Junts a Barcelona ret homenatge Pau Claris, 94è President de la Generalitat, amb una ofrena floral al seu monument al Passeig Lluís Companys
La Federació de la capital catalana de Junts per Catalunya commemora el traspàs, avui fa 385 anys, del president de Catalunya que va proclamar la República catalana el 1641 amb un acte que té voluntat de celebrar cada any com a exercici de memòria i reconeixement a les personalitats que han destacat en la defensa de les institucions i la sobirania del nostre país
La Federació de Junts per Catalunya a Barcelona ha celebrat avui divendres, 27 de febrer, a primera hora del matí una ofrena floral per homenatjar el 94è president de la Generalitat, Pau Claris, coincidint amb la commemoració, el 27 de febrer, de la seva mort fa 385 anys, en plena Guerra dels Segadors. L’ofrena s’ha celebrat davant el monument a Pau Claris que s’aixeca al Passeig Lluís Companys, just al costat de l’Arc de Triomf i a tocar de l’Avinguda Vilanova.
En l’acte han intervingut el president de la Federació de Junts a Barcelona, el regidor a la capital catalana Joan Rodríguez; el responsable de Relacions Internacionals i Països Catalans de l’executiva de Junts i també autor del llibre “Ànima de República. Crònica política de l’estat català (1409-1714)”, Aleix Sarri, i la diputada al Parlament i responsable d’Habitatge de Junts, Glòria Freixa.
Amb aquesta ofrena, Junts a Barcelona vol incorporar el de Pau Claris als homenatges que fa durant l’any als presidents Macià i Companys amb la voluntat de conservar la memòria de tots aquells que van lluitar per la llibertat de Catalunya. “Pau Claris, president de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors, és un símbol del compromís inalienable amb la defensa de les institucions i la sobirania del nostre país”, ha dit Joan Rodríguez.
“En un moment en què alguns volen reduir Barcelona a ser la segona ciutat d’Espanya, aquest acte també vol servir per reivindicar de nou la nostra ciutat com a capital de Catalunya, capital de la catalanitat i del català. Barcelona ha estat, és i serà sempre la capital del nostre país, i des de Junts continuarem defensant aquest paper amb fermesa i orgull”, ha dit el president de Junts a Barcelona.
Joan Rodríguez ha destacat també que l’homenatge d’aquest matí “no és un bolet, sinó que forma part d’un conjunt d’iniciatives que passen també per la reclamació avui al Ple de l’Ajuntament de recuperar el nom de Joan de Fiveller per donar nom a l’actual carrer Ferran, a tocar de la Plaça Sant Jaume; i la petició, en el consell de districte de Ciutat Vella, per recuperar el conjunt d’estàtues de personalitats del catalanisme polític que acollia el Passeig Lluís Companys abans del règim franquista, o aixecar un espai de memòria que hi faci referència”. “Mentre tinguem memòria, tindrem futur”, ha dit Rodríguez, que s’ha mostrat convençut que en l’homenatge a Pau Claris de l’any que ve ja s’afegeixin més entitats i organitzacions que formen part del moviment de defensa de la història i la memòria del nostre país.
De la seva banda, Aleix Sarri ha fet la glossa de Pau Claris amb una breu explicació de la vida del 94è president de la Generalitat, barceloní nascut al carrer de la Palma de Sant Just, que va morir el 27 de febrer de 1641, en plena Guerra dels Segadors, enverinat per espies de l’exèrcit castellà per enfrontar5-se a la Cort de Madrid. “Avui amb aquest acte fem història, perquè per fi des del catalanisme polític retem homenatge al primer president català que va proclamar la República catalana fa 400 anys. Pau Claris va ser el primer separatista, un president català que va dir a Madrid, després d’un seguit de greuges i menyspreus als nostres drets i llibertats que havíem decidit separar-nos. Avui ens hem proclamem hereus, en un acte que també volem de resistència a la normalitat que ens volen imposar”.
Finalment, Glòria Freixa, en nom del secretari general de Junts, Jordi Turull, ha donat les gràcies a la Federació de Barcelona del partit per la celebració de l’acte, per l’inici del que ha de ser aquesta tradicional ofrena floral a Pau Claris, que també és una reacció als intents d’esborrar la memòria de Catalunya que es pretén”.
Barcelona, 27 de febrer de 2026
