empreses es continuïn desenvolupant a l’Eixample, que el sistema econòmic i de recerca de l’Eixample sigui divers i que, en definitiva, sigui un element social i vertebrador dels barris, amb la col·laboració d’entre tots els agents però també de les entitats del barri.
Defensem la col·laboració publicoprivada i un Eixample que, a més, serà obert no només a la resta de la ciutat, sinó a tot Catalunya i al món. Un Eixample per als vianants i també per a una mobilitat ordenada i eficient. Defensem el model Cerdà de convivència i mobilitat, amb el vianant i les seves necessitats al centre, però també amb una mobilitat ordenada, igualitària, moderna, elèctrica i utilitzant el mètode científic per a desenvolupar els canvis que el districte necessiti, així com una entesa i col·laboració amb els veïns i els comerços per tal de dur a terme aquests canvis. Grans propostes de districte 1. Defensarem el model Cerdà: I. Eixos verds: i. Aturarem els projectes en estudi o planificació per repensar-los amb rigor. ii. En els eixos actualment en ús, hi actuarem de la manera següent: • Pla de neteja i manteniment específic per a cada un. • Les bicicletes i els vehicles de mobilitat personal (VMP) hauran d’anar segregats i senyalitzats. • Auditoria vinculant el primer any amb indicadors dels eixos verds i dels carrers dels entorns per detectar el grau de contaminació, neteja, seguretat, manteniment, vendes de comerç, càrrega i descàrrega, soroll nocturn, mobilitat, augment del preu de l’habitatge, serveis d’emergència, etc. Farem una adequació d’aquests eixos verds als resultats obtinguts i una reversió dels elements que no funcionin o distorsionin l’esperit original del model Cerdà. II. Recuperarem els xamfrans que siguin possibles per a la càrrega i descàrrega, amb un pla general de càrrega i descàrrega. III. Retirarem el màxim d’elements d’urbanisme tàctic en el mínim de temps possible. IV. Els carrils bici i de vehicles de mobilitat personal (VMP) han de ser d’un únic sentit, segregats i segurs per als vianants que els creuin i per als mateixos usuaris dels carrils. 130 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN V. Crearem un Pla dels interiors d’illa, amb la protecció i la dinamització dels actuals i amb la cerca de nous espais a desenvolupar amb accessibilitat i ombra. VI. Treballarem en la creació tècnica d’un nou model de carrer per a tot l’Eixample, tot mantenint el model igualitari d’Ildefons Cerdà. VII. Continuarem amb les reformes urbanes aturades el 2015 previstes a l’Eixample (avinguda de Roma, parc de Joan Miró, ronda de Sant Antoni, etc.) i amb l’adequació d’aquests plans el 2023. 2.
Reformarem la Gran Via per tal de fer-la més amable al vianant tot ampliant les voreres. 3. Equipaments de primera. Desenvoluparem els equipaments de la Model, l’antiga Editorial Gustavo Gilli, la Sucrera, la Fàbrica dels Paraigües i el Taller Masriera, tot destinant-los a entitats de barri que promoguin la cultura popular, educativa i esportiva, i a nous projectes de desenvolupament o de comerç de proximitat. 4. Protegirem i promocionarem el comerç. Crearem un Pla de promoció del comerç de l’Eixample, tot ajudant també al desenvolupament de les primeres àrees de promoció econòmica (APEU), així com al desenvolupament de l’Oficina de Promoció Econòmica. 5. Crearem una auditoria del funcionament dels espais de gent gran actuals, amb un pla de promoció d’aquests espais i de manteniment dels centres actuals, i crearem com a mínim un nou espai a la Dreta de l’Eixample, junt amb l’obertura de l’Espai de Gent Gran Germanetes. També reforçarem els programes Vincles i Radars. 6. Elaborarem un Pla de xoc de civisme a les zones tensionades del districte: I. Reforçarem la inspecció de la Guàrdia Urbana a les nits i els caps de setmana en l’àmbit de l’ocupació de l’espai públic, l’oci i els habitatges d’ús turístic, establint zones prioritàries d’actuació. Prioritàriament als carrers d’Enric Granados, el carrer del Parlament, l’avinguda Gaudí o el carrer d’Aribau. Vetllarem perquè es compleixi l’ordenança de civisme, per tal de combatre totes aquelles actuacions que malmeten l’espai públic i la convivència, alhora que durem a terme campanyes informatives. II. Reforçarem el cos d’inspecció per combatre els negocis sense llicència o que abusen d’una llicència que no és la de l’activitat principal de l’establiment.
III. Realitzarem campanyes de prevenció de riscos i incendis. IV. Desenvoluparem campanyes de prevenció contra els grafitis, així com estudiarem noves mesures per combatre el fenomen i implementarem més murs lliures. 7. En defensa del model del Clínic. Garantirem el futur de l’Hospital Clínic, vetllant perquè pugui seguir desenvolupant amb excel·lència la seva tasca assistencial, formativa i d’investigació i recerca, i garantint la cobertura sanitària i assistencial de l’Eixample. Altres propostes de districte 1. Reforçarem la Unitat Nocturna, així com doblarem els efectius de la policia de barri i augmentarem els efectius de la Guàrdia Urbana 131 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN en temporada d’estiu, tot remodelant també la comissaria del carrer de Nàpols. 2. Durem a terme una auditoria anual de la nova contracta de neteja amb seguiment permanent per detectar els problemes del sistema i millorar-ne el servei, en col·laboració amb les entitats del barri i els tècnics. 3. Desenvoluparem el Pla d’enllumenat a l’Eixample per tal de dotar el districte d’una il·luminació adequada amb perspectiva de gènere i crear més sensació de seguretat. 4. Desenvoluparem un Pla especial per protegir el patrimoni històric de l’Eixample i promoure’n la difusió. 5. Eix cultural i de les arts del Paral·lel. En conjunt amb el projecte de Muntanya dels Museus de Montjuïc i en col·laboració amb els districtes de Sants i Ciutat Vella, desenvoluparem els equipaments culturals i artístics del Paral·lel. 6. Eix de la cultura del Fort Pienc. Implicarem el TNC, l’Auditori, Disseny Hub, les entitats i teatres del barri i els nous equipaments de Glòries en la creació un pol cultural a l’entorn de Glòries, en col·laboració amb els altres districtes i administracions. 7. Potenciarem la cultura popular del districte, en col·laboració amb els centres educatius i les entitats veïnals i econòmiques, tot ajudant les entitats actuals a cercar espais on desenvolupar les seves tasques. 8. Seguirem impulsant els “Patis escolars oberts al barri” com a espai d’ús públic per a famílies, infants i adolescents fora de l’horari escolar, en cap de setmana i en període de vacances escolars, potenciant-ne el vessant educatiu i social, i així fer possible l’ús del pati com a espai inclusiu de joc i interrelació comunitària.
Propostes per barris Fort Pienc
1. Desenvoluparem el programa Xeix i la seva ampliació per promoure la inclusió i els intercanvis culturals amb la comunitat xinesa, posant en valor la figura del mediador com una eina efectiva per apropar les comunitats minoritàries en una societat diversa. 2. Treballarem perquè el CB Roser pugui gaudir d’unes instal·lacions adequades per a desenvolupar el seu projecte esportiu i social. 3. Revisarem el model de gestió i manteniment de la residència municipal del Fort Pienc. 4. Reformarem i dignificarem el pont de Marina. 5. Reformarem l’entorn de l’estació del Nord i de la façana del mercat del carrer d’Alí Bei. Sagrada Família 1. Finalitzarem la reforma i dinamitzarem el mercat de la Sagrada Família de manera prioritària. 2. Reformarem i durem a terme un Pla de manteniment dels parcs de la Sagrada Família i del parc d’Antoni Gaudí, amb especial atenció a la zona d’esbarjo de gossos. 3. Durem a terme el Pla de manteniment de l’avinguda de Gaudí per preservar els elements arquitectònics i estudiar els creuaments 132 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN en diagonal. 4. Finalitzarem el projecte de Glòries i recuperarem la Fàbrica del Sucre per ubicar-hi, entre d’altres, els Castellers de la Sagrada Família i altres entitats històriques del barri, i també recuperarem la Fàbrica dels Paraigües. 5. Desafectarem el màxim d’habitatges possibles en la construcció final del temple de la Sagrada Família. 6. Revisarem que es compleixin les ordenances als carrers tensionats acústicament de la Sagrada Família, com són l’avinguda de Gaudí o els entorns del temple. Dreta de l’Eixample 1. Reformularem l’equipament del Taller Masriera, amb la preservació del teatre, el qual vincularem als espais culturals i teatrals del barri. 2. Crearem un nou Espai de Gent Gran a la Dreta de l’Eixample, davant l’escassetat d’aquests centres en el barri. 3. Recuperarem el projecte de la Zona 11, coneguda com l’Àrea Creativa de l’Eixample (que limita entre el passeig de Sant Joan, la Gran Via de les Corts i la ronda de Sant Pere), amb l’existència d’un clúster acadèmic important que ha de funcionar com a nexe entre la creativitat, l’emprenedoria i la innovació. 4. Recuperarem els refugis antiaeris del passeig de Sant Joan i els divulgarem com a eix de memòria democràtica al districte. 5. Trobarem un espai adequat per a la Colla Gegantera de la Pedrera a la Dreta de l’Eixample. 6. Reformularem el carril bici i els girs del carrer d’Aragó, per tal d’adequar el carrer als estàndards de la seguretat viària, i els altres carrils del barri que es trobin en la mateixa situació. 7. Estudiarem la pacificació dels entorns dels Jesuïtes de Casp, a causa dels incidents que ha estat provocant. 8. Reformarem la ronda de la Universitat i promourem una regulació del pas de busos interurbans per alleugerir les molèsties als veïns.
Antiga Esquerra de l’Eixample
1. Hospital Clínic. Garantirem el futur de l’Hospital Clínic, vetllant perquè pugui seguir desenvolupant amb excel·lència la seva tasca assistencial, formativa i d’investigació i recerca, i garantirem la cobertura sanitària i assistencial de l’Eixample. 2. Trobarem una ubicació definitiva per al Parc de Bombers de l’Eixample. 3. Mantindrem obert el Casal de Gent Gran Maria Aurèlia Capmany. 4. Negociarem amb la Universitat de Barcelona per tal d’obrir el jardí de la Universitat pel carrer Diputació, ja que es tracta d’un espai únic a l’Eixample en forma d’espectacular zona verda. 5. Acabarem la reforma de l’avinguda de Roma i reformarem la plaça del Gall tal com s’havia previst el 2015. 133 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN 6. Revisarem que es compleixen les ordenances als carrers tensionats acústicament, com són el carrer d’Enric Granados o d’Aribau. Nova Esquerra de l’Eixample 1. Projecte de la Model. Prioritzarem la finalització del projecte de la Model, que ha d’anar lligat a les entitats del barri i als equipaments ja previstos, així com un Pla de desenvolupament econòmic i manteniment dels entorns de la Model. 2. Reformarem integralment el parc de Joan Miró i el seu entorn. 3. Acabarem el projecte de reforma de l’avinguda de Roma tal com s’havia previst el 2015. 4. Trobarem un espai adequat per tal que el Futbol Club Sala Eixample pugui desenvolupar el seu projecte esportiu al barri. 5. Trobarem un espai adequat per a Ràdio BCN Eixample per potenciar-la com a projecte innovador i pioner al districte. 6. Trobarem un espai definitiu i pactat per a l’Escola Entença on pugui desenvolupar el seu projecte.
Sant Antoni
1. Desenvoluparem el projecte del 2018 per a la reforma de la ronda de Sant Antoni amb el pas de transport públic. 2. Durem a terme una auditoria en un any amb les entitats, els veïns i els comerços del barri de la superilla de Sant Antoni, tenint en compte els paràmetres de neteja, comerç, càrrega i descàrrega, seguretat, contaminació i mobilitat de les zones adjacents. 3. Aplicarem mesures d’estalvi energètic estructural al mercat de Sant Antoni. 4. Estudiarem l’ús definitiu del terreny de l’antic Teatre Talia per tal de destinar-lo a habitatges de dotació i a un equipament cultural de ciutat. 5. Estudiarem solucions per tal de resoldre el gran pas de busos pel carrer de Sepúlveda. 6. Revisarem que es compleixen les ordenances als carrers tensionats acústicament, com són els carrers del Parlament o de Comte Borrell. EL SANTS-MONTJUÏC QUE FUNCIONA En termes territorials, el districte de Sants-Montjuïc és el més extens de la ciutat de Barcelona, amb una superfície de 2.090 hectàrees, que representa gairebé una quarta part del terme municipal de Barcelona. A nivell poblacional, amb més de 187.000 habitants, aplega l’11,3 % de la població de la ciutat. L’heterogeneïtat del districte, amb 8 barris ben diferents, fa que la majoria dels seus indicadors estiguin sempre en la mitjana de la ciutat. Sants-Montjuïc, per tant, és el millor sensor per detectar cap on va la nostra ciutat i per pensar solucions de cara als nous reptes que van apareixent. La ubicació estratègica del districte i la connexió amb grans infraestructures de ciutat i de transport (com el port de Barcelona, l’aeroport, la Fira, 134 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN la Zona Franca i Sants Estació) fan de SantsMontjuïc un districte amb un gran potencial. Desgraciadament, en els darrers 8 anys han suposat una pèrdua constant d’oportunitats al respecte en matèria d’inversió i lideratge.
La mobilitat de la ciutadania entre barris i amb el conjunt de la ciutat continua sent una assignatura pendent al districte: no s’ha avançat en la millora de la mobilitat a la muntanya de Montjuïc ni en la connexió del barris a través del litoral. Coincidint amb les dades de ciutat, la inseguretat i la neteja es perfilen com les dues principals preocupacions dels ciutadans del districte de Sants-Montjuïc, superant en tots dos casos el percentatge mitjà de la ciutat. Sants-Montjuïc destaca pel seu gran teixit associatiu i pel pes que aquest té en el dinamisme dels seus barris i en lideratge social de les seves iniciatives; destaquen principalment les entitats de caire social i cultural. Què defensem? Un Sants-Montjuïc capdavanter. El passat industrial del districte ha forjat el tarannà lluitador i emprenedor dels nostres barris. El caràcter industrial i logístic del districte és un element que continua ben present en el teixit productiu, social i econòmic. Sants-Montjuïc és un territori en plena transformació. Com a govern volem apostar per recuperar el lideratge i el dinamisme del districte i emprendre els grans projectes transformadors.
Aquest impuls ha de ser present en tots els sectors i les àrees dels nostres barris. Un Sants-Montjuïc divers i plural: format per 8 barris, 8 realitats diverses però alhora complementàries. Cal ser capaços de trobar consensos entre les diferents realitats sobre els grans projectes conjunts al districte i alhora atendre les particularitats de cadascun dels territoris. Un Sants-Montjuïc de progrés i oportunitats, que permeti que les generacions presents i futures puguin continuar construint el seu projecte de vida als barris on han viscut. Un Sants-Montjuïc connectat, que avanci cap a la millora de la mobilitat (la connexió als barris ha de ser un dels principals eixos de treball) i que aposti per les grans transformacions del districte en matèria de connectivitat amb la ciutat (remodelació del passeig de la Zona Franca, el projecte del Morrot i la connexió pel litoral, entre d’altres). Un Sants-Montjuïc que interpel·li la ciutadania. Volem un govern municipal que escolti la ciutadania i que abordi les problemàtiques conjuntament amb els veïnes i el teixit veïnal i associatiu. L’Administració municipal ha de ser un referent en transparència en la presa de decisions. Un Sants-Montjuïc que recordi el seu passat. Treballarem per la defensa, difusió i conservació del patrimoni, tant el material com l’immaterial. Treballarem per mantenir ben present la història i la identitat de cadascun dels barris del districte.
