27 de febrer de 2026

Impulsem una declaració de l’Ajuntament en suport dels afectats per malalties minoritàries i les seves famílies i que reconeix la feina de les entitats que defensen els seus drets

Drets socials, Salut, Titon Lailla / Cristina Calvó

El Consell Plenari del consistori barceloní aprova una iniciativa de Junts, que han signat tots els grups menys VOX, que coincideix amb la celebració demà dissabte, 28 de febrer, del Dia Internacional de les Malalties Minoritàries i que, entre d’altres mesures, compromet un paquet de mesures El Grup Municipal de Junts per Barcelona ha impulsat l’aprovació d’una Declaració Institucional del Ple de l’Ajuntament de la capital catalana en suport dels afectats per malalties minoritàries i les seves famílies i que reconeix la feina de les entitats que defensen els seus drets catalana. El Consell Plenari del consistori barceloní ha aprovat una iniciativa de Junts BCN, que han signat tot els grups municipals menys VOX, que coincidint amb la commemoració demà dissabte, 28 de febrer, del Dia Internacional de les Malalties Minoritàries, es compromet a impulsar accions de sensibilització i visibilització de la realitat de les persones amb malalties minoritàries i a promoure la coordinació entre serveis sanitaris i socials per garantir una atenció integral, entre d’altres mesures. El grup municipal de Junts per Barcelona, de la mà de la seva regidora Titon Lailla, responsable de la formació en l’àmbit de la Salut, ha registrat una Declaració Institucional per a la seva aprovació en el Ple municipal d’aquest mes de febrer, celebrat avui, i que ha tingut el suport de tots els grups, excepte el de VOX, que vol expressar el reconeixement i suport de l’Ajuntament de Barcelona a totes les persones que conviuen amb una patologia minoritària, a les seves famílies i a les persones cuidadores, així com a les entitats que treballen cada dia per defensar els seus drets. En la seva exposició de motius, la iniciativa remarca que: Amb motiu del Dia Internacional de les Malalties Minoritàries, que se celebra el 28 de febrer, l’Ajuntament de Barcelona vol expressar el seu reconeixement i suport a totes les persones que conviuen amb una malaltia minoritària, a les seves famílies i a les persones cuidadores, així com a les entitats que treballen cada dia per defensar els seus drets. Les malalties minoritàries són aquelles que afecten menys de 5 de cada 10.000 habitants. Tot i la seva baixa prevalença individual, el seu impacte col·lectiu és molt significatiu: a Espanya es calcula que més de 3 milions de persones conviuen amb una d’aquestes patologies, moltes d’elles d’origen genètic i presents des del naixement. En molts casos, comporten discapacitat, pèrdua d’autonomia i necessitats de suport complexes, amb un alt impacte emocional, social i econòmic per a les famílies. El retard diagnòstic que sovint supera els sis anys i el fet que només un petit percentatge d’aquestes malalties disposi de tractament evidencien la necessitat de continuar avançant en recerca, equitat i accés als recursos. Les desigualtats territorials en l’accés a proves diagnòstiques, tractaments, atenció especialitzada i suports socials agreugen encara més la situació de vulnerabilitat. No només això, sinó que cal augmentar els recursos psicosocials per l’acompanyament familiar de les persones amb malalties minoritàries, els estudis, el retard en el diagnòstic, haver de compaginar visites mèdiques i horari laboral, suposa un greuge perjudicial pel benestar emocional i la salut mental de les famílies que acompanyen a persones amb malalties minoritàries. Barcelona, com a ciutat compromesa amb la salut pública, la justícia social i els drets de ciutadania, reconeix que l’abordatge de les malalties minoritàries requereix una mirada integral que combini l’atenció sanitària amb els serveis socials, l’educació, l’ocupació i les polítiques de suport a les cures: Per tot plegat, la Declaració del Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, en la seva part executiva, acorda: Impulsar accions de sensibilització i visibilització de la realitat de les persones amb malalties minoritàries i de les seves famílies. Promoure la coordinació entre serveis sanitaris i socials per garantir una atenció integral i centrada en la persona des del sistema públic de salut. Reforçar la col·laboració amb les entitats de pacients i el teixit associatiu de la ciutat. Augmentar els recursos psicosocials i l’acompanyament a les famílies dels pacients de malalties minoritàries per garantir el benestar socioemocional d’aquestes persones. Contribuir, des de les competències municipals, a reduir les desigualtats en l’accés als recursos socials i de suport. Defensar, en els espais institucionals corresponents, polítiques públiques que impulsin la recerca, el diagnòstic precoç i l’accés equitatiu als tractaments. Traslladar al Departament de Salut, a les diputacions, a les entitats municipalistes, a l’Agència de Salut Pública de Barcelona, i als organismes i agents implicats, fent-la pública a través dels canals institucionals. Barcelona, 27 de febrer de 2026

