Impulsem una declaració institucional de suport a les dones afganeses i de condemna dels nous atacs del règim talibà als drets humans

La Comissió municipal de Drets Socials, Cultura i Esports aprova una iniciativa que, entre d’altres mesures, acorda rebutjar el decret que prohibeix les dones de l’Afganistan parlar, cantar o llegir en públic, augmentar els recursos a la ciutat per atendre les dones afganes residents a Barcelona, i instar al Tribunal Penal Internacional a reconèixer l’apartheid de gènere com a crim contra la humanitat

El Grup Municipal de Trias per Barcelona ha impulsat l’aprovació avui a l’Ajuntament d’una Declaració Institucional de suport a les dones afganeses i de condemna dels nous atacs del règim talibà als drets humans. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports ha aprovat una iniciativa que, entre d’altres mesures, acorda rebutjar el decret que prohibeix les dones de l’Afganistan parlar, cantar o llegir en públic, augmentar els recursos a la ciutat per atendre les dones afganes residents a Barcelona, i instar al Tribunal Penal Internacional a reconèixer l’apartheid de gènere com a crim contra la humanitat.

El grup municipal de Trias per Barcelona, de la mà de la seva regidora Carme Lleó, ha presentat una Declaració Institucional a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, que s’ha aprovat amb els vots de tots els grups menys VOX, i que ha incorporat també millores del grup d’ERC, en suport a les dones de l’Afganistan. En l’exposició de motius, la Declaració Institucional assenyala que:

El retorn dels Talibans al poder d’Afganistan, ara fa tres anys, ha suposat un gran retrocés dels drets humans per a les dones i nenes del país. En aquest temps, els talibans han dut a terme diferents prohibicions que van en contra de la Declaració Universal dels Drets Humans.

El passat 22 d’Agost, quan es complien tres anys del retorn al poder dels talibans a l’Afganistan, els seus dirigents han aprovat noves lleis per tal esborrar les dones dels espais públics.

El ministeri de la Virtut i el Vici, que va substituir el ministeri de la Dona, ha fet una interpretació encara més estricta de la llei islàmica posant en pràctica una nova legislació extrema, que prohibeix l’educació a les nenes i dones tant escolar com universitària, tampoc no poden treballar ni sortir de casa sense un acompanyant home, a aquestes prohibicions de li sumen la de no poder vestir lliurement, no poder fer esport, ni fer us del transport públic on hi ha homes, així com tampoc poden ser fotografiades, ni protestar o anar a un saló de bellesa. A totes aquestes prohibicions se li suma l’última que va ser anunciada aquest passat mes d’agost, la prohibició de parlar, cantar o llegir en veu alta fora de casa.

Aquest lamentable anunci es produeix després que els últims anys dones i nenes del país, hagin vist dràsticament reduïts els seus drets més bàsics sota un règim polític i social d’opressió misògina, que conculca els drets i el rol de les dones a una submissió extrema.

Els precaris drets de les dones, no han fet més que agreujar-se des de l’abrupta retirada de les tropes internacionals a l’estiu de l’any 2021 i la presa del poder per part dels talibans. Aquestes constants discriminacions, violacions i agressions del règim talibà a les seves persones són una repetida vulneració de drets flagrant.

Tots aquests fets injustificables i repudiables, suposen una intolerable restricció dels drets de dones i nenes, violant així directament gairebé la majoria dels articles de la Declaració Universal dels Drets Humans i exigeixen una forta reacció determinant i clara per part de la Comunitat Internacional per restituir i garantir la dignitat i la igualtat d’oportunitats de dones i nenes.

Des de la resta del món d’Europa, Espanya, Catalunya i Barcelona no s’hauria de tolerar ni guardar silenci que ens fa si més no còmplices. Tenir veu es un privilegi i cal condemnar tots aquets crims contra les dones afganeses i reconèixer la lluita feminista és transversal, que s’entrellaça amb moltes formes d’opressió que afecten al conjunt de la humanitat.

Per això cal que unim forces en la lluita pels drets de totes les dones que avui estan silenciades. La defensa dels drets humans, com a ciutat democràtica, feminista i defensora de la llibertat que és Barcelona, ha de ser una de les nostres principals lluites, aquí i arreu del món.

Per tot plegat, la Declaració en la seva part executiva acorda:

1- L’Ajuntament de Barcelona condemna fermament el recent anunci del règim talibà de l’Afganistan, decretant la prohibició de les dones a parlar, cantar o llegir en públic, impedint la seva veu fora de la llar familiar i demanem la derogació de les lleis contra els drets i la llibertat de totes les dones a l’Afganistan.

2- Manifestar públicament el suport del consistori i de la ciutat de Barcelona a totes les dones afganeses, davant la violació dels seus drets humans i de les constants opressions, vexacions i agressions que reben des de fa tres anys per part del Govern dels talibans a l’Afganistan.

3- Augmentar els recursos a la ciutat de Barcelona per atendre les dones afganes residents a Barcelona que, davant aquesta situació expressen la necessitat de suport emocional.

4- Acompanyar i acollir les dones víctimes del Govern talibà que arriben a Barcelona en busca d’ajuda i/o refugi.

5- Donar veu a les defensores i les activistes dels drets humans d’Afganistan per comprendre les realitats al terreny, conèixer les seves recomanacions pràctiques i treballar amb elles per recolzar els drets de les dones a l’Afganistan.

6- Que l’Ajuntament de Barcelona, doni suport a totes aquelles iniciatives presentades a les institucions on té representació per condicionar tant a l’Estat Espanyol com a la Unió Europea a tenir un paper molt més actiu en la condemna i l’aplicació de sancions contra el règim talibà de l’Afganistan.

7- Sol·licitar a totes les institucions europees per tal que pressionin per acabar amb el tracte vexatori contra les dones, assegurar la protecció de drets i la igualtat d’oportunitats així com posar totes les facilitats per la gestió de les peticions d’asil exprés cap a les persones que ho requereixin.

8- Demanar un reforç a l’ambaixada espanyola a Islambad per a atendre les peticions de les dones afganes i facilitar les seves sol·licituds de protecció.

9- Instar al Tribunal Penal Internacional a reconèixer l’apartheid de gènere com a crim contra la humanitat i exigir la rendició de comptes del règim talibà.

10- Emplaçar a la diplomàcia espanyola i europea a tractar la qüestió en les relacions bilaterals amb els països que donen suport i són valedors del règim talibà.

11- Traslladar aquesta declaració a totes les entitats del Consell de Dones de Barcelona, al Consell Nacional de Dones de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, a la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, i als organismes internacionals pertinents.

Barcelona, 17 de setembre de 2024