La Comissió municipal de Drets Socials aprova una iniciativa que, coincidint amb la celebració el 6 de maig del Dia Internacional de la Salut Mental Maternal, acorda accions com, entre d’altres, reforçar els serveis públics d’acompanyament psicològic i emocional durant l’embaràs i el postpart, especialment des de l’atenció primària
El Grup Municipal de Junts per Barcelona ha impulsat l’aprovació avui a l’Ajuntament d’una Declaració Institucional en suport a les persones afectades per patologies vinculades a la salut mental maternal. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports ha aprovat una iniciativa que, coincidint amb la celebració el passat dimecres, 6 de maig del Dia Internacional de la Salut Mental Materna, acorda accions com, entre d’altres, reforçar els serveis públics d’acompanyament psicològic i emocional durant l’embaràs i el postpart, especialment des de l’atenció primària.
El grup municipal de Junts per Barcelona, de la mà de la seva regidora en l’àmbit de Salut, Titon Lailla, ha presentat una Declaració Institucional a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, enriquida amb aportacions del PSC, BComú i ERC, i que s’ha aprovat amb la signatura de tots els grups excepte VOX, amb l’objectiu de reafirmar des de l’Ajuntament el compromís amb la millora del reconeixement dels indicadors vinculats a la salut mental maternal, com són la depressió postpart, ansietat perinatal, consum de psicofàrmacs, accés a suport psicològic i desigualtats socials associades.
En l’exposició de motius, la Declaració Institucional assenyala que:
Cada primer dimecres de maig se celebra el Dia Internacional de la Salut Mental Materna, una jornada impulsada per visibilitzar una realitat sovint invisibilitzada: el patiment psicològic i emocional que poden experimentar les dones durant l’embaràs, el postpart i els primers anys de criança.
La salut mental materna és una qüestió de salut pública, de drets i de justícia social. Tot i que la maternitat continua essent representada des d’imaginaris idealitzats i sovint desconnectats de les condicions materials de vida, moltes dones travessen processos de gran vulnerabilitat emocional marcats per l’estrès, la precarietat, la sobrecàrrega de cures, la solitud, les dificultats econòmiques o la manca de suport institucional.
Els trastorns de salut mental perinatal com la depressió postpart, l’ansietat, els trastorns adaptatius o el patiment emocional intens afecten un nombre significatiu de dones. Malgrat això, continuen infraidentificats, infradiagnosticats i insuficientment abordats des de les polítiques públiques. Cal complementar l’abordatge sanitari amb una mirada social, comunitària i de drets que permeti entendre els malestars emocionals vinculats a la maternitat en tota la seva complexitat.
I de manera molt habitual mares presenten episodis més o menys permanents de malestar emocional, que no són trastorns mentals, però poden acabar sent-ho si no es detecten i acompanyen i que a més a més afecten a la seva qualitat de vida. Aquest impacte no es distribueix de manera homogènia. Les desigualtats socials, econòmiques, racials i administratives condicionen profundament la salut mental materna. Hi ha diverses situacions que exposen de manera directe a les dones i les condicionen, com les mares monomarentals, migrants, sense xarxa familiar i comunitària, en situació laboral i habitacional precària i les que pateixen violència de gènere.
Així mateix, cal tenir present l’impacte que les violències masclistes, la inseguretat residencial i les situacions de pobresa tenen sobre el benestar emocional durant l’embaràs, el postpart i la criança. Les dificultats de conciliació, la precarietat laboral i la insuficiència de xarxes públiques de suport a les cures també poden tenir un impacte directe sobre la salut mental perinatal i el benestar emocional de les mares.
A Barcelona, moltes famílies afronten la criança en un context de costos de vida elevats, dificultats d’accés a l’habitatge, manca de temps i xarxes de suport debilitades. La salut mental materna no es pot desvincular de les condicions socials de reproducció de la vida.
També és necessari reconèixer que la salut mental materna té efectes directes sobre el benestar dels infants i la salut comunitària és clau en la millora del benestar emocional i la salut mental. La detecció precoç, el suport emocional, l’acompanyament comunitari i la prevenció són eines fonamentals per garantir una ciutat cuidadora i un millor benestar emocional i social per les mares i famílies.
Per tot plegat, la Declaració en la seva part executiva acorda que l’Ajuntament de Barcelona manifesta el seu compromís per:
- Incorporar indicadors específics sobre salut mental materna dins les estadístiques i informes de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), incloent dades desagregades sobre depressió postpart, ansietat perinatal, consum de psicofàrmacs, accés a suport psicològic i desigualtats socials associades, si aquests indicadors no s’estan recollint actualment de forma sistemàtica.
- Elaborar un diagnòstic municipal sobre salut mental materna a la ciutat de Barcelona, amb perspectiva de gènere i interseccional, que permeti identificar necessitats, barreres d’accés als serveis i desigualtats territorials.
- Reforçar els serveis públics d’acompanyament psicològic i emocional durant l’embaràs i el postpart, especialment des de l’atenció primària, els serveis comunitaris i la xarxa pública de salut mental.
- Impulsar grups comunitaris de suport a la criança i a la salut emocional materna als barris, en coordinació amb centres cívics, CAPs, escoles bressol municipals i entitats comunitàries, reforçant també el paper dels equipaments de proximitat com a espais de detecció precoç, orientació i suport comunitari a les famílies durant els primers anys de criança
- Desenvolupar formació específica en salut mental perinatal per als equips professionals dels serveis municipals vinculats a infància, salut, serveis socials i cures.
- Garantir amb col·laboració del CSB una atenció específica i accessible per a mares en situació de vulnerabilitat, incloent dones migrants, famílies monomarentals, dones en situació administrativa irregular, víctimes de violència masclista o amb problemes d’habitatge.
- Promoure campanyes de sensibilització i desestigmatització de la salut mental materna, posant en valor el dret de les dones a demanar ajuda i rebre suport sense culpa ni estigma.
- Estudiar el reforç d’espais municipals de suport a la criança i al benestar emocional familiar als barris amb més vulnerabilitat social, aprofitant equipaments ja existents i serveis de proximitat
- Impulsar una millor coordinació entre serveis sanitaris, socials, educatius, comunitaris i serveis especialitzats en violències masclistes, per garantir una atenció integral durant l’embaràs, el postpart i els primers anys de criança
- Incorporar la perspectiva de salut mental materna dins les polítiques municipals de cures, infància i feminisme, entenent que el benestar emocional de les mares és una dimensió central per a una ciutat cuidadora i saludable.
- Traslladar aquesta declaració al Parlament de Catalunya, al departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i a les 4 diputacions, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació Catalana de Municipis, i als organismes internacionals pertinents.
Barcelona, 19 de maig de 2026