Grans propostes de districte
1. Millora de la mobilitat i la connectivitat del districte amb els barris i la ciutat. Reactivarem les taules de mobilitat dels diferents barris del districte. Dissenyarem i executarem els plans de mobilitat per a cadascun dels barris. Treballarem per desenvolupar els grans projectes de mobilitat del districte. 2. Millora de la seguretat i convivència. 135 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN Destinarem una unitat pròpia de la Guàrdia Urbana en torn de nit pel districte Sants-Montjuïc, d’acord amb l’extensió territorial del districte i les particularitats dels barris de muntanya. Recuperarem la periodicitat bimensual dels consells de prevenció i seguretat, que seran sectoritzats per barris. 3. Millora del manteniment dels espais verds. Crearem un pla de millora i manteniment de tots els espais verds del districte de SantsMontjuïc, amb especial atenció a la muntanya de Montjuïc. 4. Millora de l’espai públic. Desenvoluparem un sistema de gestió de l’espai públic de districte que ens permeti tenir dades objectives i criteris fixats a l’hora de prioritzar les inversions de remodelació de l’espai públic. Aquest sistema de gestió servirà també per dissenyar els plans de conservació i manteniment de l’espai públic i garantir-ne una millor previsió d’execució. 5. Suport al teixit associatiu de la ciutat. Apostem per la gestió cívica i associativa com a model de gestió i governança dels equipaments, ja que suposa el reconeixement de la tasca associativa de les entitats arrelades al territori i fomenta la participació de la ciutadania. Defensem la gestió cívica dels centres cívics, culturals i esportius dels barris del districte de Sants-Montjuïc.
Altres propostes de districte
1. Actualitzarem el catàleg dels elements patrimonials del districte per millorar-ne la protecció i difusió. 2. Seguirem impulsant la construcció d’habitatge públic de lloguer als solars municipals del districte. 3. Reimpulsarem el Pla d’actuació de la muntanya de Montjuïc. 4. Millorarem el suport als mitjans de comunicació locals com a eines cabdals per a la cohesió dels nostres barris. 5. Augmentarem la plantilla d’educadors de carrers i agents cívics per tal de millorar el treball preventiu a l’espai públic, en coordinació amb la Guàrdia Urbana. 6. Executarem un pla de manteniment per renovar tots els elements de mobiliari urbà malmesos. 7. Recuperarem la senyalització dels camins escolars.
Propostes per barris Poble-Sec
1. Remodelarem la Casa de la Premsa i farem el possible per tal de garantir que els usos veïnals de l’equipament, proposats per la Comissió de Recuperació de la Casa de la Premsa, es puguin dur a terme. 2. Vetllarem perquè entre els usos que es preveuen en el futur Palau d’Esports, seu del Barcelona Sport Hub, es tinguin en compte les necessitats esportives, culturals i veïnals del barri. 3. Treballarem una proposta d’ampliació de la Biblioteca Francesc Boix que inclogui el manteniment garantit de l’emplaçament actual. 4. Impulsarem, amb el teixit associatiu cultural del barri i amb el conjunt d’equipaments del territori, un paquet de mesures per potenciar el Paral·lel com un eix cultural 136 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN i de les arts escèniques de proximitat, i explorarem les iniciatives de cultura viva. 5. Realitzarem de comú acord amb el veïnat, els comerciants i les entitats una reforma integral del parc de les Tres Xemeneies, per tal de revertir-ne els usos actuals, i estudiarem el tancament de la plaça durant les nits. 6. Garantirem, entre els futurs equipament del Poble-Sec, un local per a la cultura popular del barri. Treballarem perquè aquest local compleixi amb les necessitats de les entitats d’aquest sector, en especial atenció a les dimensions i necessitats que requereix un local d’assaig d’una colla castellera.
Marina del Prat Vermell i Marina de Port
1. Desenvoluparem el projecte d’execució del nou barri de la Marina del Prat Vermell, tot impulsant la construcció de l’habitatge públic previst i la planificació dels equipaments. 2. Impulsarem, per millorar la connectivitat amb la ciutat, un autobús que connecti la Marina amb Ciutat Vella per la ronda del Litoral. 3. Farem tots els estudis tècnics que no s’han realitzat durant el procés de participació de la remodelació del passeig de la Zona Franca per tal de poder concretar i consensuar amb el veïnat i els comerciants quin és el millor model de reforma del passeig de la Zona Franca. 4. Impulsarem un corredor cívic, amb l’ampliació de la ronda del Litoral, que ens permeti connectar caminant la Marina del Prat Vermell amb el Poble-sec. 5. Durem a terme la segona fase de construcció del poliesportiu del carrer de l’Energia, amb una piscina i sales de gimnàs. 6. Vetllarem per establir sinergies amb el Port de Barcelona i la Fira de Barcelona, principals agents econòmics de la ciutat i el barri. 7. Treballarem perquè el Far del Llobregat esdevingui un centre d’interpretació de la història marinera del barri.
Font de la Guatlla
1. Millorarem la connectivitat dins del barri de la Font de la Guatlla i estudiarem la implementació d’un bus de barri que doni resposta a les necessitat en matèria de mobilitat, tenint en compte l’orografia del barri. 2. Construirem un espai de ludotecabiblioteca en un sòl d’equipament disponible de la Fira de Barcelona. 3. Remodelarem la masia Can Cervera i estudiarem, d’acord amb les dimensions, la manera d’optimitzar-ne al màxim el usos. 4. Vetllarem pel descans veïnal i treballarem en un compromís de corresponsabilitat amb el Poble Espanyol per tal de minimitzar al màxim l’impacte que tenen al barri les activitats diürnes i nocturnes que s’hi desenvolupen. Articularem espais de coordinació per a poderne fer un seguiment. 5. Destinarem una partida pressupostària per millorar l’actual Centre Cívic de la Font de la Guatlla. 6. Executarem la urbanització del turó de la Font de la Guatlla i desenvoluparem l’habitatge públic i els equipaments previstos. 137 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN Hostafrancs 1. Desenvoluparem la reforma del parc de l’Espanya Industrial i n’incrementarem la vigilància per garantir el compliment dels seus usos. 2. Impulsarem una remodelació del mercat d’Hostafrancs que inclogui, entre altres actuacions de manteniment necessàries, el canvi de la teulada d’uralita i de les façanes opaques per material translúcid. Consensuarem amb els concessionaris l’ús de l’espai lliure per tal de revertir la dinamització del mercat. 3. Incentivarem a través de projectes de dinamització comercial, com la botiga tester, l’arribada d’activitats econòmiques d’alt valor afegit a l’eix Creu Coberta. 4. Iniciarem l’execució de l’espai per a equipaments al carrer de la Diputació i farem una anàlisi integral de la resta d’equipaments del barri per tal d’optimitzar-ne l’ús. 5. Desafectarem els habitatges del PERI d’Hostafrancs de la zona de la Gran Via. 6. Remodelarem la plaça de Joan Corrades, tot lligant-la amb la transformació de l’Institut Escola Arts. 7. Impulsarem la remodelació del carrer del 26 de gener i del carrer de Muntadas. La Bordeta 1. Impulsarem el desenvolupament dels equipaments esportius al recinte de Magòria, així com les seves promocions d’habitatge previstes. 2. Acabarem amb els embussos que es produeixen al tram final del carrer de la Constitució i a la intersecció amb la rambla de Badal, convertint-lo en un carrer de direcció única de sortida. 3. Impulsarem l’Arxiu de la Ciutat a Can Batlló, que ha d’esdevenir un equipament de memòria, cultura i recerca referent a Catalunya i al món. 4. Vetllarem pel bon ús dels espais de la plaça de la Farga, tot treballant amb l’associació de veïns la dinamització dels espais. 5. Impulsarem la remodelació del carrer de Bartomeu Pi i la part final del carrer de la Constitució, entre Parcerisa i Riera Blanca. 6. Impulsarem la remodelació de la plaça de Súria i del passatge d’Andalusia. 7. Posarem en marxa una comissió de civisme del parc de Can Batlló amb els veïns per consensuar mesures que garanteixin la convivència i el bon ús del parc una vegada finalitzades les obres. Sants-Badal 1. Reprendrem el projecte de reforma de la plaça de l’Olivereta. 2. Estudiarem la instal·lació d’espais de joc a la rambla de Brasil i a la rambla de Badal i treballarem per instal·lar-hi un jardí infantil que cobreixi la manca d’espais de joc a la rambla de Sants. També millorarem l’espai verd al tram superior de la rambla de Badal per tal de fer-la més amable i generar més ombra en les èpoques de temperatures elevades.
3. Consensuarem amb el veïnat i el teixit associatiu del barri els usos que es donaran 138 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN a l’espai d’equipament de l’antic solar de Virutex, a Antoni de Capmany. 4. Treballarem amb el bisbat un mecanisme que permeti rehabilitar i recuperar per al barri el teatre de l’església dels Dolors. 5. Estudiarem la recuperació de la peça que falta per desenvolupar als carrers de Roger i de Juan de Sada, i destinar-la a usos comunitaris. 6. Impulsarem la remodelació del carrer Juan de Sada i els entorns, i estudiarem la museïtzació del refugi antiaeri. 7. Remodelarem el carrer de Violant d’Hongria, el carreró de les Ànimes i el tram sud del carrer Begur, entre la rambla de Badal i el carrer de Casteràs. Sants 1. Remodelarem els entorns de l’estació de de Sants per millorar-ne la connectivitat i la mobilitat. 2. Planificarem la remodelació de la Casa del Mig per a convertir-la en un espai per a gent jove, traslladant-hi els serveis tècnics que s’allotgen actualment a la seu del districte. 3. Remodelarem la plaça de Sants i farem coincidir les obres de la plaça amb les obres d’accessibilitat de les estacions de metro de l’L1 i l’L5. 4. Apostarem per recuperar la idea inicial de l’edifici del carrer de Papin, antic Orfeó de Sants, i destinar-lo a equipaments per a usos associatius, i així donar resposta a la creixent necessitat d’espais per a les entitats i associacions del districte. Estudiarem quin ha de ser el millor disseny i la millor gestió de l’equipament. 5. Definirem un Pla d’actuació per al reallotjament i l’expropiació dels habitatges dels carrer de Burgos i de la Riera de Tena, d’acord amb el desenvolupament de la 3a fase del projecte del calaix de les vies de Sants. 6. Garantirem els usos veïnals, culturals i comunitaris de l’espai públic dels entorns de Can Climent. LES CORTS QUE FUNCIONA El districte de les Corts es troba a la part occidental del pla de Barcelona i és una de les principals vies d’entrada i sortida de la ciutat. De tradició agrària, va tenir un creixement molt ràpid al segle XIX, esdevenint una unitat municipal plena el 1832 que es va agregar a Barcelona el 1897. La seva història és palesa arreu del districte i la voluntat dels cortsencs i cortsenques de recuperarla, conservar-la i donar-la a conèixer és, avui dia, un fet en el qual cal treballar des del Consistori, al seu costat. Durant la legislatura 2019-2023 ha patit la mateixa problemàtica que la resta de districtes de la ciutat: inseguretat, brutícia i una mobilitat deficient. Pel que fa a la inseguretat, destaquem, per la seva reiteració, els delictes patits en zones concretes de la Maternitat i Sant Ramon i de Pedralbes. En referència a la brutícia, a més de l’estat general de deixadesa dels carrers, destaquem la brutícia dels parcs i jardins i les plagues de rates dels jardins de Pedralbes o els de Gaietà Renom. Un dels aspectes que més ha marcat la part final d’aquest mandat ha estat la calamitosa gestió del programa “Amunt persianes” per part del govern municipal, que ha comportat el desnonament 139 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN forçós de 14 empreses, algunes de les quals feia quasi 30 anys que estaven instal·lades al barri. Pel que fa a la mobilitat, veïns i entitats hem patit la manca de diàleg i consens en certes mesures (la rotonda de l’avinguda de Xile, els radars a 30 km/h, etc.) i la molèstia de conductors incívics de patinets i bicicletes. Què defensem? Un districte de les Corts dialogant. Un govern que escolti, dialogui i consensuï amb el veïnat. El vial amb arbres del carrer d’Anglesola, el supermercat fantasma del passatge de Xile o Can Capellanets són casos que mostren la manca de diàleg i de voluntat d’escolta per part del govern actual. Un Ajuntament proper i veritablement democràtic ha de buscar sempre l’escolta activa, el diàleg i el consens amb el veïnat. Un districte de les Corts 8-80. Un barri tansitable i amable per caminar-hi tant per a les persones de 8 anys com per a les de 80.
Amb carrils bici segregats de les voreres, amb motos aparcades a la calçada i amb uns carrers i places en què s’hi causin el mínim de molèsties possibles per als habitants. I amb transports públics adaptats a les necessitats reals dels veïns. Un districte de les Corts clúster d’investigació i coneixement que, atesa l’alta densitat d’universitats i centres de recerca, sigui un pol d’atracció d’estudiants i investigadors d’arreu que puguin unir esforços amb altres districtes, empreses i entitats de la ciutat per fer-la referent en l’àmbit internacional. Grans propostes de districte 1. Ronda del Mig. impulsarem, amb la partida pressupostària necessària, els estudis previs i l’avantprojecte de cobriment de la ronda del Mig entre el carrer de Juan Manuel Gervilla i la plaça de Prat de la Riba. 2. Habitatge. Promourem habitatge de lloguer assequible al districte per tal que tothom pugui accedir a una llar digna. Iniciarem els tràmits per a la construcció d’habitatges destinada al solar de la plaça del Carme i el carrer de Montnegre. 3. Mobilitat. Durem a terme una auditoria de la mobilitat al districte que inclogui transport públic i privat, carrils bici, zones de càrrega i descàrrega i aparcament, per tal de promoure un Pla de mobilitat que respongui a les necessitats reals del districte. Replantejarem la xarxa de carrils bici del districte d’acord amb els veïns. 4. Joventut. Assegurarem la gestió cívica de l’Espai Jove de les Corts. Seguirem impulsant projectes que fomentin l’activitat esportiva per als joves de les Corts, en especial la pràctica esportiva femenina. 5. Patrimoni i memòria històrica. Farem una campanya de difusió de tot el patrimoni catalogat del districte a escoles i instituts, així com a entitats, que consti tant de material gràfic i audiovisual com en xarxa al web, per enriquir i arrelar la memòria històrica local dels nostres barris. Vetllarem per la protecció efectiva de tot el patrimoni catalogat. Altres propostes de districte 1. Vellesa. Seguirem treballant per un envelliment actiu, saludable i productiu, i continuarem donant suport als programes Radars i Vincles, entre d’altres, en el marc de l’acció 140 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN comunitària, per tal de no deixar cap persona gran del districte desatesa. 2. Comerç. Donarem suport als eixos comercials del districte en la planificació de les mostres i activitats al carrer, i fomentarem la formació tant en l’àmbit tecnològic com comercial i amb cursos de llengua catalana.
