A la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge, l’executiu de Collboni accepta un altre prec de Junts i presentarà un Pla extraordinari de pavimentació per posar fi al deteriorament de carrers i voreres a tota la ciutat
El grup municipal de Junts per Barcelona acorda amb el govern municipal l’elaboració d’un Pla de resiliència, accessibilitat i contingència de la mobilitat dels barris de muntanya de Barcelona per fer front a emergències i tall viaris. A la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge, l’executiu de Collboni accepta un altre prec de Junts i presentarà un Pla extraordinari de pavimentació per posar fi al deteriorament de carrers i voreres a tota la ciutat.
A la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge, celebrada aquesta tarda, la regidora Carme Lleó ha presenta un prec, acceptat pel govern, que reclama:
“Que el Govern municipal elabori i presenti, en el termini màxim de sis mesos, un Pla de resiliència, accessibilitat i contingència de la mobilitat dels barris de muntanya de Barcelona, especialment dels barris limítrofs amb el Parc Natural de la Serra de Collserola, que inclogui, com a mínim:
- Una auditoria de la vulnerabilitat viària i del transport públic de cadascun dels barris afectats, identificant els accessos únics, els punts susceptibles de bloqueig i les infraestructures i serveis especialment fràgils.
- La definició d’itineraris alternatius d’entrada, sortida i evacuació per a cada barri, incloent-hi les vies que es puguin habilitar excepcionalment en situacions d’emergència.
- La garantia d’accés dels vehicles de Bombers, ambulàncies, Guàrdia Urbana, Protecció Civil i altres serveis essencials, amb la revisió de les amplades de pas, els punts de gir, els hidrants, la vegetació i l’estat del ferm.
- Un protocol específic de transport públic de contingència, coordinat amb TMB, FGC i l’ATM, que prevegi autobusos llançadora, desviaments de línies, reforços extraordinaris i vehicles adaptats a les característiques dels carrers de muntanya.
- La constitució d’un espai estable de coordinació amb els districtes afectats, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, els serveis d’emergència, els operadors de transport i les associacions veïnals.”
Com ha exposat la regidora Lleó, els barris de muntanya de Barcelona, especialment els que limiten amb el Parc Natural de la Serra de Collserola, als districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i Nou Barris, presenten una mobilitat més fràgil que altres zones de la ciutat i qualsevol interrupció d’un accés viari o d’un servei de transport pot provocar problemes importants d’aïllament i dificultar la mobilitat quotidiana dels veïns i veïnes.
“No parlem només de grans emergències, com els incendis forestals, els temporals o les esllavissades. També hi ha incidències de menor entitat que poden bloquejar un carrer, interrompre un servei i deixar una part del barri sense una alternativa”, ha alertat. “Davant d’aquesta situació, volem saber quin és el pla B per a aquests barris: quines vies poden actuar com a alternatives, per on poden accedir els serveis d’emergència i com es garantirà el manteniment del transport públic en cas que una de les vies principals quedi afectada”, ha reclamat Lleó.
La regidora ha afegit que “les necessitats no són les mateixes a tots els barris. Per això cal fer una diagnosi barri per barri”, i ha demanat coordinar-se amb els veïns i veïnes, perquè són qui coneixen millor les particularitats del seu barri. El govern ha acceptat el prec.
L’executiu del PSC també ha acceptat l’altre prec de Junts, formulat pel regidor Arnau Vives, i que reclamava:
“Que el Govern municipal presenti, en el termini màxim de tres mesos, una diagnosi actualitzada i georeferenciada de l’estat de conservació de les calçades i voreres de Barcelona i, a partir d’aquesta diagnosi, impulsi un Pla extraordinari de millora de la pavimentació i l’asfaltatge de la ciutat, dotat pressupostàriament i amb actuacions calendaritzades per districtes, que incorpori com a mínim:
- La reparació immediata dels punts que comportin un risc greu o imminent per a la seguretat de vianants, ciclistes, motoristes o vehicles.
- Una metodologia pública de priorització basada en la gravetat del desperfecte, la sinistralitat, la intensitat de pas, la presència de pendents, els itineraris de transport públic i d’emergència, els entorns escolars i sanitaris i l’afectació a persones amb mobilitat reduïda.
- El reforç del control de qualitat i de les garanties sobre la reposició del paviment després d’obres municipals o de companyies de serveis, exigint la correcció a càrrec del responsable quan apareguin defectes prematurs.”
“Hi ha deixadesa del govern municipal en el manteniment de l’espai públic. L’estat de moltes calçades i voreres de Barcelona presenta deficiències que comporten riscos”, ha afirma el regidor, que ha afegit que “no és una qüestió d’estètica, és una qüestió de seguretat. Un sot pot fer caure un motorista, una tapa desnivellada pot provocar un accident i una vorera en mal estat pot fer caure una persona, especialment aquelles que tenen problemes de mobilitat”.
Arnau Vives ha lamentat que sovint el govern actua després que s’hagi produït un accident o que els veïns hagin denunciat reiteradament una deficiència. Per això ha demanat una diagnosi actualitzada i completa de l’estat real dels paviments de la ciutat i un Pla extraordinari de millora de la pavimentació i l’asfaltatge de la ciutat. També ha demanat que “qui trenca una vorera o una calçada la pagui. Si una companyia fa una obra a la via pública, obre una rasa i la tapa de qualsevol manera, no pot ser que després sigui l’Ajuntament qui hagi d’acabar reparant el desperfecte i assumint-ne el cost”. “Cal més control i més qualitat. Barcelona necessita carrers més segurs i ben mantinguts”.
Barcelona, 15 de setembre de 2026