Impulsem una declaració de l’Ajuntament en suport dels afectats per malalties minoritàries i les seves famílies i que reconeix la feina de les entitats que defensen els seus drets Llegeix més »

Junts respon Collboni per la negativa a recuperar el nom de Joan Fiveller pel carrer Ferran: “si aquest Ferran ja no és ningú, per què el franquisme el va recuperar?”

Drets socials, Institucional, Joan Rodríguez / Cristina Calvó

Al plenari de l’Ajuntament, l’executiu del PSC sí aprova l’altre prec de Junts i es compromet a convocar una sessió extraordinària del Consell Municipal d’Immigració (CMIB) per establir mecanismes de planificació i seguiment dels serveis d’assessorament i gestió durant el període de regularització extraordinària de persones estrangeres El grup municipal de Junts per Barcelona lamenta la negativa de l’alcalde Collboni de canviar la denominació del carrer Ferran per la de Joan Fiveller i li respon contundent amb una pregunta: “si aquest Ferran ja no és ningú, per què el franquisme el va recuperar?”. Al plenari del Consell Municipal, l’executiu del PSC sí que ha aprovat l’altre prec de Junts i s’ha compromès a convocar una sessió extraordinària del Consell Municipal de la Immigració (CMIB) per establir mecanismes de planificació i seguiment dels serveis d’assessorament i gestió durant període de regularització extraordinària de persones estrangeres. Al plenari de l’Ajuntament d’aquest mes de febrer celebrat avui, el regidor del grup de Junts per Barcelona, Joan Rodríguez, ha formulat l’alcalde un prec que demanava canviar la denominació del carrer Ferran per la de Joan Fiveller. Concretament, el text reclamava: “Que la Ponència del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona aprovi el canvi de denominació del carrer Ferran pel de carrer de Joan Fiveller tot tenint en compte l’argument històric i la recuperació de la memòria històrica i republicana de la ciutat de Barcelona”. “Demà, 28 de febrer, fa 610 anys que Joan Fiveller, conseller del Consell de Cent, va convèncer Ferran I d’Aragó que havia de pagar els impostos que fixava el Consell de Cent, reforçant el principi que tothom, fins i tot el rei, està sotmès a la llei”, ha exposat Joan Rodríguez en la seva primera intervenció per justificar la idoneïtat del Prec. El regidor de Junts ha recordat també altres mèrits de Fiveller, com la canalització de l’aigua des de Collserola fins al centre de la ciutat, fet que el va convertir en un referent de la història barcelonina. “Va ser tan rellevant”, ha dit, “que l’any 1844, quan es va construir la nova façana de l’Ajuntament, s’hi van instal·lar dues figures: la de Jaume I a una banda i la de Joan Fiveller a l’altra”. “Aquesta dualitat”, segons ha assenyalat Rodríguez, “es va reforçar durant la Segona República Espanyola, quan es va donar el nom de tots dos personatges als carrers que desemboquen a la plaça de Sant Jaume per ambdós costats. El regidor ha denunciat que el franquisme va eliminar el nom de Fiveller per substituir-lo pel de Ferran, “en al·lusió a un monarca absolutista que va governar amb mà de ferro i va combatre les llibertats de la ciutat”. “Per justícia, per coherència i pels valors democràtics que representen, demanem restituir el nom de Joan Fiveller”, ha reclamat Rodríguez. L’alcalde Collboni ha rebutjat el prec, adduint que Fiveller ja té una plaça a la ciutat, en concret dins el Parc de la Ciutadella, perquè tampoc hi ha hagut una petició veïnal per dur a terme el canvi, i perquè una declaració del Ple de Barcelona de l’any 1910 li va treure al carrer la vinculació al rei Ferran VII. Rodríguez, en la seva contra rèplica ha lamentat la negativa de l’Alcalde. El regidor de Junts ha argumentat en contra dels argument de Collboni, tot adduint que hi ha molts casos a la ciutat de personatges que tenen més d’un espai dedicat a la seva memòria, com Bacardí, Espriu o Santa Eulàlia…, i també que quan hi ha una demanda veïnal de canvi de nom, com és el cas de Virrei Amat que els veïns demanen canviar per Joan Salvat-Papasseit, tampoc aquest es produeix”. Però on ha estat més contundent el regidor Rodríguez ha estat quan li ha respost a l’Alcalde que “si de veritat aquest carrer Ferran ja no és ningú, ens haurà d’explicar perquè el franquisme el va voler recuperar; expliqui per què tenim un carrer que desemboca a la plaça Sant Jaume que dona nom a algú que no és ningú; i si tenim un carrer que dona nom a algú que no és ningú, quin problema hi ha en que recuperem el seu nom de Joan Fiveller”. El mateix Joan Rodríguez ha formulat un altre prec, aquest transaccionat amb el govern del PSC i que ha estat acceptat, que acorda: “Que el Govern Municipal convoqui una sessió extraordinària del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona (CMIB), una vegada s’hagi fet la publicació oficial de les instruccions i el desenvolupament reglamentari de la regularització extraordinària prevista per al 2026, amb l’objectiu d’establir mecanismes estables de planificació, seguiment i coordinació dels serveis d’assessorament i de gestió de procediments administratius en matèria d’estrangeria durant el període de regularització extraordinària de persones estrangeres”. “Hi ha un desgavell en un servei tan important com el SAIER, que ha vist interrompuda la seva activitat en un moment d’alta demanda i a les portes d’una regularització extraordinària que el tensionarà encara més”, ha afirmat Rodríguez. El regidor de Junts ha explicat que el seu grup ha presentat el prec amb voluntat constructiva. “Portem un prec que vol mirar endavant i pensar què podem fer d’útil per assegurar que aquest procés es pugui gestionar com cal”. “Proposem crear una taula per coordinar i fer el seguiment dels serveis d’assessorament durant aquest procés que obrirem ara. És necessari fer-ho, especialment després d’uns darrers mesos en què el servei no ha funcionat com hauria de fer-ho”. “Està bé que com administració ens preparem davant del que ens ve. Hem acceptat la transacció del govern esperant que no quedi en una simple convocatòria, sinó que realment es treballi”, ha exposat el regidor de Junts. “Cal que aquesta taula es posi a treballar de manera efectiva i que tingui continuïtat durant tot el procés”, ha afirmat agraint l’acceptació del prec. Barcelona, 27 de febrer de 2026

