La Comissió municipal de Drets Socials aprova una iniciativa que, coincidint amb la celebració el 10 d’octubre del Dia Mundial de la Salut Mental, acorda accions per reconèixer i posar en valor les persones amb experiència viscuda en aquest àmbit
El Grup Municipal de Junts per Barcelona ha impulsat l’aprovació avui a l’Ajuntament d’una Declaració Institucional en suport a les persones afectades per patologies vinculades a la salut mental i en promou la seva participació en el disseny dels serveis i polítiques públiques que els afecten. La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports ha aprovat una iniciativa que, coincidint amb la celebració el passat 10 d’octubre del Dia Mundial de la Salut Mental, acorda accions per reconèixer i posar en valor les persones amb experiència viscuda en aquest àmbit.
El grup municipal de Junts per Barcelona, de la mà de la seva regidora en l’àmbit de Salut, Titon Lailla, ha presentat una Declaració Institucional a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports que s’ha aprovat amb la signatura de tots els grups excepte VOX, amb l’objectiu de reafirmar des de l’Ajuntament el compromís amb la promoció i la protecció de la salut mental com a dret fonamental, garantint una perspectiva integral, comunitària, inclusiva i basada en el respecte als drets humans.
En l’exposició de motius, la Declaració Institucional assenyala que:
Cada 10 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental, una jornada impulsada per la Federació Mundial per a la Salut Mental i reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que ens convida a reflexionar sobre la importància de la salut mental com a part essencial del benestar individual i col·lectiu, així com sobre la necessitat de garantir els drets, la dignitat i la plena inclusió de les persones que conviuen amb problemes de salut mental.
Enguany, sota el lema «Escoltar les experiències viscudes: veus reals, canvis reals», es posa l’accent en una qüestió fonamental: la necessitat de reconèixer les persones amb experiència pròpia en salut mental com a protagonistes actives en la definició de les polítiques públiques, en el disseny dels serveis i en les decisions que afecten directament les seves vides.
Escoltar és imprescindible, però no és suficient. Cal avançar cap a un model en què les persones amb experiència viscuda no siguin únicament destinatàries de les polítiques públiques, sinó que participin activament en la seva elaboració, implementació i avaluació. La seva veu, els seus coneixements i les seves vivències constitueixen una aportació indispensable per construir uns serveis més humans, accessibles, inclusius i adaptats a les necessitats reals de la ciutadania.
La salut mental és un dret fonamental i una responsabilitat col·lectiva. No es pot abordar exclusivament des d’una perspectiva sanitària, sinó que requereix una mirada integral que tingui en compte els determinants socials, econòmics, educatius i comunitaris que condicionen el benestar emocional de les persones.
Les desigualtats socials, la precarietat laboral, les dificultats d’accés a l’habitatge, la solitud no desitjada, les discriminacions i les situacions de vulnerabilitat tenen un impacte directe sobre la salut mental. Per això, les administracions públiques han de promoure polítiques transversals que situïn el benestar emocional i la salut mental al centre de l’acció pública.
En aquest context, cal prestar una atenció especial a la salut mental dels infants, adolescents i joves, a les persones grans, a les persones amb discapacitat, a les persones cuidadores i a tots aquells col·lectius que es troben en situacions de major vulnerabilitat. La detecció precoç, la prevenció, l’acompanyament emocional i l’accés equitatiu als recursos són elements imprescindibles per evitar que les dificultats de salut mental es cronifiquin o derivin en situacions d’exclusió social.
Barcelona ha de continuar avançant en la construcció d’una ciutat compromesa amb la salut mental, reforçant les polítiques municipals de prevenció i promoció del benestar emocional, els serveis comunitaris, els recursos d’atenció i acompanyament i la coordinació entre els àmbits sanitari, social, educatiu i comunitari.
Aquest compromís també exigeix combatre l’estigma, els prejudicis i les discriminacions que encara pateixen moltes persones amb problemes de salut mental. Garantir una societat inclusiva implica reconèixer la diversitat de les experiències, respectar l’autonomia de les persones i promoure entorns en què tothom pugui desenvolupar el seu projecte de vida amb dignitat i igualtat d’oportunitats.
Les entitats de salut mental, les associacions de persones amb experiència pròpia, les famílies i els professionals desenvolupen una tasca essencial en l’acompanyament, la defensa dels drets i la sensibilització social. La seva contribució ha de ser reconeguda i incorporada de manera efectiva als espais de participació i decisió de les polítiques públiques.
La participació de les persones amb experiència viscuda no pot quedar reduïda a un exercici simbòlic o merament consultiu. Ha de traduir-se en mecanismes estables de codisseny, seguiment i avaluació, amb capacitat real d’incidència en les decisions públiques.
En definitiva, avançar en salut mental significa avançar en drets, en cohesió social i en qualitat democràtica. Significa construir una ciutat que no només escolti, sinó que incorpori les veus de les persones en les decisions que les afecten.
Per tot plegat, la Declaració en la seva part executiva acorda que l’Ajuntament de Barcelona manifesta el seu compromís per:
Primer. Reafirmar el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb la promoció i la protecció de la salut mental com a dret fonamental, garantint una perspectiva integral, comunitària, inclusiva i basada en el respecte als drets humans.
Segon. Reconèixer i posar en valor les persones amb experiència viscuda en salut mental com a agents imprescindibles en la transformació de les polítiques públiques i dels serveis, promovent la seva participació efectiva en el disseny, la implementació, el seguiment i l’avaluació de les actuacions municipals en aquest àmbit.
Tercer. Impulsar i reforçar mecanismes estables de participació i codisseny de les polítiques municipals de salut mental, en col·laboració amb les persones amb experiència pròpia, les entitats del sector, les famílies i els professionals, garantint que les seves aportacions tinguin una incidència real en la presa de decisions.
Quart. Continuar treballant per reforçar les polítiques municipals de promoció del benestar emocional, prevenció dels problemes de salut mental i detecció precoç, amb una atenció especial als infants, adolescents i joves, a les persones grans i als col·lectius en situació de vulnerabilitat.
Cinquè. Promoure una millor coordinació entre els serveis municipals, els recursos comunitaris i els serveis sanitaris, socials i educatius, amb l’objectiu d’afavorir una atenció integral, accessible, propera i continuada, que doni resposta a les necessitats de les persones i de les seves famílies.
Sisè. Reforçar les accions de sensibilització i lluita contra l’estigma i la discriminació associats als problemes de salut mental, promovent una mirada social basada en el respecte, la dignitat, la inclusió i la igualtat d’oportunitats.
Setè. Reconèixer la tasca de les entitats, les associacions, les persones cuidadores, les famílies i els professionals de l’àmbit de la salut mental, i continuar promovent la col·laboració amb el teixit associatiu i comunitari de la ciutat.
Vuitè. Incorporar de manera transversal la perspectiva de la salut mental en les polítiques municipals, especialment en els àmbits de l’habitatge, l’educació, els serveis socials, l’ocupació, la joventut, les persones grans i la lluita contra les desigualtats.
Novè. Potenciar i continuar desenvolupant la mesura de govern de benestar digital i l’estratègia municipal contra la soledat no volguda, per tal de continuar amb la lluita per garantir el benestar emocional de dos dels col·lectius més vulnerables, la infància i adolescència i les persones grans.
Desè. Traslladar aquesta declaració institucional a les entitats i associacions de salut mental de Barcelona, als òrgans municipals de participació en salut i a les administracions competents en matèria de salut mental.
Barcelona, 20 d’octubre de 2026
