A la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, l’executiu accepta un prec de Junts i detalla els avenços realitzats pel govern, conjuntament amb el Consorci d’Educació de Barcelona, per tal de donar resposta a les peticions del Consell Municipal de l’Esport per facilitar l’ús esportiu de les escoles
El grup municipal de Junts per Barcelona ha lamenta la negativa avui del govern de Jaume Collboni a explicar als grups municipals l’impacte a la capital catalana de la invalidació de les proves PISA 2025. A la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, l’executiu sí accepta l’altre prec de Junts i detalla els avenços realitzats pel govern municipal, conjuntament amb el Consorci d’Educació de Barcelona, per tal de donar resposta a les peticions del Consell Municipal de l’Esport per facilitar l’ús esportiu dels espais escolars.
A la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, la regidora Titon Lailla ha formulat al govern de Jaume Collboni el següent prec:
“Que el Govern municipal convoqui els grups municipals a una trobada abans de la propera Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes d’octubre per donar explicacions sobre què ha fallat en el procés de les proves PISA 2025 a Catalunya pel que fa a dos aspectes concrets:
– Quin impacte concret té aquesta invalidació sobre la ciutat de Barcelona i quines responsabilitats s’han assumit.
– Quines mesures adoptarà el Govern Municipal, conjuntament amb el Consorci d’Educació de Barcelona, per garantir que Barcelona disposi de dades fiables i comparables que permetin avaluar les polítiques educatives municipals, detectar les desigualtats i orientar adequadament els recursos, especialment als centres de major complexitat.”
“Avui portem un prec que parla d’una qüestió molt concreta: què ha fallat amb les proves PISA 2025 i què pensa fer el Govern municipal davant d’aquesta situació”, ha assenyalat Lailla. La regidora ha advertit que “no estem parlant d’una dada menor ni d’un problema purament tècnic. Estem parlant d’una eina que serveix per saber com està el nostre sistema educatiu, quines desigualtats tenim i si les polítiques que estem aplicant funcionen”.
Lailla ha preguntat què ha passat amb les proves PISA 2025 i què pensa fer el Govern de Barcelona “que no pot mirar cap a una altra banda i dir que això és un problema de la Generalitat”, ha remarcat.
“Barcelona té responsabilitats educatives, tant a través de la Regidoria d’Educació com del Consorci d’Educació de Barcelona, i aquestes responsabilitats impliquen també saber si les polítiques educatives que s’impulsen a la ciutat estan funcionant”.
La regidora Lailla ha recordat que l’Ajuntament participa en diferents programes i polítiques de reforç educatiu. A través del Pla de Barris, per exemple, s’impulsen programes de reforç en àmbits com la lectura i les matemàtiques, mentre que des del Consorci d’Educació de Barcelona es desenvolupen iniciatives com els programes Èxit o Tangram. “I si no tenim dades fiables, com sap el Govern si aquestes polítiques funcionen? Com sap on ha d’incrementar recursos? Com sap quins centres necessiten més suport? Com sap si les desigualtats educatives estan millorant o empitjorant?”, ha preguntat la regidora.
“Demanem una cosa tan bàsica com que el Govern doni explicacions”, ha afirmat. “Volem saber quin impacte té aquesta invalidació sobre Barcelona, quines responsabilitats s’han assumit des de l’Ajuntament i el Consorci d’Educació de Barcelona i, sobretot, quina alternativa posarà en marxa el Govern municipal per garantir que Barcelona disposi de dades fiables i comparables”. La regidora ha lamentat la negativa de l’executiu d’acceptar el prec. “Lamento la manca de transparència i que no es vulguin reunir per explicar què ha passat”.
La regidora Joana Ortega ha presentat l’altre prec de Junts per Barcelona a la Comissió que reclamava:
“Demanem al govern municipal que ens detalli quins han estat els avenços realitzats pel govern, conjuntament amb el Consorci d’Educació de Barcelona, per tal donar resposta a les peticions del Consell Municipal de l’Esport on es demanava:
1: PRESERVAR ELS ESPAIS ESPORTIUS DELS CENTRES EDUCATIUS per tal que les instal·lacions esportives dels centres educatius públiques i concertades es projectin, es construeixen i es mantinguin de manera que se’n faciliti la utilització polivalent i puguin posar-se a disposició de la comunitat i de les associacions esportives, respectant el desenvolupament normal de les activitats docents pròpies del centre escola.
2: MILLORAR L’ACCESIBILITAT A L’ÚS DELS ESPAIS ESPORTIUS ESCOLARS EN EL MARC DE L’ACTUAL NORMATIVA considerant:
- La definició clara de les competències de cada agent implicat en el manteniment i la gestió dels espais esportius escolars
- L’establiment d’una política homogènia de preus que permeti una aplicació coherent i extensible a tota la ciutat
- La responsabilitat del districte, com a instància representativa més propera de l’Ajuntament al territori.
- La creació d’un òrgan de gestió específic que supervisi i reguli l’ús social d’aquests espais
3: ADAPTAR LA NORMATIVA VIGENT PEL MUNICIPI DE BARCELONA per tal que s’estudiï la inclusió de l’excepcionalitat per Barcelona (d’acord amb la Carta Municipal) perquè la responsabilitat i coordinació de l’ús d’aquests espais sigui assumida conjuntament pel Consorci d’Educació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i les direccions dels centres, tot impulsant una governança col·laborativa entre l’administració municipal, les comunitats educatives i les entitats del territori”.
“La manca d’equipaments esportius és una qüestió de la qual ja hem parlat en diverses ocasions. Avui, volem parlar de l’ús social i esportiu dels centres educatius fora de l’horari escolar”, ha assenyalat la regidora Joana Ortega. Així, ha recordat que diverses organitzacions esportives han traslladat la necessitat de poder fer un major ús d’aquests espais, especialment davant la manca d’instal·lacions esportives disponibles a la ciutat.
“Hi ha demandes de diverses organitzacions esportives perquè es pugui fer més ús dels centres educatius com a recursos per a la pràctica esportiva i l’activitat física. També hi ha una demanda clara per garantir la cobertura i la gestió adequada d’aquests espais”, ha explicat. Aquest conjunt de demandes va motivar la creació d’un grup de treball dins del Consell Municipal de l’Esport de Barcelona, que ha treballat propostes per redefinir l’ús social esportiu dels patis escolars dels centres educatius públics.
Ortega ha demanat la creació d’un model que permeti una gestió equilibrada d’aquestes instal·lacions, de manera que els centres educatius “puguin complir plenament la seva funció educativa i, alhora, aquests espais puguin tenir una funció social i esportiva fora de l’horari escolar”. Joana Ortega ha recordat que el regidor d’Esports es va comprometre a treballar amb el Consorci d’Educació de Barcelona per donar resposta al document aprovat en el Plenari del Consell Municipal de l’Esport. “Demanem conèixer quins avenços s’han fet i en quin punt es troba aquest treball”, ha remarcat Ortega.
El Govern municipal ha acceptat el prec presentat per la regidora. Ortega ha agraït l’acceptació i ha destacat la dimensió social de l’esport: “no és només activitat física: és retorn social, és cohesió, integració, salut i transmissió de molts dels valors que necessitem com a societat”.
Barcelona, 15 de setembre de 2026