Junts respon Collboni per la negativa a recuperar el nom de Joan Fiveller pel carrer Ferran: “si aquest Ferran ja no és ningú, per què el franquisme el va recuperar?” Llegeix més »

Reclamem a l’alcalde Collboni aplicar de manera efectiva la nova llei contra la multireincidència per superar la impunitat

Jordi Martí Galbis, Seguretat / Cristina Calvó

El president del grup de Junts BCN, Jordi Marti Galbis, defensa desplegar la justícia de proximitat a Barcelona, tal com preveu la Carta Municipal, per combatre el col·lapse judicial El grup municipal de Junts per Barcelona ha reclamat avui a l’alcalde Jaume Collboni aplicar de manera efectiva a la capital catalana la nova llei contra la multireincidència per superar la impunitat. El president del grup de Junts BCN, Jordi Marti Galbis, ha defensat desplegar la justícia de proximitat a Barcelona, tal com preveu la Carta Municipal, per combatre el col·lapse judicial. Al plenari del Consell Municipal, celebrat aquest matí a l’Ajuntament de Barcelona, el president del grup de Junts Jordi Martí ha defensat una proposició, que s’ha transaccionat amb els grups del PSC i del PP, que acorda: “Instar el Govern municipal a desenvolupar les següents mesures per reforçar la resposta institucional davant la multireincidència a la ciutat de Barcelona: Vetllar per la correcta i efectiva aplicació a la ciutat de Barcelona de la Proposició de Llei Orgànica en matèria de multireincidència, per la que es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal i la Llei d’Enjudiciament Criminal, aprovada por Reial Decret de 14 de setembre de 1882 (abans denominada Proposició de Llei Orgànica en matèria de multireincidència, per la que es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal i el Reial Decret de 14 de setembre de 1882, per el que s’aprova la Llei de Enjudiciament Criminal) aprovada el passat 12 de febrer pel Congrés dels Diputats. Instar davant el Congrés dels Diputats, en el marc dels articles 36 i 37 de la Llei 1/2006, que regula el Règim Especial del municipi de Barcelona, la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) per tal d´incorporar i desplegar un model de justícia de proximitat a la ciutat de Barcelona que permeti agilitzar la tramitació i resolució de judicis per delictes lleus, especialment en casos de multireincidència. Instar a les Administracions competents, mecanismes que permetin reduir els terminis processals i millorar l’execució efectiva de les resolucions judicials en supòsits de delictes lleus reiterats. Instar el Govern municipal a reforçar els mecanismes de coordinació institucional entre la Guàrdia Urbana de Barcelona, els Mossos d’Esquadra, l’Administració de Justícia i els serveis municipals competents, amb l’objectiu de millorar la prevenció, la detecció i el seguiment dels supòsits de multireincidència, així com l’efectiva execució de les resolucions judicials. Presentar al Consell Plenari, en el termini de sis mesos, un informe d’avaluació sobre les actuacions desplegades i l’estat de les iniciatives legislatives impulsades en relació amb la justícia de proximitat i la lluita contra la multireincidència.” Martí ha iniciat la seva intervenció agraint la tasca de les entitats i associacions amb les quals s’ha celebrat un acte just abans del plenari per celebrar l’aprovació, per