3. Nomenclàtor. Iniciarem els tràmits amb la Ponència de Nomenclàtor de l’Ajuntament per atribuir el nom de Patrícia Gabancho i Ghielmetty a un carrer, plaça o espai destacat del barri de les Corts, així com el de ronda de les Corts a l’actual Gran Via de Carles III. Tanmateix promourem el canvi dels noms de carrers i places vinculats a personatges o esdeveniments relacionats amb l’exèrcit espanyol o el feixisme, o aliens a la història del districte o de Catalunya, per incrementar la presència de noms femenins. 4. Àrees de gossos. Barcelona és una ciutat que té cura per la convivència entre les persones i els animals de companyia. El districte de les Corts disposa de l’estructura de 10 àrees d’esbarjo per a gossos, no sempre ben mantingudes. Crearem un grup de treball conjunt amb propietaris d’animals de companyia, associacions veïnals, entitats animalistes i grups municipals per elaborar un informe que millori aquestes àrees i que inclogui: I. Els indrets de noves àrees i el disseny d’aquestes. II. Un estudi de valoració i disseny de les àrees existents actualment. III. Mesures per reduir molèsties al veïnat. IV. Mesures per incrementar el benestar animal. 5. Parcs i jardins. Elaborarem el Pla del verd del districte, en el qual hi consti: I. L’informe sobre l’estat dels parcs i els jardins del districte i mesures correctores per a un millor manteniment. II. La connexió dels espais verds del districte. III. La catalogació i campanya de difusió d’arbres centenaris o d’especial interès. IV. Un Pla de replantació en escocells buits. V.Un Pla de manteniment i neteja. VI. Un parc inclusiu a cada barri. 6. En el marc de l’Espai d’Inclusió, donarem més visibilitat al conjunt del projecte; impulsarem el programa “Pis de transició cap a la vida independent” per facilitar l’accés a l’habitatge als usuaris de les entitats del districte i acompanyarlos en aquest pas d’autonomia personal, i promourem la participació activa de nous agents que permetin impulsar nous projectes. Propostes per barri Les Corts 1. Promourem la retirada de les estructures d’amiant de la teulada del mercat de les Corts per, amb posterioritat, aprofitar la superfície per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques per generar energia renovable. Iniciarem l’estudi per habilitar l’altell del mercat com a lloc de trobada per a activitats, xerrades i seminaris relacionats amb l’alimentació i la salut. 2. Rehabilitarem els jardins d’Olga Sacharoff replantant els arbres tallats i no reposats, restaurarem el mobiliari malmès, 141 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN eliminarem els grafitis i redactarem un Pla d’usos per fer compatible la convivència entre els propietaris de mascotes i el veïnat. 3. A la Plaça Can Rosés, davant del col·legi, eliminarem el mobiliari urbà i pilons per recuperar l’espai com a punt de celebració i desenvolupament d’activitats relacionades amb la cultura popular. 4. Facilitarem la reubicació de les pràctiques esportives dels nens i joves afectats per les obres del Pavelló Poliesportiu Municipal l’Illa. 5. Vetllarem per protegir i rehabilitar el convictori, així com pel diàleg entre la propietat i els veïns per a consensuar-ne un ús beneficiós per a ambdues parts. 6. De manera consensuada amb les escoles de l’entorn i amb els veïns, millorarem els espais d’ombra i les zones destinades al joc infantil. La Maternitat i Sant Ramon 1. Incrementarem les patrulles de la Guàrdia Urbana durant les nits.
2. Iniciarem l’expedient d’aplicació del Pla general metropolità amb qualificació de “parcs i jardins de nova creació local” del carrer de Maria Barrientos, entre la Gran Via de Carles III i el carrer de Comandant Benítez, per a la construcció del parc. 3. Crearem, amb el veïnat, una Taula de Pacificació del Trànsit del barri de Sant Ramon per a solucionar les problemàtiques derivades de la darrera planificació del trànsit. 4. Eliminarem el carril bici segregat de la rotonda de l’avinguda de Xile, el carrer de Manuel Azaña i el camí de Torre Melina, trobant una alternativa segura per als usuaris de bicicleta. 5. Seguirem de prop l’aplicació del Pla de l’Espai Barça, sempre atents perquè s’atenguin les necessitats dels veïns del barri i de la ciutat. Igualment, facilitarem la comunicació contínua entre els veïns i la Guàrdia Urbana per minimitzar les molèsties de mobilitat els dies de partit. 6. Vetllarem pel compliment del termini establert d’execució total de 8 anys del MPGM Danubi. 7. Farem que la residència respongui a les necessitats del barri i assegurarem el compliment dels terminis de construcció. 8. Flexibilitzarem l’ús dels radars a 30 km/h, adaptant-los a l’horari escolar i de màxim trànsit. Pedralbes 1. Millorarem la seguretat del barri incrementant la presència de patrulles de la Guàrdia Urbana. 2. Inclourem en el pressupost municipal la partida corresponent per efectuar les obres necessàries per al tancament nocturn de l’accés als jardins del Mirall de Pedralbes. 3. Recuperarem les cases del monestir per tal de donar-los un ús vinculat al patrimoni històric i cultural de l’espai, així com un ús cívic.
4. Continuarem exigint el traspàs de 142 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN la caserna del Bruc a l’Ajuntament. Ha d’esdevenir una gran infraestructura interuniversitària en què, a més, hi podem incloure habitatge (unes 2.000 o 3.000 places) tant per a joves de Barcelona com alumnes (Erasmus, estrangers) o professors. En tot cas, l’espai de la caserna del Bruc ofereix a Barcelona la possibilitat de disposar d’una autèntica vila universitària urbana. 5. Centre Cívic / Casal de Gent Gran. Conjuntament amb les associacions veïnals, treballarem per a fer realitat l’equipament de barri necessari. 6. Conjuntament amb el menjador de Sant Oleguer, facilitarem la reobertura d’aquest important menjador social. EL SARRIÀ-SANT GERVASI QUE FUNCIONA Una vegada més, el districte de Sarrià-Sant Gervasi acaba el mandat municipal com el districte a la cua en inversió de Barcelona, amb unes xifres molt allunyades de la mitjana d’inversió del conjunt de la ciutat. Els veïns i les veïnes dels barris de Sarrià-Sant Gervasi compleixen amb les mateixes obligacions que qualsevol altre ciutadà de Barcelona, però reben menys inversions i serveis que ningú. Quan aquesta situació s’allarga durant 8 anys consecutius, que són els 8 anys que portem de govern de l’alcaldessa Colau amb el suport del PSC, les conseqüències d’aquest dèficit d’inversió són inevitables. Per citar alguns exemples, les obres de la biblioteca de Sarrià s’han iniciat amb 6 anys de retard per falta de pressupost; la necessària reforma del carrer de Balmes entre la plaça de Molina i la plaça de Joaquim Folguera ni tan sols ha començat, o no s’ha fet ni una sola nova promoció d’habitatge públic al districte havent-hi els preus més elevats de Barcelona, fet que obliga grans i joves a marxar dels barris on han nascut i crescut. Tampoc hi ha hagut cap progrés pel que fa a aquells espais i edificis de propietat municipal pagats amb els impostos de tots que estan tancats i sense cap ús, com ara la finca del carrer de Manacor, al barri del Putxet; el Dipòsit del Rei Martí, al barri de la Bonanova; les casetes del carrer de l’Hort de la Vila, al barri de Sarrià; el solar del carrer de Dalmases, al barri de les Tres Torres, o la finca Muñoz Ramonet, al barri de Galvany, per enumerar-ne només alguns.
A tot això, cal sumar-hi el greu deteriorament que ha patit l’espai públic dels barris de Sarrià-Sant Gervasi en els darrers anys. Es fa molt evident en l’àmbit de la neteja, però també té efectes en el mal estat de parcs, jardins i espais verds, la gran quantitat de cablejat elèctric que a dia d’avui encara està sense soterrar o la mala il·luminació de molts dels nostres carrers, que contribueix a accentuar la sensació d’inseguretat dels veïns i les veïnes. Què defensem? Un Sarrià-Sant Gervasi amable i agradable per viure-hi. Després d’anys d’abandonament, els barris de SarriàSant Gervasi han de tornar a estar al mapa de Barcelona en un pla d’igualtat amb la resta de barris de la ciutat. Això passa per incrementar la inversió a Sarrià-Sant Gervasi, acostar-la a la mitjana de la ciutat, i així disposar dels recursos necessaris per recuperar uns barris més nets, segurs i endreçats que ofereixin als veïns i les veïnes una dotació adequada de serveis socials, equipaments públics i espais verds. Un Sarrià-Sant Gervasi de coneixement. D’altra banda, el districte de Sarrià-Sant 143 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN Gervasi ha de ser el referent de la ciutat de Barcelona en l’àmbit de la formació i el coneixement.
Cal aprofitar la gran concentració d’escoles, universitats, empreses i centres sanitaris i d’investigació que hi ha al districte per posar-los a treballar plegats i que, amb la unió de tots, es creï a Sarrià-Sant Gervasi un clúster de coneixement que actuï com a pol d’atracció de talent i d’ocupació de qualitat per al conjunt de la ciutat. Un Sarrià-Sant Gervasi que també miri cap a la muntanya. Finalment, cal posar en el fet que Sarrià-Sant Gervasi és el districte que inclou la porció més gran de la serra de Collserola a la ciutat de Barcelona i, per tant, ha d’esdevenir la porta d’entrada del verd del parc natural al teixit urbà de la ciutat. Per fer-ho possible cal que la ciutat miri cap a la muntanya i faci una aposta decidida tant en l’àmbit polític com en el pressupostari per dotar els seus barris dels serveis i les infraestructures necessàries. Grans propostes de districte 1. Implantarem una nova estratègia de seguretat al districte de Sarrià-Sant Gervasi, que disposarà d’un increment dels efectius de la Guàrdia Urbana, una optimització de la coordinació amb el cos dels Mossos d’Esquadra i una més atenció a les mesures de prevenció, per tal de donar una solució als problemes específics del districte, com els robatoris a domicili, les ocupacions conflictives i delinqüencials, la seguretat en habitatges aïllats, les zones d’oci nocturn o els entorns escolars. 2. Posarem en marxa un pla integral de neteja i millora de l’espai públic de Sarrià-Sant Gervasi que solucioni els problemes actuals de neteja i pintades; que revisi l’estat i la disponibilitat dels contenidors, així com els horaris i els sorolls de la recollida; que incrementi la cura dels parcs, jardins i espais verds, i que resolgui la situació d’aquells punts que tenen una il·luminació insuficient.
3. Iniciarem les obres per a la cobertura total de la ronda de Dalt, amb un gran impacte positiu per als barris de SarriàSant Gervasi. Aquesta actuació, des de la plaça d’Alfons Comín fins a la rotonda de Can Caralleu, permetrà reduir sorolls i contaminació i guanyar nova superfície per a espais verds, instal·lacions esportives o equipaments municipals. 4. Incrementarem l’oferta d’habitatge públic al districte de Sarrià-Sant Gervasi, amb l’objectiu de generar arrelament als nostres barris i que les persones, grans o joves, que han nascut al districte no es vegin obligades a marxar com a conseqüència dels preus de l’habitatge. Hem de facilitar que els joves es puguin emancipar i que els avis pugin viure a prop dels nets en els barris on han crescut. 5. Farem un nou pla de mobilitat del districte de Sarrià-Sant Gervasi que doni resposta a les necessitats específiques dels nostres barris, amb mesures com millorar l’accés amb transport públic als entorns escolars i els serveis bàsics del districte, facilitar la circulació segura de les motos, la creació de noves places d’aparcament a la calçada que alliberin espai a les voreres, o revertir aquelles actuacions d’urbanisme tàctic que hagin conduït a generar més congestió i una circulació menys àgil i eficient.
Altres propostes de districte
1. Durem a terme la reforma pendent del carrer Balmes, entre la plaça Molina i la de Joaquim Folguera. 144 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN 2. Recuperarem les cavalcades de Reis, tant la de Sant Gervasi com la de Sarrià. 3. Tornarem a posar en marxa el Tramvia Blau, que ja porta més de 4 anys fora de servei. 4. Farem un Pla de protecció patrimonial i paisatgística del districte de Sarrià-Sant Gervasi. 5. Farem un nou Pla d’equipaments que obri als veïns els 10 espais i solars de propietat municipal que actualment es troben tancats i sense ús. 6. Construirem la nova comissaria de la Guàrdia Urbana del districte al solar de l’avinguda Foix amb la ronda de Dalt. Propostes per barri Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 1. Obrirem l’Oficina dels Barris de Muntanya de Barcelona, amb un pressupost específic per a aquests barris i liderada per la nova figura del comissionat dels barris de muntanya. Aquesta oficina tindrà la seva seu al barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. 2. Inclourem el barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes al Pla de barris de Barcelona com a fórmula que permeti atendre de forma més àmplia les necessitats específiques del barri de la ciutat que ocupa més extensió de la serra de Collserola. 3. Implantarem una nova estratègia de seguretat, prevenció i emergències per als barris de muntanya, que inclogui des de l’increment d’efectius policials per evitar robatoris en zones aïllades fins a les millores de coordinació en matèria d’incendis forestals. 4. Farem un pla d’adaptació dels serveis públics de la ciutat a l’entorn dels barris de muntanya que inclogui aspectes com la neteja i la recollida de residus, les necessitats específiques de transport públic, les actuacions urbanístiques o el disseny del mobiliari urbà. 5. Construirem nous habitatges públics de lloguer al barri de Vallvidrera, aprofitant espais que actualment ja són de propietat municipal. 6. Revisarem el Pla parcial de les Planes amb la voluntat de donar una solució definitiva a les famílies que n’estan afectades des de fa dècades.
7. Estudiarem, d’acord amb les administracions competents, l’ús de mètodes de control ètic de la població de senglars al barri i abordarem de forma prioritària actuacions per resoldre’n les problemàtiques associades. Sarrià 1. Obrirem la biblioteca de Sarrià i la nova seu administrativa del districte a l’edifici de la plaça de Sarrià. 2. Introduirem millores en el sistema de recollida porta a porta, reforçant la neteja al barri, posant facilitats als comerços, prenent mesures contra les conductes incíviques i garantint que la recollida sigui silenciosa i compatible amb el descans del veïnat. 3. Construirem una nova promoció d’habitatge públic de lloguer al solar de propietat municipal de la ronda de General Vives, núm. 4-6. 4. Ampliarem els camins escolars a Sarrià, per fer dels entorns de les escoles del barri uns 145 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN espais més accessibles, més ben connectats i més segurs. 5. Farem realitat els jardins d’Oriol Martorell, a la Via Augusta, per connectar de manera amable i natural els barris de Sarrià i les Tres Torres. 6. Rehabilitarem les Casetes del carrer Hort de la Vila, patrimoni arquitectònic de Sarrià, per fer-hi un espai de joventut, història i cultura. 7. Dinamitzarem la llosa de Sarrià, de la Via Augusta i el passeig de la Bonanova, per a activitats veïnals, amb la voluntat de donar ús a un espai ampli del barri que porta anys sense cap activitat. Les Tres Torres 1. Implantarem un Pla específic de seguretat per al barri de les Tres Torres que tingui l’objectiu d’abordar la greu problemàtica dels robatoris a domicilis. Aquest pla incorporarà accions com l’increment d’efectius de la Guàrdia Urbana al barri, una millor col·laboració amb el cos dels Mossos d’Esquadra o l’extensió de mesures de prevenció per evitar aquests tipus de delictes. 2. Farem una auditoria de l’espai públic del barri de les Tres Torres per tal d’identificar, actuar i resoldre els problemes en qüestions com la neteja, la conservació de parcs i espais verds o la il·luminació, que es repeteixen en diversos punts del barri. 3. Durem a terme una actuació integral a les voreres del barri de les Tres Torres que serveixi per arranjar aquells carrers que fa anys que estan en mal estat, per procedir a soterrar els abundants cablejats visibles i per suprimir els pals de línies elèctriques que dificulten el pas pels carrers del barri.
