La regidora Victòria Alsina critica la inacció dels darrers executius en els últims nou anys i destaca la importància d’aprofitar les plataformes municipals per revertir la situació
El Grup municipal de Trias per Barcelona ha alertat avui sobre l’emergència del català, especialment entre els joves, i ha reclamat un major compromís de l’Ajuntament. La regidora de TriasxBCN Victòria Alsina ha criticat la inacció dels darrers executius de la ciutat en els últims nou anys i ha destacat la importància d’aprofitar les plataformes municipals per revertir la situació.
Avui s’ha celebrat la segona sessió de la Comissió no permanent d’estudi per fomentar la presència del català en l’entorn digital i en els nous formats tecnològics, i promoure així l’ús de la llengua catalana entre els i les joves de la ciutat, en la que, en representació de Trias per Barcelona, han intervingut els regidors Victòria Alsina i Joan Rodríguez. La sessió d’avui s’ha centrat en els nous formats audiovisuals, des dels formats convencionals -cinema, sèries, etc.- als nous formats -vídeopodcasting, el llenguatge audiovisual a xarxes, etc-, i vídeojocs i creadors de continguts. Els compareixents han estat:
- Genís Roca i Verard, expert en transformació digital. President de la Fundació puntCat.
- Jordi Sellas i Ferrés, expert en cultura digital. Director d’IDEAL.
- Susana Pérez i Alonso, Creació de continguts audiovisuals i videojocs. Membre de Plataforma per la Llengua.
Victòria Alsina ha agraït els compareixents les seves reflexions “diferents i necessàries”. La regidora de TriasxBCN ha expressat la seva “preocupació per unes dades que diuen que el català no és llengua de major ús a cap dels districtes de la ciutat”. “El català està en una evident situació d’emergència, especialment entre els joves”, ha alertat.
Alsina ha afirmat que “el compromís de l’Ajuntament ha de ser molt gran”, i ha lamentat que “en els darrers nou anys no s’ha fet tot el que es podia des de l’Ajuntament de Barcelona”. Com ha exposat la regidora Alsina, “l’Ajuntament disposa de moltes plataformes amb capacitat de penetració als barris, com xarxa de 52 centres cívics, la xarxa de biblioteques o el consorci d’educació, des de les quals es pot ser motor. Aquestes institucions tenen gran capil·laritat en la societat des de les que es podrien fer accions per millorar la situació del català”.
El regidor Joan Rodríguez, de la seva banda, ha fet també un agraïment als ponents per les seves intervencions, “amb les quals ens han obert nous àmbits en els que fixar la mirada i a plantejar-nos nous reptes, uns més micros sobre què podem fer des de l’ajuntament, com per exemple com ajudar els creadors; i altres a nivell més macro, per definir quina és la identitat cultural de la ciutat i del país”. “Barcelona, com a capital del país i d’una comunitat cultural, té les eines per intentar donar resposta a aquests reptes”, ha conclòs Rodríguez.
Barcelona, 4 de juliol de 2024
93 036 93 69