part del Congrés dels Diputats, de la Llei contra la multireincidència. El president del grup ha destacat que aquestes organitzacions “han donat suport i assessorament des de fa anys per arribar on som ara”, i els ha volgut reiterar el seu reconeixement “per la feina de qualitat i rigor que dona, i ha de seguir donant, solvència a les propostes polítiques”. En l’àmbit municipal, Martí ha recordat que el debat sobre la multireincidència neix de la comissió no permanent impulsada pel seu grup. “El debat té origen en la comissió no permanent que vam impulsar des de Junts i que posteriorment ha cristal·litzat, després de molts treballs en diferents fronts, en la proposició de llei aprovada la Congrés a instàncies de Junts per Catalunya”, ha assenyalat. El president del grup ha destacat que la reforma es troba ara en la fase final d’aprovació. “Ara el que volem és trobar un gran acord per aterrar aquestes modificacions legals i que siguin efectives i tinguin resultat. La impunitat s’ha de superar”, ha remarcat. Martí ha insistit en que “hem de treballar perquè la gent tingui garanties. Les lleis per si soles no són res, calen recursos. És important que hi hagi un aterratge real a la ciutat de les noves normes i hem d’aconseguir una gran coordinació i col·laboració institucional”. En aquest sentit, ha subratllat la necessitat “d’ampliar els mitjans materials, personals, econòmics i judicials que permetin fer efectiva la lletra de la llei i aplicar-la amb l’eficàcia que se’ns demana”. “Donem impuls i volem corresponsabilitzar-nos en l’aplicació i en l’aterratge d’aquestes normes”, ha dit Martí s’ha referit a una altra de les reivindicacions destacades, la justícia de proximitat. “És una reivindicació històrica de l’Ajuntament, de totes les forces polítiques, fer possible la justícia de proximitat a la ciutat. Tenim una Carta Municipal que estableix la possibilitat de tenir-la, però no l’aconseguirem sense la modificació de la llei”, ha advertit Martí tot demanant complicitat al govern municipal i resta de forces polítiques “perquè la reforma legal ens ha de permetre tenir la justícia de proximitat que ens mereixem i que necessitem, perquè el col·lapse no el superarem sense aquesta eina”. Finalment, ha reivindicat el paper de Junts en l’impuls de la reforma: “Des de Junts per Barcelona vam impulsar la Comissió no permanent i des de Junts per Catalunya hem impulsat la reforma al Congrés, que ha estat aturada durant dos anys en un calaix. Després de la reacció de Junts hem aconseguit tirar-la endavant”. “Si compartim el diagnòstic de la multireincidència, també hem de compartir la responsabilitat d’impulsar solucions valentes i estructurals”, ha conclòs. La proposició s’ha aprovat amb els vots de Junts, PSC, PP i Vox, i l’abstenció de Barcelona en Comú i ERC. Martí ha agraït els suports: “és important que hi hagi consens, hem d’avançar perquè hi ha necessitat de donar resposta a la ciutadania, que ens demana que siguem més eficaços per lluitar contra el que no va bé”. Barcelona, 27 de febrer de 2026

Reclamem a l’alcalde Collboni aplicar de manera efectiva la nova llei contra la multireincidència per superar la impunitat Llegeix més »

Homenatgem Pau Claris, 94è President de la Generalitat, amb una ofrena floral al seu monument al Passeig Lluís Companys