4. Ampliarem i culminarem la reforma dels carrers de l’entorn del mercat de les Tres Torres, acompanyant aquesta reforma amb un pla de mobilitat i un pla de comerç, per tal que aquest punt recuperi el seu rol d’espai central del barri. 5. Construirem una escola bressol i un equipament de barri al solar de propietat municipal del carrer de Dalmases, núm. 63. 6. Durem a terme actuacions urbanístiques que millorin la seguretat viària en els punts negres d’accidents del barri, com ara la cruïlla de Mitre amb Via Augusta, amb especial atenció a les motos. 7. Realitzarem una actuació específica per a la part sud del barri de les Tres Torres (Prat de la Riba, Sant Joan Bosco, Buïgas, plaça Corachan, etc.), on es concentren nombrosos punts d’alta concurrència, com escoles o centres sanitaris, per tal de fer aquests entorns més amables, arranjar parcs i zones verdes, i adequar les voreres a l’afluència de vianants. Sant Gervasi-la Bonanova 1. Culminarem el procés de definició del casc antic de Sant Gervasi, amb el carrer de Sant Gervasi de Cassoles com a eix central que connecti el mercat amb la biblioteca, la plaça de la Bonanova i la zona de les escoles, amb l’objectiu de contribuir a generar més cohesió i esperit de barri. 2. Reforçarem les actuacions de neteja i cura d’espais públics al barri, analitzant 146 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN quins carrers tenen més necessitats i posant especial atenció als parcs, les zones verdes i les àrees de jocs infantils. 3. Tornarem a posar en servei el Tramvia Blau i, paral·lelament, iniciarem els treballs de remodelació de l’avinguda del Tibidabo (arranjament de voreres, il·luminació, mobiliari, etc.), d’acord amb la seva importància com a eix que aglutina educació, arquitectura, activitat econòmica i afluència de turisme. 4. Farem nous camins escolars que creïn entorns segurs i que facilitin l’accés i contribueixin a la integració al barri de les nombroses escoles existents. 5. Tot aprofitant l’entorn de coneixement, educació i cultura que hi ha al barri, donarem una activitat estable a l’equipament del Dipòsit del Rei Martí, al carrer de Bellesguard, i a la sala hipòstila dels jardins de Ca n’Altimira, al carrer de Mandri, que són de propietat municipal i actualment no tenen cap ús. 6. De manera conjunta amb el mercat i la resta d’actors econòmics, elaborarem un Pla de comerç per potenciar el barri de Sant Gervasi-la Bonanova que faci valer la gran varietat i qualitat de comerç i restauració que hi ha als carrers del barri. Sant Gervasi-Galvany 1. Implementarem un dispositiu de seguretat específic que doni resposta a les necessitats en matèria de seguretat, prevenció i civisme del barri; amb especial èmfasi en les actuacions per prevenir i aturar els robatoris a domicilis, que són una gran preocupació veïnal, i en les mesures per combatre l’incivisme associat a les zones d’oci nocturn. 2. Prendrem mesures per resoldre els punts negres d’accidentalitat del barri de Galvany, com ara revertir el carril bus en sentit contrari a la travessera de Gràcia o fer actuacions urbanístiques a cruïlles conflictives, com la de Diagonal amb Ganduxer. 3. Des del diàleg i l’acord amb paradistes, estudiarem la reforma del mercat de Galvany per tal de modernitzar-lo i aprofitar l’espai per ubicar-hi algun equipament per al barri. 4. Obrirem al públic l’espai cultural de la finca Muñoz Ramonet, al carrer Muntaner, i projectarem un equipament per a la finca de Can Ferrer, al carrer Alfons XII, de manera que es pugui donar cabuda als equipaments que manquen al barri de Galvany, especialment una biblioteca. 5. Revertirem aquelles actuacions d’urbanisme tàctic de les quals, de manera contrastada, s’hagi demostrat que no només no han servit per millorar l’entorn sinó que l’han empitjorat, com per exemple els pilons del carrer de Balmes entre la travessera de Gràcia i la Diagonal. 6. Actuarem per fer dels carrers i les places del barri espais més agradables i funcionals, especialment aquells que estan en pitjor estat o que tenen més necessitats, com per exemple la plaça d’Adrià, l’avinguda de Pau Casals, la part inferior de la Via Augusta o la Travessera de Gràcia entre Balmes i Santaló. 7. Farem un Pla d’ordenació i manteniment dels parcs i jardins del barri, que estableixi àrees d’esbarjo per a gossos en espais que no generin molèsties als veïns i que destini recursos a la neteja i la cura dels espais verds del barri per al gaudi dels veïns. 147 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN El Putxet i el Farró 1. Incrementarem les actuacions de neteja i espai públic tant al Putxet com al Farró, identificant els espais que es trobin en pitjor estat, reforçant les actuacions en aquells carrers amb més presència de gossos, i amb actuacions urbanístiques en aspectes com la il·luminació o el soterrament de línies elèctriques. 2. Adequarem la finca del carrer de Manacor, núm. 1, perquè pugui esdevenir un equipament per al barri del Putxet, i obrirem la Casa Tosquella com a equipament per a la gent gran que doni servei tant al Putxet com al Farró. 3. Durem a terme una gran ampliació de places d’aparcament de moto al barri del Farró que permeti alliberar les voreres i els espais de pas. 4. Constituirem un grup de treball amb els veïns i les entitats del barri del Farró per abordar mesures per a la pacificació del barri en el seu conjunt i la millora de la mobilitat, analitzant en quins carrers cal actuar de forma prioritària. 5. Farem una actuació integral al parc del Putxet, obrint-hi nous accessos, habilitant un gran espai per a l’esbarjo de gossos i aportant nous usos i funcionalitats al parc. 6. Iniciarem els tràmits per fer efectiva la primera fase de la reforma de l’avinguda de la República Argentina, una obra prioritària ja que és un eix comercial i veïnal compartit entre dos districtes que es troba en mal estat i pendent d’actuació des de fa anys. LA GRÀCIA QUE FUNCIONA Pocs districtes trobarem a Barcelona amb una capacitat associativa i de mobilització com la que té el districte de Gràcia, i gràcies a aquesta vida associativa podem afirmar que Gràcia és d’aquells districtes en què la gent encara se saluda pel carrer. Gràcia no té regidor, Gràcia té “alcalde”, i aquesta idea demostra que la història reivindicativa d’aquest districte arriba fins avui dia, una identitat que cal protegir i preservar. Actualment, el districte de Gràcia i els seu veïns i veïnes es veuen en l’obligació de reivindicar i reclamar coses que ja tenien superades. Gràcia necessita un govern que cregui en el seu potencial i que abordi i prioritzi projectes absolutament necessaris que han estat aturats durant anys, com la transformació de la rambla Verda de Vallcarca, l’execució del mercat de l’Abaceria, la cobertura de la ronda de Dalt, les obres de la Baixada de la Glòria i un llarg etcètera. Per contra, ens hem trobat amb una transformació de Pi i Margall que ni els veïns ni els comerciants van demanar, un intent de superilla al Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, l’abandonament de la zona gitana de la Vila de Gràcia, l’empitjorament de la neteja i el manteniment dels seus carrers, jardins i places, més inseguretat i una pitjor gestió política, essent aquestes últimes unes de les principals preocupacions expressades en l’últim baròmetre municipal. Què defensem? Una Gràcia que recuperi el seu potencial. Amb un govern que escolti a tothom per igual i amb la valentia per entomar projectes transformadors i necessaris per al districte, com la rambla Verda de Vallcarca, la protecció de la cultura popular i el patrimoni, la potenciació del comerç, la cobertura de la ronda de Dalt, etc. I tot això s’ha de fer treballant noves 148 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN formes d’interlocució amb els veïns i els veïnes, creant indicadors de traçabilitat per garantir més transparència política. Gràcia mereix i necessita recuperar el seu “alcalde”. Una Gràcia participativa i reivindicativa. No podem entendre l’evolució i transformació de Gràcia sense la implicació veïnal. Un dels principals problemes i motius de queixa és que l’Administració és lenta i feixuga i que el govern no fa retiment de comptes. Gràcia necessita recuperar la força de la seva gent, cal transformar els canals d’interlocució amb l’Administració garantint més transparència i retiment de comptes. Una Gràcia dels 5 barris. Gràcia consta de cinc barris: Vallcarca i els Penitents, el Coll, la Salut, la Vila de Gràcia i el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova. Cal governar per als cinc barris i construir projectes transformadors en cadascun d’ells, conjuntament amb els seus veïns i veïnes. Una Gràcia inclusiva, diversa i del segle XXI, on a través de les noves tecnologies puguem ser referents en la construcció de projectes multidisciplinaris amb consciència social i on puguem teixir relacions intergeneracionals a través de la cultura, l’educació, el comerç i l’esport, que són les quatre potes que vertebren els districte de Gràcia. Una Gràcia reconciliada amb la seva història. Potenciarem la coneixença del patrimoni, la història i la cultura del districte, una societat que estima el seu passat, respecta el seu present i crea el seu futur. Grans propostes de districte 1. Elaborarem i desenvoluparem, conjuntament amb les entitats de cultura, un gran pacte cultural amb una visió de futur de 10 anys. Garantirem la protecció i promoció de les entitats de cultura popular com a agents de cohesió social, dotant-les dels recursos necessaris per tal de que puguin tecnificar tota la part administrativa i modernitzar i actualitzar els seus projectes tot preservant-ne la seva identitat. 2. Desenvoluparem un pla estratègic de comerç per als 5 barris del districte, tot tenint en compte les seves especificitats i necessitats, en el qual col·laborarem amb els eixos comercials per tal d’oferir un servei de repartiment local i oferirem cursos de formació en e-commerce, tot replantejant el programa d’Obrim els carrers per tal que tots els barris en puguin gaudir. 3. Crearem el programa “Obrim les escoles”. Els centres educatius han de ser creadors de xarxes comunitàries i actors actius del nostre districte. Obrirem els espais públics a les entitats i el veïnat del barri previ acord amb la comunitat educativa, per crear relacions intergeneracionals amb els infants i la gent gran i per potenciar el coneixement de les entitats culturals i cíviques del nostre districte. Implementarem un monitor escolar als busos del districte per tal d’afavorir que l’alumnat es pugui moure d’una manera segura, fet que ens permetrà interpel·lar la seva independència i aprofitar tota l’oferta de places existents. 4. Iniciarem les obres per a la cobertura total de la ronda de Dalt, amb un gran impacte positiu per al barri de Vallcarca i els Penitents. Aquesta actuació, des de l’avinguda de Vallcarca fins a la plaça d’Alfons Comín, permetrà tancar la cicatriu que divideix el barri de Vallcarca i els Penitents, reduir-hi els sorolls i la contaminació, i guanyar 149 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN una nova superfície per a espais verds i habitatge de dotació. 5. Impulsarem noves formes d’interlocució entre els veïns i l’Administració. Treballarem i replantejarem nous espais de participació ciutadana, en què els veïns i les veïnes i les entitats del districte tinguin una interlocució més directa amb els seus consellers i conselleres de districte. Garantirem un retiment de comptes i més transparència i traçabilitat en les demandes i propostes realitzades. Altres propostes de districte 1. Millorarem l’enllumenat de tot el districte i acabarem amb les zones fosques. 2. Exigirem a les companyies el soterrament de les línies telefòniques i elèctriques. 3. Farem un catàleg de patrimoni dels barris de Vallcarca i els Penitents, el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, la Salut i el Coll. 4. Desenvoluparem i redefinirem el Pla de places de Gràcia per tal d’aconseguir una millor convivència entre els diferents actors. 5. Conjuntament amb Horta-Guinardó, construirem el Pavelló Sardenya, ubicat al carrer de Sardenya, entre Taxdirt i Travessera de Gràcia. 6. Crearem un Pla de millora i manteniment de tots els espais verds del districte de Gràcia. 7. Implementarem una patrulla nocturna exclusiva de la Guàrdia Urbana al districte de Gràcia. Propostes per barris Vallcarca i els Penitents 1. Executarem el Pla urbanístic Bolívar (rambla Verda de Vallcarca). 2. Garantirem l’accessibilitat a tots els carrers del barri de Vallcarca i els Petinents. 3. Implementarem un bus llançadora per als turistes des de la plaça de Lesseps fins al parc Güell. 4. Cercarem l’espai per crear un hotel d’entitats entre Vallcarca i la Salut. 5. Farem soterrar les línies elèctriques i telefòniques. 6. Crearem un Pla de manteniment i millora de les zones verdes del barri conjuntament amb les entitats del bosc Turull. 7. Aplicarem les mesures legals i socials necessàries per tal de donar solució als assentaments il·legals. El Coll 1. Crearem la ruta de la il·lustració i l’animació en què s’expliqui la importància de la indústria de l’animació que va tenir el barri del Coll entre els inicis de la dècada del 1910 i finals dels anys 80. 2. Cercarem inversions d’empreses d’animació i il·lustració per potenciar l’economia de la zona i donar a conèixer la història del barri. 3. Millorarem l’accessibilitat del barri a 150 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN través de baranes i escales mecàniques allà on sigui possible. 4. Connectarem el Coll amb la resta dels barris del districte. 5. Indicarem els espais i edificis històrics del districte per potenciar la coneixença de la història patrimonial i cultural del barri. 6. Aprofitarem per al barri els solars i els espai en desús previ pacte amb els propietaris. La Salut 1. Implementarem un Pla integral a la travessera de Dalt per tal de millorar la mobilitat de la zona, la lluita contra la contaminació i la reducció del soroll. 2. Promourem un pàrquing i els usos socials per al solar del carrer de Marianao i la Font del Carbó. 3. Reforçarem la presència de la Guàrdia Urbana a peu al barri. 4. Crearem un Pla d’usos d’establiments comercials. 5. Reforçarem el transport públic en horari escolar per destensar el trànsit de la zona. 6. Integrarem urbanísticament el Park Güell al barri, potenciarem l’entrada per la carretera del Carmel i reforçarem la seguretat i el manteniment de la zona monumental. La Vila de Gràcia 1. Executarem les obres del mercat de l’Abaceria i farem un pla de reactivació comercial dels comerços del voltant. 2. Farem un estudi per tal de poder desafectar el màxim d’habitatges possibles de Joanic. 3. Renaturalitzarem el màxim de places de Gràcia per tal d’aconseguir més espais verds i de convivència veïnal. 4. Desafectarem l’interior d’illa de Can Vallmitjana. 5. Elaborarem un Pla de neteja i manteniment dels espais públics, els edificis i el patrimoni de la zona gitana de la Vila de Gràcia. 6. Reforçarem la presència de la Guàrdia Urbana i agents cívics a la Vila de Gràcia. El Camp d’en Grassot i Gràcia Nova 1. Impulsarem l’arranjament i la millora de passeig de Sant Joan un cop l’Abaceria hagi tornat a la seva ubicació inicial. 2. Aturarem la superilla del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova. 3. Crearem un nou espai destinat a l’orientació laboral i a la inserció professional conjuntament amb el teixit social i comercial. 4. Crearem una seu del districte descentralitzada per tal d’atendre la demanda dels veïns i les veïnes del barri. 5. Reorganitzarem el tram del carrer Alegre de Dalt ubicat entre la travessera de Dalt i el carrer de les Camèlies. 151 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN 6. Obrirem el jardí de la casa de Manuel Colchero, ubicat al carrer de les Camèlies, per a usos veïnals. 7. Transformarem els interiors d’illa per tal d’obtenir més espais verds i de convivència veïnal. 