La Comissió no permanent d’estudi sobre el treball de la llar acaba la feina aprovant les conclusions per consens, en un debat on la portaveu del grup de Junts, Neus Munté, exigeix al Govern Collboni el compromís real en els objectius marcats perquè “Barcelona: ciutat cuidadora” deixi de ser només un eslògan i la lluita contra la precarietat sigui una realitat.
El grup municipal de Junts per Barcelona hem reclamat avui l’impuls d’un Pla municipal per a la professionalització del treball de la llar i les cures amb l’objectiu de dignificar el sector. La Comissió no permanent d’estudi sobre el treball de la llar acaba la feina aprovant les conclusions per consens, en un debat on la portaveu del grup de Junts, Neus Munté, exigeix al Govern Collboni el compromís real en els objectius marcats perquè “Barcelona: ciutat cuidadora” deixi de ser només un eslògan i la lluita contra la precarietat sigui una realitat.
Aquest matí s’ha celebrat a l’Ajuntament la cinquena sessió i última de la Comissió no permanent d’estudi sobre el treball de la llar a Barcelona, a la qual han assistit, en nom de Junts per Barcelona, la portaveu del grup, Neus Munté, i la regidora Carme Lleó. El govern ha presentat l’informe final de la Comissió, elaborat a partir de les aportacions de tots els grups polítics i recollint el treball fet pels regidors i experts de diferents àrees al llarg de les 4 sessions anteriors.
La portaveu del grup de Junts, Neus Munté, ha agraït la feina duta a terme en el marc de la Comissió “en la qual al llarg de les diferents sessions hem escoltat testimonis, vivències, compartit dades i propostes que ens han dibuixat una realitat que, tot i coneguda, no deixa de frapar-nos”. Munté, que ha mostrat el suport de Junts a l’estructura i contingut de l’informe final, ha ressaltat la participació de totes les persones que han comparegut a la Comissió Extraordinària de Treballadores de la Llar: “la vostra participació i les vostres aportacions han estat fonamentals per visibilitzar la realitat del sector i per avançar cap a mesures que garanteixin condicions laborals justes i dignes”.
A parer de la regidora, “confiàvem en aconseguir que aquesta Comissió generés un punt d’inflexió, un avenç, però ens temem que les cures continuaran malauradament força invisibilitzades sinó aconseguim un compromís real de les administracions en accions polítiques fermes; perquè el treball de la llar i de les cures és un pilar del nostre sistema de benestar, però invisible”.
En aquest sentit, Munté ha descrit la realitat: “A la nostra societat el temps per a les cures, les tasques domèstiques, els fills a càrrec o les persones dependents encara no té el valor que caldria ni està reconegut com pertocaria en els diferents convenis laborals. Com que, a més, es tracta d’un sector fortament feminitzat, on les treballadores en molts casos són d’origen migrat, això comporta vulnerabilitat laboral i social i una considerable precarietat retributiva”. “Però tots i totes sabem també que sense aquestes dones treballadores, moltes famílies no podrien sostenir el seu dia a dia, i moltes persones grans o dependents no podrien viure amb dignitat a casa seva, sinó que els caldria un recurs residencial, i el sistema públic, ja prou tensionat, no donaria l’abast”, ha reblat Neus Munté, que ha insistit en l’existència “d’una precarietat estructural que no podem continuar normalitzant”.
Les dades que han aparegut en aquesta comissió són contundents:
- Salaris mitjans al voltant dels 15.000 euros anuals, molt per sota de la mitjana de la ciutat.
- Una taxa d’informalitat del 42%.
- Jornades llarguíssimes, especialment en el cas de les internes.
- I una presència molt elevada de dones majors de 45 anys en un sector amb una alta exigència física.