Institucional, Joan Rodríguez / Cristina Calvó

Junts a Barcelona ret homenatge Pau Claris, 94è President de la Generalitat, amb una ofrena floral al seu monument al Passeig Lluís Companys La Federació de la capital catalana de Junts per Catalunya commemora el traspàs, avui fa 385 anys, del president de Catalunya que va proclamar la República catalana el 1641 amb un acte que té voluntat de celebrar cada any com a exercici de memòria i reconeixement a les personalitats que han destacat en la defensa de les institucions i la sobirania del nostre país La Federació de Junts per Catalunya a Barcelona ha celebrat avui divendres, 27 de febrer, a primera hora del matí una ofrena floral per homenatjar el 94è president de la Generalitat, Pau Claris, coincidint amb la commemoració, el 27 de febrer, de la seva mort fa 385 anys, en plena Guerra dels Segadors. L’ofrena s’ha celebrat davant el monument a Pau Claris que s’aixeca al Passeig Lluís Companys, just al costat de l’Arc de Triomf i a tocar de l’Avinguda Vilanova. En l’acte han intervingut el president de la Federació de Junts a Barcelona, el regidor a la capital catalana Joan Rodríguez; el responsable de Relacions Internacionals i Països Catalans de l’executiva de Junts i també autor del llibre “Ànima de República. Crònica política de l’estat català (1409-1714)”, Aleix Sarri, i la diputada al Parlament i responsable d’Habitatge de Junts, Glòria Freixa. Amb aquesta ofrena, Junts a Barcelona vol incorporar el de Pau Claris als homenatges que fa durant l’any als presidents Macià i Companys amb la voluntat de conservar la memòria de tots aquells que van lluitar per la llibertat de Catalunya. “Pau Claris, president de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors, és un símbol del compromís inalienable amb la defensa de les institucions i la sobirania del nostre país”, ha dit Joan Rodríguez. “En un moment en què alguns volen reduir Barcelona a ser la segona ciutat d’Espanya, aquest acte també vol servir per reivindicar de nou la nostra ciutat com a capital de Catalunya, capital de la catalanitat i del català. Barcelona ha estat, és i serà sempre la capital del nostre país, i des de Junts continuarem defensant aquest paper amb fermesa i orgull”, ha dit el president de Junts a Barcelona. Joan Rodríguez ha destacat també que l’homenatge d’aquest matí “no és un bolet, sinó que forma part d’un conjunt d’iniciatives que passen també per la reclamació avui al Ple de l’Ajuntament de recuperar el nom de Joan de Fiveller per donar nom a l’actual carrer Ferran, a tocar de la Plaça Sant Jaume; i la petició, en el consell de districte de Ciutat Vella, per recuperar el conjunt d’estàtues de personalitats del catalanisme polític que acollia el Passeig Lluís Companys abans del règim franquista, o aixecar un espai de memòria que hi faci referència”. “Mentre tinguem memòria, tindrem futur”, ha dit Rodríguez, que s’ha mostrat convençut que en l’homenatge a Pau Claris de l’any que ve ja s’afegeixin més entitats i organitzacions que formen part del moviment de defensa de la història i la memòria del nostre país. De la seva banda, Aleix Sarri ha fet la glossa de Pau Claris amb una breu explicació de la vida del 94è president de la Generalitat, barceloní nascut al carrer de la Palma de Sant Just, que va morir el 27 de febrer de 1641, en plena Guerra dels Segadors, enverinat per espies de l’exèrcit castellà per enfrontar5-se a la Cort de Madrid. “Avui amb aquest acte fem història, perquè per fi des del catalanisme polític retem homenatge al primer president català que va proclamar la República catalana fa 400 anys. Pau Claris va ser el primer separatista, un president català que va dir a Madrid, després d’un seguit de greuges i menyspreus als nostres drets i llibertats que havíem decidit separar-nos. Avui ens hem proclamem hereus, en un acte que també volem de resistència a la normalitat que ens volen imposar”. Finalment, Glòria Freixa, en nom del secretari general de Junts, Jordi Turull, ha donat les gràcies a la Federació de Barcelona del partit per la celebració de l’acte, per l’inici del que ha de ser aquesta tradicional ofrena floral a Pau Claris, que també és una reacció als intents d’esborrar la memòria de Catalunya que es pretén”. Barcelona, 27 de febrer de 2026

Homenatgem Pau Claris, 94è President de la Generalitat, amb una ofrena floral al seu monument al Passeig Lluís Companys Llegeix més »