8. Vetllarem perquè tot el procés de trasllat del mercat de l’Estrella a la ubicació temporal es faci amb la màxima celeritat possible. L’HORTA-GUINARDÓ QUE FUNCIONA El districte d’Horta-Guinardó és un territori extens, ric des d’un punt de vista humà, patrimonial, històric i cultural, i on l’espai verd s’ha erigit com una de les principals característiques del districte, donada la seva situació geogràfica als peus de la serra de Collserola. Malgrat ser el tercer districte més extens de la ciutat, amb una superfície de 1.192 hectàrees, i viure-hi més de 175.000 habitants, el districte d’Horta-Guinardó és molt desconegut per bona part de la ciutadania. Posar en valor tots aquests elements és un qüestió clau perquè el districte s’obri a la ciutat i per garantir que Horta-Guinardó sigui un districte atractiu, generador de noves oportunitats i que contribueixi a millorar la vida dels barcelonins. Durant els darrers 8 anys, el govern municipal no ha garantit que Horta-Guinardó rebés la inversió que els barris del districte requerien. Els barris del districte continuen patint problemes d’accessibilitat, mobilitat, seguretat, neteja, habitatge, manca d’equipaments i pèrdua del teixit comercial. Què defensem? Un districte més accessible i amb millor mobilitat. En un districte amb una orografia tan accidentada com en el cas d’Horta-Guinardó, cal continuar millorant l’accessibilitat al barri retirant els pals d’electricitat que hi ha a les voreres i instal·lant elements que millorin l’accessibilitat, com baranes, rampes, escales mecàniques i ascensors. També volem que s’incrementi la freqüència de pas del transport públic, així com la cobertura que els autobusos tenen als barris del districte, per garantir que tothom pugui accedir amb transport públic a tots els serveis públics de la ciutat. Uns barris més segurs. Defensem uns barris més segurs, ja que actualment la seguretat és la principal preocupació dels veïns de la ciutat. Cal més presència de la Guàrdia Urbana als carrers, a la vegada que impulsarem patrulles conjuntes entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra i farem que el districte d’HortaGuinardó disposi d’una unitat nocturna pròpia de la Guàrdia Urbana. Uns carrers més nets. Durant els darrers 8 anys, hem vist com cada vegada els carrers estaven més bruts i deixats, com els arbres queien per manca de manteniment i com proliferaven les plagues de rates i paneroles. Per revertir-ho caldrà mantenir els carrers més nets, combatre l’incivisme, eliminar els grafitis de les parets i dur també a terme un bon manteniment als parcs, als jardins i també als escocells dels arbres. Grans propostes de districte El dret a l’habitatge. Quan Xavier Trias va ser alcalde, el preu mitjà del lloguer al districte d’Horta-Guinardó era de 580 €. Actualment, els veïns i les veïnes d’Horta-Guinardó que viuen de lloguer paguen de mitjana 850 € al mes, fet que dificulta que cada vegada més que els 152 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN joves no puguin emancipar-se, degut també a la precarietat laboral que pateixen. Per aquest motiu, i amb voluntat de garantir el dret a l’habitatge, construirem més habitatge públic, especialment per als joves. Més equipaments. Malgrat les promeses de l’equip de govern actual, el nostre districte continua patint un dèficit d’equipaments importants, raó per la qual la construcció d’equipaments com el Casal de Gent Gran de Torre Garcini o l’Espai Bòbila, entre d’altres, seran la nostra prioritat. Protecció del patrimoni i la memòria històrica. A Horta-Guinardó, hi ha entorns i edificis històrics que cal protegir i rehabilitar, per aquest motiu impulsarem una Pla de conservació del patrimoni del districte. Abordatge dels planejaments urbanístics vigents. Treballarem amb els veïns afectats pels planejaments urbanístics del districte, per tal d’impulsar-ne les desafectacions necessàries o les expropiacions sol·licitades. Impuls al teixit comercial. El comerç Barcelona i els mercats municipals de la ciutat formen un dels béns més preuats de la ciutat. Com a generadors de llocs de feina als barris de la ciutat, treballarem per enfortir el teixit comercial del districte, perquè el comerç de proximitat torni a ser un servei de proximitat de referència i un element de dinamització dels barris. Cobertura i soterrament de la ronda de Dalt. Actualment, la ronda de Dalt és una cicatriu urbana que separa barris. Durem a terme el projecte consensuat amb els veïns i les veïnes de la zona nord per cobrir i soterrar la ronda de Dalt al seu pas pel districte d’Horta-Guinardó, acció que eliminarà aquesta cicatriu, unirà els barris, reduirà la contaminació i generarà més espai públic. Altres propostes de districte 1. Farem realitat els equipaments pendents als nostres barris, com el Casal de Gent Gran a la Torre Garcini, l’espai per a entitats de la Bòbila i la reforma del mercat d’Horta. 2. Garantirem que els carrers, els parcs i les places del districte estiguin nets, a la vegada que durem a terme un bon manteniment de les zones verdes del districte, l’arbrat i els escocells. 3. Reforçarem les estratègies de promoció de la pràctica esportiva i millorarem els equipaments esportius per fomentar la pràctica esportiva en família i els esdeveniments esportius en el nostre districte. 4. Soterrarem el cablejat aeri i retirarem els pals d’electricitat que impedeixen el pas per les voreres a les persones amb mobilitat reduïda o que van amb cotxets de nens. 5. Crearem una unitat nocturna pròpia de la Guàrdia Urbana per poder actuar amb rapidesa davant la proliferació de botellots i per combatre l’incivisme durant la nit. 6. Incrementarem la presència al carrer d’agents de la Guàrdia Urbana. 7. Incrementarem el parc d’habitatge públic del districte. 8. Impulsarem un Pla de preservació, conservació i protecció del patrimoni. 9. Ampliarem la superfície i els horaris de les zones d’esbarjo per a gossos. 10. Desenvoluparem el parc dels Tres Turons com a parc mixt. Atenendrem les 153 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN persones afectades i concretarem la situació dels veïns i les veïnes que hi viuen, millorarem també la seguretat i la convivència en els entorns, incrementant-los la qualitat de vida. 11. Treballarem per incrementar el nombre de places d’aparcament al conjunt del districte per fer front als problemes d’aparcament que pateix el veïnat. 12. Millorarem els accessos al parc de Collserola i, de forma constant, farem neteges i desbrossaments per prevenir els incendis forestals. Propostes de barri El Baix Guinardó 1. Engegarem per fases un Pla integral de reurbanització dels carrers del barri, com els carrers de l’Encarnació, de Praga o de Santa Carolina, entre d’altres, amb la participació i el consens del veïnat, per tal de marcar les diferents prioritats. 2. Construirem el pavelló esportiu del carrer de Sardenya, núm. 420, perquè el veïnat, les escoles i les entitats del barri puguin fer-ne ús. 3. Millorarem la il·luminació del parc de les Aigües i dels jardins del Baix Guinardó per dotar aquests espais de més seguretat. 4. Treballarem per la millora dels espais de convivència i les zones d’esbarjo per a gossos. Crearem un equip fix, que es coordinarà amb la Guàrdia Urbana, per desenvolupar campanyes de civisme i prevenció i així millorar la convivència de l’espai públic. Vetllarem perquè es compleixin les ordenances i se sancionin les persones incíviques. 5. Crearem una gran zona verda al torrent de Lligalbé i treballarem i consensuarem amb els veïns de l’entorn els projectes urbanístics que s’hi desenvolupin. Can Baró 1. Desenvoluparem el parc dels Tres Turons com a parc mixt. Atenendrem les persones afectades i concretarem la situació dels veïns i les veïnes que hi viuen, millorarem també la seguretat i la convivència en els entorns, incrementant-los la qualitat de vida. 2 . Farem un programa de retirada d’amiant a la zona dels Tres Turons, amb especial incidència als barris de Can Baró i el Guinardó. 3. Convertirem el solar conegut com a Talleres Muñoz en zona verda i equipament esportiu, i fomentarem una promoció d’habitatge públic de lloguer per a joves i persones grans. 4. Reurbanitzarem l’avinguda de Can Baró i prioritzarem les millores dels carrers del conjunt del barri de forma consensuada amb el veïnat. 5. Continuarem realitzant millores i remodelacions al Casal Pirineu per millorar-ne les prestacions i l’accessibilitat, perquè esdevingui el punt neuràlgic de l’activitat cultural i social del barri. 6. Millorarem la freqüència de pas dels autobusos de les línies V19 i 24 per garantir-ne un bon servei. 7. Durem a terme un Pla de dinamització comercial al barri per posar fre al constant tancament de negocis al barri de Can Baró. 154 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN El Guinardó 1. Engegarem per fases un Pla integral de reurbanització dels carrers del barri, amb la participació i el consens del veïnat per tal de marcar les diferents prioritats. 2. Construirem el Casal de Gent Gran del Guinardó a la Torre Garcini i n’obrirem els jardins als veïns i les veïnes. 3. Elaborarem i executarem el projecte de reforma de la plaça Catalana. 4. Dins del Pla d’accessibilitat global del districte, construirem les escales automàtiques del carrer de Gènova. 5. Farem un Pla de millora del manteniment d’ascensors i escales automàtiques de tot el districte per actualitzar els aparells i reduir el temps d’espera en cas de reparació. 6. Materialitzarem el Pla de mobilitat del Guinardó amb el consens i el treball del veïnat i les entitats del barri. 7. Farem un programa de retirada d’amiant a la zona dels Tres Turons, amb especial incidència als barris de Can Baró i el Guinardó. 8. Convertirem el solar conegut com a Talleres Muñoz en zona verda i equipament esportiu, i fomentarem una promoció d’habitatge públic de lloguer per a joves i persones grans. La Font d’en Fargues 1. Acabarem la reurbanització la plaça de la Font d’en Fargues, tot recuperant i donant protagonisme a la font i al quiosc modernista, i arranjarem tot el seu entorn. 2. Farem un Pla de retirada progressiva de pals d’electricitat dels carrers del barri per facilitar l’accessibilitat a peu del veïnat i dels infants de les escoles del barri. 3. Farem un Pla de millora del manteniment d’ascensors i escales automàtiques de tot el districte per actualitzar els aparells i reduir el temps d’espera en cas de reparació, i estudiarem la posada en funcionament de noves escales i ascensors al barri. 4. Farem un Pla integral de millora dels carrers del barri per millorar-ne l’estat de les voreres, l’asfalt, les canalitzacions i la il·luminació. 5. Incrementarem la presència de la Guàrdia Urbana al barri per prevenir els robatoris que es duen a terme en domicilis i vehicles. El Carmel 1. Millorarem la rambla del Carmel, executant les mesures consensuades amb el veïnat en el marc dels processos de participació. 2. Reurbanitzarem l’espai de la zona de petanca de l’Espai Jove Boca Nord d’acord amb les necessitats del veïnat del barri. 3. Arranjarem i farem un Pla de reforma integral del passatge de Ceuta i el seu entorn. 4. Millorarem la línia de bus 86. 5. Estudiarem la reordenació de les àrees verdes d’aparcament 25 i 31, per garantir que els veïns del Carmel puguin aparcar al barri, i treballarem per incrementar el nombre 155 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN de places d’aparcament actuals. 6. Donarem solucions i atendrem les persones afectades urbanísticament pel PGM del Carmel i els Tres Turons. 7. Farem un Pla de millora del manteniment d’ascensors i escales automàtiques de tot el districte per actualitzar els aparells i reduir el temps d’espera en cas de reparació, i estudiarem la posada en funcionament de noves escales i ascensors al barri. La Teixonera 1. Farem realitat l’execució dels projectes de cobriment i soterrament de la ronda de Dalt consensuats amb els veïns durant el mandat de l’alcalde Trias. I ho farem guanyant zones verdes gràcies al cobriment, unint l’espai verd de la muntanya amb la ciutat. 2. Acabarem la construcció de l’Escola Bressol de la Teixonera. 3. Recuperarem la Bòbila com a equipament per al barri i urbanitzarem els entorns del mercat de la Vall d’Hebron-Teixonera. 4. Estudiarem cas per cas les afectacions dels planejaments de Teixonera 1 i Teixonera 2 perquè, en aquells casos en què l’estat de les finques ho permeti, es pugui procedir a la seva desafectació. 5. Durem a terme l’arranjament, la pavimentació i la dignificació de la pestanya situada entre els carrers de Santa Rosalia, Fastenrath i Sant Crispí. 6. Executarem actuacions d’arranjament del paviment de la plaça de la Vall d’Hebron per millorar-ne la seguretat i l’accessibilitat. 7. Farem accions de millora, com els vestidors i les noves graderies, al CEM Teixonera-Vall d’Hebron. Sant Genís dels Agudells 1. Farem realitat l’execució dels projectes de cobriment i soterrament de la ronda de Dalt consensuats amb els veïns durant el mandat de l’alcalde Trias. I ho farem guanyant zones verdes gràcies al cobriment, unint l’espai verd de la muntanya amb la ciutat. 2. Durem a terme un programa d’adequació dels murs de contenció de Sant Genís. 3. Repararem i substituirem el mobiliari malmès dels entorns de Can Soler per la mala qualitat dels que es van instal·lar en la primera fase, i acabarem amb l’execució de la segona fase. 4. Dins del Pla d’accessibilitat global de districte, instal·larem escales automàtiques entre l’avinguda d’Elies Pagès i el carrer d’Olvan i estudiarem la instal·lació d’ascensors entre els carrers de Samària i Judea i entre Idumea i Natzaret. 5. Conjuntament amb el veïnat, programarem un calendari d’actuacions prioritàries en millores i urbanitzacions de les voreres del barri i acabarem d’executar els projectes compromesos i pendents del Pla de barris. Montbau 1. Farem realitat l’execució dels projectes de cobriment i soterrament de la ronda de Dalt consensuats amb els veïns durant el mandat de l’alcalde Trias. I ho farem guanyant zones 156 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN verdes gràcies al cobriment, unint l’espai verd de la muntanya amb la ciutat. 2. Dotarem econòmicament les mesures definides en la proposta impulsada pels veïns “Montbau més accessible”, com per exemple les rampes del carrer de la Poesia. 3. Treballarem, conjuntament amb el veïnat, per proveir el barri de més equipaments. 4. Promocionarem les activitats per a la gent gran del barri, que permeti tenir un ampli calendari d’ofertes formatives, culturals i lúdiques, i dotarem el barri d’un espai de trobada per a la gent gran. 5. Farem un Pla de manteniment i millora de l’espai públic del barri, amb especial atenció als carrers de Vayreda, Roig i Soler i a aquelles zones amb necessitats especials que suposin un perill per als vianants. 6. Treballarem amb mètodes de gestió ètica per fer front a la proliferació de senglars. 7. Durem a terme actuacions de millora del paviment del carrer de Zurbaran i del carrer de l’Harmonia, entre d’altres. La Vall d’Hebron 1. Farem realitat l’execució dels projectes de cobriment i soterrament de la ronda de Dalt consensuats amb els veïns durant el mandat de l’alcalde Trias. I ho farem guanyant zones verdes gràcies al cobriment, unint l’espai verd de la muntanya amb la ciutat, tot creant nous equipaments municipals, fent avançar l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron a l’altre cantó de la ronda de Dalt. 2. Urbanitzarem les places interiors de Juan de Mena i de Pare Mariana. 3. Definirem, conjuntament amb el veïnat, els nous usos de la plaça de Joan Cornudella. 4. Farem la taula d’equipaments al barri. 5. Construirem una biblioteca al barri de la Vall d’Hebron. La Clota 1. Avançarem la urbanització dels carrers pendents de la Clota Reordenació i la Clota Conservació, consensuada amb el veïnat, millorant els accessos mentre hi hagi afectacions. 2. Dignificarem la imatge del barri, fent realitat el projecte del parc central de la Clota, millorant la il·luminació i ampliant les actuacions de neteja. 3. Treballarem per millorar la seguretat del barri mitjançant la vessant social, per tal d’acabar els assentaments il·legals i les actuacions delictives. Horta 1. Treballarem, juntament amb els gestors, per poder impulsar la millora de les instal·lacions del CEM Horta, tenint en compte la demanda per part del veïnat de construir la piscina d’estiu a l’aire lliure. 2. Executarem el projecte de reforma integral del mercat d’Horta i el seu aparcament associat. 3. Revertirem els canvis en el sentit de circulació de carrers com el de Campoamor o el de Carles Collet per guanyar fluïdesa del 157 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN trànsit al barri d’Horta. 4. Acabarem la construcció de l’ascensor que unirà el torrent de Can Mariner amb el carrer de Feliu i Codina i estudiarem la projecció d’escales automàtiques al passatge de Vila i Rosell i d’un ascensor que uneixi el torrent de Can Mariner amb el carrer de Cartellà. 5. Remodelarem i millorarem el mercat d’Horta i el seu aparcament associat. 6. Dins el Pla de conservació del patrimoni i de recuperació d’espais públics, treballarem per rehabilitar elements patrimonials com la Torre del Moro i el Palau del Marquès d’Alfarràs. 7. Estudiarem la rehabilitació de les plantes superiors de Can Crehuet per ferhi un espai destinat al teixit associatiu del barri. 8. Farem un Pla integral de millora dels carrers del barri, amb especial èmfasi a la part d’Horta Residencial, per millorar-ne l’estat de les voreres, l’asfalt, les canalitzacions i la il·luminació. La Font del Gos, Can Papanaps i Cal Notari 1. Farem realitat l’execució dels projectes de cobriment i soterrament de la ronda de Dalt consensuats amb els veïns durant el mandat de l’alcalde Trias. I ho farem guanyant zones verdes gràcies al cobriment, unint l’espai verd de la muntanya amb la ciutat. 2. Farem que el transport públic arribi a la part alta de la Font del Gos i posarem en marxa el servei de bus a demanda. 3. Treballarem per cercar solucions de les diverses afectacions urbanístiques de la zona, prioritzant el consens veïnal a l’hora de definir intervencions urbanístiques de millora i adequació dels serveis (drenatge d’aigües i il·luminació) i dels carrers del barri. 4. Intensificarem el desbrossament d’arbres i la neteja dels entorns verds del barri. 5. Acondiciarem, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, el Local Social de la Font del Gos, millorant-ne l’accés i les instal·lacions.