“Però al darrere de totes aquestes dades hi ha vides”, ha insistit Munté, recordant tot seguit l’informe ‘Treball invisible i cossos trencats’ d’Intermon-Oxfam, publicat el passat octubre, i on una treballadora de la llar deia: “No em respecten els horaris de descans. Estic de dia i de nit. Fem de tot: de psicòlogues, de podòlogues, de perruqueres, de conselleres també… de tot.” “Això no són casos aïllats. Dones sotmeses a xantatges, abusos i violències. Això passa cada dia a Barcelona”, ha assegurat la regidora, que ha afegit que “sabem que moltes dones pateixen assetjament, amenaces i agressions dins l’àmbit domèstic. I sabem també que gairebé no es denuncia. El sistema no ofereix vies segures, accessibles i adaptades a la realitat d’aquestes treballadores. Hi ha por a les represàlies, a perdre la feina, i hi ha també desconeixement de quines eines disposen per poder-se defensar”.
Al llarg del desenvolupament de Comissió s’han posat sobre la taula moltes propostes, i Munté n’ha volgut destacar algunes. “Per exemple”, ha dit, “hi ha un consens clar en tot el que hem escoltat per boca d’entitats, i expertes i és que sense professionalització no hi haurà dignificació real del sector. Per això, des de Junts per Barcelona volem posar el focus en una mesura concreta que ja s’ha plantejat i que considerem clau: l’impuls d’un Pla municipal per a la professionalització del treball de la llar i de les cures, amb objectius clars d’ocupabilitat i seguiment municipal”. “No estem parlant d’un pla retòric! Parlem d’un instrument operatiu que connecti formació, acreditació, ocupació i millora de condicions laborals”, ha insistit.
Un pla de professionalització, en paraules de la regidora de Junts, vol dir:
- Ampliar punts de formació i acreditació a tots els districtes, per a empleades i empleadors
- Facilitar l’homologació de títols estrangers i establir línies de beques municipals perquè les dones del sector puguin accedir a aquesta formació sense assumir-ne el cost.
- Treballar de manera coordinada amb sindicats i amb empreses i serveis d’atenció domiciliària perquè la formació i l’acreditació tinguin un retorn real en forma de millores salarials i estabilitat laboral.
- Incorporar el sector del treball de la llar a les polítiques digitals municipals, per evitar que aquestes dones quedin excloses dels circuits d’informació, tràmits i oportunitats.
“Cal combatre l’estigma i revaloritzar les cures en la nostra societat. Perquè no hi haurà professionalització sense reconeixement social. I aquesta és una decisió a prendre des de la política”, ha dit Neus Munté, que ha afegit que “per això, reiterem la necessitat que s’activin mesures específiques de salut laboral i emocional per a les treballadores de la llar i de les cures, i que s’elabori un protocol de detecció i abordatge de les violències masclistes en l’àmbit laboral domèstic, amb coordinació amb Inspecció de Treball, els PIAD i el SARA, i amb dotació pressupostària als comptes del 2026”.
Munté ha destacat també un altre problema: “avui sabem que Barcelona Activa només ha atès 117 consultes relacionades amb aquest sector. Aquesta xifra és clarament insuficient si tenim en compte la dimensió real del treball de la llar i de les cures a la ciutat. Hi ha un clar desconeixement, pel que creiem que cal impulsar campanyes de difusió i informació del recursos que tenim”.
La portaveu del grup de Junts i responsable de l’àmbit de Drets Socials, ha exposat que “tot això només tindrà sentit si serveis com “Barcelona Cuida” i la Taula d’Entitats de Treballadores de la Llar deixen de tenir un paper merament consultiu i passen a tenir capacitat real de seguiment i incidència”. “Hi ha altres administracions que han d’assumir les seves responsabilitats en aquesta matèria. Reformes legislatives i recursos que no tots poden fer-se o proveir-se des d’aquest ajuntament. Però tot allò que hem exposat sí pot impulsar-se des d’aquesta casa, amb compromís polític i feina conjunta amb agents socials i econòmics i entitats”.
“Volem conèixer el compromís real del Govern municipal. Ens diem “ciutat cuidadora” i no podem acceptar que quedi en un mer eslògan. Una ciutat que no dignifica el treball que sosté la vida no pot dir-se “cuidadora”. I finalitzar els treballs d’aquesta comissió sense aquest compromís seria, senzillament, una oportunitat perduda”, ha conclòs.
