A la Comissió no permanent d’estudi sobre el treball de la llar, la regidora Carme Lleó alerta que les dades de l’informe municipal confirmen una situació de precarietat i reclama mesures per garantir la salut laboral i emocional d’un col·lectiu format majoritàriament per dones migrades
El grup municipal de Junts per Barcelona ha reclamat més recursos, espais de decisió i pressupost pel sector de les treballadores de la llar de la ciutat. A la Comissió no permanent d’estudi sobre el treball de la llar, la regidora de Junts Carme Lleó ha alertat que les dades de l’informe municipal confirmen una situació de precarietat i ha reclamat mesures per garantir la salut laboral i emocional d’un col·lectiu essencial format majoritàriament per dones migrades.
Avui s’ha celebrat a l’Ajuntament la quarta sessió de la Comissió no permanent d’estudi sobre el treball de la llar a Barcelona, a la qual han assistit, en nom de Junts per Barcelona, la portaveu del grup, Neus Munté, i la regidora Carme Lleó. El govern ha presentat l’informe ‘Salut laboral, violències masclistes i suport emocional’. A la sessió d’avui han comparegut:
- Norma Falconi de l’Associació Sindihogar, Sindicato de Trabajadoras del Hogar y de los Cuidados.
- Esther Garcia de l’entitat SURT.
- Montse Macià Suades, Cap del servei d’Avaluació i Desenvolupament de la Inspecció de Treball de Catalunya.
- Neus Paulet Pueyo, advocada i graduada social.
- Paula Evangélica Santos Claros i Juana de Jesús Ávila de l’organització Mujeres Migrantes Diversas.
La regidora Carme Lleó ha agraït la presentació de l’informe i les intervencions de les compareixents. La regidora de Junts ha remarcat que l’informe “torna a evidenciar una realitat coneguda i documentada. Parlem d’un col·lectiu essencial per sostenir la vida, però que continua treballant en condicions més precàries, més invisibles i més desprotegides de la nostra ciutat: les treballadores de la llar i de les cures, en la seva immensa majoria dones, i molt majoritàriament dones migrades”. Segons l’informe, el sector està format en un 94,8% per dones, amb salaris mitjans d’aproximadament 15.120 euros anuals i una taxa d’informalitat del 42%.
Lleó s’ha referit el Reial Decret 893/2024, que regula la protecció de la seguretat i la salut a l’àmbit del servei de la llar familiar, que ha establert per primera vegada l’obligació d’avaluar-los en el treball domèstic. Tot i això, ha advertit que “sense suport municipal, sense inspecció real i sense recursos, aquesta obligació corre el risc de quedar-se en paper mullat”. “No n’hi ha prou amb tenir una nova normativa: cal garantir que es compleixi. I avui, a Barcelona, no tenim cap mecanisme efectiu perquè les famílies contractants puguin fer correctament aquestes avaluacions, ni perquè les treballadores tinguin accés fàcil a la formació preventiva o als reconeixements mèdics que la llei preveu”, ha afirmat.
La regidora de Junts ha destacat algunes de les dades més greus de l’informe: el 90% de les treballadores de la llar pateixen dolors musculars, més del 60% experimenten estrès o ansietat, una de cada sis lesions greus a Barcelona afecta aquest col·lectiu, i el 75% de les malalties notificades el 2024 són trastorns mentals. “Això no és una estadística. Això són vides que es trenquen per sostenir la cura d’altres”, ha afirmat.
També ha alertat Carme Lleó del consum elevat d’ansiolítics i antidepressius entre aquestes dones, reclamant accions immediates. “Estem davant d’una emergència de salut laboral i emocional que requereix una resposta política contundent, transversal i amb recursos reals”, ha reclamat.
Lleó també s’ha referit a les dades relacionades amb les violències masclistes al sector: “Ens diu que el 18% de les auxiliars d’ajuda a domicili han patit assetjament sexual, i que entre les dones migrades aquesta xifra s’enfila fins al 46%.” També ha remarcat que només el 0,8% denuncia aquests fets. Aquestes xifres haurien de fer saltar totes les alarmes. Perquè no són casos aïllats: són el resultat d’un sistema que combina precarietat, dependència econòmica, racisme i manca de protecció”. “No pot ser que les treballadores hagin de recórrer a entitats per trobar suport, mentre els canals municipals continuen sent difícils, fragmentats i poc accessibles”, ha lamentat Carme Lleó.
La regidora ha reconegut iniciatives positives com Barcelona Cuida o la Targeta Cuidadora, però ha afegit “no podem presentar 232 trucades ateses en un any com una solució estructural a un problema que afecta milers de dones”. I ha reclamat: “Cal un programa específic de salut mental laboral per a treballadores de la llar i les cures, amb accés garantit i amb seguiment professionalitzat”. I ha afegit “aquestes veus han de tenir continuïtat més enllà de la comissió. No n’hi ha prou amb escoltar-les: cal incorporar-les en el disseny de les polítiques públiques, amb recursos, espais de decisió i pressupost”.
Finalment, Carme Lleó ha reiterat l’agraïment per les explicacions i reflexions de totes les compareixents, “ens ajudaran a fer un bon document de conclusions”, i ha fet tres demandes clares al govern municipal:
Primera: crear un pla específic de salut laboral i emocional per a treballadores de la llar i de les cures, amb diagnosi participada, formació en riscos, prevenció psicosocial i accés gratuït a suport psicològic.
Segona: establir un protocol de detecció i abordatge de violències masclistes en l’àmbit laboral domèstic, en coordinació amb Inspecció de Treball, els PIAD i el SARA. I que es reculli en els pressupostos de 2026.
Tercera: garantir que Barcelona Cuida i la Taula d’Entitats de Treballadores de la Llar tinguin funcions reals de seguiment i control, no només de participació simbòlica. Les dades i les recomanacions ja hi són; ara cal voluntat política i compromís pressupostari.
Barcelona, 17 de novembre de 2025