EL NOU BARRIS QUE FUNCIONA
El districte de Nou Barris és un territori caracteritzat per l’esforç, la dedicació, el treball continuat durant dècades i la reivindicació de tot allò que durant massa anys a la resta de la ciutat era habitual i aquí era extraordinari. Un districte que disposa com a gran valor de la seva rica xarxa associativa, d’orígens i característiques diverses, i un veïnat que ha demostrat en molts moments de la seva història que Nou Barris mereix el que és: un districte amb moltes potencialitats. Nou Barris també és dels pioners de la lluita per la immersió lingüística en català, per la millora i l’accés del transport públic en els seus 13 barris, i un districte on l’orgull de formar-ne part és cada cop més ferm. Prèviament que Nou Barris es consolidés com a districte, ja era territori de solidaritat, suport mutu i treball comunitari, cosa que ha perdurat al llarg del temps fins als nostres dies. És evident que, durant les darreres dècades, el districte ha experimentat una forta transformació en 158 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN l’àmbit social i urbanístic i que les diverses administracions han hagut d’impulsar respostes per a un territori canviant que reclamava més protagonisme dins de la ciutat i del país. Nou Barris creix i també ho fa el seu talent i les seves potencialitats. Disposem de grans equipaments, d’un teixit comercial i econòmic cada vegada més ric i de centres formatius d’excel·lència. Però no en tenim prou. Nou Barris disposa d’eines suficients per guanyar protagonisme a l’escena econòmica, cultural i formativa de la ciutat. Creiem en una Barcelona multicèntrica on Nou Barris sigui sinònim de progrés econòmic i social. Volem que Nou Barris guanyi importància i que es posi al centre del debat la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes. Som un districte de 13 barris, cadascun amb una realitat diversa, però tots tenen una identitat i essència pròpia. Volem ser-hi per a tots ells, per a impulsar aquells que tinguin més dificultats i atendre’n les necessitats més concretes. Nou Barris també requereix d’una visió social en les polítiques públiques que s’emprenguin, necessita un esforç per atendre les seves necessitats, motiu pel qual volem treballar l’atenció global a les persones en totes les seves etapes vitals i la protecció de les famílies i la infància, amb especial atenció als col·lectius socials més vulnerables.
Amb l’objectiu de garantir el seu benestar i la seva qualitat de vida, però fugint de la manca d’ambició política que ens han volgut aplicar a Nou Barris. En aquest districte, el que es requereix i volem impulsar és atorgar confiança en les seves potencialitats i facilitar oportunitats reals per assolir el benestar que els seus veïns i veïnes mereixen. Què defensem? Una Barcelona multicèntrica on Nou Barris guanyi el protagonisme econòmic, cultural, educatiu i esportiu que mereix dins de la ciutat. Impulsar polítiques públiques ambicioses que estimulin l’activitat econòmica a Nou Barris per, precisament, generar el progrés social que necessitem al districte. Potenciar i posar al centre el progrés i el benestar dels veïns i les veïnes de Nou Barris en totes les seves etapes vitals. Un districte cohesionat, on el seu ric teixit veïnal, cultural i esportiu sigui escoltat i guanyi protagonisme en la participació i elaboració de polítiques públiques. Un districte net, segur, que generi oportunitats per a tothom i on s’hi garanteixi la convivència i el civisme en tots els barris. Posar en valor la història de Nou Barris. Per això és urgent impulsar un pla de protecció del nostre patrimoni històric, arquitectònic i cultural. Un Nou Barris que guanya verd urbà. On Collserola baixi a l’entramat urbà dels nostres carrers i places i que la natura ocupi més espai del que tenim avui, i que aquest estigui en condicions de manteniment òptimes. Grans propostes de districte 1. Reprendrem la cobertura de la ronda de Dalt. Iniciarem els tràmits per cobrir els trams que resten al seu pas per Nou Barris, per guanyar espai verd urbà i millorar la cohesió i la permeabilitat dels barris frontera d’aquest eix viari. 2. El futur i el present de Nou Barris passen per la formació i l’ocupació. Impulsarem accions 159 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN i programes orientats a fomentar la inserció laboral de la població, mitjançant la incorporació de nous recursos, serveis i programes de promoció econòmica i de formació per a la capacitació de cara a nous sectors econòmics. 3. Impulsarem la creació o les millores d’equipaments culturals i de trobada per a la gent dels barris del nostre districte, dotant-los d’una estructura cultural potent i de referència dins de la nostra ciutat. 4. Volem potenciar de manera decidida l’augment d’habitatge de lloguer assequible a Nou Barris mitjançant l’activació dels solars municipals disponibles, la col·laboració amb el sector privat i l’entesa amb totes les administracions públiques competents en matèria d’habitatge. L’augment del preu del lloguer a Nou Barris ha estat d’un 46 % des que Ada Colau és alcaldessa i cada cop més famílies tenen severes dificultats per poder accedir a un habitatge o mantenir el seu. Això ha generat un nou problema: persones treballadores que amb el seu salari no poden accedir a un habitatge però que, alhora, no reben cap mena d’ajut o suport per poder accedir-hi pel fet de treballar. Això ha comportat que a Nou Barris tinguem milers de famílies invisibles als ulls de l’Ajuntament i cal canviar-ho urgentment. 5. Impulsarem un pla per lluitar contra les ocupacions delinqüencials en habitatges i locals o que atemptin contra la seguretat i la convivència de les finques i els barris. 6. Atenent que gran part de l’ocupació de Nou Barris ve generada pel petit de comerç de barri, farem un pla de suport econòmic als eixos comercials degut a l’increment de preus dels subministraments. Altres propostes de districte 1. Elaborarem un pla per aplicar mesures que condueixin a millorar la seguretat i la convivència a l’espai públic, potenciant la figura de la Guàrdia Urbana de proximitat i de la policia de barri. 2. Impulsarem un Pla de millora del manteniment i neteja de l’espai públic específic per a Nou Barris. 3. Crearem un Pla especial d’ampliació i adequació de les zones verdes del districte. 4. Impulsarem les mesures necessàries per tal que Nou Barris sigui un nou pols de generació d’activitat econòmica i d’aposta per al talent juvenil dels centres d’educació superior del districte. 5. Fomentarem les entitats de cultura popular catalana i la creació, promoció i difusió d’actes culturals que esdevinguin referents de ciutat. 6. Farem un Pla de millora de l’enllumenat del districte.
7. Continuarem desenvolupant el Pla de barris, n’actualitzarem les mesures conjuntament amb les entitats i el veïnat de la zona, i incorporarem una línia de promoció esportiva dins dels projectes de cada barri. 8. Crearem el Consell de Cultura de Nou Barris. 9. Impulsarem un nou Pla de comerç del districte de Nou Barris, en col·laboració amb el teixit comercial, que s’adapti a les noves realitats i reptes del comerç. 160 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN 10. Des del Departament de Llicències del districte, s’informarà els nous comerços sobre l’associacionisme comercial a la zona on tenen el seu establiment. 11. Realitzarem un Pla estratègic per protegir el patrimoni històric de Nou Barris. 12. Impulsarem un Pla estratègic per incrementar la pràctica esportiva dels menors de 18 anys. 13. Treballarem per fer més amable l’avinguda Meridiana, mantenint un diàleg permanent amb tots els agents implicats, especialment amb els representats dels barris d’entrada a la ciutat: Ciutat Meridiana, Vallbona, Torre Baró, Trinitat Nova i la Prosperitat. Propostes per barri Vallbona 1. Facilitarem la consecució d’un nou camp de futbol al barri per garantir la continuïtat del projecte social i esportiu que desenvolupen les entitats esportives de Vallbona. 2. Atenent que hi ha zones del barri amb unes comunicacions en transport públic nocturn molt deficient, impulsarem millores per garantir la mobilitat nocturna en autobús. 3. Treballarem amb les administracions públiques competents per assolir el soterrament de les línies ferroviàries. 4. Seguirem treballant per millorar els carrers del barri i la seva accessibilitat. 5. Impulsarem plans d’inserció laboral específics per a la Zona Nord de Nou Barris. Can Peguera 1. Continuarem amb el procés de rehabilitació de les cases del barri. 2. Impulsarem la millora dels carrers del barri que resten per reurbanitzar. 3. Farem un programa específic de millora de la neteja i del verd urbà de Can Peguera.
Canyelles
1. Construirem el nou poliesportiu previst al carrer d’Antonio Machado. 2. Millorarem l’accessibilitat al Casal de Gent Gran Pau Casals mentre s’impulsa un nou equipament a Canyelles. 3. Continuarem amb la rehabilitació de finques, tot garantint els ajuts econòmics necessaris. 4. Impulsarem millores a les instal·lacions del camp de futbol municipal de Canyelles. 5. Impulsarem un Pla de dinamització comercial propi per al barri. 6. Continuarem amb les millores dels interiors i carrers del barri. 7. Mantindrem les zones d’aparcament del barri sense zona verda. Ciutat Meridiana 1. Continuarem la implementació d’una base d’ambulància a l’entorn del CAP de la 161 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN Zona Nord. 2. Rehabilitarem de manera integral, dins del marc del Consorci d’Educació de Barcelona, l’Escola d’Educació Especial Sant Joan de la Creu. 3. Reimpulsarem un Pla de viabilitat i actualització del Mercat de Ciutat Meridiana. 4. Impulsarem un Pla d’equipaments per al barri en col·laboració amb el veïnat i les entitats. 5. Parlamentarem amb tots els agents i les administracions públiques per assolir més habitatge assequible i social a Ciutat Meridiana. 6. Treballarem per millorar l’accessibilitat de la part alta del barri. 7. Impulsarem un Pla de seguretat i convivència propi per a la Zona Nord. La Guineueta 1. Impulsarem, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, un nou casal de gent gran al barri.
2. Continuarem amb els ajuts per col·locar ascensors a les finques que no són accessibles. 3. Millorarem el Pla de manteniment del verd urbà al barri i al parc de la Guineueta. 4. Continuarem amb el projecte de rehabilitació de la masia de Can Carreras per convertir-la en una escola bressol i serveis per a la infància i joventut. 5. Impulsarem la millora de l’enllumenat al barri i un pla de poda de l’arbrat adequat a les necessitats dels veïns i les veïnes. 6. Canviarem la gespa i millorarem les instal·lacions del camp de futbol municipal de la Guineueta. La Prosperitat 1. Impulsarem i construirem els equipaments al solar de l’antiga fàbrica Ideal Plàstica Flor. 2. Crearem un Pla de dinamització comercial propi per al barri de la Prosperitat. 3. Impulsarem un projecte per reactivar econòmicament locals comercials que resten tancats, especialment enfocat a l’emprenedoria jove. 4. Elaborarem un Pla de protecció del patrimoni històric del barri. 5. Crearem un Pla de convivència i civisme adaptat a les necessitats i realitats de la Prosperitat. 6. Adaptarem un Pla de neteja propi per a la Prosperitat i s’impulsaran mesures de millora del servei de recollida de trastos i mobles. Porta 1. Celebrarem un procés participatiu per decidir els usos de l’antic camp de futbol de la Damm i iniciarem les obres dels equipaments futurs. 162 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN 2. Continuarem dotant de contingut i usos la masia de Can Valent. 3. Continuarem amb la dignificació de l’espai existent entre els carrers de la Selva, de Pintor Alsamora i el cementiri de Sant Andreu. 4. Millorarem i reurbanitzarem els carrers que encara resten pendents, dignificant-los i fent-los més amables per als vianants, especialment per a les persones amb discapacitat. 5. Impulsarem un Pla per a la recuperació i manteniment del verd urbà de Porta. 6. Impulsarem un Pla de convivència i civisme al barri de Porta. Roquetes 1. Iniciarem el procés d’establir equipaments a l’amfiteatre de Roquetes. 2. Urbanitzarem i millorarem el parc del Pla de Fornells. 3. Iniciarem el procés de reurbanització dels carrers del barri, donant especial importància a la part alta. 4. Iniciarem els tràmits per ampliar el Centre Ton i Guida. 5. Farem un programa específic de millora de la neteja i del verd urbà de Roquetes. Torre Baró 1. Farem una aposta decidida per millorar l’espai públic del barri: voreres, carrers, parcs infantils i enllumenat. 2. Impulsarem un bus de barri ordinari que connecti Torre Baró amb els serveis i les parades de metro i Rodalies.
