A Sant MartĆ forem el govern municipal a destinar la Torre del Fang a la memòria del passat històric agrĆcola de Sant MartĆ de ProvenƧals
Al Plenari del Consell de Sant MartĆ, lāexecutiu del PSC rebutja revisar el projecte de Collboni per a la Plataforma Marina del Fòrum a partir de les demandes i peticions del veĆÆnat, que estĆ fart de lāĆŗs intensiu que sāhi acull El grup de Junts per Barcelona a Sant MartĆ ha forƧat el govern municipal a destinar la Torre del Fang a la memòria del passat històric agrĆcola de Sant MartĆ de ProvenƧals. Al Plenari del Consell de Sant MartĆ, lāexecutiu del PSC ha rebutjar un prec de Junts que demanavaĀ Ā revisar el projecte de Jaume Collboni per a la Plataforma Marina del Fòrum a partir de les demandes i peticions del veĆÆnat, que estĆ fart de lāĆŗs intensiu que sāhi acull. Ahir es va celebrar el districte de Sant MartĆ el ple ordinari dāaquest mes de juliol en el qual hi van participar els membres del grup de Junts per Barcelona, integrat per Maria Arenillas com a consellera portaveu, i els consellers municipals Miquel Alonso, Cristina RodrĆguez, Eduard VilarrubĆ i Jordi JovĆ© Capdevila. La primera iniciativa de Junts va ser una proposició referent a la Torre del Fang, i, defensada per la consellera portaveu Maria Arenillas, demanava: āQue el govern municipal del Districte de Sant Andreu conjuntament amb el govern municipal del Districte de Sant MartĆ, encarreguin en un termini de tres mesos, un estudi estructural i dāafectació per vibracions causades pels trens a la Torre del Fang. Per a continuació procedir a fer els trĆ mits necessaris per realitzar un projecte, que contempli els acords adquirits a la āTaula de Treball de la Torre del Fangā, que es va reunir en tres sessions durant els anys 2018/2019, destinant lāespai a la memòria del passat històric agrĆcola de Sant MartĆ de ProvenƧals, aixĆ com tambĆ© ubicant-hi la Casa del Parc Linealā. āLa Torre del Fang Ć©s un element cabdal del patrimoni històric dels districtes de Sant Andreu i Sant MartĆā, va afirmar Arenillas. L’edifici, declarat BĆ© Cultural d’InterĆØs Local (BCIL) l’any 1962, va ser objecte d’un reforƧ dels seus fonaments durant els anys 2014 i 2015 per prevenir possibles afectacions derivades de la construcció del tĆŗnel de l’Alta Velocitat de la Sagrera. Posteriorment, els anys 2018 i 2019, es va crear una taula de treball integrada per entitats veĆÆnals, tĆØcnics municipals i grups polĆtics amb l’objectiu d’assolir un consens sobre el futur de l’espai. Aquesta taula es va reunir en tres ocasions i va establir diversos acords de futur. āPerò des dāaleshores el projecte ha quedat aturat i tan sols sāha intervingut en una part de lāespai exteriorā, va lamentar la consellera Arenilllas, que vaĀ denunciar que la Torre del Fang va ser ocupada i va patir danys materials interiors, i fins i tot un incendi. āLa Torre del Fang simbolitza el passat agrĆcola dels nostres barris. La seva conservació i rehabilitació Ć©s una demanda llargament reivindicada pel veĆÆnat dāambdós districtesā, va reclamar Arenillas. Tots els grups van votar a favor de la proposta de Junts, excepte el PSC, que es va abstenir. La mateixa iniciativa es va presentar tambĆ© al plenari del districte de Sant Andreu, on el resultat va ser el mateix, lāabstenció del PSC va trencar la unanimitat. La resta dāiniciatives de Junts, dos precs, van ser defensats pel conseller municipal Eduard VilarrubĆ. Lāexecutiu socialista va rebutjar el que reclamava: āSolĀ·licitem al Govern Municipal del Districte que atengui les peticions i drets del veĆÆnat de lāentorn de la Plataforma Marina, i lluny de donar per definitiu el projecte presentat en roda de premsa pel Sr. Collboni el dia 9 de Febrer al Mirador del Fòrum, intervingui perquĆØ lāAjuntament de Barcelona modifiqui aquest projecte ajustant-se iĀ Ā basant-se en les conclusions obtingudes dāun ProcĆ©s participatiu real treballat amb el veĆÆnatā. VilarrubĆ va recordar que Barcelona estĆ desplegant polĆtiques d’adaptació al canvi climĆ tic orientades a reduir l’efecte illa de calor, ampliar els refugis climĆ tics i incrementar la infraestructura verda urbana, d’acord amb els objectius del Pla Natura Barcelona 2030. TambĆ© va destacar que el Districte de Sant MartĆ i lāĆrea Metropolitana de Barcelona han experimentat un important creixement demogrĆ fic durant els darrers anys, fet que incrementa la demanda de parcs i jardins per a usos quotidians, esportius i comunitaris. I va subratllar els beneficis que l’activitat fĆsica a l’espai pĆŗblic tĆ© sobre la salut i el benestar de la ciutadania. āL’experiĆØncia del Parc del Fòrum i del Parc dels Auditoris demostra que els grans esdeveniments dificulten la plantació i el manteniment de vegetació. En canvi, parcs com la Ciutadella, les Glòries o el Poblenou evidencien que els espais verds són compatibles amb activitats esportives, de lleure i de convivĆØncia de petita escalaā, va manifestar. El conseller VilarrubĆ va valorar que l’actual avantprojecte d’urbanització de la plataforma incorpora aquests criteris al perĆmetre, però no a l’espai central, reservat per a usos intensius, tot lamentant la negativa de lāexecutiu. El govern sĆ va acceptar lāaltre prec, tot i que sense concretar res, que reclamava: āQue el Govern Municipal informi sobre l’estat en quĆØ es troben les gestions relatives a una eventual adquisició del Centre de la Vila per part de l’Ajuntament de Barcelona, detallant les actuacions dutes a terme fins al moment i els contactes mantinguts amb MERCASAā. Com va explicar el conseller de Junts, el Centre de la Vila Ć©s el centre comercial emblemĆ tic del barri de la Vila OlĆmpica del Poblenou, i un referent històric, però ha anat patint una degradació progressiva, convertint-se en un espai semiabandonat i en desĆŗs. Dels 83 establiments, nomĆ©s 35 es troben actualment en funcionament. āAquesta situació no nomĆ©s perjudica els comerciants que encara desenvolupen la seva activitat al Centre, sinó que tambĆ© tĆ© un impacte negatiu sobre el veĆÆnat de la Vila OlĆmpica, que veu reduĆÆda l’oferta de serveis, comerƧ de proximitat i espais de convivĆØnciaā, va assenyalar. El conseller va recordar que el Centre de la Vila Ć©s gestionat per MERCASA, empresa pĆŗblica de titularitat estatal i que el Regidor Valls ha manifestat en diverses ocasions la possibilitat que lāAjuntament de Barcelona adquireixi el Centre de



