Al Plenari del Consell de Les Corts, l’executiu del PSC accepta el prec de Junts i es compromet a iniciar d’una vegada l’enderrocament anunciat de la finca de Pintor Tapiró, 23-29 i començar el projecte de nou espai verd
El grup de Junts per Barcelona a Les Corts ha impulsat un acord majoritari al ple del districte per crear un val escolar municipal pel curs 2027-2028 per a material escolar que complementi el de la Generalitat. Al Plenari del Consell de Les Corts, l’executiu del PSC accepta el prec de Junts i es compromet a iniciar d’una vegada l’enderrocament anunciat de la finca de Pintor Tapiró, 23-29 i començar el projecte de nou espai verd.
El grup municipal de Junts per Barcelona a Les Corts, amb el conseller-portaveu, Ivan Condés, i els consellers i conselleres Cristina Company, Joaquim de Gispert, Chon González, Paula Moyano i Cristian Sais, va participar al Ple del districte d’aquest mes d’octubre. Ahir es va reprendre el plenari, que es va haver de suspendre el passat 6 d’octubre a causa de l’alerta per pluges intenses a Barcelona. La proposició del grup de Junts es va debatre el mateix dia 6, mentre que ahir es van tractar la resta d’iniciatives.
El conseller Joaquim de Gispert va defensar la proposició, aprovada amb els vots de Junts, PP i VOX, l’Abstenció de Comuns i ERC, i el vot en contra del PSC, demanava al Govern municipal del Districte de Les Corts:
“Primer. Que el Govern municipal creï, a partir del curs 2027-2028, un val escolar municipal propi -complementari i acumulable al val escolar que atorga anualment la Generalitat de Catalunya- destinat a totes les famílies del Districte de Les Corts amb infants escolaritzats en educació obligatòria (Primària i ESO) en centres sostinguts amb fons públics, per contribuir al cost creixent de llibres i material escolar.
Segon. Que aquest val escolar municipal es dissenyi amb els criteris següents:
- Una quantia pròpia de l’Ajuntament, a determinar en el marc pressupostari corresponent, que no depengui de la convocatòria anual i variable de la Generalitat, la qual ha oscil·lat entre els 60 i els 100 euros segons el curs.
- Un calendari de tramitació coordinat amb l’inici de curs escolar, perquè les famílies puguin planificar la despesa de setembre.
- Un mecanisme de revisió anual de la quantia en funció de l’evolució real del cost del material escolar, que ja se situa en una mitjana propera als 3.000 euros anuals per alumne a Catalunya.
Tercer. Que el Govern municipal informi aquest Consell Plenari, en el termini de 6 mesos, de la viabilitat pressupostària i del calendari d’implementació d’aquest val escolar municipal.”
Com va explicar el conseller De Gispert, “les famílies catalanes afronten un cost mitjà de 2.994 euros anuals per alumne durant el curs 2026-2027, segons les dades de l’OCU, un increment del 3,9 % respecte del curs anterior”. Les despeses de matrícula, menjador, llibres, material escolar, activitats extraescolars i quotes de les associacions de famílies suposen una càrrega econòmica creixent que afecta també les famílies de renda mitjana.
El conseller de Junts va apostar perquè l’Ajuntament de Barcelona complementi les ajudes de la Generalitat amb recursos municipals propis. “L’educació obligatòria ha de ser realment accessible per a tothom. No podem permetre que el cost dels llibres, o del menjador es converteixi en una dificultat afegida per a les famílies”, va assenyalar el Joaquim de Gispert. Va recordar també que els ajuts municipals actuals vinculats al menjador i a les activitats extraescolars s’adrecen principalment a famílies en situació de vulnerabilitat econòmica, i va reivindicar la necessitat d’una mesura que arribi a un ventall més ampli de llars. “La dificultat per assumir les despeses escolars no afecta únicament les famílies en situació de pobresa severa. També hi ha moltes famílies treballadores que necessiten suport per arribar a final de mes”, va afirmar.
De Gispert també va recordar que el mes de juliol passat Junts a Les Corts ja va posar de manifest, mitjançant petició de Consell Plenari Extraordinari, la pressió econòmica creixent que pateixen les famílies del districte per accedir a una educació de qualitat per als seus infants, en aquell cas centrada en l’etapa 0-3; “aquesta mateixa preocupació s’estén al conjunt de l’escolarització obligatòria”.
Ahir, en la represa del plenari, Junts va presentar docs precs. En el primer, de la mà de la consellera Cristina Company, es reclamava “al Govern del Districte de les Corts que inici ja l’enderrocament de finca de Pintor Tapiró, 23-29 i comuniqui l’inici del projecte d’espai verd en el sol en desús tal i com va anunciar el 23 de gener de 2025, dins del Programa d’espais de proximitat i interiors, i que estava previst per a primers de 2026”.
Com va assenyalar Company, en una reunió celebrada el gener de 2025 amb el govern del districte, es va informar que la finca del carrer de Pintor Tapiró, 23-29 ja havia estat expropiada i que estava previst enderrocar-la pròximament. També es va explicar que l’espai es convertiria en un jardí amb zones d’ombra i un espai de trobada veïnal, amb la previsió que les obres comencessin a principis de 2026. “A hores d’ara, ni tan sols s’ha enderrocat la finca de Pintor Tapiró, 23-29”, va denunciar la consellera de Junts, que va agrair al Govern l’acceptació del Prec.
En el segon prec, formulat per Chon González, Junts reclamava: “Que el Govern del Districte de les Corts presenti en el termini de tres mesos una avaluació de l’impacte de l’episodi de calor d’aquest estiu sobre la salut de la ciutadania, especialment dels col·lectius més vulnerables; la identificació de les zones amb major risc i les actuacions necessàries en matèria d’ombra, arbrat, climatització i refugis climàtics; la garantia d’obertura i alternatives suficients dels refugis durant els períodes de màxima calor, especialment a l’agost; i mesures específiques de protecció per als infants, les persones grans, les persones amb discapacitat i les persones amb malalties cròniques”.
Com va exposar la consellera González, aquest estiu, Barcelona ha registrat temperatures molt elevades que posen de manifest la necessitat de reforçar les polítiques municipals de prevenció i protecció de la salut. Les temperatures nocturnes, amb nits en què la temperatura no baixa dels 25 graus, dificulten la recuperació del cos i constitueixen un dels principals factors associats a l’increment de la mortalitat durant els episodis de calor extrema.
“La calor extrema és una realitat que hem d’afrontar amb planificació i mesures concretes. Cal saber com afecta els diferents barris de les Corts i quins col·lectius necessiten més protecció per garantir una resposta municipal efectiva i equitativa”, va afirmar Chon González, que va afegir que “la resposta davant la calor extrema no pot limitar-se a disposar d’un nombre determinat de refugis climàtics sobre un mapa, sinó que aquests han de ser accessibles, suficients, adequadament climatitzats i, sobretot, estar oberts durant els períodes i horaris en què la ciutadania més els necessita”. El Govern de Collboni, però, va rebutjar el Prec.