3. Continuarem la implementació d’una base d’ambulància a l’entorn del CAP de la Zona Nord. 4. Impulsarem mesures concretes per a Torre Baró per millorar la neteja i el civisme al barri. 5. Continuarem treballant per donar ús als aparcaments soterrats de la plaça dels Eucaliptus. Trinitat Nova 1. Regenerarem, conjuntament amb l’opinió dels veïns i les veïnes, l’illa compresa entre la Via Favència, el carrer d’Aiguablava i carrer de Fenals. 2. En col·laboració amb el veïnat, impulsarem possibles usos com a equipaments als baixos de les possibles noves promocions d’habitatges previstes i no executades. 3. Realitzarem un Pla d’actualització i ampliació dels parcs infantils del barri. 4. Elaborarem un Pla de protecció i conservació del patrimoni històric del barri, com n’és el pont dels Tres Ulls, entre d’altres. 5. Millorarem l’enllumenat del barri, especialment de les zones més fosques i dels entorns del transport públic. 163 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN 6. Impulsarem un Pla específic per a la Trinitat Nova per millorar el manteniment de l’espai verd urbà. El Turó de la Peira 1. Continuarem el projecte de desenvolupament d’equipaments a l’illa Q del Turó de la Peira. 2. Millorarem els vestidors del camp de futbol municipal del Turó de la Peira. 3. Reformarem de manera integral el parc del Turó de la Peira. 4. Impulsarem la protecció del patrimoni històric del barri, com la Casa del Rellotge de Sol del carrer Pi i Molist. 5. Treballarem amb les entitats veïnals un possible Pla específic per millorar la convivència i el civisme al barri. Verdun 1. Impulsarem un Pla de dinamització comercial propi per al barri de Verdun. 2. Continuarem la millora de l’enllumenat públic al barri.
3. Estudiarem la possibilitat de realitzar un nou projecte de reforma de la Via Júlia. 4. Treballarem per assolir un Pla de neteja propi i específic que doni resposta a les necessitats actuals del barri. 5. Intensificarem la vigilància de locals de concurrència pública que no compleixin amb les ordenances. Vilapicina i la Torre Llobeta 1. Impulsarem una nova escola bressol municipal al barri. 2. Encetarem un Pla de recuperació del patrimoni històric de Vilapicina i la Torre Llobeta. 3. Estudiarem la possibilitat d’establir una zona d’esbarjo per a gossos. 4. Millorarem l’espai verd urbà del barri, donant especial importància als jardins de Can Xiringoi. EL SANT ANDREU QUE FUNCIONA En una ciutat de barris com és Barcelona, el districte de Sant Andreu, situat a l’extrem nordest del terme municipal, és un espai divers i plural, que encara té el privilegi de créixer i la capacitat de desenvolupar encara més el seu potencial. Per aconseguir-ho, necessitem que des del territori es coordinin totes les necessitats dels set barris de Sant Andreu i que es facin arribar a les administracions adients. Som el districte on s’han obrat més canvis en els darrers anys (Casernes, Meridiana, Porta Trinitat, etc.) i les projeccions de creixement associades a les obres més ambicioses vinculades a la ciutat (i endarrerides, com l’estació de l’AVE de la Sagrera i el parc lineal, entre d’altres). El fort teixit associatiu andreuenc té per dret propi d’arrelament un paper fonamental en el disseny del futur del districte, i també en la conservació del patrimoni i d’aquells símbols del seu passat agrícola (com el rec Comtal) o l’industrial (com la fàbrica Fabra i Coats). 164 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN Les tradicions i la cultura popular marquen el seu calendari festiu, que els més de 150.000 veïns i veïnes viuen amb il·lusió i fervor. Aquestes festes són una oportunitat per mostrar la riquesa calidoscòpica de la cultura catalana, avui ben viva als barris del districte de Sant Andreu. Si Barcelona és el cor metropolità de Catalunya, de ben segur Sant Andreu és la sang que el fa bategar.
Cada racó del novè districte de Barcelona explica una història. Per exemple, el coratge de voler començar de nou per construir una vida millor o el valor de la feina ben feta que acabarà sent reconeguda de ben lluny, com va ser el cas de la Pegaso. I, fins i tot, la lluita per la llibertat del país: el 1640, els segadors van reunir-se davant de la l’antiga església de Sant Andreu de Palomar. En aquest sentit, Sant Andreu és el districte que millor reflecteix la riquesa i la pluralitat de la història de Barcelona i de Catalunya, i el que millor exemplifica la potencialitat del seu futur. Què defensem? Un Sant Andreu per viure. On la seguretat, la neteja i l’eficiència en la mobilitat estiguin garantides. Un Sant Andreu de creixement. En defensa de l’impuls del sector econòmic als nostres barris, de les persones autònomes, del comerç del barri, de les petites i mitjanes empreses i també de les que són més grans i generadores d’ocupació. Un Sant Andreu social. Per al progrés, la disminució de les desigualtats i l’arrelament de les persones migrades. Un Sant Andreu orgullós de les seves arrels.
Per a la defensa de la cultura catalana i la conservació i dignificació del nostre patrimoni, especialment l’arquitectònic i l’industrial, que tan fortament lligats estan amb el districte de Sant Andreu. Grans propostes de districte 1. Realitzarem un Pla de mobilitat per tot el districte per donar resposta a totes les necessitats, sense oblidar la qualitat ambiental. 2. Instal·larem contenidors intel·ligents d’última generació per a fomentar el compromís col·lectiu de reciclar més i millor, i estudiarem com dur a terme la reversió del sistema de porta a porta. 3. Impulsarem la recuperació del patrimoni arquitectònic dels nostres barris. 4. Continuarem reformant la Meridiana per tal de fer-la més humana, però sempre executant un projecte consensuat amb els veïns i les veïnes. Altres propostes de districte 1. Elaborem un estudi específic del districte respecte a la localització de contenidors i papereres. 2. Adequarem progressivament tots els parcs infantils per tal que esdevinguin inclusius. 3. Millorarem l’enllumenat en moltes zones dels set barris, instal·lant elements eficients i sostenibles. 4. Replantejarem amb coherència l’arbrat del districte. Replantarem els 800 arbres que manquen i realitzarem una substitució progressiva dels arbres que causen problemes a la salut. 165 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN
5. Construirem un nou espai de treball per a la comissaria de la Guàrdia Urbana del districte de Sant Andreu. 6. Vetllarem per garantir el benestar animal creant nous i millors espais per a gossos i tindrem cura de les colònies de gats existents al districte. 8. Desenvoluparem el Pla director del rec Comtal al seu pas pel districte de Sant Andreu. 9. Realitzarem millores als centre cívics del districte que ho necessiten. 10. Repensarem noves accions socials, sobretot per als barris de la Franja Besòs. Propostes de barri La Trinitat Vella 1. Executarem el projecte urbanístic a la Trinitat Nord per reallotjar el veïnat afectat i construir els equipaments necessaris i acordats. 2. Garantirem l’accessibilitat universal al parc de la Trinitat. 3. Adquirirem, restaurarem i adequarem Villa Piedad perquè esdevingui un equipament. 4. Convertirem els locals del passadís en un espai d’acollida d’entitats. Baró de Viver 1. Millorarem l’enllumenat de la sortida de l’estació de metro de Baró de Viver.
2. Impulsarem la instal·lació d’ascensors a les finques que no en disposen per millorar substancialment la vida de les persones. 3. Preservarem la seguretat ciutadana, a través de la coordinació dels cossos policials i els serveis de mediació, per garantir la convivència. 4. Donarem suport a les entitats esportives del barri que mitjançant els esports fan una gran tasca de cohesió social. El Bon Pastor 1. Treballarem perquè el projecte Mercedes (Elizalde-Enmasa) es realitzi amb el màxim consens possible. Estudiarem la redistribució d’alçades, que es mantingui el màxim de la seva singular arquitectura possible i que els equipaments públics que hi vagin destinats donin resposta a les necessitats actuals, com ara un nou centre de formació d’adults i un centre de vida comunitària. 2. Impulsarem un Pla integral de millora i reactivació del polígon del Bon Pastor perquè esdevingui energèticament suficient, ambientalment sostenible i el faci atractiu a noves inversions, a més de consolidar les existents. 3. Restaurarem la Casa Sanchís per convertirla en un nou equipament per al barri.
4. Millorarem les instal·lacions del CEM per impulsar la vida esportiva, que tant pot aportar en termes de cohesió social. 5. Executarem la cinquena fase d’habitatges al Bon Pastor. Sant Andreu de Palomar 1. Instarem i col·laborarem en la urgent restauració de la capella del Sant Crist dels Segadors, en coordinació amb els altres ens implicats. 166 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN 2. Restaurarem i donarem un ús cultural a les cases del carrer del Pont. 3. Consolidarem el pati de l’Escola Eulàlia Bota. 4. Construirem els equipaments pendents a Casernes, com el poliesportiu i l’escola bressol. 6. Donarem suport als equipaments i les entitats per dinamitzar la zona de Can Portabella.
7. Impulsarem una línia d’ajuda per tal de rehabilitar i reformar el Casal Catòlic de Sant Andreu. La Sagrera 1. Desenvoluparem un espai de memòria històrica que reconegui el valor patrimonial i històric de l’antiga entrada d’EnasaPegaso. 2. Crearem un Pla especial per mantenir l’espai de la Nau Bostik com a referent de la cultura urbana a Barcelona. 3. Rehabilitarem l’Espai 30. 4. Transformarem la Torre del Fang en un equipament públic. 5. Treballarem per millorar la convivència de l’emblemàtica plaça de Masadas. 6. Reordenarem la distribució del transport públic en superfície. El Congrés i els Indians 1. Impulsarem l’execució dels equipaments pendents al Canòdrom, entre els quals el necessari poliesportiu. 2. Rehabilitarem el laboratori del doctor Ferran i Clua i en farem un nou equipament públic. 3. Executarem un Pla de regeneració urbana per millorar l’eficiència energètica dels habitatges. 4 . Adquirirem les galeries comercials de l’interior d’illa de Felip II i Riera d’Horta per ampliar els equipaments públics del barri. 5. Dissenyarem un Pla de xoc per salvar el comerç de proximitat.
Navas
1. Reorganitzarem la plaça de Ferran Reyes, els jardins de Maria Soteras Mauri i la plaça d’Islàndia. 2. Preservarem la seguretat ciutadana a través de la coordinació dels cossos policials i els serveis de mediació, per garantir la convivència. 3. Millorarem l’enllumenat al barri aplicant-hi les noves tecnologies, sobretot en aquells punts on urgeix, per a garantir la seguretat de les persones. EL SANT MARTÍ QUE FUNCIONA El districte de Sant Martí és un territori que es caracteritza per la seva diversitat i contrastos. Aquest és el segon districte més gran de Barcelona i, encara que té un passat agrícola i industrial, està enfocat cap al futur gràcies a dos grans projectes: el 22@ i l’estació de la SagreraSant Martí. Això no obstant, el districte també té barris amb menys recursos i marginats, com ara el Besòs i el Maresme i la Verneda i la Pau. 167 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN En els últims 8 anys, el districte ha escoltat moltes promeses que no s’han complert i ha patit imposicions polítiques que no s’apropen a les necessitats ni a la voluntat ciutadana. Això ha portat a baixes quotes de participació i implicació de molts veïns i entitats.
La manca de manteniment i neteja dels darrers anys ha creat una imatge poc amable i ambiciosa que no simbolitza la realitat d’un districte amb grans possibilitats i expectatives. Què defensem? A Sant Martí, defensem el benestar de les persones per sobre de tot. Per aconseguirho, hem de tenir en compte les necessitats de tothom, escoltant les persones que ens voten i les que encara no ho fan, des de les més grans fins a les més joves. Hem de buscar l’equilibri i la millora màxima de tots els àmbits, incloent-hi els socials, de seguretat, econòmics, educatius, de salut, d’habitatge, de mobilitat i accessibilitat, culturals, de gènere, esportius, mediambientals, tecnològics i històrics. Això ens permetrà establir una autèntica democràcia, en què el respecte, el civisme i el creixement positiu siguin l’estàndard. Per tal d’aconseguir aquest repte, és important considerar Sant Martí com un tot. Un tot format per 10 nuclis generadors de la seva pròpia idiosincràsia, però interrelacionats, que col·laboren i es potencien entre ells. Un tot en què és necessari estudiar i resoldre adequadament tots els grans projectes que s’hi realitzin, sempre amb el consens i la participació activa dels veïns i les veïnes, però en què també sigui important donar la rellevància necessària a la millora i el manteniment dels espais i equipaments ja existents. Així, serem capaços de crear un Sant Martí amb els recursos de ciutat i la proximitat dels barris. Per tant, la nostra proposta és centrar-nos en les persones i en el benestar dels ciutadans i les ciutadanes de Sant Martí.
Hem de treballar perquè el districte esdevingui un lloc atractiu i acollidor, on tothom hi pugui viure bé o s’hi senti ben rebut. Grans propostes de districte La plaça de les Glòries ha d’encabir tots aquells espais acordats amb el veïnat i ha d’estar dotada d’una mobilitat amable per a tot l’entorn, tant per als habitants com per als comerços i tant per als residents com els qui hi són de pas. És la manifesta oportunitat de cobrir moltes mancances i necessitats dels dos barris del districte que la comparteixen. De la plaça de les Glòries en surt cap al Besòs la via que parteix i separa Sant Martí, la Gran Via de les Corts Catalanes, una via sorollosa que, coberta, podria ser un gran espai de gaudi, d’espai verd i de comunicació entre barris. La plaça de les Glòries és un punt neuràlgic de la ciutat que ja no permet més errors. El 22@ ha de ser el districte de la innovació, alhora que ho ha de ser també de la preservació del patrimoni arquitectònic industrial, i ha de guardar l’equilibri d’usos per ser model de ciutat, amb habitatge, comerç, ben dotat d’equipaments, zones enjardinades i serveis tant per al ciutadà com per a les empreses.
Sempre respectant el veïnat actual, les seves tradicions i les seves necessitats. El Front Litoral ha de ser la projecció de Sant Martí al món i el seu pulmó d’aire fresc. Barcelona és actualment una ciutat litoralment poc aprofitada i inacabada. Cal urbanitzar urgentment la part del passeig litoral que encara resta, omplint-lo d’espai verd, cobrint la ronda, fent un gran projecte esportiu a la plataforma del zoo marí i donant vida a tant de ciment inert del Fòrum. Un projecte urgent acordat amb els veïns 168 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN que fa 8 anys va quedar guardat en un calaix i que, a banda de la pròpia millora de la zona, té la important missió d’unir i integrar el barri del Besòs i el Maresme a la ciutat. La futura estació de la Sagrera-Sant Martí ha de tenir una influència molt extensa sobre el districte. Aquesta gran obra ha de servir per repensar i reurbanitzar tot l’entorn del territori i per posar visió de futur en tot allò que en el present o el futur immediat s’hi projecti. No ha de ser només una estació, ha de dinamitzar tot un territori. Actualment, aquest barri, de la rambla de Guipúscoa cap amunt mostra un aspecte d’haver quedat en un passat poc atractiu i totalment mancat de manteniment. La construcció de l’estació ha de ser un motiu més que justificat per actualitzar-lo. Al nord del districte, la rambla de Prim ha d’esdevenir un autèntic eix vertebrador dels barris amb el seu entorn. A l’extrem muntanya, el nou pont de Santander, l’estació de la SagreraSant Martí i l’operació urbanística del Sector Prim han de permetre la connexió amb el districte de Sant Andreu.
A l’extrem mar, l’allargament de Prim fins a connectar amb el front marítim i el desenvolupament del 22@ nord ha de permetre la permeabilitat d’aquests nous projectes sobre el barri del Besòs i el Maresme. Altres propostes de districte 1. Escoltarem i atendrem les necessitats i les mancances que afecten a totes les diferents franges d’edat, per ajustar serveis i equipaments a la demanda real present i encarada cap al futur. 2. Avaluarem tots els canvis realitzats durant els darrers 8 anys i reordenarem els carrers que adients per assegurar una mobilitat més fluida i reduir la contaminació, gràcies a l’estalvi de temps. També impulsarem la urbanització definitiva de tots aquells projectes que actualment es troben en precarietat i mal estat, a més de corregir aquells elements que inciten a un mal ús de l’espai públic. 3. Ampliarem la partida de manteniment al districte per assegurar recursos durant tot l’any davant de successos imprevistos i farem un seguiment exhaustiu del compliment del contracte de neteja d’acord amb els suggeriments dels veïns. 4. Promourem la cura de l’espai públic mitjançant la contractació d’agents cívics en zones de gran concurrència o considerades crítiques, a més d’aprofundir la col·laboració entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra en la lluita contra les ocupacions conflictives, i el cultiu i tràfic de drogues. Aconseguirem una unitat nocturna de la Guàrdia Urbana única per al districte.
5. Impulsarem nous plans d’ocupació als barris més deprimits del districte i cercarem la col·laboració de les empreses de l’entorn per continuar amb la reinserció laboral. Promourem nous espais d’acollida per a startups i emprenedors, a més de campanyes de promoció del comerç local tradicional. 6. Intensificarem el ritme de construcció d’habitatge públic als barris on encara hi ha sòl disponible, i ampliarem la compra d’habitatges i blocs sencers mitjançant el dret de tempteig i retracte, en aquells barris amb un parc d’habitatge consolidat. 7. Treballarem per fer de Sant Martí un districte molt més adaptat i amable per a les persones amb discapacitat, sempre escoltant les seves observacions i necessitats. 169 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN 8. Donem valor al passat d’on provenim. Perquè aquesta memòria no es perdi i perduri per a les futures generacions ens cal un catàleg de patrimoni històric de districte, que ens recordi el passat agrícola amb les masies, el passat industrial amb les antigues fàbriques i tots aquells elements que han escrit la nostra història. Alhora que vetllarem per preservar i recuperar el patrimoni existent.
9. Donarem suport i potenciarem la cultura popular tan arrelada a diversos barris de Sant Martí; la tradició dona identitat, integra i cohesiona. Així com també les arts plàstiques i escèniques, la música, la dansa, etc., que han d’omplir carrers i equipaments. 10. Creiem en l’esport, ja que contribueix en gran manera a la salut física i mental de les persones de totes les edats. És vital promocionarlo des de la infantesa i dotar aquest districte, que encara disposa d’espais com la plataforma del zoo marí, del màxim nombre d’instal·lacions possible. 11. Vetllarem per trobar solucions reals a la contaminació ambiental i acústica, evitant generar zones castigades pel soroll i la pol·lució per alliberar-ne altres. Barcelona ha de ser una ciutat on tothom pugui tenir dret al descans i la salut.
Propostes per barris El Camp de l’Arpa
1. Repensarem, amb mirada global, la forma de realçar la mixtura entre el Pla Cerdà i els carrers estrets que el fan tan peculiar. El dotarem d’equipaments i serveis necessaris aprofitant tots els espais que es puguin omplir de verd arbrat, fent un estudi general d’urbanisme i mobilitat que obri el barri i el faci accessible a tothom. 2. Solucionarem la manca d’espai per a càrrega i descàrrega causada per la implantació de carrils bici o algunes modificacions urbanístiques. 3. Renovarem el paviment del carrer de Rogent, la seva arteria principal. La reforma hauria d’estar més que executada, però el govern actual tot just ara hi ha començat a fer proves. 4. Eliminarem el cablejat aeri. 5. Recuperarem el parc de Can Miralletes. 6. Recuperarem el recinte fabril de La Selecta, on es podria ubicar un hub de cultura popular, un àmbit tan important i viu al barri. 7. Construirem el bloc AA1-A2 de Trinxant-Meridiana. 8. Rehabilitarem la Torre del Fang perquè es destini com a espai educatiu sobre el passat de Sant Martí de Provençals. 9. Reurbanitzarem la plaça de les Tortugues (Sant Josep de Calassanç).
El Clot Acabarem de definir, consolidar i iniciar el Projecte d’equipaments de la plaça de les Glòries que afecten el barri, implementant els acords adquirits amb el Compromís per Glòries. Executarem el projecte urbanístic definitiu sobre els túnels de la Gran Via. 170 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN Rehabilitarem el parc del Clot, recuperant les seves arcades, vestigi del seu passat industrial. Treballarem amb el veïnat el projecte per a la Fàbrica del Plom. Reurbanitzarem la plaça del Mercat del Clot, cor del barri, on s’hi realitzen tantes activitats de la seva potent cultura popular. Reurbanitzarem el carrer del Clot, des del carrer d’Aragó fins al carrer de Bilbao. Recuperarem la plaça de Joana Tomàs. El Parc i la Llacuna 1. Garantirem més presència de la Guàrdia Urbana i reclamarem la col·laboració dels Mossos d’Esquadra per prevenir i evitar la celebració de botellots massius al carrer o a interiors d’illa, per garantir el descans del veïnat.
2. Completarem l’oferta d’equipaments públics per compensar l’increment d’habitatge al barri. 3. Durem a terme un seguiment de les deixalleries per assegurar que duguin a terme l’activitat a l’interior del recinte, l’entorn es mantingui net i no ocasionin molèsties al veïnat. 4. Reivindicarem la reurbanització de l’avinguda Meridiana, entre les Glòries i el parc de la Ciutadella, per assegurar-ne l’accessibilitat. 5. Pacificarem el carrer de Wellington, entre Almogàvers i Pujades, per promoure la connexió entre el parc de l’Estació del Nord i el parc de la Ciutadella.
6. Reclamarem a Adif més manteniment a les vies del tren no cobertes per evitar molèsties de soroll i la imatge d’abandonament de l’entorn. Estudiarem la possibilitat de cobrirles per construir-hi una zona més amable i accessible per als ciutadans. La Vila Olímpica 1. Actuarem sobre el barri perquè no es quedi enrere de les operacions urbanístiques del Port Olímpic i el nou projecte científic del Mercat del Peix, donada la gran manca de manteniment que pateix actualment. 2. Reposarem els elements patrimonials robats de l’espai públic. 3. Promourem un procés participatiu per decidir els usos del futur solar municipal de Wad-Ras.
4. Reurbanitzarem la plaça dels Campions per assegurar els elements històrics i, a la vegada, guanyar més ús veïnal. 5. Aconseguirem la gestió municipal del centre comercial La Vila i promourem un procés participatiu per decidir-ne els nous usos, com per exemple un mercat municipal i/o altres equipaments que donin servei al barri. 6. Utilitzarem l’aigua freàtica per al rec i tindrem més manteniment dels jardins d’interiors d’illa. 7. Aplicarem mesures a la ronda del Litoral, en el seu pas per la Vila Olímpica, que redueixin l’impacte acústic i ambiental sobre els habitatges més propers.
8. Assegurarem la integració del nou Port Olímpic amb els elements de l’entorn, 171 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN com el centre comercial Moda Shopping, el Servei de Meteorologia o la platja de la Nova Icària, perquè sigui un espai homogeni. El Poblenou 1. Ampliarem la xarxa d’equipaments públics. 2. El gran flux de treballadors que transiten pel barri cada dia requereix que es millori la connexió amb la resta de la ciutat i, sobretot, que no s’obstaculitzi la mobilitat. 3. Durem a terme un Pla de manteniment del clavegueram per evitar males olors. 4. Urbanitzarem el parc situat davant de l’Escola Sant Martí, entre els carrers de Sant Joan de Malta, de Castella i de Burrull, i impulsarem un procés participatiu per donar-li nom. 5. Habilitarem un nou espai de treball, magatzem i exposició per a les entitats culturals i recreatives. 6. Assegurarem un ventall més gran d’elecció d’instituts per a l’alumnat de les escoles Mar Bella, Fluvià, Acàcies i l’Arenal de Llevant. 7. Impulsarem una avaluació de l’impacte de la superilla i executarem les millores necessàries per permetre la convivència entre els nous espais d’ús veïnal i la mobilitat de la zona. Diagonal Mar i el Front Marítim 1. S’ha de repensar i omplir de vida els carrers del barri, potenciant i dinamitzant el petit comerç i altres serveis. 2. Recuperarem i protegirem el seu bé més preuat, el parc de Diagonal Mar.
3. Revisarem l’execució del projecte d’urbanització del passeig del Litoral, consensuat amb el veïnat, tenint en compte el cobriment de la Ronda en el seu pas per aquest barri.
4. Vetllarem perquè la nova incorporació de part de gestió municipal al recinte de Palo Alto s’alineï amb l’excel·lent feina duta a terme per la fundació que ho gestiona des del 1998, que ha convertit l’equipament en un centre de creació cultural i artística de prestigi mundial.
5. Proporcionarem un local municipal a l’AAVV del Front Marítim.
6. Remodelarem i mantindrem la zona dels triangles de la Diagonal entre els carrers de la Selva de Mar i de Josep Pla.
7. Resoldrem els problemes de mobilitat generats a la confluència dels carrers de la Selva de Mar i García Faria.
8. Durem a terme un Pla de manteniment i neteja dels jardins interiors d’illa del Front Marítim.
9. Urbanitzarem els jardins de Maria Luisa Algarra, uns jardins amb nom però sense projecte ni urbanització.
10. Impulsarem els projectes dels solars del carrer Llull amb Diagonal, i Diagonal amb Selva de Mar.
El Besòs i el Maresme
1. Protegirem i farem créixer l’acord 172 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN politicoveïnal per a la rehabilitació dels habitatges, fent-lo arribar a tots els habitatges amb deficiències, sense fixar prèviament cap xifra.
2. Millorarem l’espai públic, fent-lo més segur, cívic, net i de qualitat.
3. Desenvoluparem els objectius recollits al Compromís pel barri del Besòs i el Maresme.
4. Donarem suport a la continuïtat del Pla de regeneració urbana del Besòs, centrat en la rehabilitació dels edificis.
5. Desconcentrarem l’activitat d’oci i cultura que es duu a terme al Fòrum, per altres ubicacions de la ciutat.
6. Obrirem el Besòs i el Maresme al mar a través de la continuïtat de la rambla de Prim fins a arribar al Fòrum i la connexió amb el passeig marítim.
7. Unificarem amb un mateix estil l’espai públic de la plaça del Maresme i la plaça adjacent de Puigcerdà, Pujades i Maresme.
8. Implementarem nous filtres per reduir les males olors i la contaminació provinents de TERSA.
Provençals
1. Definirem, dins dels projecte 22@, un Pla d’usos i equipaments que tingui en compte el veïnat actual i les seves necessitats.
2. Definirem i impulsarem els projectes de rehabilitació dels dos recintes industrials de Can Ricart i La Escocesa, preveient usos per al veïnat i calendarizant les execucions.
3. Farem un estudi del solar dels carrers de Bilbao i del Perú per tal de construir-hi un aparcament públic soterrat amb la corresponent zona enjardinada i/o equipament en superfície.
4. Resoldrem el problema d’insonorització que pateix l’equipament de Ca l’Isidret perquè s’hi puguin dur a terme totes les activitats habituals d’un casal.
5. Reurbanitzarem el lateral de la Gran Via que correspon al barri, com a part d’un projecte global de tota la superfície de la via.
Sant Martí de Provençals
1. Pressionarem l’Estat perquè impulsi les obres de la nova estació de la Sagrera. És un condicionant per a una gran part del barri que ja fa molts anys que en pateix l’obra.
2. Recuperarem i preservarem les masies que encara resten del passat agrícola del barri, així com el casc antic amb l’església i el cementiri.
3. Reurbanitzarem i actualitzarem la zona entre els carrers de Bac de Roda, de la Selva de Mar, de Menorca i la rambla de Guipúscoa.
4. Reurbanitzarem el lateral de la Gran Via que correspon al barri, com a part d’un projecte global de tota la superfície de la via.
5. Reurbanitzarem la zona del parc de Sant Martí anomenada la Gàbia, adequant-la per a l’ús de les diverses activitats que s’hi fan habitualment.
6. Reurbanitzarem la plaça de Victòria Kent, tenint en compte l’intens ús que en fan 173 La Barcelona que funciona Fem-ho per BCN els alumnes de l’escola Adela Trenquelleon i els familiars que acompanyen i recullen els infants.
7. Redistribuirem en consens amb els usuaris i el veïnat el Centre Cívic de Sant Martí.
8. Reincorporarem el servei de cafeteria a l’espai del Casal de Gent Gran de Sant Martí.
La Verneda i la Pau
1. Consolidarem els nous habitatges de Cobega incrementant la demanda de serveis i equipaments públics, i el futur Sector Prim encara ho farà molt més. Cal iniciar immediatament la seva projecció i, a la vegada, no deixar cap barri enrere, és per això que també cal actuar a la Palmera i la Pau cuidant l’espai públic i el manteniment dels edificis.
2. Treballarem amb la Generalitat de Catalunya la tornada d’especialitats bàsiques, com la pediatria, al CAP La Pau.
3. Ubicarem un nou casal intergeneracional a la nau adjacent al mercat de Sant Martí, després d’evitar la construcció d’una cuina fantasma.
4. Promourem un procés participatiu per decidir els nous equipaments públics a les zones de Cobega i Sector Prim.
5. Actualitzarem la plaça de la Palmera per millorar-ne l’accessibilitat i potenciar-ne els elements característics, com la zona de llambordes o l’antic quiosc.
6. Donarem suport a la continuïtat del Pla de regeneració urbana de la Pau, centrat en la rehabilitació dels edificis.
7. Arranjarem la plaça de Conxita Badia, actualment de sorra, per evitar-hi problemes en episodis de pluja.